Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaIntroducció: Les infeccions cutànies per micobactèries atípiques tenen lloc per inoculació externa, extensió a la pell des d'una infecció profunda o per disseminació hematògena d'una infecció sistèmica. La majoria de les infeccions cutànies per aquests microorganismes apareix en forma de quadres inespecífics. Només existeixen dues infeccions que es consideren específiques d'espècie: el granuloma dels aquaris o de les piscines, degut a Mycobacterium marinum; i l'úlcera de Buruli, causada per Mycobacterium ulcerans. Objectiu: Definir patrons clínics i patològics de les infeccions cutànies per micobactèries atípiques. Mètodes: Mitjançant l'estudi de 51 pacients amb infeccions per micobactèries atípiques, s'analitzaren les característiques clíniques i histològiques. Es van comparar els resultats obtinguts entre els pacients immunocompetents i immunodeprimits, així com amb la bibliografia publicada mitjançant una recerca a Medline. En el grup d'immunodeprimits es van distingir 2 subgrups: infecció cutània aïllada i infecció disseminada amb afectació cutània. Resultats: En els pacients immunodeprimits el nombre de lesions va ser significativament més gran. Tanmateix, en aquest grup es van trobar amb més freqüència abscessos i úlceres com a lesions elementals. Les espècies responsables en immunocompetents foren diferents de les trobades en els immunodeprimits. Es van definir diversos patrons d'infecció cutània: lesions amb distribució limfocutània o esporotricoide, lesions no limfocutànies a zones amb traumatisme previ, fol·liculitis i forunculosis a les extremitats inferiors i lesions generalitzades a les extremitats en pacients immunodeprimits. En pacients amb infecció disseminada, s'observaren 2 patrons addicionals: lesions localitzades i lesions cutànies i mucoses generalitzades. Conclusions: Les manifestacions cutànies de les infeccions per micobactèries atípiques poden agrupar-se, d'acord amb criteris com el tipus de lesions cutànies i l'estat immunitari dels pacients, en patrons bastant uniformes.Introducción: Las infecciones cutáneas por micobacterias atípicas tienen lugar por inoculación externa, extensión a la piel desde una infección profunda o por diseminación hematógena de una infección sistémica. La mayoría de infecciones cutáneas por estos microorganismos aparecen en forma de cuadros inespecíficos. Sólo existen dos infecciones que se consideran específicas de especie: el granuloma de los acuarios o de las piscinas, debido a Mycobacterium marinum; y la úlcera de Buruli, causada por Mycobacterium ulcerans. Objetivo: Definir patrones clínicos y patológicos de las infecciones cutáneas por micobacterias atípicas. Métodos: A través del estudio de 51 pacientes con infecciones por micobacterias atípicas, se analizaron sus características clínicas e histológicas. Se compararon los resultados entre los pacientes inmunocompetentes e inmunodeprimidos, así como con la bibliografía publicada mediante una búsqueda en Medline. En el grupo de inmunodeprimidos se distinguieron 2 subgrupos: infección cutánea aislada e infección diseminada con afectación cutánea. Resultados: En los pacientes inmunodeprimidos el número de lesiones fue significativamente mayor. Asimismo, en este grupo se hallaron con mayor frecuencia abscesos y úlceras como lesiones elementales. Las especies responsables en inmunocompetentes fueron distintas de las halladas en los inmunodeprimidos. Se definieron varios patrones de infección cutánea: lesiones con distribución linfocutánea o esporotricoide, lesiones no linfocutáneas en zonas con traumatismo previo, foliculitis y forunculosis en las extremidades inferiores y lesiones generalizadas en las extremidades en pacientes inmunodeprimidos. En pacientes con infección diseminada, se observaron 2 patrones adicionales: lesiones localizadas y lesiones cutáneo-mucosas generalizadas. Conclusiones: Las manifestaciones cutáneas de las infecciones por micobacterias atípicas pueden agruparse, de acuerdo con criterios como el tipo de lesiones cutáneas y el estado inmunitario de los pacientes, en patrones bastante uniformes.Background: Nontuberculous mycobacterial cutaneous infections result from external inoculation, contiguous spread of a deeper infection, or hematogenous spread of a disseminated infection. There are two species-specific infections (fish-tank or swimming-pool granuloma, due to Mycobacterium marinum, and Buruli ulcer, caused by Mycobacterium ulcerans). Most infections, however, produce non specific pictures. Objective: To define clinical patterns of cutaneous disease in nontuberculous mycobacterial infections. Methods: Fifty-one patients with nontuberculous mycobacterial cutaneous infections were reviewed. Clinical and histopathological features of normal hosts and immunosuppressed patients were compared. In immunosuppressed patients, two subgroups were distinguished: patients with cutaneous infection and patients with a disseminated infection and cutaneous involvement. Results: In immunosuppressed patients the number of lesions was significantly higher. Abscesses and ulceration were also more frequently observed. Different species were found in normal hosts and immunosuppressed patients. Several clinical patterns of cutaneous infections were defined: Lymphocutaneous or sporotrichoid lesions; non lymphocutaneous lesions at the site of trauma; folliculitis and forunculosis involving the lower extremities; disseminated lesions on the extremities in immunosuppressed patients. Two patterns were observed in patients with a disseminated infection: Localized cutaneous lesions and disseminated cutaneous and mucosal lesions. Conclusions: Cutaneous manifestations of nontuberculous mycobacterial infections may be grouped according to clinical criteria such as cutaneous lesions and immune status in rather uniform patterns
