Joan Lluís Palos Peñarroya estudia el papel político de 10s juristas en la Cataluña del siglo XVII a la luz del contraste absolutismo/constitucionalismo, papel que se plasma dentro de las instituciones catalanas de gobiemo y en el terreno de la "opinion pública".Joan Lluis Palos Peñarroya estudia el paper polític dels juristes a la Catalunya del segle XVII a la llum del contrast absolutisme/constitucionalisme, paper que es plasma dins las institucions catalanes de govern i en el terreny de la "opinió pública".Joan Lluís Palos Peñarroya considers the political role jurists in 17th century Catalonia, in front of the absolutist/constitucionalist dualism. This role is projected inside the several Catalan governmental institutions and also in the field of "public opinion"

Palos, Joan Lluís

Manuscrits Revista d història moderna

Diposit Digital de Documents de la UAB

QUIN VA SER EL PAPER DELS JURISTES CATALANS EN EL DEBAT ENTRE ABSOLUTISME I CONSTITUCIONALISME? JOAN LLUIS PALOS PEÑARROYA Universitat de Barcelona RESUMEN: iCuálfue el papel de 10s juristas catalanes en el debate entre absolutisrno y constitucionalisme? Joan Lluís Palos Peñarroya estudia el papel político de 10s juristas en la Cataluña del siglo XVII a la luz del contraste absolutismo/constitucionalismo, papel que se plasma dentro de las instituciones catalanas de gobiemo y en el terreno de la "opinion pública". RESUM: Joan Lluis Palos Peñarroya estudia el paper polític dels juristes a la Catalunya del segle XVII a la llum del contrast absolutisme/constitucionalisme, paper que es plasma dins las institucions catalanes de govern i en el terreny de la "opinió pública". SUMMARY: The role of Catalan jurists in the debate between absolutisrn and constitutionaiisrn Joan Lluís Palos Peñarroya considers the political role jurists in 17th century Catalonia, in front of the absolutist/constitucionalist dualism. This role is projected inside the several Catalan governmental institutions and also in the field of "public opinion". Primer de tot, per descomptat, vull agrair als amics de l'area d'Historia Moderna, i especialment al professor Ricardo Garcia CArcel, I'oportunitat que em proporcionen de manifestar, tot i que de manera ben modesta, el meu reconeixement al professor John Elliott, tant pel mestratge exercit mitjanqant els seus escrits -em confesso un dels devoradors de La Revolta Catalana a que abans es feia al.lusió- com per la seva disponibilitat sempre que m'hi he adreqat sol.licitant-hi orientació per a la meva recerca. Dit aixo, i centrant-me directament en el contingut de la pregunta, penso que una bona forma d'abordar-la podria ser esmicolant-ne I'enunciat per tal d'identificar alguns dels elements implícits i, d'aquesta manera, entendre'n millor el sentit. El primer d'aquests elements es refereix als protagonistes de la qüestió, és a dir, els juristes. Quin sentit té demanar-nos pel paper d'aquest col.lectiu professional davant una determinada confrontació ideologica? 0, plantejant-ho d'un altra manera, tan important era la posició dels juristes en el debat polític que tenia lloc a la Catalunya de la primera meitat del segle XVII? Vagi per endavant que, des del meu punt de vista, la resposta és clarament afirmativa. Els MANUSCRITS 15 (1997) 53-57 54 J. L. PALOS PEÑARROYA advocats havien esdevingut a Catalunya, com a practicament tot I'occident europeu, una peqa decisiva per al funcionament dels diversos complexos institucionals. Referint-se al regne de Nhpols -un territori que tot i tenir una estructura social i una organització economica prou diferent, disposava d'una classe política amb actituds molt semblants a la catalana-, un historiador italia ha parlat d'una respublica dei togati, és a dir, d'un govern totalment dominat pels juristes.' Malgrat el seu polemic contingut, aquesta idea ha tingut la virtut de desfermar un viu debat sobre el sistema de govern napolita i la funció mitjancera dels ministres en la practica quptidiana del poder. En el cas de Catalunya em sembla molt clar que, si més no des de finals del segle XVI, es produí un increment considerable del protagonisme col.lectiu dels homes de lleis a l'escenari polític. No estic del tot segur si aixo ens permetria parlar també d'una rep~bl ica  de juristes o fins a quin punt el paper dels advocats catalans en els anys previs a la Guerra dels Segadors és comparable, com va suggerir James Amelang, al dels anglesos abans de la Guerra Civil o dels francesos en el cas de la Fronda.' I que quedi clar que la meva inseguretat no prové dels dubtes sobre la seva importancia sinó de la manca d'estudis que hi ha. D'altra banda, voldria afegir una matisació que em sembla important: la dels advocats no va ser una ascensió social fruit de I'enriquiment generat per una determinada practica professional -com podria haver estat en epoques anteriors la dels mercaders- sinó com a conseqüencia de la importancia creixent que la seva activitat tenia per al funcionament de I'organització col.lectiva tant en la seva dimensió social com política. En altres paraules, si els advocats van esdevenir uns personatges importants va ser perque el dret va esdevenir un condicionament de primera magnitud en la vida de les persones. Per descomptat, dir aixo no és afegir cap novetat. Al capdavall ja fa uns quants anys que el mateix professor Elliott va assenyalar la importancia que el dret tenia en societats com la catalana com a factor d'identificació col.lectiva. Una altra qüestió seria si aquesta importancia fou més o menys gran que la de la llengua, punt d'una intensa controversia sobre la qual ha tomat darrerament Núria S a l e ~ . ~  Un segon element de la pregunta que em sembla important aclarir es refereix a les nocions d'bsolutisme i constitucionalisme. Sembla clar que per al període de més intensa confrontació entre ambdues visions, la primera meitat del segle XVII, la doctrina absolutista que s'intenta aplicar a Catalunya respon a un ' P. L. Rovito, Respublica dei togati: giuristi e societ6 nella Napoli dei Seicento, Napols, 1981. ' . I .  S .  Amelang, "Barristers and Judges in Early Modern Barcelona: the rise of the legal elite", The Arnerican Historical Review, vol. 89, desembre de 1984, pAg. 1281. ' J.  H. Elliott, "Reflexions d'un angl6s sobre Catalunya i Europa al segle XVII", a La con~menioració de I'Onze de setembre a Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1994, pag. 63-71; F. Espinet, J.L. Gótnez Mompart, E. Marin, E. Serra, J .  M. Tresserras, "L'historiador dalt del cavall. A proposit de les 'Reflexions d'un angles sobre Catalunya i Europa al segle XVII', El País, 277, dijous 21 de gener de 1988; N .  Sales, "Estat, monarquia i llengua", Afers, 23/24, 1996, pag. 357- 365. PAPER DELS JURISTES CATALANS 5 5 conjunt ben precís de postulats, la major part dels quals estan continguts al programa politic dissenyat per Olivares, que tant magistralment ha estudiat el professor Elliott, de tal manera que jo no goso ara d'afegir res més. Permeteu- me per tant que centri una mica més I'atenció en I'altre element del binomi, és a dir, el constitucionalisme, un pensament que, a diferbncia de I'absolutisme, doctrinalment molt més homogeni, es nodria a cada país de tradicions, cultures polítiques i sistemes institucionals en bona part propis. A la practica, aixb volia dir que defensar un govern constitucional no tenia exactament el mateix sentit a Anglaterra, Fran~a, Napols o Catalunya. Aquesta és una realitat que ens obliga necessbiament a plantejar-nos una altra pregunta: quins eren els conceptes ideolbgics bhsics del constitucionalista a Catalunya? Plenament conscient de la simplificació que comporta respondre aquesta pregunta amb poques paraules, penso que en darrer terme podríem identificar el nucli del constitucionalisme catala amb la vella doctrina segons la qual el príncep tenia la summa potestas com a cap del cos místic format pel General de Catalunya; aquesta condició, tot i que li atorgava una m h i m a  autoritat, no li permetia actuar al marge dels membres d'aquest cos, encarnats en els bravos o estaments reunits a Corts, ni de les lleis o constitucions elaborades conjuntament amb aquests braqos4 Ultrapassar aquests límits significava, per part del monarca, atribuir-se la plenitudo potestatis, una possibilitat a la qual es resistiren de manera sistematica molts juristes del segle XVII que en aquest punt no feien més que seguir la doctrina creada pels seus antecessors del segle XV. Tota aquesta qüestió, aparentment molt etkia, tenia manifestacions ben concretes en la practica política quotidiana: el rei i els seus lloctinents, per exemple, no podien dictar unilateralment normes amb un valor superior a les constitucions o lleis pactades, la qual cosa es tradufa en el fet que les pragmatiques tenien una potestat coactiva limitada; els virreis havien de governar sempre per directum, que volia dir per via de dret, la qual cosa s'oposava a la via governativa o de fets consumats; d'altra banda, sempre que un ministre del rei incomplia alguna de les lleis pactades havia de ser sotmes a un procés judicial de contrafacció, cosa que tecnicament es coneixia com un procés de dubte. No podem perdre de vista que un dels grans temes de debat polític durant la primera meitat del segle XVII va ser justament la necessitat de crear a Catalunya una mena de tribunal constitucional -un tribunal de contrafaccions- inspirat en molts sentits en I'extingit tribunal del Justicia d7Áragó. Després de tot el que acabo de dir em sembla que resulta molt més faci1 comprendre per que en un debat politico-constitucional que s'expressaba en El sentit jurídic de la realitat estatal catalana ha estat objete aquests darrers anys de I'atencib del professor Aquilino lglesia a diversos treballs, com ara "Las cortes catalanas de Pau Claris. Notas", a 11,' Syniposiunz de Historia de la administracion, Madrid, 1984, pag. 401-450; "La estatal catalana", a Mantrscrits, 13, 1995, pag. 123-142; "El Estado en Cataluña y en Castilla" a lus Fugit, 3-5 ,  1994-1995. 56 J. L. PALOS PE%ARROYA termes de legalitat-il.legalitat, els juristes tenien molt a dir-hi fins al punt de jugar un paper decisiu. Aquest paper va ser representat basicament en dos escenaris diferents tot i que en alguns moments la separació entre ells no fos gaire nítida. El primer quedava definit per les diverses institucions de govern, sobretot la Diputació, el Consell de Cent de Barcelona i I'administració virregnal on els juristes traballaren com a assessors juridico polítics, orientant de manera determinant algunes mesures preses pels seus superiors. El segon és el que podríem qualificar, fent servir un anacronisme, com l'opinió pública. A mesura que es produi'a una escalada de la tensió entre la monarquia i les institucions de la terra, les argumentacions dels juristes legitimant la posició de I'organisme pel qual treballaven queden recollides en textos portats a la impremta i distribui'ts posteriorment entre els sectors políticament conscients de la societat. Tal com va indicar Eva Serra, els juristes feren, des d'aquest punt de vista, una important tasca de mobilització ~ o c i a l . ~  Tant una activitat com I'altra quedaren reflectides en la gran quantitat de memorials, vots i al.legacions jurídiques avui dia escampats per diverses biblioteques i arxius. De vegades s'ha dit que a Catalunya no es produí un pensament polític comparable al d'altres pai'sos europeus. És possible que aquesta sigui només una veritat a mitges. Certament no es dona un pensament especulatiu sistematitzat en tractats monografics. Ara bé, és molt possible que quan s'estudii'n de manera conjunta aquests documents dispersos, el resultat sigui la identificació d'una ,doctrina més consistent i articulada del que, a primer cop d'ull, podria semblar sobre qüestions com ara el valor de lleis paccionades, la llibertat d'escollir monarca, el govern mixt o els orígens del sistema polític  atal la.^ Sortosament, el repte, plantejat entre d'altres historiadors per la mateixa Nuria Sales, ha estat afrontat darrerament en treballs tan il.lustratius com els de Jaume Ribalta i Jesús ~ i l l a n u e v a . ~  I que és el que constatem en apropar-nos a aquests escrits? Primer de tot, la manca d'unanimitat. Efectivament, mentre alguns juristes optaren per una defensa aferrissada del que consideraren tradició constitucional, altres en canvi treballaren de manera decidida a favor de la política proposada per la corona. A La revolta catalana, el profesor Elliott va conceptualitzar aquestes dues grans ' E. Serra, "1640: una revolució politica. La implicació de les institucions", a La revolucio cutuluna de 1640. Barcelona, 1991. " K. Sales, Histbria de Catalz¿nya. Volum IV Eis segles de la decadl.ncia (segles XVI-XVIII), Barcelona, 1989, pag. 48 1 .  S .  Ribalta, "De natura Deputationis Generalis Cataloniae. Una aproximación a traves de la literatura polemista del seiscientos: las alegaciones jurídicas sobre el pleito de las insaculaciones de la Diputacion del General de Cataluña (1632)", a Historia, Instihtciones, Documentos, 20 (1983), pag. 403-471 ; J.  Villanueva, "El debat sobre la Constitució de I'Observan~a a les Corts catalanes de 1626-1632", a Manuscrits, 13 (1995), pag. 247-272; i sobretot Los origenes carolingios de Cutulzriiu en Iu historiografia y el pensamiento politico del siglo XVII, treball d'investigació inidit, Departament d'Histbria Moderna i Contemporania, Facultat de Lletres, Universitat Autbnoma de Barcelona, 1994. PAPER DELS JURISTES CATALANS 5 7 posicions com un debat entre legalitat i necessitat. Posteriorment, altres historiadors han parlat senzillament d'un enfrontament entre la legalitat i la 11.legalitat. A banda que els historiadors faríem bé d'evitar judicis de valor massa superficials sobre les intencions últimes dels protagonistes d'aquesta mena de debats, no podem caure en determinades simplificacions: a Catalunya alguns .juristes importants elaboraren amb tota seriositat arguments per defensar la politica reial convenguts que la legalitat estava de la seva banda. Crec que, en aquest sentit, un dels merits del llibre del profesor Elliott va ser plantejar la importancia d'aquestes dues grans tendencies entre els juristes, que ell simbolitza en I'enfrontament entre Joan Pere Fontanella i Felip Vinyes. Certament, algunes de les seves valoracions han estat revisades per recerques posteriors: avui dia, per exemple, resulta difícil mantenir que la posició política d'un Fontanella a partir dels anys 30 sigui atribufble només a la frustració per no haver assolit una plaqa a I7Audiencia. Ara bé, lluny de ser un dembrit, aquesta mena de revisions palesen com La revolta catalana ha acomplert una de les funcions basiques del treball intel.lectual: servir de punt de partida per a recerques ulteriors. 

Quin va ser el paper dels juristes catalans en el debat entre absolutisme i constitucionalisme?

Palos Peñarroya, Juan Luis

Revistes Catalanes amb Accés Obert

QUIN VA SER EL PAPER DELS JURISTES CATALANS 
EN EL DEBAT ENTRE ABSOLUTISME 
I CONSTITUCIONALISME? 
JOAN LLUIS PALOS PEÑARROYA 
Universitat de Barcelona 
RESUMEN: iCuálfue el papel de 10s juristas catalanes en el debate entre absolutisrno 
y constitucionalisme? 
Joan Lluís Palos Peñarroya estudia el papel político de 10s juristas en la Cataluña del 
siglo XVII a la luz del contraste absolutismo/constitucionalismo, papel que se plasma 
dentro de las instituciones catalanas de gobiemo y en el terreno de la "opinion 
pública". 
RESUM: 
Joan Lluis Palos Peñarroya estudia el paper polític dels juristes a la Catalunya del 
segle XVII a la llum del contrast absolutisme/constitucionalisme, paper que es plasma 
dins las institucions catalanes de govern i en el terreny de la "opinió pública". 
SUMMARY: The role of Catalan jurists in the debate between absolutisrn and 
constitutionaiisrn 
Joan Lluís Palos Peñarroya considers the political role jurists in 17th century 
Catalonia, in front of the absolutist/constitucionalist dualism. This role is projected 
inside the several Catalan governmental institutions and also in the field of "public 
opinion". 
Primer de tot, per descomptat, vull agrair als amics de l'area d'Historia 
Moderna, i especialment al professor Ricardo Garcia CArcel, I'oportunitat que em 
proporcionen de manifestar, tot i que de manera ben modesta, el meu 
reconeixement al professor John Elliott, tant pel mestratge exercit mitjanqant els 
seus escrits -em confesso un dels devoradors de La Revolta Catalana a que 
abans es feia al.lusió- com per la seva disponibilitat sempre que m'hi he 
adreqat sol.licitant-hi orientació per a la meva recerca. 
Dit aixo, i centrant-me directament en el contingut de la pregunta, penso que 
una bona forma d'abordar-la podria ser esmicolant-ne I'enunciat per tal 
d'identificar alguns dels elements implícits i, d'aquesta manera, entendre'n millor 
el sentit. 
El primer d'aquests elements es refereix als protagonistes de la qüestió, és 
a dir, els juristes. Quin sentit té demanar-nos pel paper d'aquest col.lectiu 
professional davant una determinada confrontació ideologica? 0, plantejant-ho 
d'un altra manera, tan important era la posició dels juristes en el debat polític 
que tenia lloc a la Catalunya de la primera meitat del segle XVII? Vagi per 
endavant que, des del meu punt de vista, la resposta és clarament afirmativa. Els 
MANUSCRITS 15 (1997) 53-57 
54 J. L. PALOS PEÑARROYA 
advocats havien esdevingut a Catalunya, com a practicament tot I'occident 
europeu, una peqa decisiva per al funcionament dels diversos complexos 
institucionals. Referint-se al regne de Nhpols -un territori que tot i tenir una 
estructura social i una organització economica prou diferent, disposava d'una 
classe política amb actituds molt semblants a la catalana-, un historiador italia 
ha parlat d'una respublica dei togati, és a dir, d'un govern totalment dominat 
pels juristes.' Malgrat el seu polemic contingut, aquesta idea ha tingut la virtut 
de desfermar un viu debat sobre el sistema de govern napolita i la funció 
mitjancera dels ministres en la practica quptidiana del poder. 
En el cas de Catalunya em sembla molt clar que, si més no des de finals del 
segle XVI, es produí un increment considerable del protagonisme col.lectiu dels 
homes de lleis a l'escenari polític. No estic del tot segur si aixo ens permetria 
parlar també d'una rep~bl ica  de juristes o fins a quin punt el paper dels 
advocats catalans en els anys previs a la Guerra dels Segadors és comparable, 
com va suggerir James Amelang, al dels anglesos abans de la Guerra Civil o 
dels francesos en el cas de la Fronda.' I que quedi clar que la meva inseguretat 
no prové dels dubtes sobre la seva importancia sinó de la manca d'estudis que 
hi ha. 
D'altra banda, voldria afegir una matisació que em sembla important: la dels 
advocats no va ser una ascensió social fruit de I'enriquiment generat per una 
determinada practica professional -com podria haver estat en epoques anteriors 
la dels mercaders- sinó com a conseqüencia de la importancia creixent que la 
seva activitat tenia per al funcionament de I'organització col.lectiva tant en la 
seva dimensió social com política. En altres paraules, si els advocats van 
esdevenir uns personatges importants va ser perque el dret va esdevenir un 
condicionament de primera magnitud en la vida de les persones. Per descomptat, 
dir aixo no és afegir cap novetat. Al capdavall ja fa uns quants anys que el 
mateix professor Elliott va assenyalar la importancia que el dret tenia en societats 
com la catalana com a factor d'identificació col.lectiva. Una altra qüestió seria 
si aquesta importancia fou més o menys gran que la de la llengua, punt d'una 
intensa controversia sobre la qual ha tomat darrerament Núria S a l e ~ . ~  
Un segon element de la pregunta que em sembla important aclarir es refereix 
a les nocions d'bsolutisme i constitucionalisme. Sembla clar que per al període 
de més intensa confrontació entre ambdues visions, la primera meitat del segle 
XVII, la doctrina absolutista que s'intenta aplicar a Catalunya respon a un 
' P. L. Rovito, Respublica dei togati: giuristi e societ6 nella Napoli dei Seicento, Napols, 1981. 
' . I .  S .  Amelang, "Barristers and Judges in Early Modern Barcelona: the rise of the legal elite", 
The Arnerican Historical Review, vol. 89, desembre de 1984, pAg. 1281. 
' J.  H. Elliott, "Reflexions d'un angl6s sobre Catalunya i Europa al segle XVII", a La 
con~menioració de I'Onze de setembre a Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1994, pag. 63-71; F. 
Espinet, J.L. Gótnez Mompart, E. Marin, E. Serra, J .  M. Tresserras, "L'historiador dalt del cavall. 
A proposit de les 'Reflexions d'un angles sobre Catalunya i Europa al segle XVII', El País, 277, 
dijous 21 de gener de 1988; N .  Sales, "Estat, monarquia i llengua", Afers, 23/24, 1996, pag. 357- 
365. 
PAPER DELS JURISTES CATALANS 5 5 
conjunt ben precís de postulats, la major part dels quals estan continguts al 
programa politic dissenyat per Olivares, que tant magistralment ha estudiat el 
professor Elliott, de tal manera que jo no goso ara d'afegir res més. Permeteu- 
me per tant que centri una mica més I'atenció en I'altre element del binomi, és 
a dir, el constitucionalisme, un pensament que, a diferbncia de I'absolutisme, 
doctrinalment molt més homogeni, es nodria a cada país de tradicions, cultures 
polítiques i sistemes institucionals en bona part propis. A la practica, aixb volia 
dir que defensar un govern constitucional no tenia exactament el mateix sentit 
a Anglaterra, Fran~a, Napols o Catalunya. 
Aquesta és una realitat que ens obliga necessbiament a plantejar-nos una 
altra pregunta: quins eren els conceptes ideolbgics bhsics del constitucionalista 
a Catalunya? Plenament conscient de la simplificació que comporta respondre 
aquesta pregunta amb poques paraules, penso que en darrer terme podríem 
identificar el nucli del constitucionalisme catala amb la vella doctrina segons la 
qual el príncep tenia la summa potestas com a cap del cos místic format pel 
General de Catalunya; aquesta condició, tot i que li atorgava una m h i m a  
autoritat, no li permetia actuar al marge dels membres d'aquest cos, encarnats en 
els bravos o estaments reunits a Corts, ni de les lleis o constitucions elaborades 
conjuntament amb aquests braqos4 Ultrapassar aquests límits significava, per part 
del monarca, atribuir-se la plenitudo potestatis, una possibilitat a la qual es 
resistiren de manera sistematica molts juristes del segle XVII que en aquest punt 
no feien més que seguir la doctrina creada pels seus antecessors del segle XV. 
Tota aquesta qüestió, aparentment molt etkia, tenia manifestacions ben 
concretes en la practica política quotidiana: el rei i els seus lloctinents, per 
exemple, no podien dictar unilateralment normes amb un valor superior a les 
constitucions o lleis pactades, la qual cosa es tradufa en el fet que les 
pragmatiques tenien una potestat coactiva limitada; els virreis havien de governar 
sempre per directum, que volia dir per via de dret, la qual cosa s'oposava a la 
via governativa o de fets consumats; d'altra banda, sempre que un ministre del 
rei incomplia alguna de les lleis pactades havia de ser sotmes a un procés 
judicial de contrafacció, cosa que tecnicament es coneixia com un procés de 
dubte. No podem perdre de vista que un dels grans temes de debat polític durant 
la primera meitat del segle XVII va ser justament la necessitat de crear a 
Catalunya una mena de tribunal constitucional -un tribunal de contrafaccions- 
inspirat en molts sentits en I'extingit tribunal del Justicia d7Áragó. 
Després de tot el que acabo de dir em sembla que resulta molt més faci1 
comprendre per que en un debat politico-constitucional que s'expressaba en 
El sentit jurídic de la realitat estatal catalana ha estat objete aquests darrers anys de I'atencib 
del professor Aquilino lglesia a diversos treballs, com ara "Las cortes catalanas de Pau Claris. 
Notas", a 11,' Syniposiunz de Historia de la administracion, Madrid, 1984, pag. 401-450; "La estatal 
catalana", a Mantrscrits, 13, 1995, pag. 123-142; "El Estado en Cataluña y en Castilla" a lus Fugit, 
3-5 ,  1994-1995. 
56 J. L. PALOS PE%ARROYA 
termes de legalitat-il.legalitat, els juristes tenien molt a dir-hi fins al punt de 
jugar un paper decisiu. 
Aquest paper va ser representat basicament en dos escenaris diferents tot i 
que en alguns moments la separació entre ells no fos gaire nítida. El primer 
quedava definit per les diverses institucions de govern, sobretot la Diputació, el 
Consell de Cent de Barcelona i I'administració virregnal on els juristes 
traballaren com a assessors juridico polítics, orientant de manera determinant 
algunes mesures preses pels seus superiors. El segon és el que podríem 
qualificar, fent servir un anacronisme, com l'opinió pública. A mesura que es 
produi'a una escalada de la tensió entre la monarquia i les institucions de la terra, 
les argumentacions dels juristes legitimant la posició de I'organisme pel qual 
treballaven queden recollides en textos portats a la impremta i distribui'ts 
posteriorment entre els sectors políticament conscients de la societat. Tal com va 
indicar Eva Serra, els juristes feren, des d'aquest punt de vista, una important 
tasca de mobilització ~ o c i a l . ~  
Tant una activitat com I'altra quedaren reflectides en la gran quantitat de 
memorials, vots i al.legacions jurídiques avui dia escampats per diverses 
biblioteques i arxius. De vegades s'ha dit que a Catalunya no es produí un 
pensament polític comparable al d'altres pai'sos europeus. És possible que aquesta 
sigui només una veritat a mitges. Certament no es dona un pensament especulatiu 
sistematitzat en tractats monografics. Ara bé, és molt possible que quan s'estudii'n 
de manera conjunta aquests documents dispersos, el resultat sigui la identificació 
d'una ,doctrina més consistent i articulada del que, a primer cop d'ull, podria 
semblar sobre qüestions com ara el valor de lleis paccionades, la llibertat 
d'escollir monarca, el govern mixt o els orígens del sistema polític  atal la.^ 
Sortosament, el repte, plantejat entre d'altres historiadors per la mateixa Nuria 
Sales, ha estat afrontat darrerament en treballs tan il.lustratius com els de Jaume 
Ribalta i Jesús ~ i l l a n u e v a . ~  
I que és el que constatem en apropar-nos a aquests escrits? Primer de tot, 
la manca d'unanimitat. Efectivament, mentre alguns juristes optaren per una 
defensa aferrissada del que consideraren tradició constitucional, altres en canvi 
treballaren de manera decidida a favor de la política proposada per la corona. A 
La revolta catalana, el profesor Elliott va conceptualitzar aquestes dues grans 
' E. Serra, "1640: una revolució politica. La implicació de les institucions", a La revolucio 
cutuluna de 1640. Barcelona, 1991. 
" K. Sales, Histbria de Catalz¿nya. Volum IV Eis segles de la decadl.ncia (segles XVI-XVIII), 
Barcelona, 1989, pag. 48 1 .  
S .  Ribalta, "De natura Deputationis Generalis Cataloniae. Una aproximación a traves de la 
literatura polemista del seiscientos: las alegaciones jurídicas sobre el pleito de las insaculaciones de 
la Diputacion del General de Cataluña (1632)", a Historia, Instihtciones, Documentos, 20 (1983), 
pag. 403-471 ; J.  Villanueva, "El debat sobre la Constitució de I'Observan~a a les Corts catalanes 
de 1626-1632", a Manuscrits, 13 (1995), pag. 247-272; i sobretot Los origenes carolingios de 
Cutulzriiu en Iu historiografia y el pensamiento politico del siglo XVII, treball d'investigació inidit, 
Departament d'Histbria Moderna i Contemporania, Facultat de Lletres, Universitat Autbnoma de 
Barcelona, 1994. 
PAPER DELS JURISTES CATALANS 5 7 
posicions com un debat entre legalitat i necessitat. Posteriorment, altres 
historiadors han parlat senzillament d'un enfrontament entre la legalitat i la 
11.legalitat. A banda que els historiadors faríem bé d'evitar judicis de valor massa 
superficials sobre les intencions últimes dels protagonistes d'aquesta mena de 
debats, no podem caure en determinades simplificacions: a Catalunya alguns 
.juristes importants elaboraren amb tota seriositat arguments per defensar la 
politica reial convenguts que la legalitat estava de la seva banda. 
Crec que, en aquest sentit, un dels merits del llibre del profesor Elliott va 
ser plantejar la importancia d'aquestes dues grans tendencies entre els juristes, 
que ell simbolitza en I'enfrontament entre Joan Pere Fontanella i Felip Vinyes. 
Certament, algunes de les seves valoracions han estat revisades per recerques 
posteriors: avui dia, per exemple, resulta difícil mantenir que la posició política 
d'un Fontanella a partir dels anys 30 sigui atribufble només a la frustració per 
no haver assolit una plaqa a I7Audiencia. Ara bé, lluny de ser un dembrit, 
aquesta mena de revisions palesen com La revolta catalana ha acomplert una de 
les funcions basiques del treball intel.lectual: servir de punt de partida per a 
recerques ulteriors. 


http://ddd.uab.cat/pub/manuscrits/02132397n15/02132397n15p53.pdf

Quin va ser el paper dels juristes catalans en el debat entre absolutisme i constitucionalisme?

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB

Revistes Catalanes amb Accés Obert