The emerging focus on the structures and practices everyday life in archaeology allows us to envision the full range of occupations, activities, and actors involved in social and ecological maintenance and reproduction. Despite this, archaeological interpretation still tends to be framed in terms of grand narratives, in which the "story" is about the agency of large-scale processes as they play out in human existence. This paper offers some comments on these problems from the perspective of a zooarchaeologist analysis, exploring more deeply the articulation of middle-range archaeological theory to practice theory.El creciente interés de la arqueología en las estructuras y prácticas cotidianas permite contemplar la amplia gama de ocupaciones, actividades y actores que participan del mantenimiento y reproducción social y ecológico. A pesar de ésto, las interpretaciones arqueológicas siguen tendiendo a estructurarse en términos de las grandes narrativas, en las cuales la narración prima los procesos a largo plazo sobre la existencia humana. En este artículo se comentan estos problemas desde una perspectiva zooarqueológica, explorando con mayor profundidad la articulación de la teoría arqueológica de rango medio con la teoría de la práctica y con otras aportaciones teóricas de orden general.L'interés creixent de l'arqueologia en les estructures i pràctiques quotidianes permet la contemplació de l'ampla varietat d'ocupacions, activitats i actors que participen en el manteniment i la reproducció social i ecològica. Maltrat això, les interpretacions arqueològiques tendeixen encara a estructurar-se en termes de processos a llarg termini sobre la existència humana. En aquest article es comenten aquests problemes des d'una perspectiva zooarqueològica de nivell mig amb la teoria de la pràctica i amb altres aportacions teòriques d'ordre general
