Index de les obres ressenyades: Antoni VILADAMOR, Història general de Catalunya (2 vols.). Edició crítica d'Eulàlia MIRALLES. Pròleg d'Eulàlia DURAN

Lucas Val, Núria de

Diposit Digital de Documents de la UAB

El 1564, a les Corts de Barcelona, els braçosdemanaren formalment al rei la designaciód’un cronista oficial per al Principat i elscomtats del Rosselló, la Cerdanya i elConflent. Un dels principals motius que ori-ginaren aquesta demanda es troba en ladesignació, el 31 de maig de 1548, deJerónimo Zurita com a cronista oficial delRegne d’Aragó. Entre 1553 i 1554, Zuritapassà gairebé un any a Barcelona, recollintinformació a l’Arxiu Reial per a l’elabora-ció de la seva crònica. El 1561 va veure lallum la primera part dels Anales de laCorona de Aragón i el 1579 ho feu la tota-litat de l’obra. Amb la institucionalitzaciódel càrrec de cronista i la posterior aparicióde l’obra que fixava la seva historiografiaoficial, el Regne d’Aragó pretenia oferir unaimatge institucional forta i vinculada ambels interessos de la monarquia de Felip II.A Catalunya, els objectius buscats ambla petició formal d’un cronista per alPrincipat i els comtats eren els mateixos queen el seu moment havien empès les institu-cions aragoneses: l’establiment oficial d’unpassat gloriós sobre el qual basar reivindi-cacions polítiques del present. Tanmateix,en el cas català cal tenir en compte el movi-ment anti-Zurita que s’originà arran de lapublicació dels seus Anales, ja que nom-broses veus catalanes consideraven que l’a-ragonès no havia recollit amb encert lahistòria dels antics comtats catalans i quehavia modificat, o directament oblidat, algu-nes de les gestes més importants dels cata-lans durant el passat. Així, davant la ideaque els Anales de la Corona de Aragón nocobrien amb rigor la història de Catalunyai amb l’objectiu, bàsicament, d’establir unahistoriografia oficial que servís com a argu-ment en les demandes polítiques de les ins-titucions catalanes davant la Monarquia, lesCorts catalanes formularen al rei una peti-ció molt similar a la que anys abans li havienpresentat les Corts aragoneses.A partir de la formulació d’aquestasol·licitud (1564), nombrosos historiadorspretengueren fer-se amb el càrrec de cro-nista oficial de Catalunya (Francesc Calça,Onofre Manescal, Pere Gil, Jeroni Pujades).Entre ells, l’arxiver reial Antoni Viladamor(c.1529-1585) va composar el primer textque s’elaborà directament per a optar alcàrrec. Així ho analitza Eulàlia Miralles,l’autora de l’edició crítica de la Històriageneral de Catalunya d’Antoni deViladamor. L’estudi que presenta Miralless’insereix en un corrent que reivindica elstextos de la historiografia catalana del segleXVI com a obres de la literatura i la culturacatalanes i, a través de les quals, conèixertemes vinculats amb els debats historiogrà-fics i ideològics de l’època. Els treballsd’Agustí Alcoberro, Eulàlia Duran,Mariàngela Vilallonga o Joan Tres, entred’altres, han fet emergir escrits de la histo-riografia catalana del segle XVI com ara elsde Pere Miquel Carbonell, Lluís Ponçd’Icard, Jeroni Pau o Francesc Comte. AraEulàlia Miralles, filòloga i historiadora dela literatura, s’ocupa d’un altre d’aqueststextos; de fet, com afirma l’autora, la pri-mera obra elaborada per rebatre JerónimoZurita al seu mateix nivell.El cos introductori que precedeix l’edi-ció crítica de la Història general deCatalunya mostra un ingent treball d’arxiu através del qual Miralles estableix les dadesbiogràfiques d’Antoni Viladamor i desfà lesconfusions entre les figures del propi Antonii les del seu pare (Joan) i el seu fill (AntoniJoan), tots tres arxivers reials. D’altra banda,en aquestes dues-centes pàgines, EulàliaMiralles no només s’ocupa de la personad’Antoni Viladamor i de la seva Història,sinó que ofereix un ampli panorama sobreVILADAMOR, Antoni (2007)Història general de Catalunya (2 vols.).Edició crítica d’Eulàlia MIRALLES. Pròleg d’Eulàlia DURAN.Barcelona: Fundació Noguera (Textos i Documents; 40), 969 p.Ressenyes Manuscrits 26, 2008 255els debats historiogràfics de l’àmbit catalàdel segle XVI, amb els autors i llurs obres.Alhora, Miralles demostra un profund conei-xement d’aquests escrits quan distingeix lesfonts que usà Viladamor encara que el propiautor no ho faci al seu text.L’estudi sobre la figura d’AntoniViladamor s’entrelliga amb els objectius queel portaren a composar la seva Història.Antoni era arxiver reial, com el seu pare, iestava vinculat amb la família Requesens-Zúñiga, fet que li havia possibilitat el con-tacte amb la Cort reial i amb nombrosespersonalitats polítiques. A la vegada, per laseva tasca d’arxiver, Viladamor es relacio-nava amb altres historiadors catalans (PereAntoni Beuter, Francesc Tarafa, Ponçd’Icard) i formà part de la reacció anti-Zurita. De fet, la Història general deCatalunya es fonamenta en la constatacióque Zurita no ha sabut utilitzar la docu-mentació relacionada amb Catalunya que vaconsultar durant la seva estada a Barcelona,i que el propi Viladamor li hauria propor-cionat a l’Arxiu Reial, per la qual cosa l’au-tor idea un text dirigit a rebatre Zurita. Pera elaborar-lo, Viladamor es fonamenta enles obres de Florián de Ocampo i del seusuccessor Ambrosio de Morales, represen-tants de la historiografia castellana oficial i,per tant, al mateix nivell que Zurita.L’arxiver manipula aquestes fonts per adap-tar-les als seus propòsits i les complementaamb altres informacions provinents en bonamesura d’autors catalans (Pere MiquelCarbonell, Pere Antoni Beuter, FrancescTarafa i Ponç d’Icard, bàsicament). Ambaixò, Viladamor s’havia proposat elaboraruna obra de quatre volums en la qual, a mésde la història política del Principat i elsComtats, es recollís la història de l’Esglésiai una descripció geogràfica del territori.Només tingué temps per «embastar», comdiu Eulàlia Miralles, el primer dels volumsja que aquest tampoc quedà enllestit. El1585, durant la celebració de les Corts deMontsó i quan semblava que Catalunyaobtindria la potestat per nomenar un cronis-ta oficial, Antoni Viladamor va morir. Lavoluntat de l’autor era presentar la primerapart de la seva Història general de Catalunyasi les Corts de 1585 instituïen el càrrec, peròla mort li ho impedí. També les circumstàn-cies polítiques, ja que no va ser fins a prin-cipis del segle XVIII quan Catalunya obtinguéel càrrec de cronista oficial.Tot i que l’obra no fou publicada, sí quegaudí d’una difusió a nivell manuscrit entreels historiadors catalans posteriors a Vilada-mor. Miralles ens informa que serví com afont a autors com Jeroni Pujades, AndreuBosc o Narcís Feliu de la Penya. La sevaimportància rau, a més d’en l’ús i la combi-nació de les fonts, en què va ser el primertext elaborat amb l’objectiu d’aconseguir elcàrrec de cronista oficial de Catalunya.Miralles declara que la Història de Vilada-mor, a banda de ser la primera en intitular-se«Història» i no pas «Crònica», és l’obra queinicia una nova tradició historiogràfica aCatalunya, distinta de l’anterior, en la qualara els historiadors es convertiran també enpolítics en la mesura que es posen al serveidels interessos d’unes institucions que esvalen del passat per a defensar i legitimarreivindicacions del present.Eulàlia Miralles conclou el seu estudiintroductori afirmant que la Història generalde Catalunya representa la primera respos-ta formulada des de Catalunya a Zurita queestà al mateix nivell que els seus Anales dela Corona de Aragón. Per part d’EulàliaMiralles, la seva edició crítica a l’obrad’Antoni Viladamor representa un ingent ireeixit esforç per tal de fer emergir un textde cabdal importància dins la historiografiacatalana.Núria de Lucas ValUniversitat Autònoma de Barcelona256 Manuscrits 26, 2008 Ressenyes

Ressenyes

http://ddd.uab.cat/pub/manuscrits/02132397n26/02132397n26p255.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB