L'omnipresència de les indústries culturals altera les maneres de construir-se les identitats i les hegemonies, i propicia una crisi de la nació (sovint, estat-nació) com a subjecte històric preponderant, i una radical divisió social entre minories cultes informades i majories consumidores d'espectacles rnassmediatics. Martín-Barbero aborda amb agudesa aquests temes i proposa unes polítiques de comunicació que, més enlla del mer difusionisme, persegueixin activar "allo que en el públic hi ha de poble", "la recreació permanent de la seva identitat".The omnipresence of the sculture industriesn is changing the ways in wich hegemony and identity are shaped, tending to bring about a crisis in the nation (often a nation-state) as a dominant historical entity, and a deep social rift between the informed, cultured minonties and the majonty consumers of mass-media entertainment. Martín-Babero perceptively addresses these issues and proposes a number of policies on communication wich, far from being concemed merely with dissemination, aim to awaken the general public's sense of nationhood, the constant renewal of their identity as a people
