Bassets, Lluís

Revistes Catalanes amb Accés Obert

estructures i esquemespretesament universals, 
sinó que s'encarrega, a rné~  dánalitzar i 
explicar les concretes organitzacions delsentit 
que esprodueixen en contextos histories deter- 
rninats. Aixb vol dir, apostar pel desenvolupa- 
ment f i na  possible sociPsemiotica la consti- 
tuczQ'de la qual, sembla, absolutament desit- 
jable. 
SEMINARI SOBRE 
((ANALISI DEL 
LLENGUATGE POLÍTIC 
DEL FRANQUISME)) 
Lluís Bassets 
Aquest seminari ha estat realitzat con a 
perllongació del curs de semiotica de la comu- 
nicacióde masses que tinparteix Lluis Bassets. 
Han participat en els treballs delseminari els 
segiients alumnes: Anabel Abril, Gabriel CP 
lome: Maria del Mar Garayoa, Olga Huguet, 
Andrea Pascual, Jordi Pon4 Maria Josep 
Recoder i Maria Angela Rovira. 
Des delpunt de vista teoric han estat abordats 
dues grans arees tematiques, previes al treball 
practic dánaliri, que ha estat el cos centraldel 
seminari E n  primer lloc, una panoramica i 
dtjcusstQ' sobre les principals aproximacions 
metodologiques a Iánalisi de textos, des dels 
metodes sociologics i la semantica quantitati- 
va, fins als metodes qualitatius empratsper la 
semibtica, passantper la rediscussiódels esque- 
mes classics de la retorica. E n  segon lloc, una 
caracteritzact0' del llenguatge i del dircurs 
polz'tic totalitari 
Lóbjecte dánalisi que es plantejava, i que 
condicionava logicament els mateixos pressu- 
posits tebrics del seminari, eren els discursos 
polítzcs del franquisme, entesos en un sentit 
ampli, en que serien inclosos certs tQus de 
discurs religiós. Aijcr: foren estudiats els se- 
giients textos: la carta coLlectivvrl dels bzjbes 
espanyols durant la guerra civt'I; el llibre 
d'Escrivu de Balaguer ((Camino)); els edito- 
rti3ls de ((La Vanguardza Espatiola)) dels dies 
2 7  de gener de 1939 i del21 de novembre de 
1975; el discurs del preszd'ent del Govern 
espanyol Artes Navarro del 12 de febrer de 
1974; la declaraciópolitica delpresident de la 
Hermandad de Combatientes, José Antonio 
Girón de Velasco, del 2 8  d'abril de 1 9 74; i el 
testament politic del general Franco. 
E l  conjunt de les analisis, a més de comprovar 
certs nivells d'efcacia en la metodologia em- 
prada, constata, fonamentalment dues qiies- 
tions: 1.  - la possibilitat efectiva de caracte- 
ritzar discursivament el regim franquista, 
tant pel que fa a un cert lexic com a uncs 
determinades estructures dtjcursives; 2. - I'e- 
xistencia d'un encreuarnent de llenguatges 
entre lambit  de la politica i lambit  de la 
religih fet que potser -caldria proseguir la 
recerca- és caracteristica del feixisme espan- 
yo/ respecte als altres feixismes. 
ELS PERSONATGES DEL 
DISCURS, D'OSWALD 
DUCROT 
Lluís Bassets 
Un acte comunicattil, una enunciucid pot ésser 
entera teatralment, ésa dir, com un text viu on 
parlen i són representats diversos (gersonat- 
ges» que, conseqiientment, actuen cada un amb 
la seva veu, en allo que podria anomenar-se 
(qolifonia)) del dircurs. Aquestpodria ésser el 
resum del semzkari dictatper Oswald Ducrot, 
cap d'estudzj de I'École des Autes Études de 
Paris, a la facultat de Cikncies de la Informa- . 
ctQ' els dies 2 8  i 2 9  de maig de 1980.  
Ducrot parteix de la dirtinció entre <<frase» 
com a entitat gramatical, el valor semantic de 
la qual és la seva ~ < s i g n ~ c a c i ó » ,   ((enunciat)), 
com a entitat indivritual irrepetible, el valor 
semantic de la qual és el sea (crentit)). Aixo li 
permet dénunctirr la hipotesi de treball no 
demostrada que ((el sentit d ú n  enunciat és 
analeg a la descr2;bció de la seva enunciació)) 
Cfet historie, esdeueniment de producció d ú n  
enunciat). O amb altres paraales: «un enun- 
ciat diu)) (dir en el sentit segon de mostrar, 
testifi'car, fer saber) ((en que consisteix la seva 
enunciació)). 
A continuació ja pot introduir els diferents 
(qersonatges)) del discurs: 
Els exemples analitzats, extrets en bona part 
depeces teatrals, anaven dirigits a verficar les 
h@oteszjde treball- I'enunciat (qarla))  sobre 
IénunciacrQ' en tant que els tipus dáctes de 
llenguatge que acompleix-, en el sentit de 
revelar aquestu pluralitat de ueus localitza- 
bles en tot discurs. Aim' en la ((ironia)) es fa 
parlar algú diferent del «locutor)), un ((enun- 
ciador)) que diu coses absurdes o contraries a la 
realitat, i que es fa identificar a n b  el «locu- 
tor)); o tambéesfaparlar un ((enunciador)) que 
no és ningú més que elmateix «locutor)) en una 
situackf diferent i contradictoria. Es  veu tam- 
béen tots els ((enunciats negattits), on h i  ha dos 
actes acomplerts; una enunciació i un refús de 
Iássercid Un titular de «LeMonde)> expressa 
molt bé aquesta polfontir de la negació.. «De 
Gaulle n'a jamais dit non au comtede Paris. I l  
s'agit (( la))  dúne  rumeur sans fondément)), car 
el ((la)) anaforic es referixprecisament a una 
asserciópressuposada en la negacid 
nivell empiric enunciació actes de llenguatge 
(üubjecte parlant)) «locutor)) «enunciador» 
(autor mprzcde l'enun- (jersentatge que I'enun- (responsable de Iácte 
ciaciol) ciatpresenta com a au- locutori) 
(<auditor» tor de l'enunciat) (desttitado r » 
(receptor empíric) <<al. locutor)) (objecte de Iácte il. l* 
(aquell a qui adrega cutori) 
el discurs dins l'enun- 
ciat) 
En  Iésquema de Ducrot no es consideren, dins 
dels diferents actes del llenguatge, sinóels actes 
il. locutoris. I com aperllongacióde la h2;botesi 
anterior, se n'introdueix una de nova: ~ t o t  
enunciat descriu la seva enunciació com a 
acompliment dáctes de llenguatge)), entenent 
que «en un mateix enunciat espoden acomplir 
diferents actes il. locutoris)). Aquesta situacid 
que descriu el mateix enunciat, és el que 
Ducrot anomena «polifonia)> del discurs. 


Els personatges del discurs d'Oswald Ducrot

Diposit Digital de Documents de la UAB

estructures i esquemespretesament universals, sinó que s'encarrega, a rné~  dánalitzar i explicar les concretes organitzacions delsentit que esprodueixen en contextos histories deter- rninats. Aixb vol dir, apostar pel desenvolupa- ment f i na  possible sociPsemiotica la consti- tuczQ'de la qual, sembla, absolutament desit- jable. SEMINARI SOBRE ((ANALISI DEL LLENGUATGE POLÍTIC DEL FRANQUISME)) Lluís Bassets Aquest seminari ha estat realitzat con a perllongació del curs de semiotica de la comu- nicacióde masses que tinparteix Lluis Bassets. Han participat en els treballs delseminari els segiients alumnes: Anabel Abril, Gabriel CP lome: Maria del Mar Garayoa, Olga Huguet, Andrea Pascual, Jordi Pon4 Maria Josep Recoder i Maria Angela Rovira. Des delpunt de vista teoric han estat abordats dues grans arees tematiques, previes al treball practic dánaliri, que ha estat el cos centraldel seminari E n  primer lloc, una panoramica i dtjcusstQ' sobre les principals aproximacions metodologiques a Iánalisi de textos, des dels metodes sociologics i la semantica quantitati- va, fins als metodes qualitatius empratsper la semibtica, passantper la rediscussiódels esque- mes classics de la retorica. E n  segon lloc, una caracteritzact0' del llenguatge i del dircurs polz'tic totalitari Lóbjecte dánalisi que es plantejava, i que condicionava logicament els mateixos pressu- posits tebrics del seminari, eren els discursos polítzcs del franquisme, entesos en un sentit ampli, en que serien inclosos certs tQus de discurs religiós. Aijcr: foren estudiats els se- giients textos: la carta coLlectivvrl dels bzjbes espanyols durant la guerra civt'I; el llibre d'Escrivu de Balaguer ((Camino)); els edito- rti3ls de ((La Vanguardza Espatiola)) dels dies 2 7  de gener de 1939 i del21 de novembre de 1975; el discurs del preszd'ent del Govern espanyol Artes Navarro del 12 de febrer de 1974; la declaraciópolitica delpresident de la Hermandad de Combatientes, José Antonio Girón de Velasco, del 2 8  d'abril de 1 9 74; i el testament politic del general Franco. E l  conjunt de les analisis, a més de comprovar certs nivells d'efcacia en la metodologia em- prada, constata, fonamentalment dues qiies- tions: 1.  - la possibilitat efectiva de caracte- ritzar discursivament el regim franquista, tant pel que fa a un cert lexic com a uncs determinades estructures dtjcursives; 2. - I'e- xistencia d'un encreuarnent de llenguatges entre lambit  de la politica i lambit  de la religih fet que potser -caldria proseguir la recerca- és caracteristica del feixisme espan- yo/ respecte als altres feixismes. ELS PERSONATGES DEL DISCURS, D'OSWALD DUCROT Lluís Bassets Un acte comunicattil, una enunciucid pot ésser entera teatralment, ésa dir, com un text viu on parlen i són representats diversos (gersonat- ges» que, conseqiientment, actuen cada un amb la seva veu, en allo que podria anomenar-se 

Els personatges del discurs d'Oswald Ducrot

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Diposit Digital de Documents de la UAB