Fernández Clarés, Maria Lluïsa

Fernández Clares, M. Lluïsa

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Aquest treball de recerca ha estat dedicat a l’estudi de l’alfabetització i l’ense-
nyament de primeres lletres a Terrassa i el seu terme durant la segona meitat del
segle XVIII.
Els objectius d’aquest treball han estat els següents:
En primer lloc, establir un estat de la qüestió sobre l’alfabetització a Espanya
durant l’època moderna, assenyalant els principals estudis que s’han fet i els seus
resultats: Rodríguez i Bennassar a Toledo i ciutats de l’alta Andalusia; Gelabert a
Santiago de Compostel·la; Serafin de Tapia a Àvila; Larquié a Madrid; Marcos i
Cortés a l’Extremadura meridional; Barreiro a Oviedo; Pascua a l’àrea gaditana;
Sanz González a Pontevedra; Viñao Frago i Pedro Luis Moreno a Múrcia i Lorca;
Ventura a Mataró; Antón Pelayo a Girona, i Soubeyroux a tot el territori espanyol
durant el segle XVIII.
En segon lloc, fer una anàlisi quantitativa estudiant els documents notarials,
bàsicament testaments, capítols matrimonials i escriptures de compra i venda, con-
servats a l’Arxiu Històric Comarcal de Terrassa (AHCT) durant els decennis 1755-
1764 i 1781-1790 per poder establir, a partir de la signatura —l’indicador
majoritàriament acceptat pels historiadors de l’alfabetització de l’època moderna,
els quals consideren la capacitat de signar com un indici revelador de la possessió
d’uns coneixements mínims de lectura i d’escriptura— la competència o incom-
petència gràfica de la població adulta de la vila de Terrassa i el seu terme durant
aquest període.
L’anàlisi qualitativa té com a objectiu una aproximació a les diferents causes de
la decadència de l’alfabetització. Així, a partir de l’observació de la signatura
subratllem la nostra intenció d’estudiar el desenvolupament o la decadència de la
capacitat del signant al llarg de la seva trajectòria vital, ja que hem de tenir pre-
sent que una signatura executada amb poca habilitat pot indicar dificultats físiques
a causa de l’edat o la malaltia, i no només manca de familiaritat amb l’escriptura.
Manuscrits 25, 2007 273-276
L’alfabetització i l’ensenyament de primeres lletres
a Terrassa durant el segle XVIII1
Maria Lluïsa Fernández Clarés
1. Treball d’investigació de 20 crèdits ECTS dirigit pel Dr. Javier Antón Pelayo, presentat el dia 12
de setembre de 2007 al Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat
Autònoma de Barcelona davant el tribunal format pels doctors Ignasi Fernández Terricabras, Maria
Gemma Rubí i Casals i Oscar Jané Checa. Qualificació: excel·lent.
Finalment, l’estudi de l’ensenyament de primeres lletres, basat en la recerca
de la documentació sobre el segle XVIII conservada a l’AHCT i en la consulta del
fons de la Reial Audiència de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA) té com a objec-
tiu contextualitzar-lo en el panorama educatiu de l’Espanya i la Catalunya moder-
nes, tot analitzant-ne els aspectes més importants: continguts, personal docent,
mètodes didàctics, etc.
El marc cronològic escollit comença l’any 1755, quan s’estableix a Catalunya
el requisit notarial obligatori de la signatura, i acaba amb el decenni 1781-1790,
una època de trànsit entre l’Antic Règim i el període contemporani, en què podem
observar alguns signes de decadència del tradicional sistema de gremis i del sor-
giment de la important indústria tèxtil que es desenvoluparà al llarg del segle XIX
a Terrassa. Aquests canvis es veuran reflectits en l’estructura social terrassenca
amb el naixement d’un nou grup: els fabricants de draps.
La vila de Terrassa es presenta com un medi especialment adient per a una
aproximació al tema de l’alfabetització a la Catalunya moderna: el ventall social
és ampli i hi confluïen tot el conjunt d’activitats característiques del Principat —agri-
cultura, producció artesana i indústria tèxtil— amb un nucli de població prou impor-
tant i estable com perquè fos possible l’obtenció d’una mostra àmplia representativa
del conjunt dels seus habitants.
Per al primer període, 1755-1764, el càlcul de la població teòrica de la vila de
Terrassa ha donat com a resultat 2. 375 habitants. D’aquesta població hem acon-
seguit localitzar 817 habitants (34,44%) dels quals, seguint les bases metodològi-
ques anteriorment exposades, 319 persones (39%) han estat considerades alfabetes
mentre que 498 (61%), analfabetes. Si de les xifres globals distingim les corres-
ponents a cada gènere el resultat és la distribució següent: un 52% dels homes són
capaços de signar, mentre que en el cas de les dones aquest percentatge només
arriba a un 6%.
Per al segon període, 1781-1790, dels 1. 776 habitants de la vila de Terrassa
majors de 16 anys que atorga el cens de Floridablanca (1787) s’ha localitzat la
competència gràfica de 874 individus (49%), dels quals 303 (35%) han estat con-
siderats alfabets i 571 (65%), analfabets. Si de les xifres globals distingim les
corresponents a cada gènere el resultat és la distribució següent: un 48% dels homes
són capaços de signar i només un 4% en el cas de les dones. D’aquesta manera, el
nivell d’alfabetització de la vila de Terrassa és superior al de la ciutat de Mataró, on
a mitjans de segle només un 40% dels homes eren capaços de signar i en el cas de
les dones no arribaven al 5%, i inferior a Girona, on els homes lletrats eren un 77%
i les dones, un 27%. Així mateix, a Terrassa durant la segona meitat del segle XVIII
es produeix una minsa disminució de l’alfabetització. Les raons d’aquesta reduc-
ció podrien ser el deteriorament de la xarxa escolar i l’afluència d’immigrants de
les rodalies menys instruïts i, per tant, amb una escassa mentalitat alfabètica, el
que repercutiria en l’educació dels seus fills.
La divisió socioprofessional imperant provocava que alguns homes fessin de l’es-
criptura una eina fonamental del seu ofici i, per tant, que la utilitzessin d’una mane-
ra habitual, motiu pel qual hem considerat oportú plantejar una divisió entre aquests
primers, que formarien part de l’elit alfabetitzada, i aquells amb una relació amb l’es-
274 Manuscrits 25, 2007 Maria Lluïsa Fernández Clarés
criptura més feble o imperfecta, que constituirien els grups d’alfabetització incom-
pleta. Igualment, atès que les dones apareixen en la documentació sempre lliga-
des als seus vincles masculins i al fet que l’aprenentatge de les primeres lletres era
un fet que podia produir-se al llarg de la trajectòria vital d’una persona, és a dir,
després del matrimoni, hem considerat adient fer una anàlisi de la perícia gràfica de
les dones a partir de la professió dels seus esposos.
L’alfabetització masculina estava assegurada entre els grups dominants de la
societat terrassenca de la segona meitat del segle XVIII, que inclouria el clergat, els
nobles, els fabricants de draps així com els professionals liberals. L’alfabetització
de les dones d’aquest grup se situa en un 55% entre els anys 1755-1764, i aug-
menta un xic a finals de segle (58%).
L’accés a la instrucció entre els grups intermedis de la societat —artesans i
pagesos— era molt més baixa. Així mateix, observem una decadència de l’alfa-
betització dels artesans al llarg del segle XVIII: si a mitjans de segle quasi el 64% sig-
naven els protocols notarials a finals del mateix segle només el 48% dels menestrals
n’eren capaços. Tanmateix, el nivell d’instrucció dels pagesos de la vila augmentà
un xic, quasi el 20% signaven entre 1755-1764 mentre que a finals de segle ho
aconseguiren quasi el 25%. Per dessota d’artesans i pagesos, els treballadors no
qualificats a mitjans de segle XVIII detentaven un analfabetisme absolut i, a finals
d’aquest segle, poc més del 20% podien signar el seu nom, però amb moltes difi-
cultats. Les dones d’aquest grup estaven excloses de l’alfabetització tret d’algun
cas excepcional.
