Prevalença d'enterobacteris amb sensibilitat reduïda a cefalosporines de tercera generació aïllades a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau entre 1994 i 2004

Abstract

Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaLa resistència als antimicrobians és un procés natural, que com a conseqüència del seu ús ha afavorit la selecció de mutants, l'adquisició de gens de resistència i el sobrecreixement de bacteris intrínsecament resistents als antimicrobians. Els β-lactàmics són una de les famílies més emprades en la pràctica clínica, essent el mecanisme enzimàtic el mecanisme de resistència més important. En enterobacteris els enzims que prenen més importància són les β-lactamases d'espectre ampliat (BLEA) i les cefamicinases (pAMPCt). L'objectiu d'aquest treball fou determinar la prevalença d'aquests enzims en els enterobacteris aïllats a L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau en el període comprés entre 1994 i 2004. Els estudis de sensibilitat en Escherichia coli i Klebsiella pneumoniae mostren un clar increment de la resistència a cefalosporines de tercera generació (C3G) i aztreonam, fruit d'una major prevalença de soques portadores de BLEA i pAMPCt. La prevalença de soques productores de BLEA en el decenni 1994-2004 ha estat del 1,1% i del 1,6%, respectivament. Les BLEA més freqüents en E. coli han estat les del grup CTX-M (77,5%), essent l'enzim CTX-M-9 el més descrit (43%) mentre que en K. pneumoniae tant les BLEA del grup CTX-M com les SHV han tingut una prevalença similar (50%). K. pneumoniae portador de BLEA ha estat, i encara és, majoritàriament, un patogen nosocomial. En ambdues espècies, les pAMPCt han presentat, respectivament, una prevalença del 0,16%.i del 0,22% amb una clara presència de soques portadores de CMY-2. Els estudis de sensibilitat mostren que en les espècies amb una β-lactamasa cromosòmica induïble tipus AmpC (Enterobacter, Citrobacter freundii i Morganella morganii) no hi ha hagut un increment de la resistència a C3G, indicatiu d'una possible desrepressió de l'enzim, essent el percentatge de soques amb fenotip de desrepressió del voltant del 30% en Enterobacter i C. freundii i del 7,5% en M. morganii. En Klebsiella oxytoca el principal mecanisme implicat és la hiperproducció de llur β-lactamasa cromosòmica que confereix resistència a l'aztreonam. La prevalença d'aquest mecanisme ha incrementat d'un 4% a un 44%. Per altra banda, s'han trobat dues soques productores de BLEA (CTX-M-9 i CTX-M-32). En Proteus mirabilis, s'ha pogut observat al llarg dels deu anys un lleuger increment de la resistència a l'associació amoxicil·lina-àcid clavulànic i de manera puntual l'aparició de soques productores de pAmpCt (tres soques amb CMY-2) o de BLEA (una soca amb CTX-M-1). En Salmonella enterica cal destacar l'aïllament de tres soques productores de BLEA (dues CTX-M-9 i una CTX-M-14) i una soca productora de CMY-2. La resistència a carbapenems ha estat pràcticament nul·la en totes les espècies estudiades. Malauradament, la resistència als β-lactàmics va associada a la resistència a d'altres famílies d'antimicrobians. Les soques productores de BLEA presentaven uns percentatges de resistència a fluoroquinolones, tetraciclina, trimetoprim-sulfametoxazol, cloramfenicol i aminoglicòsids, del 84%, 56%, 52%, 35% i 14%, respectivament mentre que les soques productores de cefamicinasa presentaven uns percentatges de resistència a cloramfenicol, fluoroquinolones, aminoglicòsids, trimetoprim-sulfametoxazol i tetraciclina del 85%, 77%, 67%, 57%, i, 56%, respectivament. De l'estudi de les resistències associades dels antibiòtics no β-lactàmics a la producció de BLEA o pAmpCt no s'ha obtingut un patró predominant associat a cada tipus de β-lactamasa.Antimicrobial resistance is a natural process but the abuse and misuse of antimicrobial agents has favored the selection of mutants, the acquisition of resistance and the overgrowth of bacteria intrinsically resistant to these drugs. β-lactams (as cephalosporins) are one of the most widely used agents in clinical practice and their main mechanism of resistance by the bacteria is the production of enzymes known as β-lactamases. In Enterobacteriaceae, the Extended-Spectrum-β-lactamases (ESBLs) and plasmid-mediated AmpC enzymes (pAmpCt) are the most relevant of these enzymes. The aim of this study was to determine the prevalence and diversity of Extended-Spectrum-β-lactamases (ESBLs) and plasmid-mediated AmpC enzymes (pAmpCt) isolated from Enterobacteriaceae at Hospital de la Santa Creu i Sant Pau between 1994 and 2004. Results of the susceptibility studies in Escherichia coli and Klebsiella pneumoniae showed a clear increase in third generation cephalosporins (C3G) and aztreonam resistance due to a major prevalence of ESBLs- and pAmpCt-producing strains. The prevalence of ESBL-producing strains from 1994 to 2004 was between 1.11% and 1.6%. In E. coli, the ESBL CTX-M-type was the most frequent (77.5%) due to CTX-M-9-producing strains (43%). In K. pneumoniae, the CTX-M-type as well as the SHV-type had the same prevalence (50%). The prevalence of pAmpC-t in both species increased from 0.16% to 0.22%, with a clear presence of the CMY-2 enzyme. We did not observe an increase in C3G resistance in the chromosomally-depressed AmpC beta-lactamase-producing strains such as Enterobacter, Citrobacter freundii or Morganella morganii. Prevalence was about 30% in Enterobacter and C. freundii and 7.5% in M. morganii. In Klebsiella oxytoca, the main mechanism involved in β-lactam resistance was the depression of its chromosomal β-lactamase, observable because the strains become resistant to aztreonam. The prevalence of this mechanism increased from 4 to 44%. We also found two ESBL-producing strains (CTX-M-9 and CTX-M-32). In Proteus mirabilis, we isolated one ESBL-producing strain (CTX-M-1), and observed a slight increase in coamoxiclav resistance due to three CMY-2 producing strains. In Salmonella enterica three ESBL- producing strains (two CTX-M-9 and one CTX-M-14) and one CMY-2-producing strain were found. β-lactam resistance was associated with other antimicrobial drug resistance. ESBL-producing strains showed rates of resistance to fluoroquinolones, tetracycline, trimethoprim-sulfamethoxazole, chloramphenicol and aminoglycosides of 84%, 56%, 52%, 35% and 14%, respectively. pAmpCt-producing strains showed rates of resistance to chloramphenicol, fluoroquinolones, aminoglycosides, tetracycline and trimethoprim-sulfamethoxazole of 85%, 77%, 67%, 57% and 56%, respectively. No predominant pattern was associated to β-lactams resistance in ESBL or pAmpCt-producing strains