Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaAquesta tesi es va desenvolupar per poder demostrar que la creativitat en tant que component de la intel·ligència no es pot ensenyar, però sí que podem interactuar-hi tant per estimular-la, com per reprimir-la, especialment en l'entorn escolar. Per això vam treballar amb una mostra d'alumnes de centres públics de la mateixa edat i condicions sociofamiliars, la meitat de la quals estava escolaritzat en un IES cursant 2n. D'ESO i l'altre meitat en dues escoles de primària cursant 8è. D'EGB; i ens vam marcar com objectiu principal corroborar que l'evolució de la creativitat era diferent en funció del sistema educatiu que seguien els alumnes. Alhora que aprofitàvem per estudiar el perfil d'aquells alumnes que tot i estar integrats a la Reforma continuaven abandonant els estudis, i confirmar que la teoria de que la creativitat pot aparèixer en qualsevol ambient, encara que sigui advers i /o repressiu continua vigent. Instruments de mesura utilitzats: Test del Factor «G» de Cattell i Torrance Test of Creative Thinking. Els resultats ens van demostrar que no era el sistema educatiu en sí el que estimulava la creativitat, sinó el canvi d'un tipus d'ensenyament a l'altre, que també va associat a un canvi d'entorn, pel fet de passar d'una escola de primària a un IES de secundària. Les puntuacions màximes en creativitat les vam observar quan els alumnes canviaven de centre i de sistema educatiu, per això es van donar en moments i edats diferents en cada un dels dos grups de la mostra. Per aquells que estaven escolaritzats en l'IES l'increment més important va ser sobre els 13 anys, desprès de iniciar l'ESO, en canvi, pels que procedien de les escoles de primària va ser dos anys més tard , quan es van integrar al segon cicle d'ESO. Al mateix temps vam poder comprovar que tot i la implantació generalitzada de la Reforma els alumnes amb creativitat elevada i QI normal o normal baix continuen abandonant els estudis per dificultats d'integració en l'entorn escolar. Especialment pel que fa al sexe masculí, donat que en aquest grup predomina el pensament divergent molt per sobre del raonament lògic i els interessos creatius per damunt dels acadèmics; tot això genera conflictes permanents a l'aula i accelera l'abandonament del centre tal i com venia passant abans del canvi de sistema educatiu. En les noies, que generalment toleren millor les limitacions i l'estructura educativa, només es sol produir l'abandonament quan el QI es francament baix. Finalment tal i com preconitzaven autors com Goertzel i Goertzel, Simonton i altres ens ha quedat clar que la creativitat es pot desenvolupar no només un ambient lliure de pressions i que faciliti l'elaboració i el plantejament de noves alternatives, sinó que un ambient més repressiu també pot ser un estímul per incrementar-la.The aim of this thesis is to demonstrate that creativity, as an intellectual trait, can not be taught but can be stimulated or repressed interacting with school activities. The sample is composed of Public School pupils belonging to the same social and economical conditions, half of which is obtained from a 2nd course (ESO) from an IES, and the other half from 8th grade (EGB) from two different schools. The main goal was to assess the evolution of creativity depending on the educational system those pupils followed. Secondarily, a profile analysis of students that droped out was performed and the effects of odd environments on creativity improvement were tested. Formal measures of g factor an creativity were obtained by Cattell's g factor test and Torrance's test of creative thinking. Results showed that the educational system itself has no significant effect on creativity, but the change of system produces a significant improvement of that trait. As the maximum scores where observed when shifting educational system (and center) the appeared at different ages (13 and 15, in average) demonstrating that this improvement was not due neither to the educational method nor to a maturative effect. Pupils with high creativity an normal or low g still drop out the educational system, even within the reformed system. The high level of creativity constitutes a handicap for the integration in the ordinary school procedures whatever system is followed. This is specially significant for male pupils: Such a group has wider differences between divergent and convergent thinking, as well as in divergent and academic motivations. This is the origin of many classroom conflicts that accelerate the living of the formal education structures. For female pupils the drop out only occurs when g scores are very low. Finally, as was stated by Goertzel i Goertzel, Simonton and others, the kind of environment has no effects on creativity development. It the intensity of creative growing is the same in facilitatory environments and in very strict ones
