L'autora d'aquest article estudia l'activitat concertística d'Isaac Albéniz (1862-1909) a la ciutat de Barcelona, des de 1874 fins a 1895; activitat que comprèn el repertori pianístic i cambrístic. La documentació d'aquesta recerca es basa en la col·lecció documental de l'Institut de Musicologia «Josep Ricart i Matas», com també d'altres institucions de Barcelona (Ateneu Barcelonès, Biblioteca de Catalunya, Institut del Teatre). Des de la seva primera aparició pública el 1874, Albéniz dóna fe no només de la seva capacitat com a intèrpret, sinó -i especialment- pel seu compromís vers la complexa presència ucrònica de Bach i els seus epígons, com també del seu interès per la música clàssica i romàntica, i el decantament per la música coetània, de la qual fou creador i actor. El repertori exposat palesa els gustos de l'Albéniz d'aquesta època (1874-1895) envers els compositors germànics (Wagner, Brahms, Liszt), francesos (Gounod, Massenet, Saint-Saëns) i hispànics (Morera, Fernández Arbós, Bretón i ell mateix, amb una vintena d'obres pròpies).La autora de este artículo estudia la actividad concertística de Isaac Albéniz (1860-1909) en la ciudad de Barcelona, desde 1874 a 1895. Dicha actividad comprende el repertorio pianístico y el camerístico. Las fuentes de esta investigación se basan en la colección documental del Institut de Musicologia «Josep Ricart i Matas», como también en otros centros de Barcelona (Ateneu Barcelonès, Biblioteca de Catalunya, Institut del Teatre). Desde su primera aparición pública en 1874, Albéniz demuestra no sólo su capacidad como intérprete, sino, y especialmente, su compromiso hacia la compleja y ucrónica presencia de Bach y sus epígonos, así como por su interés hacia la música clásica y romántica, y su inclinación por el repertorio coetáneo, a cuya creación contribuyó como autor y como intérprete. El repertorio expuesto muestra el ideario y los gustos musicales de Albéniz en esta época, hacia la música germánica (Wagner, Liszt, Brahms), francesa (Gounod, Massenet, Saint-Saëns) e hispánica (Morera, Fernández Arbós, Bretón y él mismo, con una veintena de obras propias.L'auteur de cet article étudie l'activité concertiste d'Isaac Albéniz (1860-1909) dans la ville de Barcelone, de 1874 à 1895. Cette activité comprend le répertoire de piano et de musique de chambre. Les sources de cette recherche se basent sur la collection documentaire de l'Institut de Musicologie «Josep Ricart i Matas», ainsi que d'autres centres de Barcelone (Ateneu Barcelonès, Bibliothèque de Catalogne, Institut du Théâtre). Depuis sa première apparition publique en 1874, Albéniz démontre non seulement sa capacité comme interprète mais aussi et surtout son engagement envers la complexe et achronique présence de Bach et ses épigones, ainsi que son intérêt pour la musique classique et romantique ainsi que son goût pour le répertoire contemporain, contribuant à sa création en tant qu'auteur et interprète. Le répertoire présenté indique l'idéologie d'Albéniz et son penchant à cette époque pour la musique germanique (Wagner, Liszt, Brahms), française (Gounod, Massenet, Saint-Saëns) et hispanique (Morera, Fernández Arbós, Breton et lui même, avec une vingtaine de ses propres oeuvres.The author of this article examines the concert activity of Isaac Albéniz (1860-1909) in Barcelona, from 1874 to 1895. This activity consists of a pianistic and chamberistic repertoire. This research is based on collections from the Institut de Musicologia «Josep Ricart i Matas», as well as from other Barcelona centres (Ateneu Barcelonès, Biblioteca de Catalunya, Institut del Teatre). Since his first public appearance in 1874, Albéniz demonstrated not only his capacity as a performer, but also, especially, his commitment to the complex and imaginary presence of Bach and his followers, as well as his interest in classical and romance music and his tendency towards the contemporary repertoire, of which he was named author and performer. The repertoire presented shows Albéniz's musical ideology and taste during this time, for Germanic music (Wagner, Liszt, Brahms), French music (Gounod, Massenet, Saint-Saëns) and Hispanic music (Morera, Fernández Arbós, Bretón and himself) with some twenty pieces.Die Autorin dieses Artikels studiert die Konzertarbeit von Isaac Albéniz (1860-1909) in Barcelona zwischen 1874 und 1895. Diese Arbeit umfasst das Klavier- und Kammermusikrepertoire. Die Quellen dieser Recherche umfassen die dokumentarische Sammlung des Institut de Musicologia «Josep Ricart i Matas» sowie anderer Zentren in Barcelona (Ateneu Barcelonès, Biblioteca de Catalunya, Institut del Teatre). Seit seinem ersten öffentlichen Auftritt im Jahre 1874 bewies Albéniz nicht nur seine Fähigkeit als Interpret, sondern vor allem auch seine Verpflichtung gegenüber der komplexen Präsens Bachs und seinen Epigonen sowie seinem Interesse für klassische und romantische Musik und seinen Hang für das zeitgenössische Repertoire, zu dessen Schaffung er als Schöpfer und Interpret beitrug. Das genannte Repertoire zeigt das Gedankengut und den Musikgeschmack von Albéniz in dieser Zeit: deutsche (Wagner, Liszt, Brahms), französische (Gounod, Massenet, Saint-Saëns), spanische (Morera, Fernández Arbós, Bretón) und die eigene Musik. Er schuf zwanzig eigene Werke