En referència als habitants del terme de Terrassa, aquests representen un nivell
més baix d’alfabetització, entorn del 24-25% durant la segona meitat del segle
XVIII, respecte a la vila, amb un 39% dels seus habitants alfabetitzats durant el
període 1755-1764 i un 34% durant el decenni 1781-1790, provocat fonamental-
ment pel predomini d’una població dedicada a activitats primàries, bàsicament
agrícoles, i a l’absència de categories socioprofessionals orientades a l’ús de la
ploma. Així mateix, entre les dones d’aquesta àrea geogràfica la ignorància gràfica
era universal.
L’ensenyança de primeres lletres durant el segle XVIII, és a dir, l’aprenentatge
de la lectura i l’escriptura, s’aconseguia a partir de la cartilla escolar o beceroles.
A Terrassa l’ensenyament de primeres lletres era responsabilitat de l’escola del
municipi. A començaments de segle XVIII era força precària, ja que el 20 de gener
de 1718, els regidors de la vila decideixen unificar l’ensenyança de primeres lletres
i de gramàtica en un sol mestre. Aquesta situació es mantingué fins al 1782, quan
l’ajuntament de la vila acordà la divisió de l’ensenyança pública de primeres lletres,
de l’ensenyança de gramàtica per causa dels pocs avenços experimentats.
Els mestres dedicats a l’ensenyança de primeres lletres havien de tenir el títol
professional, que era expedit per l’Hermandad de San Casiano. Els requisits per
obtenir el títol de mestre eren els següents: ser major de 25 anys; tenir un certificat
de bona conducta i de suficiència en la doctrina cristiana, un informe de neteja de
sang, un informe d’un mestre en què s’afirmés que el candidat havia exercit durant
un any, com a mínim, aprenent l’art de l’ensenyança i, finalment, havia de supe-
rar un examen públic davant els examinadors de l’Hermandad de San Casiano. En
L’alfabetització i l’ensenyament de primeres lletres a Terrassa Manuscrits 25, 2007 275
general, fer de mestre de minyons constituïa un ofici poc atractiu, mal pagat i sense
gaire prestigi. Socialment els mestres d’escola estaven connectats amb l’estament
menestral pel seu origen i la destinació popular de la seva oferta docent. Els nom-
brosos conflictes sociolaborals dels mestres de primeres lletres, com mostra la
documentació estudiada a l’ACA, posen de manifest la realitat miserable que patien
i la manca d’interès i d’una veritable política educativa per part de l’estat. Les cau-
ses d’aquesta conflictivitat eren els salaris baixos i el retard en què rebien aquests,
l’incompliment dels acords per part dels ajuntaments, els problemes amb la mainada
o la competència entre els membres del mateix ofici. Així, els acomiadaments de
mestres es produïen sovint, per motius com l’absentisme o la manca de responsa-
bilitat i també per favoritismes de les autoritats.
En referència al finançament, l’escola de primeres lletres era responsabilitat
municipal i l’ajuntament i les famílies dels nens pagaven el mestre. En el cas de
Terrassa el contracte del mestre de primeres lletres era finançat en part per l’ajun-
tament amb béns del comú, concretament amb l’impost del vi. A Catalunya les
dificultats de finançament de les escoles de primeres lletres per part dels ajunta-
ments semblen ser importants. Durant la dècada de 1750-1760, com podem obser-
var en la documentació estudiada en l’ACA, el marquès de la Mina autoritzà que
es fessin repartiments entre els veïns de cada vila o ciutat, proporcionals a la seva
contribució cadastral, per poder mantenir els mestres de primeres lletres.
Les nenes havien estat al marge del procés d’escolarització destinat a instruir
els minyons. L’educació per a la futura esposa i mare, reina de l’àmbit domèstic, era
una cosa superficial i prescindible i, en qualsevol cas, es reduïa als rudiments de
la doctrina cristiana i a les tasques de la llar. El que precisament per als nens era
el nucli principal del seu aprenentatge escolar, l’alfabetització, per a les nenes con-
tinuava sent una opció minoritària i parcial: allò que per als nens en no poder-ho
adquirir era considerat ja una mancança, per a les nenes significava sovint una pos-
sibilitat de promoció individual que afavoria el seu ascens social.
Aquest estudi és una aproximació a un projecte més ambiciós que consistirà
en l’estudi de l’alfabetització i l’ensenyament de primeres lletres a la Catalunya
moderna, el qual serà especialment sensible al medi rural i al gènere.
276 Manuscrits 25, 2007 Maria Lluïsa Fernández Clarés


L’alfabetització i l’ensenyament de primeres lletres a Terrassa durant el segle XVIII

Diposit Digital de Documents de la UAB

Aquest treball de recerca ha estat dedicat a l’estudi de l’alfabetització i l’ense-nyament de primeres lletres a Terrassa i el seu terme durant la segona meitat delsegle XVIII.Els objectius d’aquest treball han estat els següents:En primer lloc, establir un estat de la qüestió sobre l’alfabetització a Espanyadurant l’època moderna, assenyalant els principals estudis que s’han fet i els seusresultats: Rodríguez i Bennassar a Toledo i ciutats de l’alta Andalusia; Gelabert aSantiago de Compostel·la; Serafin de Tapia a Àvila; Larquié a Madrid; Marcos iCortés a l’Extremadura meridional; Barreiro a Oviedo; Pascua a l’àrea gaditana;Sanz González a Pontevedra; Viñao Frago i Pedro Luis Moreno a Múrcia i Lorca;Ventura a Mataró; Antón Pelayo a Girona, i Soubeyroux a tot el territori espanyoldurant el segle XVIII.En segon lloc, fer una anàlisi quantitativa estudiant els documents notarials,bàsicament testaments, capítols matrimonials i escriptures de compra i venda, con-servats a l’Arxiu Històric Comarcal de Terrassa (AHCT) durant els decennis 1755-1764 i 1781-1790 per poder establir, a partir de la signatura —l’indicadormajoritàriament acceptat pels historiadors de l’alfabetització de l’època moderna,els quals consideren la capacitat de signar com un indici revelador de la possessiód’uns coneixements mínims de lectura i d’escriptura— la competència o incom-petència gràfica de la població adulta de la vila de Terrassa i el seu terme durantaquest període.L’anàlisi qualitativa té com a objectiu una aproximació a les diferents causes dela decadència de l’alfabetització. Així, a partir de l’observació de la signaturasubratllem la nostra intenció d’estudiar el desenvolupament o la decadència de lacapacitat del signant al llarg de la seva trajectòria vital, ja que hem de tenir pre-sent que una signatura executada amb poca habilitat pot indicar dificultats físiquesa causa de l’edat o la malaltia, i no només manca de familiaritat amb l’escriptura.Manuscrits 25, 2007 273-276L’alfabetització i l’ensenyament de primeres lletresa Terrassa durant el segle XVIII1Maria Lluïsa Fernández Clarés1. Treball d’investigació de 20 crèdits ECTS dirigit pel Dr. Javier Antón Pelayo, presentat el dia 12de setembre de 2007 al Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UniversitatAutònoma de Barcelona davant el tribunal format pels doctors Ignasi Fernández Terricabras, MariaGemma Rubí i Casals i Oscar Jané Checa. Qualificació: excel·lent.Finalment, l’estudi de l’ensenyament de primeres lletres, basat en la recercade la documentació sobre el segle XVIII conservada a l’AHCT i en la consulta delfons de la Reial Audiència de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA) té com a objec-tiu contextualitzar-lo en el panorama educatiu de l’Espanya i la Catalunya moder-nes, tot analitzant-ne els aspectes més importants: continguts, personal docent,mètodes didàctics, etc.El marc cronològic escollit comença l’any 1755, quan s’estableix a Catalunyael requisit notarial obligatori de la signatura, i acaba amb el decenni 1781-1790,una època de trànsit entre l’Antic Règim i el període contemporani, en què podemobservar alguns signes de decadència del tradicional sistema de gremis i del sor-giment de la important indústria tèxtil que es desenvoluparà al llarg del segle XIXa Terrassa. Aquests canvis es veuran reflectits en l’estructura social terrassencaamb el naixement d’un nou grup: els fabricants de draps.La vila de Terrassa es presenta com un medi especialment adient per a unaaproximació al tema de l’alfabetització a la Catalunya moderna: el ventall socialés ampli i hi confluïen tot el conjunt d’activitats característiques del Principat —agri-cultura, producció artesana i indústria tèxtil— amb un nucli de població prou impor-tant i estable com perquè fos possible l’obtenció d’una mostra àmplia representativadel conjunt dels seus habitants.Per al primer període, 1755-1764, el càlcul de la població teòrica de la vila deTerrassa ha donat com a resultat 2. 375 habitants. D’aquesta població hem acon-seguit localitzar 817 habitants (34,44%) dels quals, seguint les bases metodològi-ques anteriorment exposades, 319 persones (39%) han estat considerades alfabetesmentre que 498 (61%), analfabetes. Si de les xifres globals distingim les corres-ponents a cada gènere el resultat és la distribució següent: un 52% dels homes sóncapaços de signar, mentre que en el cas de les dones aquest percentatge nomésarriba a un 6%.Per al segon període, 1781-1790, dels 1. 776 habitants de la vila de Terrassamajors de 16 anys que atorga el cens de Floridablanca (1787) s’ha localitzat lacompetència gràfica de 874 individus (49%), dels quals 303 (35%) han estat con-siderats alfabets i 571 (65%), analfabets. Si de les xifres globals distingim lescorresponents a cada gènere el resultat és la distribució següent: un 48% dels homessón capaços de signar i només un 4% en el cas de les dones. D’aquesta manera, elnivell d’alfabetització de la vila de Terrassa és superior al de la ciutat de Mataró, ona mitjans de segle només un 40% dels homes eren capaços de signar i en el cas deles dones no arribaven al 5%, i inferior a Girona, on els homes lletrats eren un 77%i les dones, un 27%. Així mateix, a Terrassa durant la segona meitat del segle XVIIIes produeix una minsa disminució de l’alfabetització. Les raons d’aquesta reduc-ció podrien ser el deteriorament de la xarxa escolar i l’afluència d’immigrants deles rodalies menys instruïts i, per tant, amb una escassa mentalitat alfabètica, elque repercutiria en l’educació dels seus fills.La divisió socioprofessional imperant provocava que alguns homes fessin de l’es-criptura una eina fonamental del seu ofici i, per tant, que la utilitzessin d’una mane-ra habitual, motiu pel qual hem considerat oportú plantejar una divisió entre aquestsprimers, que formarien part de l’elit alfabetitzada, i aquells amb una relació amb l’es-274 Manuscrits 25, 2007 Maria Lluïsa Fernández Claréscriptura més feble o imperfecta, que constituirien els grups d’alfabetització incom-pleta. Igualment, atès que les dones apareixen en la documentació sempre lliga-des als seus vincles masculins i al fet que l’aprenentatge de les primeres lletres eraun fet que podia produir-se al llarg de la trajectòria vital d’una persona, és a dir,després del matrimoni, hem considerat adient fer una anàlisi de la perícia gràfica deles dones a partir de la professió dels seus esposos.L’alfabetització masculina estava assegurada entre els grups dominants de lasocietat terrassenca de la segona meitat del segle XVIII, que inclouria el clergat, elsnobles, els fabricants de draps així com els professionals liberals. L’alfabetitzacióde les dones d’aquest grup se situa en un 55% entre els anys 1755-1764, i aug-menta un xic a finals de segle (58%).L’accés a la instrucció entre els grups intermedis de la societat —artesans ipagesos— era molt més baixa. Així mateix, observem una decadència de l’alfa-betització dels artesans al llarg del segle XVIII: si a mitjans de segle quasi el 64% sig-naven els protocols notarials a finals del mateix segle només el 48% dels menestralsn’eren capaços. Tanmateix, el nivell d’instrucció dels pagesos de la vila augmentàun xic, quasi el 20% signaven entre 1755-1764 mentre que a finals de segle hoaconseguiren quasi el 25%. Per dessota d’artesans i pagesos, els treballadors noqualificats a mitjans de segle XVIII detentaven un analfabetisme absolut i, a finalsd’aquest segle, poc més del 20% podien signar el seu nom, però amb moltes difi-cultats. Les dones d’aquest grup estaven excloses de l’alfabetització tret d’alguncas excepcional.En referència als habitants del terme de Terrassa, aquests representen un nivellmés baix d’alfabetització, entorn del 24-25% durant la segona meitat del segleXVIII, respecte a la vila, amb un 39% dels seus habitants alfabetitzats durant elperíode 1755-1764 i un 34% durant el decenni 1781-1790, provocat fonamental-ment pel predomini d’una població dedicada a activitats primàries, bàsicamentagrícoles, i a l’absència de categories socioprofessionals orientades a l’ús de laploma. Així mateix, entre les dones d’aquesta àrea geogràfica la ignorància gràficaera universal.L’ensenyança de primeres lletres durant el segle XVIII, és a dir, l’aprenentatgede la lectura i l’escriptura, s’aconseguia a partir de la cartilla escolar o beceroles.A Terrassa l’ensenyament de primeres lletres era responsabilitat de l’escola delmunicipi. A començaments de segle XVIII era força precària, ja que el 20 de generde 1718, els regidors de la vila decideixen unificar l’ensenyança de primeres lletresi de gramàtica en un sol mestre. Aquesta situació es mantingué fins al 1782, quanl’ajuntament de la vila acordà la divisió de l’ensenyança pública de primeres lletres,de l’ensenyança de gramàtica per causa dels pocs avenços experimentats.Els mestres dedicats a l’ensenyança de primeres lletres havien de tenir el títolprofessional, que era expedit per l’Hermandad de San Casiano. Els requisits perobtenir el títol de mestre eren els següents: ser major de 25 anys; tenir un certificatde bona conducta i de suficiència en la doctrina cristiana, un informe de neteja desang, un informe d’un mestre en què s’afirmés que el candidat havia exercit durantun any, com a mínim, aprenent l’art de l’ensenyança i, finalment, havia de supe-rar un examen públic davant els examinadors de l’Hermandad de San Casiano. EnL’alfabetització i l’ensenyament de primeres lletres a Terrassa Manuscrits 25, 2007 275general, fer de mestre de minyons constituïa un ofici poc atractiu, mal pagat i sensegaire prestigi. Socialment els mestres d’escola estaven connectats amb l’estamentmenestral pel seu origen i la destinació popular de la seva oferta docent. Els nom-brosos conflictes sociolaborals dels mestres de primeres lletres, com mostra ladocumentació estudiada a l’ACA, posen de manifest la realitat miserable que patieni la manca d’interès i d’una veritable política educativa per part de l’estat. Les cau-ses d’aquesta conflictivitat eren els salaris baixos i el retard en què rebien aquests,l’incompliment dels acords per part dels ajuntaments, els problemes amb la mainadao la competència entre els membres del mateix ofici. Així, els acomiadaments demestres es produïen sovint, per motius com l’absentisme o la manca de responsa-bilitat i també per favoritismes de les autoritats.En referència al finançament, l’escola de primeres lletres era responsabilitatmunicipal i l’ajuntament i les famílies dels nens pagaven el mestre. En el cas deTerrassa el contracte del mestre de primeres lletres era finançat en part per l’ajun-tament amb béns del comú, concretament amb l’impost del vi. A Catalunya lesdificultats de finançament de les escoles de primeres lletres per part dels ajunta-ments semblen ser importants. Durant la dècada de 1750-1760, com podem obser-var en la documentació estudiada en l’ACA, el marquès de la Mina autoritzà quees fessin repartiments entre els veïns de cada vila o ciutat, proporcionals a la sevacontribució cadastral, per poder mantenir els mestres de primeres lletres.Les nenes havien estat al marge del procés d’escolarització destinat a instruirels minyons. L’educació per a la futura esposa i mare, reina de l’àmbit domèstic, erauna cosa superficial i prescindible i, en qualsevol cas, es reduïa als rudiments dela doctrina cristiana i a les tasques de la llar. El que precisament per als nens erael nucli principal del seu aprenentatge escolar, l’alfabetització, per a les nenes con-tinuava sent una opció minoritària i parcial: allò que per als nens en no poder-hoadquirir era considerat ja una mancança, per a les nenes significava sovint una pos-sibilitat de promoció individual que afavoria el seu ascens social.Aquest estudi és una aproximació a un projecte més ambiciós que consistiràen l’estudi de l’alfabetització i l’ensenyament de primeres lletres a la Catalunyamoderna, el qual serà especialment sensible al medi rural i al gènere.276 Manuscrits 25, 2007 Maria Lluïsa Fernández Clarés

L'alfabetització i l'ensenyament de primeres lletres a Terrassa durant el segle XVIII

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Diposit Digital de Documents de la UAB