La present recerca aporta l'anàlisi de la figura femenina que es representa en l'escena teatral actual a partir de tres grans personatges clàssics: Ofèlia, Antígona i Medea. En la figura d'Ofèlia conflueix el debat sobre les dones-aigua de Katia Kavanova; l'enamorament i adulteri de Madame Bovary i la recerca d'identitat femenina de Nora, d'Ibsen. A partir d'Antígona i la seva rebel·lió, s'inscriuen artistes contemporànies com Angélica Liddell, Cindy Sherman i Marta Carrasco. El personatge de Medea, tractat a partir del mite, permet analitzar l'evolució de la feminitat cap a una nova manera d'entendre i representar la realitat en l'escena contemporània: la dona viril. Finalment, es demostra com Sarah kane conclou i aglutina les tres figures anteriors i desenvolupa la síntesi de la dona de l'Amor i la Mort
