Bassets, Lluís

Diposit Digital de Documents de la UAB

LA PORNOGRAFIA COM A METALLENGUATGE Lluís Bassets Aquest text no és producte de cap recerca empírica. Ben al contrari, esta plantejat com a punt d'arrancada. El que s'hi ofereix són algunes hipbtesis, que caldria provar en un treball prou llarg i penós per poder realitzar de moment, i que s'exposen, amb tot el risc que aixb comporta, amb la volu~itat  que pugui servir d'eina de debat i de petitíssima constatació que és pos ib le  orientar una reflexió sobre un tema d'una complexitat provada, amb conceptes i amb instrumental confegits per la lingüística i la semibtica. Tot el món animal té comportaments sexuals. El món humh es caracteritza precisament per la codificació d'aquesta base de comportaments sexuals en forma de comportaments culturals, comportaments que poden ésser estudiats en tant que complexes relacions comunicatives i, per tant, semibtiques. En aquest sentit, l'erotisme seria el conjunt de formes d'expressió culturals que tenen com a contingut els comportaments sexuals condicionats per la base de necessitats/possihilitas fisiolbgiques del cos humh. Aquesta relació entre base sexual i erotisme seria doncs una relació semibtica, esquematitzable en la clhssica formu- lació de Hjelmslev: materia ( iienguatges erbiics forma materia ) codis fisiolbgics del comportament sexual Els llenguatges erbtics serien la forma concreta i diferent per a cada societatlcomunitatlindividu d'encarar aquesta base de necessitatsl possibilitats fisiolbgiques sexuals del cos humk. Aquestes formes d'expressió comprenen des del llenguatge d'intercanvi sexual strkto sensu fins a tots els llenguatges que l'acompanyen: codis vestimentaris, gestuals, proxkmics, musicals, olfactius, fbnics no parlats, llengua, decoració, etc. Aquesta manera d'entendre la relació entre sexualitat i erotisme -com a functius d'una relació semibtica- encaixa perfectament amb la consideració de molts llenguatges en principi no erbtics La pornografia corn a metallenguatge 97 corn a autkntiques formes d'expressió de determinades pulsions sexuals: així, fenbmens religiosos, polítics, literaris, etc. caldria entendre'ls en determinades circumstkncies corn a perfectes llen- guatges erbtics. Un dels codis que forma part de l'erotisme occidental és el que pren la forma escrita, i que té corn a missió la provocació de l'excitació per l'evocació d'escenes i possibilitats grkcies a la narració. Un altre és el de la representació icbnica, representació que es pot concebre en dos niveIls diferents. Per una part, la representació de les parts erbtiques del cos o del cos corn a objecte erbtic i que, segons el meu parer, no té una funció d'excitació, d'afrodisíac, sinó més aviat de culte. Per l'altra, la representació narrativa, és a dir, d'escenes, que s'encavalca sobre l'escriptura, en el sentit que respon al mateix tipus de mecanismes d'excitació per evocació. Les representacions que per convenció podem qualificar d'erotlques, anteriors a la civilització de la imprenta -i per tant de la reproducció de textos" i de gravats-, posseeixen una diferencia estructural respecte a l'escriptura pornogrkfica i a la pornografia actual: els manca la narració. Les figuretes fal.liques, les represen- tacions escultbriques d'actes sexuais, els nus clkssics o no que avui solen ilelustrar tant les enciclopkdies sobre sexualitat corn certa literatura pornogrkfica que es disfressa de ciencia, solen tenir aquesta característica en comú: no hi ha acció i, per tant, no hi ha narració. Si són representacions actives, que poden ésser-ho, és una activitat congelada. Aixb podria conduir doncs a una primera hipotesi: la pornografia s'instaura i es desenvolupa fonamental- ment en la narració. Sense narració, és a dir, sense acció, no hi ha pornografia. No n'hi ha prou amb mostració d'algun membre o part del cos. Cal que es desenvolupi algun tipus d'acció perquk existeixi pornografia. Els interpretants (Peirce) de la narració pornogrhfica són represen- tacions icbniques mentals. Aixb, que s'esdevé amb bona part de l'activitat interpretant en tota narració és especialment accentuat en l'escriptura pornogrhfica, on en darrer terme el que compta és la capacitat d'evocació d'imatges d'activitat erbtica. Perb intueixo que fins al Renaixement no existeixen narracions únicament porno- grhfiques -en el món occidental, com a mínim. ES a dir, l'evocació narrativa d'imatges erbtiques es produeix en el marc de l'evocació de molts altres tipus d'imatges. A la Bíblia, a ((L'ase d'or)), la literatura clhssica, i després la novelela de cavalleries -al Tivant Lo Blanc per exemple-, la poesia goaliardesca, al Decameron i a tota la narrativa que s'hi inspira, a Les mil i una nits, etc., hi ha evidentment narració d'accions erbtiques, pero no en exclusiva. Amb tot aixb ja es pot enunciar una nova hipbtesi, més complexa: la narració pornogrhfica, com a text que exclusivament evoca imatges d'accions erbtiques, apareixeria en la cultura occidental durant el Renaixement, en el moment precís en que existeixen ja els mitjans i la tradició suficients per tal de parlar d'imatge narrativa. Aquest fet no seria ni de bon tros casual, car és també el moment en que: a) es produeix l'expansió de la tradició de la cultura clhssica aganasoterrada a l'edat mitja; b) es produeix una ma- duració de les tecnolgies i tkcniques de reproducció -des dels tipus mbbils d'impremta fins a la formulació de les normes de producció en perspectiva-; c) es crea un nou terreny en la literatura a partir de la mímesi, també fonamentada en tradicions anteriors, que portara a un esdeveniment gairebé revolucionari com és el realisme en el teatre i la constitució d'un genere narratiu com és la novelala. Sintetitzant, la narració exclusivament erbtica, que podria repre- sentar molt bé ]'Aretino, comencaria en el moment en que ja existeixen els elements c<prehistbrics)) de la narrativa icbnica de consum que prendrk forca al segle XIX amb el peribdic i al xx amb el cbmic, la fotonovel.la, el cinema i la televisió. La pornografia corn a metallenguatge 99 A partir d'aquesta fita es pot analitzar el crescendo de la narrativa pornografica que es produeix en els tres segles següents. Si ens situem en el punt tebric dels inicis d'aquesta evolució haurem d'entendre-la corn a part del procés de secularització, corn a una carrera d'obstacles per la recuperació del cos i de la vida en la seva integritat, acompanyada per una lluita per la democratització d'aquesta mena de narrativa, lluita que arribaria a les acaballes avui dia amb la revolució sexual i pornografica. Si ens situem a la fi del procés, i assagem de fer lligar aquesta mena d'histbria emancipatb- ria amb la realitat de l'explotació comercial i industrial del sexe, amb la cultura de la permissivitat repressiva (Marcuse), haurem de donar una bona part de raó a Foucault en presentar aquesta historia corn a un element més de l'autkntica explosió discursiva produida per una classe, la burgesia, que assaja de ((convertir el desig, tot el desig, en discurs (...) portar tot allb que fa referencia al sexe al molí sense fi de la paraula)). Aquesta explosió discursiva s'hauria anat modelant, segons Foucault, primer entorn al fenomen social de la confessió, reglamentada corn a obligatoria una vegada a l'any, el 1 2  15, al Concili de Letran, i molt després amb la psicoanhlisi. Aquestes dues perspectives no tenen motiu per ésser contradictbries, i a partir d'elles es podria formular una tercera hipbtesi referible exclusivament a la societat de pornografia escrita. Aquesta tendiria a modelar un nou tipus de desig en l'individu, en substituir el desig de l'acció pel desig més codificat i reglamentat de la lectura. 1 a la vegada tendiria també a substituir la narració corn a objecte -amb tota la capacitat evocativa que es vulgui- perla narració corn apre- text d'unes imatges evocades que cada vegada cal codificar i materialitzar més i més. Aquest darrer fet ens l'exemplifica gairebé tota la pornografia dels darrers quatre segles, des de 1'Aretino fins a la Schroeder-Devrient: a la fi no és la mateixa erotització el que interesa, sinó la seva representació, i és a través de la mateixa que es fa possible l'erotització: Li vaig mostrar el llibre i se'ns va acudir de fullejar-lo plegades. 1 tal desig ens va entrar de provar els usatges pintats que haguérem de recórrer al minec de vidre, que la meva companya es va posar d'una manera tan perfecta entre les cuixes que semblava el dallonses d'un home, adrecat envers la temptació. PIETRO ARETINO. Dihlegs El record d'aquestes hores ardents passades al fons de  la meva soledat, a Viena, em conlmou encara fins a tal punt que en escriure-us la meva m& es dirigeix invencible- ment vers el lloc on  aquest record causa la impressió més viva. Perla meva escriptura vacil.lant veureu com m'emocionen aquets sentiments ... Tr>t el meu cos tremola de plaer i de nostalgia. Llenco la ploma i... SOHROEDER-DEVRIENT. Memories A n a  cantant alernanya L'erotisme ha creat, doncs, el seu propi metallenguatge, és a dir, un llenguatge que té com a contingut el llenguatge erbtic mateix, o dit amb altres paraules, és el recargolament del llenguatge erbtic sobre si mateix. Aixb, seguint amb l'esquema anterior, es pot formular com segueix: materia forma materia metallenguatgje llenguatje erbtic forma forma erbtic materia materia ) sexualitat «natural>> L'exercici reiterat d'un llenguatge (metallenguatge), i més si les facilitats culturals, tecniques, socials i econbmiques li són a favor, és codificant. Aixi la pornografia troba en la tecnologia comunica- tiva un terreny extraordinariament adobat; en les «lleis>> econbmi- ques del capitalisme una possibilitat extraordinaria d'erigir-se en mercaderia; i en la cultura de la societat de masses la forma perfecta d'ampliació del seu abast i d'arribar, fins i tot, a identificar-se amb la totalitat de la cultura. El que pot permetre'ns de comprendre allb d'obsck i de pervers que socialment s'atribueix a lapornografia és precisament l'absorció de tot erotisme per part del metallenguatge que el parla. El puritanis- La pornografia com a metallenguatge 101 me i la inquisició troben en el llenguatge erbtic -que és el llenguatge del cos i del desig considerats autbnomament- el seu enemic i el terreny d'exercici de la repressió. El desenvolupament de metallenguatges erbtics ha de trobar, lbgicament, les mateixes traves. Perb en el moment en que aquests metallenguatges s'inde- penditzen i esdevenen formes de control, de codificació i de limitació del desig, és a dir, el moment en que tot desig, tot erotisme, ha de passar pel metallenguatge, en que no és possible pensar en un erotisme ((real)), autbnom i independent del meta- llenguatge que el parla, el puritanisme pot perfectament esdevenir tolerancia, amb la seguretat que l'objectiu de matar el desig i de posar portes al camp infinit de l'erotisme s'ha aconseguit en alguna mesura. Aixb crec que és el que pot permetre definir la pornografia i el seu paper negatiu, sense anar a raure en formulacions d'ordre &tic. Una bona prova de la tendencia a la identitat entre pornografia i cultura de masses -que pot portar-nos a definir la nostra cultura com a cultura pornografica- ens l'ofereix la mateixa sociologia dels darrers vint anys. Cal només recordar els debats i teoritzacions de la cultura de masses -Morin, Adorno, Bell, McDonald, etc.- per parar esment en el fet que gairebé totes les caracteritzacions son valides també per definir la cultura que és la pornografia. Una prova contundent és la distinció entre erotisme i pornografia, que passa, en molts dels seus matisos per les mateixes coordenades que la distinció entre ((Cultura)) i cultura de masses. La pornografia, com la cultura de masses, s'especialitza en dues grans variants, que han estat caracteritzades per la preponderancia de la connotació o de la denotació; per l'ús d'un llenguatge figurat o d'un llenguatge literal; per una retbrica metonimica o una retbrica metafbrica; i que podrien rebre els noms genkrics de softcore o hardcore. Pero de fet, aquesta distinció i aquesta especialització la trobem només a partir del boom dels anys seixanta-setanta. Cal només una curta lectura de classics -Lawrence, Schroeder-Devrient, Anais Nin, Miller, etc.- per comprobar com connotació i denotació, figuració i literalitat, metafora i metonimia, s'integren en un tot indestriable en la pornografia encara anterior a l'actual explosió audiovisual. Una elemental caracterització semibtica de la narració pornografi- ca, soft o hard, portaria també a aquesta identitat amb la cultura de masses. Són dues, potser, les caracteristiques més clares: la reitera- ció d'unes poques estructures narratives -una de sola gairebé- i l'absorció de la tbpica social en forma extremadament simplificada i barroera. El mateix podem trobar en un gran tant per cent de productes televisius seriats -de fet, els de més gran consum. Així, la pornografia entesa com el recargolament del metallen- guatge erbtic que esdevé l'únic erotisme real, ens apareix com un producte ben lligat a l'arrel més profunda de la nostra cultura. Enfront d'un erotisme emancipatori, que evidentment també desenvolupa els seus metallenguatges, la civilització hi aixeca únicament un metallenguatge de l'erotisme que compleixi aquella funció de posar tot el desig en paraula (Foucault), en una tasca d'ajut a la confessió i a la psicoanalisi, i a molts d'altres mecanismes de control lingüístic de l'individu. Enfront d'un erotisme emanci- pat, que no té cap altra explicació fora de si mateix, la civilització hi aixeca una metafísica de i'erotisme que si, per una banda vol explicar i inculcar els perquks del sexe i del desig, per l'altra crea l'obsessió que tot erotisme sigui parlat i que, per tant, tot tingui significat dins aquesta oclusió metalingüística del món. La pornografia seria doncs, equivalent des del punt de vista semibtic a tots els altres metallenguatges socials que pretenen reabsorbir i matar els llenguatges socials del desig, i que també com ella, en instalelar l'individu en un món. pletalingüistic clos li indueixen una nova passió exactament inversa: la de trobar significat a tot, ja que tot ens ha d'ésser dit perqub sigui real. És l'actitud del consumidor de pornografia, que vol veure més o que vol arribar més lluny en la visió de llocs i coses, pero que a la fi necessita de la pornografia per tal d'aconseguir una experiencia erbtica personal. És l'actitud també del turista, embadalit pel metallenguatge dels prospectes, films i discursos socials de l'exo- tisme, l'oci, el divertiment o el valor artístic, i que cercara en els llocs reals com si es tractks d'escenaris aquest quelcom més que se li anuncia, per seguir anualment la cerimbnia d'anar més lluny, de La pornografia com a rnetallenguatge 103 cercar més i més els darreres de la realitat, fins que les agencies li crein també unsdarreres tan artificials com els escenaris. Es també el que succeeix en un altre nivell, amb el que se'n podria dir passió de czlrriczllunz, en que l'home es veu obligat a convertir en signe tot el que fa i toca, sota l'amenaca de devaluar socialment la seva existencia, o la passió de resimbolització que obliga a tothom a donar significat a les seves pertanyences, a voltar-se d'objectes que el signifiquin. Per aixb, crec que la pornografia pot ésser definida fora de les coordenades estrictes de la narració i de la representació erbti- ques, i hauria d'ésser estesa al mecanisme obsck per excel.l&ncia que permet crear el mkxim d'ordre, de neg-entropia social possible, a través de la creació d'una carcassa de metallenguatges que ens indueixen, en el terreny de la codificació, a posar tot el món en llenguatge, i en el terreny de la decodificació a cercarsignificat a tot. És des d'aquest punt de vista que es pot intuir un mecanisme pornogrkfic en la base de la nostra cultura. PORNOGRAPHY AS METALANGUAGE Pornography can be characterized, from a semiotic point of view, as a metalanguage of eroticism. Historically, it is worth considering that the escritoral activity of the erotic narration as tbeplastic representathn of events and erotk argunzents zjn't converted into pornography until the moment in which thanks to the tecbnology and the culturalmechanism of mass society, it is established as the only language that talks about cultural sex («erotici~m»), that z j  to say, in the metalanguage which absorbs and models all reality. Tbe porrzographic nzechanzjm would be in thij senJe extr.zpolataSle tu the basic mechanisms of western culture, wich would be represented by what Baudri- llard has define as ((obsession of the real». 

La pornografia com a metallenguatge

Revistes Catalanes amb Accés Obert

LA PORNOGRAFIA COM A 
METALLENGUATGE 
Lluís Bassets 
Aquest text no és producte de cap recerca empírica. Ben al 
contrari, esta plantejat com a punt d'arrancada. El que s'hi ofereix 
són algunes hipbtesis, que caldria provar en un treball prou llarg i 
penós per poder realitzar de moment, i que s'exposen, amb tot el 
risc que aixb comporta, amb la volu~itat  que pugui servir d'eina de 
debat i de petitíssima constatació que és pos ib le  orientar una 
reflexió sobre un tema d'una complexitat provada, amb conceptes 
i amb instrumental confegits per la lingüística i la semibtica. 
Tot el món animal té comportaments sexuals. El món humh es 
caracteritza precisament per la codificació d'aquesta base de 
comportaments sexuals en forma de comportaments culturals, 
comportaments que poden ésser estudiats en tant que complexes 
relacions comunicatives i, per tant, semibtiques. 
En aquest sentit, l'erotisme seria el conjunt de formes d'expressió 
culturals que tenen com a contingut els comportaments sexuals 
condicionats per la base de necessitats/possihilitas fisiolbgiques 
del cos humh. Aquesta relació entre base sexual i erotisme seria 
doncs una relació semibtica, esquematitzable en la clhssica formu- 
lació de Hjelmslev: 
materia ( iienguatges erbiics 
forma 
materia ) codis fisiolbgics del comportament sexual 
Els llenguatges erbtics serien la forma concreta i diferent per a cada 
societatlcomunitatlindividu d'encarar aquesta base de necessitatsl 
possibilitats fisiolbgiques sexuals del cos humk. Aquestes formes 
d'expressió comprenen des del llenguatge d'intercanvi sexual 
strkto sensu fins a tots els llenguatges que l'acompanyen: codis 
vestimentaris, gestuals, proxkmics, musicals, olfactius, fbnics no 
parlats, llengua, decoració, etc. 
Aquesta manera d'entendre la relació entre sexualitat i erotisme 
-com a functius d'una relació semibtica- encaixa perfectament 
amb la consideració de molts llenguatges en principi no erbtics 
La pornografia corn a metallenguatge 97 
corn a autkntiques formes d'expressió de determinades pulsions 
sexuals: així, fenbmens religiosos, polítics, literaris, etc. caldria 
entendre'ls en determinades circumstkncies corn a perfectes llen- 
guatges erbtics. 
Un dels codis que forma part de l'erotisme occidental és el que pren 
la forma escrita, i que té corn a missió la provocació de l'excitació 
per l'evocació d'escenes i possibilitats grkcies a la narració. 
Un altre és el de la representació icbnica, representació que es pot 
concebre en dos niveIls diferents. Per una part, la representació de 
les parts erbtiques del cos o del cos corn a objecte erbtic i que, 
segons el meu parer, no té una funció d'excitació, d'afrodisíac, sinó 
més aviat de culte. Per l'altra, la representació narrativa, és a dir, 
d'escenes, que s'encavalca sobre l'escriptura, en el sentit que 
respon al mateix tipus de mecanismes d'excitació per evocació. 
Les representacions que per convenció podem qualificar d'erotlques, 
anteriors a la civilització de la imprenta -i per tant de la 
reproducció de textos" i de gravats-, posseeixen una diferencia 
estructural respecte a l'escriptura pornogrkfica i a la pornografia 
actual: els manca la narració. Les figuretes fal.liques, les represen- 
tacions escultbriques d'actes sexuais, els nus clkssics o no que avui 
solen ilelustrar tant les enciclopkdies sobre sexualitat corn certa 
literatura pornogrkfica que es disfressa de ciencia, solen tenir 
aquesta característica en comú: no hi ha acció i, per tant, no hi ha 
narració. Si són representacions actives, que poden ésser-ho, és una 
activitat congelada. Aixb podria conduir doncs a una primera 
hipotesi: la pornografia s'instaura i es desenvolupa fonamental- 
ment en la narració. Sense narració, és a dir, sense acció, no hi ha 
pornografia. No n'hi ha prou amb mostració d'algun membre o 
part del cos. Cal que es desenvolupi algun tipus d'acció perquk 
existeixi pornografia. 
Els interpretants (Peirce) de la narració pornogrhfica són represen- 
tacions icbniques mentals. Aixb, que s'esdevé amb bona part de 
l'activitat interpretant en tota narració és especialment accentuat 
en l'escriptura pornogrhfica, on en darrer terme el que compta és la 
capacitat d'evocació d'imatges d'activitat erbtica. Perb intueixo que 
fins al Renaixement no existeixen narracions únicament porno- 
grhfiques -en el món occidental, com a mínim. ES a dir, l'evocació 
narrativa d'imatges erbtiques es produeix en el marc de l'evocació 
de molts altres tipus d'imatges. A la Bíblia, a ((L'ase d'or)), la 
literatura clhssica, i després la novelela de cavalleries -al Tivant Lo 
Blanc per exemple-, la poesia goaliardesca, al Decameron i a tota 
la narrativa que s'hi inspira, a Les mil i una nits, etc., hi ha 
evidentment narració d'accions erbtiques, pero no en exclusiva. 
Amb tot aixb ja es pot enunciar una nova hipbtesi, més complexa: 
la narració pornogrhfica, com a text que exclusivament evoca 
imatges d'accions erbtiques, apareixeria en la cultura occidental 
durant el Renaixement, en el moment precís en que existeixen ja 
els mitjans i la tradició suficients per tal de parlar d'imatge 
narrativa. Aquest fet no seria ni de bon tros casual, car és també el 
moment en que: a) es produeix l'expansió de la tradició de la 
cultura clhssica aganasoterrada a l'edat mitja; b) es produeix una ma- 
duració de les tecnolgies i tkcniques de reproducció -des dels tipus 
mbbils d'impremta fins a la formulació de les normes de producció 
en perspectiva-; c) es crea un nou terreny en la literatura a partir de 
la mímesi, també fonamentada en tradicions anteriors, que portara 
a un esdeveniment gairebé revolucionari com és el realisme en el 
teatre i la constitució d'un genere narratiu com és la novelala. 
Sintetitzant, la narració exclusivament erbtica, que podria repre- 
sentar molt bé ]'Aretino, comencaria en el moment en que ja 
existeixen els elements c<prehistbrics)) de la narrativa icbnica de 
consum que prendrk forca al segle XIX amb el peribdic i al xx amb el 
cbmic, la fotonovel.la, el cinema i la televisió. 
La pornografia corn a metallenguatge 99 
A partir d'aquesta fita es pot analitzar el crescendo de la narrativa 
pornografica que es produeix en els tres segles següents. Si ens 
situem en el punt tebric dels inicis d'aquesta evolució haurem 
d'entendre-la corn a part del procés de secularització, corn a una 
carrera d'obstacles per la recuperació del cos i de la vida en la seva 
integritat, acompanyada per una lluita per la democratització 
d'aquesta mena de narrativa, lluita que arribaria a les acaballes avui 
dia amb la revolució sexual i pornografica. Si ens situem a la fi del 
procés, i assagem de fer lligar aquesta mena d'histbria emancipatb- 
ria amb la realitat de l'explotació comercial i industrial del sexe, 
amb la cultura de la permissivitat repressiva (Marcuse), haurem de 
donar una bona part de raó a Foucault en presentar aquesta historia 
corn a un element més de l'autkntica explosió discursiva produida 
per una classe, la burgesia, que assaja de ((convertir el desig, tot el 
desig, en discurs (...) portar tot allb que fa referencia al sexe al molí 
sense fi de la paraula)). Aquesta explosió discursiva s'hauria anat 
modelant, segons Foucault, primer entorn al fenomen social de la 
confessió, reglamentada corn a obligatoria una vegada a l'any, el 
1 2  15, al Concili de Letran, i molt després amb la psicoanhlisi. 
Aquestes dues perspectives no tenen motiu per ésser contradictbries, 
i a partir d'elles es podria formular una tercera hipbtesi referible 
exclusivament a la societat de pornografia escrita. Aquesta tendiria 
a modelar un nou tipus de desig en l'individu, en substituir el desig 
de l'acció pel desig més codificat i reglamentat de la lectura. 1 a la 
vegada tendiria també a substituir la narració corn a objecte -amb 
tota la capacitat evocativa que es vulgui- perla narració corn apre- 
text d'unes imatges evocades que cada vegada cal codificar i 
materialitzar més i més. Aquest darrer fet ens l'exemplifica gairebé 
tota la pornografia dels darrers quatre segles, des de 1'Aretino fins 
a la Schroeder-Devrient: a la fi no és la mateixa erotització el que 
interesa, sinó la seva representació, i és a través de la mateixa que 
es fa possible l'erotització: 
Li vaig mostrar el llibre i se'ns va acudir de fullejar-lo plegades. 1 tal desig ens va 
entrar de provar els usatges pintats que haguérem de recórrer al minec de vidre, que 
la meva companya es va posar d'una manera tan perfecta entre les cuixes que 
semblava el dallonses d'un home, adrecat envers la temptació. 
PIETRO ARETINO. Dihlegs 
El record d'aquestes hores ardents passades al fons de  la meva soledat, a Viena, em 
conlmou encara fins a tal punt que en escriure-us la meva m& es dirigeix invencible- 
ment vers el lloc on  aquest record causa la impressió més viva. Perla meva escriptura 
vacil.lant veureu com m'emocionen aquets sentiments ... Tr>t el meu cos tremola de 
plaer i de nostalgia. Llenco la ploma i... 
SOHROEDER-DEVRIENT. Memories A n a  cantant alernanya 
L'erotisme ha creat, doncs, el seu propi metallenguatge, és a dir, un 
llenguatge que té com a contingut el llenguatge erbtic mateix, o dit 
amb altres paraules, és el recargolament del llenguatge erbtic sobre 
si mateix. Aixb, seguint amb l'esquema anterior, es pot formular 
com segueix: 
materia 
forma materia metallenguatgje 
llenguatje erbtic 
forma 
forma erbtic 
materia materia ) sexualitat «natural>> 
L'exercici reiterat d'un llenguatge (metallenguatge), i més si les 
facilitats culturals, tecniques, socials i econbmiques li són a favor, 
és codificant. Aixi la pornografia troba en la tecnologia comunica- 
tiva un terreny extraordinariament adobat; en les «lleis>> econbmi- 
ques del capitalisme una possibilitat extraordinaria d'erigir-se en 
mercaderia; i en la cultura de la societat de masses la forma perfecta 
d'ampliació del seu abast i d'arribar, fins i tot, a identificar-se amb la 
totalitat de la cultura. 
El que pot permetre'ns de comprendre allb d'obsck i de pervers que 
socialment s'atribueix a lapornografia és precisament l'absorció de 
tot erotisme per part del metallenguatge que el parla. El puritanis- 
La pornografia com a metallenguatge 101 
me i la inquisició troben en el llenguatge erbtic -que és el 
llenguatge del cos i del desig considerats autbnomament- el seu 
enemic i el terreny d'exercici de la repressió. El desenvolupament 
de metallenguatges erbtics ha de trobar, lbgicament, les mateixes 
traves. Perb en el moment en que aquests metallenguatges s'inde- 
penditzen i esdevenen formes de control, de codificació i de 
limitació del desig, és a dir, el moment en que tot desig, tot 
erotisme, ha de passar pel metallenguatge, en que no és possible 
pensar en un erotisme ((real)), autbnom i independent del meta- 
llenguatge que el parla, el puritanisme pot perfectament esdevenir 
tolerancia, amb la seguretat que l'objectiu de matar el desig i de 
posar portes al camp infinit de l'erotisme s'ha aconseguit en alguna 
mesura. Aixb crec que és el que pot permetre definir la pornografia 
i el seu paper negatiu, sense anar a raure en formulacions d'ordre 
&tic. 
Una bona prova de la tendencia a la identitat entre pornografia i 
cultura de masses -que pot portar-nos a definir la nostra cultura 
com a cultura pornografica- ens l'ofereix la mateixa sociologia 
dels darrers vint anys. Cal només recordar els debats i teoritzacions 
de la cultura de masses -Morin, Adorno, Bell, McDonald, etc.- 
per parar esment en el fet que gairebé totes les caracteritzacions son 
valides també per definir la cultura que és la pornografia. Una 
prova contundent és la distinció entre erotisme i pornografia, que 
passa, en molts dels seus matisos per les mateixes coordenades que 
la distinció entre ((Cultura)) i cultura de masses. La pornografia, 
com la cultura de masses, s'especialitza en dues grans variants, que 
han estat caracteritzades per la preponderancia de la connotació o 
de la denotació; per l'ús d'un llenguatge figurat o d'un llenguatge 
literal; per una retbrica metonimica o una retbrica metafbrica; i 
que podrien rebre els noms genkrics de softcore o hardcore. Pero de 
fet, aquesta distinció i aquesta especialització la trobem només a 
partir del boom dels anys seixanta-setanta. Cal només una curta 
lectura de classics -Lawrence, Schroeder-Devrient, Anais Nin, 
Miller, etc.- per comprobar com connotació i denotació, figuració 
i literalitat, metafora i metonimia, s'integren en un tot indestriable 
en la pornografia encara anterior a l'actual explosió audiovisual. 
Una elemental caracterització semibtica de la narració pornografi- 
ca, soft o hard, portaria també a aquesta identitat amb la cultura de 
masses. Són dues, potser, les caracteristiques més clares: la reitera- 
ció d'unes poques estructures narratives -una de sola gairebé- i 
l'absorció de la tbpica social en forma extremadament simplificada 
i barroera. El mateix podem trobar en un gran tant per cent de 
productes televisius seriats -de fet, els de més gran consum. 
Així, la pornografia entesa com el recargolament del metallen- 
guatge erbtic que esdevé l'únic erotisme real, ens apareix com un 
producte ben lligat a l'arrel més profunda de la nostra cultura. 
Enfront d'un erotisme emancipatori, que evidentment també 
desenvolupa els seus metallenguatges, la civilització hi aixeca 
únicament un metallenguatge de l'erotisme que compleixi aquella 
funció de posar tot el desig en paraula (Foucault), en una tasca 
d'ajut a la confessió i a la psicoanalisi, i a molts d'altres mecanismes 
de control lingüístic de l'individu. Enfront d'un erotisme emanci- 
pat, que no té cap altra explicació fora de si mateix, la civilització hi 
aixeca una metafísica de i'erotisme que si, per una banda vol 
explicar i inculcar els perquks del sexe i del desig, per l'altra crea 
l'obsessió que tot erotisme sigui parlat i que, per tant, tot tingui 
significat dins aquesta oclusió metalingüística del món. 
La pornografia seria doncs, equivalent des del punt de vista 
semibtic a tots els altres metallenguatges socials que pretenen 
reabsorbir i matar els llenguatges socials del desig, i que també com 
ella, en instalelar l'individu en un món. pletalingüistic clos 
li indueixen una nova passió exactament inversa: la de trobar 
significat a tot, ja que tot ens ha d'ésser dit perqub sigui real. És 
l'actitud del consumidor de pornografia, que vol veure més o que 
vol arribar més lluny en la visió de llocs i coses, pero que a la fi 
necessita de la pornografia per tal d'aconseguir una experiencia 
erbtica personal. És l'actitud també del turista, embadalit pel 
metallenguatge dels prospectes, films i discursos socials de l'exo- 
tisme, l'oci, el divertiment o el valor artístic, i que cercara en els 
llocs reals com si es tractks d'escenaris aquest quelcom més que se li 
anuncia, per seguir anualment la cerimbnia d'anar més lluny, de 
La pornografia com a rnetallenguatge 103 
cercar més i més els darreres de la realitat, fins que les agencies li 
crein també unsdarreres tan artificials com els escenaris. Es també el 
que succeeix en un altre nivell, amb el que se'n podria dir passió de 
czlrriczllunz, en que l'home es veu obligat a convertir en signe tot el 
que fa i toca, sota l'amenaca de devaluar socialment la seva 
existencia, o la passió de resimbolització que obliga a tothom a 
donar significat a les seves pertanyences, a voltar-se d'objectes que 
el signifiquin. 
Per aixb, crec que la pornografia pot ésser definida fora de les 
coordenades estrictes de la narració i de la representació erbti- 
ques, i hauria d'ésser estesa al mecanisme obsck per excel.l&ncia 
que permet crear el mkxim d'ordre, de neg-entropia social possible, a 
través de la creació d'una carcassa de metallenguatges que ens 
indueixen, en el terreny de la codificació, a posar tot el món en 
llenguatge, i en el terreny de la decodificació a cercarsignificat a tot. 
És des d'aquest punt de vista que es pot intuir un mecanisme 
pornogrkfic en la base de la nostra cultura. 
PORNOGRAPHY AS METALANGUAGE 
Pornography can be characterized, from a semiotic point of view, as a 
metalanguage of eroticism. Historically, it is worth considering that the 
escritoral activity of the erotic narration as tbeplastic representathn of events 
and erotk argunzents zjn't converted into pornography until the moment in 
which thanks to the tecbnology and the culturalmechanism of mass society, it is 
established as the only language that talks about cultural sex («erotici~m»), 
that z j  to say, in the metalanguage which absorbs and models all reality. Tbe 
porrzographic nzechanzjm would be in thij senJe extr.zpolataSle tu the basic 
mechanisms of western culture, wich would be represented by what Baudri- 
llard has define as ((obsession of the real». 


La pornografia com a metallenguatge

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB

Revistes Catalanes amb Accés Obert