Buxó i Capdevila, Ramon

Cruells Banzo, Walter

Molist, Miquel,

Diposit Digital de Documents de la UAB

DOSSIER AGRICULTURA: ORIGENS, ADOPCIO I DESENVOLUPAMENT (2a part) Introducció Ramon Buxo, Walter Cruells i Miquel Molist Introducció El dossier <<Agricultura: orígens, adopció i desenvolupa- ment (2a part))) completa el presentat I'any 1991 sota el ma- teix títol. A causa de la complexitat i l'abundhncia d'informa- ció, tant arqueolbgica com paleobotiinica, obtinguda els darrers anys, es decidí de desdoblar-lo en dos dossiers tot utilitzant el marc geografic del Mediterrani per tal d'estructurar-10. El primer dossier es dedica, per qüestions d'organització, a I'hrea mediterrania occidental. Cobreix el llevant i el nord peninsular, el sud francb, el nord d'Ithlia, la Ithlia meridio- nal i la costa adrihtica. Aquesta segona part se centra a la Me- diterrhnia oriental, zona que el registre arqueobotanic defi- neix com 1'8rea natural d'origen i manipulació de les prime- res plantes cultivades; es divideix, igual que el dossier anterior, per zones geogrhfiques, tractades tant des de I'as- pecte arqueolbgic com del paleobothnic. Voldríem expressar aquí el nostre més sincer agra'iment a tots els investigadors que, molt amablement, han accedit a col.laborar amb COTA ZERO i ens han escrit articles ori- ginals per tal de poder confeccionar aquests dos dossiers, amb la voluntat que representessin una síntesi dels resultats més recents aconseguits a la zona del Mediterrani oriental i occidental, a l'ambit arqueolbgic i en el paleobothnic. Vol- dríem també agrair I'entusiasme dels col.laboradors dels dossiers, els quals s'han bolcat, desinteressadament, a oferir una síntesi de les seves investigacions més recents, i les han convertit així en motiu d'intercanvi d'opinions i hipbtesis. En aquest sentit cal recordar la polkmica que ha creat la publi- cació, al primer dossier, de I'article sobre I'aparició de l'a- gricultura a la zona adriitica, de John Chapman, que ara és contestat i contrastat tant des de l'ambit paleobothnic, per Ju- lie Hansen, com de I'arqueolbgic, per Catherine Perlb, en dos articles publicats en aquest dossier. És aquesta una dina- mica d'aprofundiment interdisciplinari en la qual COTA ZERO esta interessada, ja que pensem que enriquirh, sens dubte, la globalitat de la investigació. En aquesta segona part del dossier, i seguint I'esquema de l'anterior, han estat definides quatre grans Brees d'estudi: a) la zona de ]'Egeu, tractada des d'un punt de vista arqueo- lbgic per Catherine Perlbs i des d'un punt de vista paleo- bothnic per Julie Hansen; b) I'hrea dlAnatblia, amb la parti- cipació de Nur Balkan-Atli per als registres arqueolbgics i de Metin 0zbek per als antropolbgics; c) la zona del Llevant nord, estudiada per Miquel Molist, i d) el Llevant sud i Egipte, revisats per Ofer Bar-Yosef. Pel que fa a les restes vegetals, la paleobothnica Naomi F. Miller tracta de tot aquest ampli territori, completat per Sytze Bottema en l'as- pecte pol.línic i climhtic. Al dossier hi ha també dues col.la- boracions més: una de dedicada als primers agricultors del Prbxim Orient des d'un punt de vista antropolbgic, feta per Jo ;ep Anfruns, que ens introdueix als aspectes biolbgics, de- m~griifics i de ritual dels primers agricultors de la zona del Llevant mediterrani i I'altra, una entrevista al professor Jac- ques Cauvin, gran coneixedor de la zona i un dels primers sintetitzadors de teories explicatives sobre el fenomen neo- lític al Prbxim Orient, on es repassen temes d'actualitat per a la comprensió del fenomen neolititzador a la zona. Creiem que el dossier tracta amb profunciitat de la problemhtica de I'aparició i I'adopció de l'agric~ltura en la seva zona pri- migknia i interrelaciona clarameri la informació arqueolb- gica amb la paleobothnica. Pel que fa a la primera, el dossier presenta les darreres novetats arqueolbgiques i fa una posa- da al dia didhctica de les interpretacions més recents. El mateix succeeix en I'aspecte paleobothnic, del qual també es presenten les darreres novetats aportades per les Últimes in- tervencions arqueolbgiques a la zona. Voldríem també recordar aquí els investigadors i els tre- balls que es presentaren a la primera part del dossier, cen- trada en la Mediterrhnia occidental i que tingué 13 col.la- boracions, cinc de les quals des de diferents perspectives: I'et- noarqueolbgica fou estudiada per Gordon C. Hillman i M. Stuart Davies; la biolbgico-genktica anh a chrrec de M.E. Kislev; l'experimental, de George H. Willcox i Patricia An- derson, i la de reflexió tebrica, d'Antonio Gilman i Peter Bo- gucki. Els treballs arqueolbgics foren desenvolupats per Bernat Martí, Joaquim Joan Cabanilles i Joan Bernabeu a la zona sud peninsular; Josep Bosch, Josep Miró i Miquel Mo- list introdui'ren el marc histbric i arqueolbgic dels orígens de I'agricultura a Catalunya; Didier Binder tracta del tema a la zona sud-francesa i nord-italiana; Sebastiano Tusa, dels pro- cessos de neolitització a la Italia meridional i Sicília, i John Chapman, a la zona del sud-est europeu. En I'hmbit arqueo- botanic participaren Ramon Buxb, que tracta de la Medi- terrania occidental peninsular, Philippe Marinval, que sin- tetitzi l'economia agrícola en el Mesolític i el Neolitic a Franqa, i Lorenzo Costantini, que tracta de I'origen i la di- fusió de I'agricultura a la Italia meridional. Com observari el lector, perb, queda pendent de tractar una de les zones que inicialment s'havia previst d'incorporar al dossier, que correspon a I'irea del Magreb (el Marroc, Algeria, Líbia i Tunis). No és una omissió fortui'ta, sinó que correspon a una realitat de falta d'excavacions arqueolbgi- ques u anilisis botiniques a la zona, que ens hauria obligat a omplir el buit amb articles realment antics en comparació als oferts per la resta d'hrees tractades. No obstant aixb, vol- dríem recordar breument l'estat actual dels coneixements sobre aquesta zona. Les Últimes dades arqueolbgiques sobre lqAfrica del Ma- greb i del Saara  documenten que el pas de la recol~lecció a la practica de l'agricultura no fou sobtat; sembla que es va produir de manera lenta i que va conkixer diversos estadis. Per aquesta raó, la utilització dels termes protoagricultura o cultura dels vegetals s'empren sovint quan es parla de I'eco- nomia neolítica sahariana o subsahariana. La divisió habitual entre ~ ' ~ f r i c a  sahariana i la subsaha- riana reflecteix bé la importhncia que va tenir el Shhara, un medi natural favorable primer i hostil després, que ara fa uns 10.000 anys no era el desert que avui en dia coneixem i que va permetre, entre el 7000 i el 2000 BC, el desenvolupament de zones climatiques de tipus mediterrani o submediterrani, sahelih i tropical, abans que, a partir del IIn. miblenni, el de- sert s'estengués en un procés total de desertització. El Neolitic saharia és ben conegut per la profusió de puntes de sageta, de destrals polides, de molins, de cerami- ques i d'altres objectes recollits en jaciments de superfície. Encara que les dades referents al coneixement de I'alimen- tació siguin més difícils d'identificar que al Prbxim Orient o a Europa, s'ha arribat a saber que es basava fonamentalment en activitats de predació (caqa, pesca i recol~lecció) i que de manera més lenta s'hi va desenvolupar la ramaderia i I'agri- cultura. Les línies generals del Neolitic del Shhara (entre el VIIIk. i el V&. mil.lenni BC) s'han pogut dissenyar a partir dels materials arqueolbgics obtinguts als jaciments ceramics de Hoggar (Amekni, In Hanakaten), de 1'Ai'r (muntanyes Bag- zanes), de I'Ennedi (Délébo) i del Tibesti (Gabrong). El Neo- lític del litoral atlantic i mediterrani del Magreb esta marcat per les influkncies externes de les comunitats humanes que es desenvoluparen a l'area mediterrania entre el VI k. i el Vk. mil.lenni BC. D'aquesta manera s'explica la preskncia de ceramica cardial a Achakar i a Gar Cahal. En general, la cerimica no presenta la mateixa riquesa que la del Sahara, perb I'economia de les poblacions d'aquesta zona no sembla patir tampoc gaire retard. El Neolitic del nord d'Africa és conegut sota el nom de Neolitic de tradició capsiana, format a partir de la cultura capsiana (caqadors-recol.lectors del V1IIk.-VIk. mil.lenni BC), i apareix més tard que el Neolític saharo-sudanks o el Neolitic mediterrani. Els descendents neolítics de la comu- nitat capsiana ocupen I'Algkria oriental, la Tunísia meridio- nal, el nord de Líbia, I'Atles saharia i el nord del Sahara. Si en aquest conjunt cultural la ceramica no és gaire abundant, la indústria lítica presenta lamines de sílex amb llustre, a cau- sa del contacte amb vegetals, i una bona majoria de micrb- lits variats. Una de les característiques més importants és I'ús dels ous d'estruq, que són transformats en recipients finament gravats i ornamentats amb motius geomktrics. La indústria bssia és molt diversificada, i els objectes d'ornamentació en os o en petxina es multipliquen. L'art parietal és molt ric i els motius representats corresponen a moltes figures de bovids o de xais condui'ts pel pastor, que sembla que confirmen l'e- xistkncia d'animals domesticats. La pres6ncia de plantes conreades és poc coneguda en aquests jaciments, pero es constata que en el continent africa s'han desenvolupat productes agrícoles i horticoles origi- nals. L'ordi i el blat, coneguts a la zona del Magreb, semblen provenir de la zona del Prbxim Orient, per6 les proves d'u- na agricultura del mill o del sorgo en d'altres zones africa- nes semblen evidents i més antigues; la presencia del sorgo es documenta des del Nil fins al Txad vers el 4000 BC i la del mill a Amekni (Hoggar, SBhara) entre el VIk. i el Vk. mil.lennis BC. Aquestes dades, encara que febles, són el testimoni de la preskncia d'una agricultura antiga al Shhara central; manca per confirmar encara si aquesta agricultura es dóna també en cronologies tan antigues al nord d ~ f r i c a .  Per a una aproximació global arqueolbgica i paleoboti- nica de la zona es poden consultar les publicacions anuals dels Travaux du Laboratoire d'Anthropologie et de Préhis- toire des Pays de la Méditerranée Occidentale (LAPMO), de la Universitat de Proven~a, dirigides actualment per Ro- bert Chenorkian. Es tanca, doncs, amb aquest dossier, el tema dels orí- gens, I'adopció i el desenvolupament de I'agricultura a la conca mediterrinia, amb la confianqa que la posada al dia feta des d'hmplies perspectives interdisciplinaries es pugui augmentar i modificar per la dinimica mateixa de la inves- tigació. Com sempre COTA ZERO ha pensat, a I'hora de dis- senyar el dossier doble, en el col.lectiu de professionals que participen de la practica arqueolbgica i botanica, els es- tudiants universitaris, que en un futur també practicaran aquestes disciplines, i també en els estudiosos de l'anhlisi ex- plicativa del fenomen neolititzador. La contestació i la con- trastació del contingut de tots dos dossiers serh, sens dub- te, el veritable senyal de vitalitat del nostre estat actual d'investigació. 

Dossier agricultura : orígens, adopció i desenvolupament (2a part) Introducció

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB