Index de les obres ressenyades: Esther ALLEN (ed.), Ser traduït o no ser. Informe PEN / IRL sobre la situació internacional de la traducció literàri

Casas-Tost, Helena

Diposit Digital de Documents de la UAB

Quaderns. Rev. trad. 16, 2009 323-333RESSENYESCoincidint amb l’any en què la cultura cata-lana va ser la convidada d’honor a la fira delllibre de Frankfurt, l’Institut Ramon Llullva encarregar la redacció d’un informe queanalitzés la situació de la traducció literàriaa escala internacional i el paper que hi jugal’anglès i les cultures anglòfones. Aquestapublicació, bilingüe en català i alemany,recull les dades recopilades en diversos cen-tres PEN i les reflexions d’escriptors, tra-ductors, editors, agents culturals i d’altresprofessionals relacionats amb la promocióde la literatura i la traducció, en què expo-sen la seva visió de la literatura i de l’estat dela traducció literària a diferents països, enun món dominat per l’anglès. A més, comp-ta amb les aportacions de tres escriptors derenom sobre la traducció per donar profun-ditat literària a l’informe.Després d’un pròleg de Paul Auster elo-giant la figura dels traductors, que etiquetad’«herois ocults de la literatura», les presen-tacions del president del PEN Internacionali del Director de l’Institut Ramon Llull, i laintroducció d’Esther Allen justifiquenla importància d’un estudi com aquest en unmoment en què l’anglès, tal com sosté l’es-criptor irlandès Toibín, s’erigeix com la llen-gua més rica en termes econòmics, peròalhora està enormement empobrida per lamanca de traduccions d’altres literatures.El primer capítol, a càrrec d’EstherAllen, aborda el paper de la llengua anglesaen el context de la globalització i la traduc-ció. Tracta l’anglès com a llengua invasiva,aparentment indispensable en l’era de la glo-balització, perquè el seu ús s’ha estès demanera notable geogràficament i en orga-nitzacions internacionals. Així, a mesura queaugmenta el poder de l’anglès, creixen lesdesigualtats respecte a les altres llengües, laqual cosa té un impacte directe en moltscamps, com ara la literatura. Aquesta és ente-sa com una conversa global i un art que beude la pluralitat lingüística, on la traducciójuga un paper determinant i afecta tant ladifusió com la creació literària. Atesa la posi-ció de l’anglès com a llengua global, lesobres escrites en anglès, siguin originals otraduccions, tenen moltes possibilitats de sertraduïdes a d’altres llengües, per tant lapatent escassetat de traduccions a l’anglèsno solament afecta la literatura anglòfonasinó també la mundial. En relació amb elbaix nombre de traduccions a l’anglès encomparació amb d’altres llengües, Allendenuncia el descrèdit o fins i tot la penalitza-ció que suposa traduir per als acadèmics enALLEN, Esther (ed.)Ser traduït o no ser. Informe PEN / IRL sobre la situació internacionalde la traducció literàriaBarcelona: Institut Ramon Llull, 2007. 135 p. + 151 p.universitats nord-americanes. Això estàtenint un impacte molt negatiu en la traduc-ció literària, però també en les ciènciessocials, la qual cosa malauradament s’haestès a d’altres països, com ara el nostre,i mereix una reflexió.Partint de la tendència a la baixa de lestraduccions a l’anglès, en el capítol següentSimona Skrabec ofereix una visió panorà-mica de la traducció literària, i es fa ressòde les dades obtingudes en diversos centresPEN. Aquesta visió, però, és parcial, atèsque hi manquen dades de diferents zones delmón, com ara països àrabs, asiàtics i del’Amèrica llatina. A diferència dels EstatsUnits, a Europa es fomenta la traducció, quees veu com a font de riquesa i obre les por-tes de la literatura pròpia al món. La conclu-sió principal és que mentre que per alsanglòfons no resulta imprescindible la tra-ducció per ser llegits arreu i que, en tot cas,és fàcil que siguin traduïts a d’altres llen-gües, la situació s’inverteix per a d’altresliteratures, sobretot les de sistemes literarisreduïts o amb recursos econòmics limitats,on l’intercanvi cultural ha anat fonamental-ment en un sentit únic. És a dir, la traduccióliterària és un reflex més de les relacions depoder de la geopolítica actual.El tercer capítol presenta l’estudi de siscasos concrets: els Països Baixos, Argentina,Catalunya, Alemanya, la Xina i França. Entots es tracten temes similars, com ara larecepció de la traducció, la figura dels tra-ductors i el suport a la traducció. En tots siscasos, la traducció de literatura estrangeraés ben acollida, perquè en general s’apreciaallò que ve de fora i perquè sol actuar com afiltre de qualitat. No obstant això, la figuradels traductors no és vista de la mateixamanera arreu. Mentre que a països com araAlemanya, França o Argentina la professióestà ben valorada, a la Xina per exemple s’hadevaluat a causa de la creixent comercialit-zació de la literatura. A més, el prestigi dela professió no té una correlació amb les con-dicions laborals i el reconeixement públic,ja que és habitual trobar llocs on no es puguiviure de la traducció i on els traductors sónprofessionals més aviat invisibles. En aquestsentit és important destacar que a Alemanya,on la traducció és important en termes quan-titatius i qualitatius, s’ha endegat un debatal voltant dels drets d’autor dels traductors.Aquest tema també és present a la Xina, peròper motius diferents, ja que allà el proble-ma sorgeix arran de la pirateria, molt fre-qüent en els llibres, entre d’altres productes.Tret d’Argentina, els governs i institucionsculturals solen subvencionar i donar suporta la difusió de la literatura i a la traducció.En general, aquests ajuts estan principalmentdestinats a difondre la literatura del país al’estranger. Alemanya torna a ser l’excep-ció més destacable perquè ofereix ajuts entotes dues direccions, per traduir de l’ale-many, però també cap a l’alemany, sobretotde literatures amb menys recursos o menysconegudes a Europa. Sense excepció, totssis països són conscients de la importànciade ser traduïts a l’anglès, com a pas previper a ser llegits a escala internacional i pos-teriorment traduïts a d’altres llengües. Totscoincideixen en l’extrema dificultat quesuposa ser traduït a l’anglès i els catalansdestaquen la manca de segones oportunitatsper a literatures petites en el procés d’inter-canvis literaris, en el sentit que un mal resul-tat o mala difusió d’una traducció no se solcorregir, mentre que una traducció medio-cre d’una obra anglòfona pot ser ràpidamentsubstituïda per una altra. Finalment, es cons-tata que existeix una manca de traduccionsd’obres considerades clàssiques o canòni-ques als seus països, les quals, en no haverestat traduïdes a l’anglès, resten desconegu-des arreu.El cas de França és el més reeixit pelque fa al nombre de traduccions a l’anglèsi el nivell de penetració en el mercat nord-americà, la qual cosa està íntimament lliga-da a les importants polítiques d’ajuts isubvencions, acompanyades d’estudis demercat i de nombroses iniciatives per partd’editorials i agents literaris. En el quartcapítol s’exposen diferents experiències rela-cionades amb la traducció literària, ambl’èmfasi en els EUA, així com diverses eines324 Quaderns. Rev. trad. 16, 2008 RessenyesRessenyes Quaderns. Rev. trad. 16, 2009 325CASAS TOST, Helena; ROVIRA ESTEVA, Sara; SUÁREZ GIRARD, Anne-HélèneLengua china para traductores (2 vols)Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2007, 326 p. vol I; 405 p. vol IIde promoció de la traducció de quatre paï-sos europeus. Aquí es presenta informaciód’ajuts, catàlegs, bases de dades, missionsa l’estranger, estades per a traductors, etc.que pot ser de gran utilitat per a traductors,particularment novells.L’obra tanca amb les conclusions quees desprenen d’aquest estudi. En primer lloc,que la traducció literària és un indicador quemostra les diferències de desenvolupament(econòmic i polític), és a dir, revela un inter-canvi desigual i una situació de dominació.Al mateix temps, també és una mostra del’actitud cap a d’altres cultures, on destacal’autosuficiència de la cultura dominantanglòfona. Per tal de fer de pont entre lesliteratures d’altres llengües, les culturesangloparlants haurien d’obrir-se a l’exteriori fomentar la traducció a l’anglès. En aquestsentit el títol és molt explícit, no ser traduït(sobretot a l’anglès) implica la porta tanca-da a d’altres sistemes literaris i, en definiti-va, no ser. Donades les dificultats existents,aquesta obra aporta una sèrie d’eines i recur-sos per fer front en aquesta situació. Conclouque la traducció és una activitat fonamen-talment subvencionada, la qual cosa l’afe-bleix perquè això reprodueix les gransdesigualtats existents, alhora que n’elogiael poder de subversió que té en tant que dónaveu a autors que pateixen la falta de llibertatd’expressió als seus països, com succeeix ala Xina per exemple.El llibre acaba amb les reflexions dedos escriptors i traductors que veuen la tra-ducció com la llengua del món, indispen-sable per al desenvolupament de les llen-gües i de la literatura i per al diàleg entrecultures, la qual cosa requereix que estiguiviva i que tingui el reconeixement que esmereix.En conclusió, estem davant d’unapublicació que, a més de presentar dadesreferents a la situació de la traducció literà-ria molt pertinents en un temps en què elmón globalitzat en què vivim està dominatper l’anglès, aporta reflexions per poderredreçar-la. No deixa de ser, però, una visiópanoràmica que no recull grans àreesgeogràfiques, que no pertanyen al centresinó a la perifèria, com ara Rússia, la Índia,el sud-est asiàtic, els països àrabs o granpart de l’Amèrica llatina. Malgrat això,constitueix un primer pas important. Lespinzellades d’autors i traductors de renomfan que vagi més enllà de ser un estudimerament tècnic al servei de la institucióque l’ha encarregat. A més de ser útil i d’in-terès per a institucions i agents culturals,pot interessar professionals i estudiosos dela traducció. Això inclou la docència d’a-questa disciplina, que actualment es trobaen un moment de disseny de nous graus ipostgraus en el marc de la convergènciaamb Europa.Helena Casas-TostDepartament de Traducciói d’InterpretacióUniversitat Autònoma de BarcelonaEn un momento en el que China está demoda como país, y se lanzan continuos men-sajes para el estudio de su lengua, comosupuesta panacea para un futuro comerciali-zado plagado de consumidores chinos, laspublicaciones sobre el tema se multiplicancon el profundo riesgo de inundarnos conpseudoguías sobre cómo aprehender esemundo, su cultura y su lengua en treinta días.Por ello, reconocer a tres especialistas comolas autoras de este libro en la portada deLengua china para traductores supone ya

Ressenyes

http://ddd.uab.cat/pub/quaderns/11385790n16/11385790n16p323.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB