Index de les obres ressenyades: Janet et al TOWNSEND, Voces femeninas de las selva

Morales Pérez, Soledad

Diposit Digital de Documents de la UAB

210 Doc. A d .  Geogr. 27,1995 Ressenyes aclariments sobre conceptes que, si bé entre els politicblegs (local state, p. 83) poden ser coneguts, no ho són tant entre els gebgrafs, i a l'inrevés (localities, p. 80, 83, 85 i 86). Malgrat la complexitat potencial del tema tractat, el llenguatge és assequible, amk: no es busquen tres peus al gat ni es complica la vida al lec- tor. e s  una llastima, tanmateix, que no s'hagi dissenvat millor l'estructura dels " subapartats: sovint els exemples (un d'ells, per cert, referit específicament a Catalunya, p. 78-80) prenen cos de suba- partat . . i aixb despista el lector, perquk li sembla que entra en un altre tema, quan, de fet. es tracta d'una s im~le xem~lifi- I 1 caci6 del tema anterior. Vet aquí, en definitiva, un llibre reco- manableher a tots els interessats en geo- grafia política, en cihcia política, en teoria de l'estat i en les noves formes d'esructu- ració i vertebració de la societat civil. Un llibre que, tot i haver estat pensat i escrit des d'un context molt diferent a l'euro- peu, sintonitza perfectament amb la filo- sofia municipalista que darrerament sembla escampar-se pel Vell Continent (llegiu 1'Europa de les ciutats versus 1'Europa dels estats). I tot plegat impreg- nat d'un cert optimisme (gens menys- preable pels temps que vivim), reflectit específicament en l'última frase: aIn its concerns for a space for new political forms of expression, this book ends with a plea for optimism and for experiment, one we are unlikely to regret)) (p. 144). Joan Nogué-Font Universitat de Girona Secció de Geografia TOWNSEND, J.; ARREVILLAGA, U.; CANCINO, S.; PACHECO, S.; PEREZ, E. (1994). Voces femeninas de las selvas. Mdxico: Centro de Estudios del Desarrollo Rural i Universitat de Durham. La majoria d'estudis sobre la colonització agrícola realitzats des de la geografia tradi- cional, molt nombrosos per altra banda, s'han basat especialment en aspectes socio- econbmics i, casualment (encara que aques- ta tendkncia ha anat canviant en els úitims anys), en aspectes mediambientals. El pro- ducte més immediat ha estat una literatu- ra considerada per moltes autores com androckntrica, que oblida i amaga el paper preponderant de les dones en aquests pro- cessos de colonització, i que c(justifia), per tant, la seva desvinculació de tots aquells intents de planificació per al desenvolupa- ment. El present treball és una aportació, tant tebrica com metodolbgica, feta per la geografia del gknere i exemplifica molt da- rament quina és la forma de treballar el tema del subdesenvolupament des d'una perspectiva més integradora. Voces femenina de la selva és l'edició mexicana d'una recerca proposada per la mateixa Tanet Townsend i ~ o r t a d a  a terme conjuntament entre el Centro de Estudios del Desarrollo Rural de Mkxic (CEDEUR) i la Universitat de Durham (Gran Bretanya). Aquesta investigació es va fixar l'objectiu d'estudiar el paper de les dones en la coloniaació de auatre hrees de la Selva Tropical mexicana: Veracruz, Chiapas, Tabasco i Campeche. Es podria dir també, i així ens aproximaríem més al ((background ideolbgic)) de les autores, que amb ella es pretenia treure de l'ano- nimat el treball, les experikncies, els pati- ments ... és a dir, la quotidianei'tat de les dones en aquells processos de colonitza- ció. L'obra intenta ser, tal com molt bé reflecteix el seu títol, un document viu de les relacions de gknere i els problemes que envolten aquests grups de pobladors (les vicissituds de la migració, les mancances dels nous assentaments, les difícils rela- cions matrimonials, etc.), perb, sobretot, Ressenyes Doc. And. Geogr. 27, 1995 211 un material excepcional per descobrir les línies d'actuació (planificació) més acords amb les seves necessitats. Un dels elements més destacables de la recerca i, evidentment, tambC de l'obra és la metodologia emprada: l'entrevista en profunditat. Aquesta tkcnica d'investigació qualitativa (una de les aportacions més importants realitzades per la geografia del gknere i aplicable a tots els camps de la nostra disciplina) és la p e p  clau per arri- bar als objectius plantejats anteriorment ja que, en el moment en quk permet desenvolu~ar estudis a nivell de la unitat familiar (tradicionalment I'espai femení), ajuda a treure a la llum la seva importin- cia social, sempre desconeguda i evitada per la metodologia quantitativa. Així doncs, les veritables protagonistes d'a- questa obra són les dones que han parti- cipat en els tallers col.lectius organitzats per les investigadores. Perb molt especial- ment la Guadalupe, la Lilia, l'Elena, la Mariana i la Micaela, cinc dones que van accedir a ser entrevistades ~ersonalment ique ens parlen i ens fan partícips de les seves ex~erikncies vitals. Aauestes entre- vistes, reprod~des quasi íntegrament, són els elements més fidedignes de l'impor- tant paper de les dones en la supervivkncia i la re~roducció econbmica de la unitat familiar en els nous territoris colonitzats, i és per aquesta raó que han estat escollides per acompanyar cadascun dels capítols dedicats a les diferents bees d'estudi. La base tebrica de l'obra queda iden- tificada clarament a la seva introducció, la qual podem considerar com el primer dels set capítols de quk consta el llibre. Les autores, amb l'explicació de diferents experikncies colonitzadores a diversos ps-  sos del món subdesenvolupat, la qual ens recorda a l'article publicat per J. Town- send a DAG1, exposen de manera com- parativa les conseqiikncies mes negatives 1. TOWNSEND, J. (1 991), rGeografia y gkne- ro de la colonizad6n agrícola), Documents d2nltlisi Geogfjca, núm. 18, p. 89-99. d'haver oblidat la dimensió femenina en la planificació. La colonització o, més ben dit, la migració cap a ?+rees rurals infra- desenvolupades, comporta la pkrdua per a les dones de qualsevol dret sobre la pro- pietat de la terra, perb, també, la desapa- rició de dos dels elements més importants en la supervivkncia i la reproducció de la unitat familiar: les xarxes de relació fami- liar i els ingressos provinents d'activitats productives femenines. Es trenca així amb la tradicional i diversa estructura d'ob- tenció d'ingressos, passant a convertir-se la unitat familiar en un nucli depenent d'un únic ingrés: el masculí. Perb el que és més important, aquesta reestructura- ció incrementa la dependencia en l'in- grés monetari, és a dir, en el treball assalariat i, per tant, en la precaria pro- ductivitat de les explotacions (dedicades bhicament a productes comercialitza- bles) i les grans oscil-lacions del mercat agrícola. Es veu, doncs, com les premis- ses de la pobresa i la malnutrició a la qual esta sotmesa la majoria de la població de les irees rurals dels paysos en vies de desenvolu~ament enen clarament una explicació de gknere. El cos basic del llibre esta conformat pels quatre capítols següents, els quals són el producte tangible (en aquest cas llegi- ble) de l'extens treball de camp obligat per la metodologia emprada. De forma general, es podria dir que estem davant de la descripció geografia i sbcio-econb- mica dels diferents assentaments (ejidos) escollits en cadascuna de les arees inves- tigades (La Corregidora, Colonia Sor Juana Inés i Plan de Ayala de Veracruz; El Arroyo i La Planada de Chiapas; La Villa i El TulipPn de Tabasco i Tacaná, Naranjales i Independencia de Cam- peche)'. Aquesta diGersitat, on es combi- nen assentaments espontanis i planiticats, antics i nous, agrícoies i10 ramaders, més o menvs dotats de serveis Ila maioria estan I mancats d'aigua neta, de fonts prbximes, de drenatge. d'electricitat i, fins i tot, de '2 ' dispensaris, escoles i un llarg etcktera), 212 Doc. Anal. Geogr. 27, 1995 Ressenyes proporciona una amplia visió del feno- men de la colonització i del dur paper que ha d'assumir la dona en la creació d'a- quests nous espais productius. En un esfors que intenta ser explicatiu i comparatiu, les autores, al llarg dels capí- tols. van constatant com les dones han estat i són les que veritablement pateixen les conseqükncies de la desplanificació i I'oblit estatal. La condició de la dona mexicana en les hees d'estudi no es desvia de la línia basica i extensa de marginació i desvirtualització sbcio-econbmica expo- sada ia a la introducció. Aixi mateix, evi- dencien com s'han convertit en l'element sobre el qual es projecta violentament I'o- fuscació i la desesperació d'una societat amb reminisckncies del més extremat masclisme. No és dlestranyar, doncs, que I'alcoholisme i la violkncia domestica (sempre entrelligats), conjuntament amb la pobresa, siguin els problemes més urgents d'aquests assentaments i de la majoria de la població femenina del Tercer Món. Clars i tristos exemples els podem trobar a quasi totes les entrevis- tes, perb molt especialment a la de la Liia, una dona maltractada i explotada primer pels pares i després pel marit, la qual ha hagut d'afrontar en solitari la desintegra- ció de la seva família. La dimensió practica de la investiga- ció es troba recollida a la conclusió de l'o- bra, on es sintetitzen i combinen les solucions als problemes de la colonitza- ció proposades per les dones colones així com també per les mateixes investigado- res. La idea essencial no és cap altra que I'imperatiu d'atorgar a la dona la repre- sentativitat i el poder en els brgans de govern comunitaris, empíricament meres- cuts, i de crear un ambient propici per donar sortida a les seves inquietuds dins de l'esfera productiva. La formació pro- fessional amb el suport de promotores qualificades i I'adequació dels programes de desenvolupament a les necessitats sbcio-econbmiques d'aquestes comuni- tats, especialment de les femenines, són uns dels canals per fer realitat el funcio- nament d'aquesta igualtat amagada i rebutjada. El més important, perb, és I'au- toconscienciació i la creenp de les dones en les prbpies possibilitats i en el seu potencial per portar a terme aquest canvi. Elles són el mitja, perb de les actuacions del govern i de la mateixa societat deptn que en siguin les beneficiaries. Aixi doncs, estem davant d'una obra que descriu i exposa darament quines són les claus de la pobresa i el desenvolupa- ment de la majoria de les irees rurals d'un dels palsos més avanGats d'Amkrica Llatina. El que s'exposa ens ajuda a com- prendre els motius de fets com la revolta de Chiapas, una de les zones investigades, o bé els de la destrucció de la selva, que res no tenen a veure amb el benestar de les mateixes comunitats colones. Gracies a la incorporació de les cinc entrevistes en profunditat i del llenguatge, encara que de vegades massa simple, emprat per les autores, el lector es pot convertir en part implicada en els problemes i les difi- cultats de ser dona en un territori des- cuidat i moltes vegades oblidat. 6s una obra, doncs, que demostra la necessitat de portar a terme accions practiques en les quals les andisis geogrg~ques des de la perspectiva del gknere, tant en la seva dimensió tebrica com practica, tenen mol- tes coses a dir. Soledad Morales Universitat Autbnoma de Barcelona Departament de Geografia 

Ressenyes

http://ddd.uab.cat/pub/dag/02121573n27/02121573n27p210.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB