Vilar, Gerard

Enrahonar An international journal of theoretical and practical reason

Diposit Digital de Documents de la UAB

LA FINITUD COM A TRAGEDIA Una nota ' Gerard VILAR En la nostra Ilengua, com en moltes altres, el terme «tragedia» sol ser emprat en diversos sen- tits prou diferents entre ells. Així, els diccionaris i enciclopedies usuals recullen, si més no, dos significats principals d'aquest substantiu: en pri- mer Iloc, el d'obra dramitica d'estil elevat que representa una acció seriosa i greu entre perso- natges importants i en que, per regla general, el protagonista és emmenat per una passió o per la fatalitat vers la catistrofe; en segon Iloc, s'entén també per «tragedia» qualsevol esdeveniment fu- nest, desgracia, situació de miseria, etc. l .  D'aquí se segueix el principal significat de I'ad- jectiu «trigic», aixo és: que implica una tragedia o esdeveniment funest, acomplert en circums- tincies que impliquen una tragedia. Tot aixo pel que fa al llenguatge ordinari. Si en la parla quotidiana ja ens trobem amb dues accepcions tant diferents d'aquesta parau- la, quan passem al camp dels discursos teoretics la cosa s'embolica a betzef. Segons que el modi  res considerandi sigui principalment estetic, po- Iític, ?tic, metafísic, antropologic, historie, o qualsevol altre, que sigui «trigic» o no acostuma a ésser en cada cas quelcom que té poc a veure amb el que des d'altres punts de vista es qualifi- ca de «trigic». Amb aquesta nota voldria fer una petita cala en el camp metafísic dels significats del terme en qüestió, per tal de contribuir a l'es- clariment de tan embullada i polisemica parau- la. Vull referirme essencialment a I'accepció del terme «trigic» en expressions tals com aconcepció trigica de la vida», «etica trigica», asentiment trigic de la vida», i d'altres. Pero abans fixaré de manera dogmitica un concepte de tragedia -el que em sembla personalment més interessant i útil que ens semeixi de boia per a les nostres evo- lucions perquisitories. Inspirant-me en la concepció de Goethe, en- tenc que una tragedia és una mena d'esdeveni- ment -real o fictici; de les tragedies sempre es pot dir allo de "se non 2 vero 2 ben trovato"- que es caracteritza per tractar-se d 'un  conflicte o col~lisió dramitica en la qual els subjectes agents o pacients d'aquesta col~lisió ultrapassen un o uns Iímits, incorrent amb aix6 en desmesura, la qual cosa té conseqüencies funestes (general- ment la mort real o simbolica), per tal com entre les conseqüencies d 'una situació trigica esti, en primer Iloc, la impossibilitat de trobar una sorti- da o solució al conflicte plantejat. Per posar exemples de les peces clissiques, segons la nostra definició són tragedies les histories dlAnt&oniz, Els perses, Hamlet o Woyzzek; en canvi, no ho són Orestes, Electra, La vida és sueco o Faust perqu? els drames plantejats troben solució, els conflictes tenen sortida. Doncs bé, des d'aquest punt de vista en la vi- da d 'hom pot haver-hi una tragedia, pero resul- taria absurda I'afirmació que la vida en el seu conjunt és «trigica» com han sostingut alguns fi- Iosofs. ¿Que té, doncs, de «trigica» la vida per als qui sostenen aquesta concepció de I'existen- cia humana? Al meu entendre i, per dir-ho em- blemiticament, el trigic de la vida per a aquests pensadors és sobretot la finitud de I'home, I'existencia de nombrosos Iímits i ilimitacions en la vida humana. Fem una petita relació de noms de filosofs que han afirmat d 'una manera o altra el caricter trigic de la vida per causa de la finitud de I'home. Se m'acudeixen, a tal1 d'exemple, els noms de Pascal, Kant, Schopenhauer, Nietz- sche, Simmel, Unamuno o el jove Lukics de I'Anima i les  formes. En aquesta Ilista, arbitraria sens dubte, po- dríem establir dos grups de noms prenent per fundamentum divisionis la seva actitud davant el problema de l'existencia o manca d 'un  garant absolut2. En el primer grup tindríem Pascal. Kant, Unamuno i el jove Lukics. Aquests filo- sofs es caracteritzarien, a efectes del que aqui ens importa, perque afirmen l'existencia d 'un  Déu silenciós, un deus abscondz'tus que esti aqui pero que no ens dóna seguretats, no ens dóna un ca- tecisme moral, no ens dóna certeses ni ens ser- veix de garant perque ni tan sols ens afirma la se- va existencia. En I'altre grup tindríem Schopen- hauer, Nietzsche i Simmel, els quals coincidei- xen a afirmar la mort de déu, en la certesa que puix que déu no existeix tampoc no existeix el Bé o el Mal, la Veritat o la Falsetat, la Justicia o la Injustícia. Tanmateix, tots ells intentaren trobar un agafador últim per tal de superar el problema de la finitud de I'home: apostant raonadament, en la raó pura, en la voluntat, en la vida, o en qualsevol altre Iloc. Cap d'ells, empero, no trobi un agafall suficientment solid com per a Iliurar- se de I'«anomia» que els tenalleva. La concepció trigica de la vida comuna a tots aquests pensadors, als quals per altra banda se- paren abismes teorics insalvables, és al meu parer un subgenere del que podríem anomenar «con- cepció etica del món», aixo és, aquel1 tipus de concepció del món que prima els problemes mo- rals, el problema dels valors per damunt de la resta dels problemes filosofics. En les concep- cions etiques del món tots els problemes resulten ser en darrera instancia problemes etico- existencials, i així la raó teoretica s'ha de subor- dinar a la raó practica, tots els coneixements han de ser reconduits fins als fins últims de I'existen- cia humana i es posa un emfasi ?tic a la vella ob- servaeió que pri?nun vivere deizde philosophare. Aquest tipus de cosmovisió pot generar fins i tot certa paranoia o,  almenys, pot aribar a ser una forma de visió conspirativa del món. Així, per exemple, Nietzsche escrivia a Més enlh del 6é z del 7nd: . . .« les intencions morals (o immorals) han constituit en tota filosofia I'autentic germen vital del qual ha brotat sempre la planta sencera. De fet, per aclarir de quina manera han tingut lloc prokiament les afirmacions metafísiques més remotes d'un filosof és bo (i intel.ligent) comenpr preguntant-se sempre: ja quina moral (vol ell) .arribar? Jo no crec, per tant, que un ' 'instint de coneixement " sigui el pare de la filo- sofia» (1, 6). Com deia, les concepcions triigiques de la vida són una subclasse de les concepcions etiques del món. Pero, ¿quina seria la seva diferencia especí- fica respecte a d'altres tipus de concepció etica del món? La diferencia rauria que les concep- cions tragiques són concepcions etiques que ne- guen l'existencia de valors morals materials fi- xos, que neguen la certesa o la possibilitat del co- ncixement moral, pero que per altra banda se- gueixen aferrades a la idea que amb garants, arnb un Absolut, si existia, viuríem millor, fins i tot que el bé esta en el tot. Així, es parla del «trii- gic» d'haver d'escollir professió, d'haver d'elegir entre ser una bona mare i una bona professional, triar col.legi per als fills, etc. El «trigic», doncs, sembla raure en la dificultat o impossibilitat de fer el Bé, arnb majúscula. Pensem per un mo- ment en Kant: tota la seva filosofia podria en- tendre's com una arduosa i llarga pugna teoreti- ca arnb I'objeetiu de sostreure's, si més no for- malment, al saber de la finitud de I'home. Qui es captingués d'acord arnb I'imperatiu categoric estaria, segons Kant, fent el Bé. Pero fixem-nos- hi: no un bé qualsevol, sinó el Bé en absolut, el BE per a tota I'eternitat. El deure, la bona volun- tat, per a Kant, tenen aquesta qualitat per a tot ésser racional, sigui home o no, i per a tot temgs, aix6 és, el deure és deure més enllii de tot tenips i espai. 1 amb aixo arribem a una possible clau per a la interpretació del que anomenem concep- ció tragica del món: la relació arnb el temps. Jo diria que en el fons Pascal, Kant, Schopenhauer, Nietzsche, Simmel, Unamuno o el jove 1,ukas concebien la vida com a triigica peque la veien o la vivien com una lluita de I'home per assolir un absolut que és en primer lloc I'eternitat, el triomf sobre el temps, el romandre $'alguna ma- nera més en112 de la mort. Allo que és «triigic» d'aquestes concepcions de la vida humana rau, en definitiva, en la resistencia a acabar de debo arnb I'Absolut, en la incapacitat per acceptar modestament i humilment la nostra condició li- mitada, i limitada, per damunt de tot, en el temps. Al16 «tragic» esta a anhelar, en suma, és- ser déus, criatures Racionals, amb majúscula, o Sobrehomes. Quin pretensiós orgull el de Kant quan suposava que podem accedir a I'eternitat realitzant una Bona Acció! Quina desmesura la de Nietzsche quan pretenia situar-se més enllii del bé i del mal i doblegar el temps arnb la pos- tulació de I'etern retorn! A aquestes filosofies de la vida i a aquestes for- mes de vida caldria contraposar la cosmovisió he- roica de la Grecia cliissica renovada i revitalitta- da, la cosmovisió resumida en els apotegmes: «si- gues!», «coneix-te a tu mateix» i «de res masa!». Per als vells grecs la dificultat o impossibilitat de fer el bé era quelcom acceptat arnb humilitat i que no provocava angoixes ni sentiments erra- gics». Vers I'any 600 a . c . ,  Solon dlAtenes havia es- crit en el seu poema: En totes les accions hi ha un risc i ningú no sap en que va a concloure un assumpte acabat de  comentar. Així que hom preten obrar bé no ha previst que es Ilanca a un dur i enorme de- sastre, i a un altre, que obra malament, l i  con- cedeix un déu per a tot la sort de I'exit, que contrarresta la seva propia tragediai. Aquest saber dels Iímits va anar perdent-se arnb el desenvolupament de la civilització grega i I'aparició de I'idealisme i el cosmspolitisme. Llevat d'algunes rares excepcions -com per exemple en el cas de I'iipostol sant Pau que, de manera instrumental, empero, va reconeixer que no feia el bé que volia, sinó el mal que no volia causar- aquel1 saber dels Iímits ha romas ocult com un arcaic estrat geologic en el subsol de la nostra cultura. Pero el tenim tocant a m i  per a qui vulgui i pugui recuperar el que d'ell sigui re- cuperable. En els grans moments de transforma- ció social i cultural Occident ha girat sempre el seu esguard cap al seu bressol, cap a la seva «p5- tria transcendental», com deia Lukács: en el Re- naixement i en I'epoca de les revolucions burge- ses. Tal vegada ha arribat el moment de fer-nos un altra transfusió de grecitat classica. Tanma- teix, sera bo recordar les savies paraules dlEliot sobre aquesta mena de recuperacions: M e  had the experience but missed the meaning, And approach to the meaning restores the experience In a different form.. . Only through time time is conquered. NOTES 1 Veu xtragediaw del Diccionan' de la llengua catalana, 3 Reflexions semblants es poden trobar tarnbé en Teogriis Barcelona, Enciclopedia Catalana. 1982. de Mégara (VV. 137 SS). en Sirnonides de Ceos (fr. 4D). etc. 2 Cfr. la tercera part del meu llibre Raó i marxtjme, Bar- celona, Edicions 62, 1979. 

La finitud com a tragèdia : una nota

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB

Crossref

Directory of Open Access Journals