Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaEl contingut de la tesi es basa en l'estudi geogràfic de quatre novel·les urbanes ( La fabricanta (1904) de Dolors Monserdà, Les algues roges (1934) de Maria Teresa Vernet, Nada (1945) de Carmen Laforet i El temps de les cireres (1977) de Montserrat Roig) cadascuna d'una generació diferent de narradores catalanes del s.XX. L'objectiu és analitzar l'evolució de la percepció femenina sobre l'espai urbà barceloní durant aquesta centúria. La seva interpretació i anàlisi, a més, es recolza en els escrits d'opinió de Carme Karr (Cultura Femenina, 1910) i altres escriptores de principis d'aquest període (Educació Femenina, 1916); els dos volums de Memòries (1973-1975) d'Aurora Bertrana i la producció memorialística de l'obra completa de Maria Aurèlia Capmany, és a dir, Pedra de toc I i II (1970-1974), Mala memòria (1987) i Això era i no era (1989). Teòricament, la recerca s'emmarca en les idees de la geografia del gènere tant pel seu enfocament interdisciplinar com pel nou sistema conceptual sorgit d'un espai urbà integrador de les esferes de la producció i de la reproducció, les quals donen una visió més global de la realitat. Les fonts documentals que estructuren i articulen la investigació són la geografia urbana del gènere i la creació literària femenina catalana essencialment, tot i que també se n'utilitzen d'altres com la història i la literatura feminista, recolzades en la pròpia sociologia, antropologia i, en menor mesura, la cartografia. La metodologia geogràficohumanística (qualitativa i interactiva) aplicada a l'exploració dels documents literaris parteix d'un guió de lectura previ, el qual pretén centrar l'atenció de l'anàlisi interpretativa en la representació i les experiències personals que les escriptores transmeten dels espais urbans interiors i exteriors, com són utilitzats, quines relacions s'estableixen i la mobilitat que tenen. Elements tots ells que permeten recuperar una part de l'experiència urbana femenina i el seu món perceptiu en un passat recent alhora que possibiliten constatar la seva evolució i discernir les seves ruptures i/o continuïtats en la dinàmica social. La literatura catalana de ficció d'autora ha permès que emergís una altra història de la ciutat : la de les dones. Elles són les protagonistes, com a productores i consumidores d'espai, com a ciutadanes, al considerar la vida quotidiana com la perspectiva d'investigació del fet urbà, ja que, en aquest àmbit, en aquesta quotidianietat és on les dones, per adscripció social, han estat instal·lades, deixant escassa memòria de la seva experiència personal i col·lectiva. Una perspectiva, a més, que pot entendre's com l'expressió local i específica de processos socials i econòmics generals al mateix temps que emmiralla com les pràctiques espacials diàries de les persones van modificant les transformacions generals i fent que evolucionin al llarg del temps. I d'aquesta manera, Barcelona, escenari urbà i narratiu de les novel·les, es converteix en personatge testimoni de les conquestes femenines i de les seves lluites tant en l'àmbit cultural, social i econòmic com en el domèsticoprivat de la societat. La tesi s'ha dut a terme des de la perspectiva d'una geografia compromesa amb el canvi social que té com a objectiu acabar amb les desigualtats socioespacials i ambientals en funció del gènere. Desitja, així mateix, contribuir al reconeixement i a la legitimació d'unes escriptores que formen part d'una memòria històrica de la nostra cultura i de la nostra ciutat bandejada i «oblitejada», que a hores d'ara caldria incorporar per tal d'afrontar, dones i homes, en una major igualtat de condicions el nou segle XXI.This thesis contents are based on the geographical research on four urban novels (La fabricanta (1904) by Dolores Monserdà, Les algues roges (1934) by Maria Teresa Vernet, Nada (1945) by Carmen Laforet and El temps de les cireres (1977) by Monteserrat Roig ) each of them from a different generation of female Catalan writers throughout the XXth century. Its aim is to analyse the evolution of women's perception about Barcelona urban space during this century. Besides, their understanding and analysis are supported by Carme Karr's opinion pieces of work(Cultura Femenina, 1910) and other female writers in the beginning of this period (Educació Femenina, 1916 ); the two volumes of Memòries ( 1973 - 1975 ) by Aurora Bertrana and the memorialistic production of Maria Aurèlia Capmany's whole work, i.e., Pedra de toc I i II (1970- 1974), Mala memòria (1987) i Això era i no era (1989). In theory, the research is placed in the context of the ideas of genre geography because of its interdisciplinary approach as well as the new conceptual system appeared from a kind of urban space which integrates production and reproduction fields and which gives a more overall view of reality. The documentary sources that organise and shape the research are urban genre geography and female literary Catalan work in particular, although others are also used, such as feminist History and Literature, supported by Sociology, Anthropology, and in smaller measure, Cartography. Geographical- humanistic methodology (qualitative and interactive) applied to research on literary documents starts from a previous reading script, which tries to focus the interpretative analysis attention on the performance and personal experiences which these female writers transmit about inner and outer urban spaces, how they are used, which relationship they set and the mobility they have. All these elements allow us to bring back some of the female urban experience and their perceptive world in a recent past as well as the fact of making possible to verify their evolution and distinguish their ruptures and/or continuity within social dynamics. Female writers' Catalan fiction literature has allowed another town history to appear: the women's one. They are the main characters, as producers and consumers of space, as citizens, by considering everyday life as the perspective of research of the urban fact, since, within this area, over the ordinariness, is where women, because of social assignment, have been settled, leaving scarce memories of their own and communal experiences. A perspective, besides, which can be understood as the local and particular expression of general social and economic processes and, at the same time, it reflects as space daily habits of people are always modifying the general changes and making them evolve all the time. This way, Barcelona, urban and narrative stage of these novels, becomes a witness character of women's achievements and fights within the cultural, social and economic field as well as the domestic-private one in society. The thesis has been carried out from the perspective of a geography committed with social changes, whose aim is to end sociospacial and environmental inequality according to genre. It also wishes to contribute to the acknowledgement and legitimisation of some female writers who are part of a historical memory of our culture and our banished and «forgotten» city, which should be included now in order to tackle the XXst century, women and men, in a greater equality of conditions
