Index de les obres ressenyades: Anna MATAMALA RIPOLL, Interjeccions i lexicografia. Anàlisi de les interjeccions d'un corpus audiovisual i proposta de representació lexicogràfic

Casas-Tost, Helena

Diposit Digital de Documents de la UAB

Ressenyes Quaderns. Rev. trad. 16, 2009 329bloc teòric. Si calgués destacar-ne algunaimperfecció, diríem que el lector es quedaamb ganes de saber-ne més coses —bon sen-yal, d’altra banda. I és que l’aparell teòric imetodològic (sis capítols) és molt més extensque l’anàlisi i les conclusions (dos capítols),cosa que ens fa plantejar si en la publicacióen forma de llibre no hauria estat més útilresumir el bloc teòric, prescindint d’aspectesque es troben reiteradament en les tesis doc-torals d’aquest àmbit, i estendre més l’anà-lisi i les conclusions. De tota manera, és fàcilrebatre aquesta apreciació en constatar queaquest bloc inicial permet enquadrar l’anà-lisi en un marc pluridisciplinar perfectamentrelacionat.Al final del volum hi ha tres annexosque no podem passar per alt: el primer pre-senta una mostra de referències culturals iintertextuals contingudes en alguns acuditsdel corpus, el segon ofereix una llista de per-sonatges secundaris de la sèrie que aparei-xen en els episodis analitzats i el tercer, unseguit de webs d’interès on el lector potcompletar la informació sobre la sèrie, sobreel seu creador, sobre sèries similars i sobre eldoblatge en general.En conclusió, es tracta d’un volum moltrecomanable sobre la traducció de l’humoren textos audiovisuals que parteix d’unarecerca detallada. Cal celebrar que treballscom aquests no es quedin en forma de tesidoctoral no publicada sinó que arribin a lacomunitat científica en forma de llibre.Anna MatamalaUniversitat Autònoma de BarcelonaFacultat de Traducció i d’InterpretacióEl llibre Interjeccions i lexicografia. Anàliside les interjeccions d’un corpus audiovisuali proposta de representació lexicogràfica ésfruit d’una tesi doctoral guardonada amb elPremi Joan Coromines de Lexicografia iOnomàstica 2005. Es tracta d’un estudiexhaustiu i minuciós d’una categoria gra-matical, la interjecció, que ha estat tradicio-nalment menystinguda des del punt de vistalingüístic i també de la traducció. Una de lescauses que expliquen aquesta situació és l’es-treta relació que tenen aquestes peces ambl’oralitat. És per això que aquest estudi esbasa en un corpus audiovisual de comèdiesde situació originals i doblades, l’elabora-ció del qual constitueix en si mateix una deles innovacions i aportacions més destaca-des de l’obra. Matamala presenta una visiócompleta i integradora de les interjeccionsdes de tres vessants complementaris: el teò-ric, el descriptiu i l’aplicat. Aquests són pre-cisament els tres grans blocs que componenaquest treball: una primera part eminentmentteòrica, seguida d’un segon bloc descriptiu,subdividit en diversos capítols on es des-criuen les interjeccions des de diferents puntsde vista, i, finalment, un tercer bloc aplicat,on s’aborden les qüestions lexicogràfiques,incloent-hi la proposta de disseny d’una novaaplicació lexicogràfica que reculli aquestesunitats lingüístiques.La part teòrica, que comprèn els tres pri-mers capítols, parteix d’un repàs exhaustiudel tractament de les interjeccions en obresde diferent caire i enfocament, que d’unamanera o altra recullen i descriuen aquestespeces: des de gramàtiques, estudis de fraseo-logia i monografies o articles científicscentrats en les interjeccions; a estudis prag-maticodiscursius, propostes basades en l’anà-lisi de la conversa o, fins i tot, treballs sobreparalingüística. La revisió de l’estat de laqüestió acaba amb la proposta integradorade Cuenca basada en la lingüística cogniti-MATAMALA RIPOLL, AnnaInterjeccions i lexicografia. Anàlisi de les interjeccions d’un corpus audiovisual iproposta de representació lexicogràficaBarcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2008. 472 p.va i que constitueix un dels dos pilars delmarc teòric que l’autora desenvolupa a bas-tament en el tercer capítol, tot remarcant laidoneïtat de la teoria del prototip i de la gra-maticalització en l’estudi d’unes peces quehan suscitat nombrosos interrogants des delpunt de vista teòric pel que fa a la seva cate-gorització. El segon pilar és l’enfocamentpragmaticodiscursiu i els estudis de l’anàli-si de la conversa i la paralingüística, que per-meten donar compte de l’ús real de lesinterjeccions en la conversa, la qual cosa espot comprovar en el bloc descriptiu i ques’exemplifica gràcies al corpus audiovisualcreat.En el segon bloc, partint d’aquest cor-pus i de les bases teòriques exposades,Matamala descriu les interjeccions de mane-ra detallada. En cadascun dels capítols d’a-quest bloc s’estudien diferents aspectesrellevants d’aquestes unitats, més enllà deles qüestions semanticopragmàtiques, impres-cindibles per a l’elaboració d’una aplicaciólexicogràfica. Així, en el cinquè capítol estracten aspectes fonològics, entonatius i mor-fològics. Entre d’altres coses, s’aclareix larelació de les interjeccions amb la parallen-gua, bo i establint un continu en un extremdel qual trobem elements que efectivamentqueden fora de la llengua i en l’altre unitatsplenament lingüístiques que constitueixenels elements més prototípics de la seva cate-goria, i entre aquests dos pols hi ha unitatsintegrades a la llengua, però més perifèri-ques. D’altra banda, s’aprecien diversos grausde gramaticalització en relació amb les inter-jeccions impròpies, que també presenten dife-rents nivells de prototipicitat.En el capítol següent s’aborden elsaspectes sintàctics de les interjeccions.D’acord amb les dades extretes del corpus,s’aprecia que hi ha interjeccions que funcio-nen de manera aïllada i d’altres que es com-binen amb d’altres elements, així com enquina posició solen aparèixer. L’autora rela-ciona aquests dos factors —la combinació iposició de les interjeccions— amb les fun-cions del llenguatge de Jakobson, de mane-ra que es poden observar tendències iassociar els diferents tipus d’interjeccions ide combinacions amb la posició que ocupenen l’oració i el valor comunicatiu que tenen.Atès que el corpus creat consta d’un subcor-pus català i un altre de doblat de l’anglès(que inclou original i traducció) també espoden establir paral·lelismes entre el com-portament sintàctic de les interjeccions enaquestes dues llengües.Els aspectes semanticopragmàtics estracten en el sisè i setè capítols. Aquí s’es-tudien les funcions comunicatives que duena terme les interjeccions i els valors quetransmeten. L’autora constata que les inter-jeccions poden activar més d’un valor i queelements com ara la gestualitat o l’entona-ció poden jugar un paper determinant a l’ho-ra d’afegir valors o modificar-los i a mésanalitza quin tipus d’interjecció és més fle-xible als canvis. En connexió amb això, estu-dia la polisèmia d’aquestes peces i conclouque la majoria de les interjeccions del cor-pus treballat són polisèmiques.Sota el paraigua d’elements relacionatsamb l’anàlisi del discurs, el de la conversao la pragmàtica en general, el vuitè capítol secentra en els aspectes pragmaticodiscursiusde les interjeccions, peces clau en la cons-trucció del discurs i de la conversa. Enaquest cas, Matamala explica aquestes pecesen el context de la teoria de la rellevància ien conceptes griceans, així com també coma realitzacions lingüístiques de la cortesia,seguint els postulats de Brown i Levinson.A més, presenta el vincle existent entre ges-tualitat i interjeccions, tot i que destaca lamanca d’interferències que a priori es podriapensar que hi ha entre una parella de llen-gües com ara el català i l’anglès. Malgrataixò, la relació entre interjeccions i llenguat-ge no verbal és sens dubte un element quecal tenir en compte, sobretot tractant-se d’uncorpus audiovisual, i que en un corpusampliat o amb parelles de llengües de cul-tures més llunyanes podria ser més rellevant.Finalment, en el novè capítol s’abordenaspectes traductològics, emmarcats en lamodalitat del doblatge, de la qual es desta-quen les limitacions i els agents implicats,330 Quaderns. Rev. trad. 16, 2008 RessenyesRessenyes Quaderns. Rev. trad. 16, 2009 331alguns dels quals, tal com exposa l’autora,incideixen directament sobre l’ús i selecciód’interjeccions, més enllà del paper exercitpel traductor. A banda del valor pragmàticd’aquestes peces, s’apunta que en el procésde traducció cal tenir present altres factors,com ara el registre i la freqüència. Finalment,l’anàlisi de la traducció també posa sobre lataula la vacil·lació ortogràfica de formes pocfixades i no recollides pels diccionaris, quedificulten el paper del traductor.Amb voluntat d’elaborar una eina pràc-tica que superi les mancances detectades enels diccionaris existents, el darrer bloc pre-senta una proposta d’aplicació lexicogràfi-ca innovadora. Abans, però, l’autora fa unaanàlisi lexicogràfica de diferents obres encatalà i anglès i del tractament lexicogràficde les interjeccions. Posa de relleu diferentstipus de problemes, com ara la manca d’in-clusió d’entrades o de valors en les defini-cions de certes entrades, la falta decontextualitzadors, d’exemples, etc. Un copanalitzats els punts forts i dèbils d’aquestesobres, presenta el prototip d’una aplicaciólexicogràfica amb suport digital. Aquestsuport i el disseny d’aquesta eina permetenmúltiples vies d’accés a la informació, laqual cosa resulta de gran utilitat per als usua-ris per a qui està pensada, entre els qualsdestaquen els traductors. D’altra banda, inte-gra elements textuals, sonors i gràfics en lesdefinicions i exemples de cada entrada, totampliant el corpus a textos audiovisuals, quetradicionalment han quedat fora dels diccio-naris, però que són d’allò més rellevants enl’estudi i ús real de les interjeccions.En conclusió, ens trobem davant d’unapublicació que sens dubte resultarà d’interèsi serà de gran utilitat per a acadèmics i pro-fessionals de la llengua, en general, i de latraducció, en particular. Més enllà d’apro-fundir en qüestions teòriques, exposades ambmolta claredat, Interjeccions i lexicografia.Anàlisi de les interjeccions d’un corpusaudiovisual i proposta de representació lexi-cogràfica neix amb una voluntat d’anar unpas enllà i integrar la teoria amb la pràctica,la qual cosa Matamala aconsegueix amb èxitamb la proposta que fa d’una eina lexicogrà-fica innovadora, digital, hipermodal i quesupera les mancances tradicionals dels dic-cionaris en paper. La metodologia emprada,fent ús d’un corpus audiovisual, reforça elsresultats obtinguts i obre noves vies d’estu-di tant pel que fa a aspectes pròpiament lin-güístics, com de la traducció i també de lalexicografia.Helena Casas-TostDepartament de Traducció i d’InterpretacióUniversitat Autònoma de BarcelonaA lo largo de los últimos años hemos pro-curado difundir con puntualidad las nove-dades bibliográficas de la traductologíabrasileña, siempre sorprendentemente ricay variada, aunque de modo injusto bastantedesconocida entre nosotros. En esta ocasión,prosiguiendo el mismo empeño, prestare-mos atención a una aportación reciente sobreel fenómeno de las traducciones de autor. Setrata de la monografía titulada A Traduçãocomo um Outro Original («Como é» deSamuel Beckett), de Ana Helena Souza, doc-tora en Teoría Literaria y Literatura Com-parada.Se debe señalar que no es éste, cierta-mente, el único estudio dedicado en tierrasbrasileñas a la autotraducción, lo que es unaprueba más del incansable dinamismo quela investigación traductológica ha alcanza-do en este país. Mencionemos, por ejemplo,las contribuciones A invenção do originalvia tradução, pseudotradução e auto-tra-SOUZA, Ana HelenaA Tradução como um Outro Original («Como é» de Samuel Beckett)Rio de Janeiro: 7Letras, 2007. 173 p.

Ressenyes

http://ddd.uab.cat/pub/quaderns/11385790n16/11385790n16p329.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB