Parés i Maicas, Manuel

Parés, Manuel

Diposit Digital de Documents de la UAB

BREU INFORME SOBRE LA "INTERNATIONAL ASSOCIATION FOR MASS COMMUNICATION RESEARCH" Manml Parés i Maicus Aquesta Associació internacional, que agrupa els principals investigadors e8 el món de la comunicació coLlectiva, tamber es coneguda a casa nostra per les sigles d l A I E R I ,  que corresponen a la seva denominació en frances, és a dir, "Asocia - tion Internacionale des Études et Recher- ches sur 1'Information". En aquesta nota em proposo d'explicar en grans línies el seu desenrotllament historie, les seves activitats més rellevants, a ix í  com assenyalar aquells aspectes que al  meu entendre refr'ecteixen millor la seva orienta- ció i taranna. En tot cas, val la pena de subratllar tot seguit que la seva tasca més important és la celebració, cada dos anys, d ú n  congrés internacional, raóper la qual consagrarem molta importancia a aquesta faceta. Com a primer antecedent cal assenyalar, en primer lloc, que, el 1948, Fernand Terrou, Jacques Kayser i Jacques Bourquin, cone- guts especialistes en el nostre camp cientl;fic, varem tenir una participació destacada en 1 élaboració de l'article 19 de la Declaració Universal dels Drets de L'Home (publicada en el mateix any), referit a la llibertat d'informació. Tambéfou en 1948 quan Fernand Terrou, que ocupava el carrec de director de I'Institut Fran~ais de Presse, va tenir la felig idea de proposar la constitució d'una associació internacional 1 óbjectiu de la qual seri la de promoure en tot el món el desenvolupament de l'estudi cientfic dels problemes relacionats amb les fonts més inrportants d'informació, és a di?, prensa, cinema, radio, TV, etc. Aquesta iniciativa va anar madurant amb el suport de la Unesco i del seu director general, René Maheu, i els r8 i rp de desembre de 19j7 va tenir lloc la seva reunió constitutiva en la seu dáquella, i fou elegit president Fernand Terrou i president adjunt Jacques Kayser. Com a vicepresidents foren nomenats Raymond B. Nixon (USA), M .  Kafel (Polonia) i Jacques Bourquin (Su fija). Posteriorment, en el Congrés de Viena, que tingué lloc 1 ány 1964, fou elegit president Jacques Bozlrquin, que ocupa aquest carrec fins al  1972. L a  Secretaria general fou encomanada a Vladimir Klines, de Checos- lovaquia. Si ens situem en el je Congrés assenyalem que tingué lloc a Herzeg-Novi (Yugosla- via), del j a1 9 de setembre de 1966, amb 1 ásszstencia de setanta membres que repre- sentaven disset pazsos d'Europa, America i h i a .  El tema general fou "Les fonts importants dtnformació dins el marc del desenvolupament nacional", actuant de ponents G. Ma1etzk.e (Berlín), Osolnik. (Belgrad), Edelstein (Seattle) i Adams (Chape1 Hill). La  sisena Assemblea va celebrar-se a Pamplona el 26 d'abril de 1968, organit- zada pel professor Ángel Benito, i fou precedida per una reunió de la Secció de Formació professional, que presidia el professor Fattorello. Cal indicar que el Comite Espanyol de I I 'AIERI  ua organit- zar, arnb motiu de les setenes Setmanes Interrzaciot~als de Ciencies Socials de Barce- lona, una reunió sota el títol de "L'itzdiuidu i els mitjans de comunicació de massa", dels dies j al 7 de novembre de 1969. La  presidencia fou assumida pels profissors Juan Beneyto Pérez i Jordi X i f a  Heras, el segon com a director de I'lnstitut de Ciencies Socials, dependent de la Diputa- ció de Barcelona. Els dies rer al 4 de setembre de 1970 varen desenuolupar-se les sessions de I/Ií Congrés, a Cosntance (República Federal), amb una assistencia superior als cent congressistes, en el qual el treball més destacat fou l'acomplert a través de les diferents seccions. Ens sembla conuenient indicar que va recolzar 1 'organització a Bled ( ~ u ~ o s l a v i a )  d'un simposi sobre les noves fionteres de la teleuisió, que tingué lloc del 2 al  4 de juny de r97r .  Nouament fou acollida a Barcs- lona en les jornades de I'Itzstitut de Ciencies Socials, abans esmentat, del 8 al  r z  de novembre de 197r ,  aquesta ocasió per a tractar el tema de la informació i la integració social. A Buenos Aires va organitzar-se els dies r j  al  27 de setembre de 1972 el V I 1 1  Congrés, tenint com a tema general el de Comunicació i Desenvolupament, atorgant una especial aterzció a la recerca i a la planijcació del canvi social. Fou nomenat presiderzt James Halloran, carrec que en- cara assumeix, director del Centre for Mass Communication de la Uniuersitat de Lei- cester, i fou desigeat secretari general el profissor Emil Dusiska, de Leipzig. En 1974 l i  ua escaure a Leipzig l'organització del I X  Congrés, anzb un assenyalat exit de participació, car hi  varem assistir dos-cents cinquanta congres- sistes represetztant trerzta-un paisos. L a  seva tematica fou més aviat amplia i va donar lloc després a la publicació en tres volums de tot el material que fou objecte de discussió en les sessions plenaries i en les diferents seccions. El X Congrés va tenir com a sea Leicester el setembre de r976.  H i  varem participa1 jo o congressistes de 4 0  paisos, i el tema general fou "Els mitjans de comunicació de massa i la visió que l'home tésobre la societat ". Fou la primera uegada que la nostra Facultat hi  estigué representada, concretarl2ent per Miquel de Moragas i per mi mateix. Per a tots dos fou una bella oportunitat per establir contactes personals ambJigures molt relleuants de la nostra materia, amb les quals des dáleshores henz anat nzantenint contactes regulars i ,  fins i tot, algunes d'elles, com Schiller, Hamelinck, Tanrzen- 'baum, etc, després han participat en manifestacions organitzades per nosaltres. L ' X I  Congrés es trasllada a Varsovia, i es perllonga durarzt els dies 4 al  9 de setembre de r j 7 8 ,  amb una assistencia molt impor- tant -472 congressistes, representant trenta-vuit paisos- i abordatzt-se un tema tan interessant per a nosaltres com el de Mitjans d'lnformació i cultures nacionals, si bé cal ajigir que el concepte de cultura nacional fou enfocat principalnzent des d'una perspectiva estatal. En aquest camp, uaig presentar-hi una comunicació en angles sobre Catalonia, a natural cuiture, la qual uaig escriure anzb la coLlaboració de Miquel de Moragas i de Josep Gifreu que també varen participar en el Congrés. FUNCIONAMENT 1 ACTIVlTATS A r a  analitzaré els seas aspectes més sobresortints: a) Es tracta d'una associació internacional de caracter no governamental, que es nodreix de les quotes pagades pels seus membres, que poden ésser persones indivi- duals o membres institucionals. Tot i que segons els seus Estatuts la seva seu oficial és París, car a l l i  és on fou creada, de fet, funcionalment i administrativa el Centre for Mass Communication Research de Leicester, des de la presidencia de Halloran (i amb la col.laboració de Pegy Gray) ha assumit un protagonisme complet, la qual cosa, segons diferents opinions recollides, li  ha permés d'aconseguir un desenvolupament zmportant. En efecte, avui compta aproximadament amb un miler de socis, de jj paiSos dzferents,fet que l i  dóna un perfil marcada- ment internacional, tot i que hom remarca que la presencia asiatica, africana i ,  també, arab, és massa migrada en comparació als altres continents o grups d'Estats. L a  major part dels seus afiliats són investigadors o projéssors en el vast camp cient$c de la comunicació col.lectiva. Per contra, el nombre de projéssionals és més reduit. Calfer notar que, quantitativament parlant, els seas membres masculins són molt superiors als femenins. b) Pel que fa als seas objectius, segons lárticle I dels Estatuts actuals, és de promoure a nivell mundial el desenvolupa- ment de la investigació cient$ca en els problemes relacionats amb la comunicació de massa. L árticle I I  ho concreta més en dir que són: a) l'intercanvi d'informació, estimular l'interes i recolzar el desenvolu- pament de la investigació en aquest terreny; b) establir punts de connexió entre la investigació i la practica; i c) desenrotllar ipromoure la formació. V a l  a dir que d'en- (a rp7o látenció rebuda per aquest tercer objectiu ha estat, segons les meves noticies, menor que els altres. Aquesta qüestió planteja en tota la seva amplitud la pluridisciplinarietat cient$ca dels Congressos i de les diferents seccions que funcionen en el si de I'Asociació, a i x i  com la dels seus membres. Aquesta realitat queda ben palesada pels objectius i contin- guts que defineixen les distintes seccions que funcionen: Historia, Dret, Comunicacióper satkLlits, Economia politica, Lingüistica, Projéssional, Educació, Bibliografia, De- senvolupament, Comunicació internacional, Psicologia social, etc. El nivell de desenvolupament d áquestes seccions és molt divers i esta en relacio directa amb l'esforc que l i  consagren els que les animen. Haig dáfegir que, ultra les reunions que aquestes seccions celebren amb motiu de cada congrés, n'hi ha algunes que tenen una dinamica propia que els hipermet realitzar trobades per tal de discutir temes concrets, previament establerts. En aquest sentit vull citar el "worksoop" que I'Institute of Social Studies de La  Haia,  sota 1 tmpuls de Cees Hamelinck, va portar a terme el mes de febrer de 1979 sobre la investigació crítica, el Nou ordre interna- cional de la informació, en el qual vaig tenir l'oportunitat d'assistir-hi. Es va elaborar un text que va presentar-se a l  Congrés de Caracas. Una opinió forca generalitzada fa ressaltar la necessitat de donar el maxim impuls a les activitats de les seccions. c) Equilibri ideologic. Aquesta és una preocupació que es palesa en qualsevoi de les seves manifestacions. Comenga amb la representativitat ideologica i geograjca del Consell Executiu i del Consell internacio- nal, i en l'enfocament i l'orientació que es dóna a les ponencies i porzents que consti- tueixen la base de les sessions plenaries. Només en les Seccions és on la perspectzva ideologica de llurs animadors troba una possibilitat real de realització. L'equilibri també es dóna entre paisos occidentals i paisos socialistes. En els primers, entre els investigadors que analit- zen la comunicació de massa com un fenomen que no requereix plantejar-se quines són les causes polítiques, economiques, socials, culturals, etc, que els originen, i aquells que, en canvi, consideren que juguen un paper essencial. També hom els anomena investigadors crítics. En altres paraules, els investigadors que es fonarnenten solament en els fets, com a elements determinants, i aquells que, a més, tracten de coneixer llurs causes i que de llar analisi en dedueixen unes opinions. Aquesta confrontació, molt esquematica- tnent exposada, és la que varem poder comprovar en el debat que es va organitzar a Caracas entre íthiel de Sola Pool, que defensa la primera opció, i Herb Schiller, conegut exponent de la segona. Fou un debat molt brillant, i els assistents, en funció de llur ideologia, es decantaren clarament per una o per 1 'altra tesi. Des de la nostra optica aquestteletnent el jutgem molt rellevant. Una bona part dels investigadors del paisos occidentals més desenvolupats representen la primera tesi i es queixen que els investigadors crítics es mostren massa inclinats a ')olititzar la recerca", tal com ells ho expressen. Hetn pogut assistir a algunsfets que són eloqzients del que diem. A i x i ,  en el Congrés de Varsovia, la proposta de Schiller en favor de la constitució formal de la secció dlEconomia política, denominació eufemís- tica que designa l'estudi dels problemes de la comunicació co Llectiva des d'una visió marxista o emprant la vzetodologia tnar- xista, aixeca una gran discussió, per les moltes reticencies que va suscitar. En el mateix sentit, en el Congrés de Caracas, la proposta dels inuestigadors llatinoamericans per tal que el tema general del proper Congrés, a celebrar a Paris en 1982, fos el de la Comunicació per la democracia, o, més ben dit ,  per la democra- tització, sorgida de la realitat política d'America del sud i del centre, va produir també un debat llarguíssim, en el qual coneguts investigadors nord-americans, ho- landesos, de la República Federal, etc. entre molts altres, varem expressar n/últiples malfiances, que realment no s'entenien sinó era en el context d'aquesta confrontació ideologica. En aquest camp cal tenir preserzt que tot i que usualment els idiomes ofzcials dels congressos són 1 'angles, elfrances i l'alemany (el castella ho fou a Caracas per tractar-se d ú n  país on es parla aquest idioma), la realitat és que el pes espec$c de l'angles i de la perspectiva anglosaxona en el nostre terreny- és molt superior al  dels altres dos idiomes, amb totes les connotacions que aixo pot tenir déxpressió des d'un angle ideologic i com a instrument d'una cultura. d) Com hem vist, la principal activitat son els Congressos que s'organitzen cada dos anys, i la preparació dels quals es assumida per la institució del país on s 'ha de celebrar, la tasca de la qual és basicament adminis- trativa i financera, car l'elaboració del programa, la designació dels ponents, etc, va a carrec del Comite de programes, que treballa en estreta col.laboració amb el Comite Executiu. No existeix cap publicació periodica d'una certa volada. Unicament, amb una certa periodicitat, aproximadament cada mig any, elpresident Halloran envia una llarga lletra als membres, de contingut itzformatiu, en la qual s áborden les activitats relatives a l'organització del proper Congrés, les de les seccions, a ix í  com altres informacions com són el ~noviment de socis, de caracter bibliografic arnb abast internacional, etc. Unicament durant dos anys, de 1962 a 1964, va existir un butlletí qzle es distribuia com un annexe de la revista holandesa Gazette. V a  poder fer-se merces a una ajuda economica de la UNESCO, que posteriorment fou suprimida. Tot i que l'associació ha promogut alguna recerca, com per exemple la imatge que la premsa de determinats pazsos dóna dáltres Estats estrangers, no pot dir-se que sigui un centre de recerca, ni que aquest sigui un dels seas trets definidors. Per ara no hi  ha indicis en el sentit que pugui orientar una part de la seva tasca en aquesta direcció. e) Relacions amb la UNESCO. Des de la seva creació ha mantingut unes connexions estretes amb aquest organisme, que han anat variant segons els temps. En els primers anys, I'ajut economic que li atorga fou important, pero després ha anat redu- i'nt-se. Tanmateix, cal subratllar que les idees principals que han orientat 1 ácció de la UNESCO en aquest terreny han tingut una clara repercussió en les tasques de l'associació, i, principalment, en l'elecció i I'orientació dels temes a debatre en els seus congressos. f) Comités Nacionals. Una de lesjtes que a nivel1 dels Estats s'ha tractat d'assolir, ha estat la de crear Comités nacionals com a suport dels investigadors de cada pais que són membres de I'Associació, i com a organitzadorj, cas d'ésser-li encomanada la tasca, el Congrés internacional a celebrar en llEstat en qziestió. Si ens ceny im a Espanya, existeix un Comité espanyol, que presideix el professor Juan Benyto Pérez - q u e  alhora és membre del Consell executiu de I'Asociació- que té més aviat una existencia nominal, i que els assistents al  Congrés de Caracas - u n  la representació espanyola fou de les més nombrases entre les extrangeres- ens varem comprometre a revigoritzar. Hem dássenyalar que segons la llista publicada en Iédició de mar6 de 1980, ultra alguns membres individuals, que son coneguts investigadors, els membres institu- cionals són la nostra Facultat, especialment representada per professors del departament de Teoria de la Comunicació, i la Facultat de Nabarra. El jit que funcionés amb una certa dinamica el Comité espanyol seria una excelent possibilitat per tal que professor i investigadors de les tres Facultats poguessin establir un nivell més gran de coneixement, un intercanvi cient@c més intens, i ,  sobretot, podría donar lloc a la celebració, amb caracter periodzc, de reunions de treball amb un temarz preestablert, per a desenvolupar la investigació a nivell espan- yol. Nota final Elproper Congrés tindra la seva seu a Paris el mes d'agost o principis de setembre de 1982. Confiem que la nostra participació sera més rellevant que en els anteriors congressos, en els quals, ultra la presencia activa en les sessions plenaries i en les seccions, no hem tingutper ara l'oportunitat de fer cap aportació qualzficada. Ho diem en finció del tema general escollit, que incideix molt directanzent en la nostra realitat política i comunicativa. Hom pensa que el Congrés de 1984 caldrra realztzar-lo en un pais asratzc O afizca, per la manca de llzgams amb z~zvestrgadors d'aquests contznents, azxí cotil per la deficzencza de conezxements z d'zt$rvzaczo sobre el desetzvolupament de la recerca en aquests pazsos. Pel que fa a Cataluizya z a l  paper de la tzostra Facultat en els seus llrgavzs amb l'assoczaczó, volem remarcar que sr seguztn en la matezxa línza, estetn cotzvencuts que podrem ajudar a la cotz~olrdaczó znternaczo- nal de la nostra Facultat mrtjatzcant la realztzaczó d'znrczatzves, aquí r jóra d'Espanya, en les quals els nostres professors puguztz ésser elements actzus dels objectzus que dejnezxen la IAMCR.  

Breu informe sobre la International Association for Mass Communication Research

http://ddd.uab.cat/pub/analisi/02112175n3/02112175n3p137.pdf

Breu informe sobre la International Association for Mass Communication Research

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB