Index de les obres ressenyades: D. SEAMON, A Geography of the Life-worl

Nogué i Font, Joan

Nogué, Joan

Diposit Digital de Documents de la UAB

RESSENYES tion a l'étude des politiguesfoncieres urbaines5 se pueden considerar ya como ccclásicos)), y como tales son citados, recomendados e incluso marcados como libros obligatorios en varias Facultades y Escuelas Técnicas de nuestro país. La intención al publicar ahora en Espa- ña este trabajo inédito de Topalov, Ganan- ciasy rentas urbanas, es precisamente comen- zar por el principio, proporcionando a todos 10s que se interesan por el estudio de 10s problemas urbanos, un texto claro y sencillo en el que se sintetizan las principa- les teorias sobre la renta del suelo urbano. Después de estudiar sus cinco capitulos: (Ganancias extraordinarias y rentas del suelo en el capitalisme-Sobre la teoria de la renta absoluta en Marx-Diferenciación espacial de 10s costos y rentas diferencia- les-Diferenciación espacial de 10s precios y rentas de monopolio-Rentas del suelo y dinámica de 10s precios del suelo en el espacio urbano) la lectura de otros textos (incluso del mismo Topalov) puede resul- tar mucho más clara. Creemos que el cuidado con el que se ha realizado esta , edición con las anotaciones que para el lector español ha realizado el propio autor, han enriquecido este texto que por su denso contenido requiere una atenta lectura. Carmen G a v i r a  S Ch. TOPALOV, Capital et propiete fonciere. Introduction a l'etude des politiques foncieres urbaines, C.S.U.,  Paris, 1973, 264 pp. D. SEAMON, 1979, A Geography of the Lqe- world, Londres, Croom Helm, 227 pp. David Seamon, com tot bon humanista, parteix d'una realitat innegable, flagrant: I'angoixant sensació de desarrelament res- pecte als llocs i at medi natural que l'individu, avui, conscientment o incons- cient, pateix. I, tanmateix, és totalment cert que una existincia humana satisfactb- ria, plena, implica i exigeix l'establiment d'uns llaqos amb el lloc en el qual hom ha decidit de viure. En el marc d'aquesta problemPtica, I'autor es proposa explorar la inevitable immersió del ser humi en el seu (<món geogrific)) a través de l'estudi del seu comportament i experitncies quotidianes en relació als llocs i als espais en els quals viu i es mou. De fet, no és un interts nou: en les Últimes dtcades psicblegs, sociblegs, urbanistes han tractat el tema. fis, perb, la metodologia emprada -la fenomenolbgi- ca- el que distingeix i caracteritza l'as- saig de Seamon. La fenomenologia és un mitode d'estudi holistic que permet desco- brir i descriure les coses i les experitncies -els fenbmens- tal com són i de la manera que se'ns presenten; estudia els fenbmens com a experitncies viscudes per I'home i explora els aconteixements de la nostra experiincia quotidiana. Dinou estudiants de la Universitat de Clark (Worcester, Massachusetts), de con- dicions sbcio-econbmiques ben diferents i interessats tots ells en descobrir la seva relació personal amb el món geogrific que els envoltava, es reuniren dues vegades per setmana al llarg del curs 1974-75. Distri- buits en quatre ((grups d'experikcia arn- bientab, en les sessions de treball -total- mente enregistrades- posaven en comú les seves prbpies experitncies personals en relació a I'espai. L'autor valora molt positivament la creació d'aquests grups, perqut van significar un vehicle ideal d'exploració i descobriment de les dimen- sions essencials de l'experiencia ambiental quotidiana de tots i cadascun dels mem- bres del grup i, alhora, perqut van esdeve- nir un Grum de reflexió crítica sobre teories i conceptes de la cikncia social i de l'educació convencionals. Aquest llibre és, de fet, un recull dels temes tractats en les sessions, amb els comentaris i conclusions, corresponents, i una valoració de la temp- tativa metodolbgica en qüestió. Tres grans capítols estructuren l'obra. Primerament s'analitza el paper del cos, del costum, dels hibits, de la rutina en la nostra relació ambiental diiria; en segon lloc s'aprofunditza en els mecanismes que lliguen l'individu al lloc; finalment, s'estu- dien les formes, els sistemes pels quals la gent observa, s'integra i ceconnecta)) amb el món en qut  viu. L'espai viscut de la persona, és a dir, aquell espai en el qual la persona es mou i viu quotidianament, est5 en intima inter- connexió amb el moviment del cos. Si coneixem l'estructura experiencial bisica del moviment, la seva naturalesa essencial com a experitncia, entendrem molt millor la importincia que té el cos en la nostra relació amb l'espai; és, de fet, la noció de cccos-subjecten introduida fa més de tres dtcades per Merleau-Ponty. Com el moviment, el rest o ccrepbs)) (cctota situació en la qual la persona ... roman relativament fixa al lloc i a l'espai per a un període de temps més o menys llarg)), pp. 69-70) és una dimensió bLica de I'existtncia humana. L'estructura expe- riencial essencial del repbs és el ut-homeness o ccsentir-se en casa)), sensació habitual- ment inadvertida consistent en estar a gust amb el món quotidib en el qual un viu i fora del qual hom se sent com a foraster, en trinsit, de pas. Anem on anem i pel temps que sigui, acabem sempre escollint uns llocs al voltant dels quals orientem el nostre món i les nostres activitats espa- cials: són els centres, un llocs que donen a I'individu una identitat espacial. L'arrela- ment al lloc és una manifestació fonamen- tal del lligam ecomocional home-medi. Seamon, molt encertadament, critica els estudis fets sobre la territorialitat pel fet d'haver tractat l'experiencia espacial ex- clusivament en termes d'influtncia i de control i haver rebutjat, en canvi, la suggerent faceta de les emocions positives (la topofilia de Tuan) i negatives (la topofobia de Relph) referides al lloc, així com les emocions d'interioritat i d'exterio- ritat existencials, conceptes bksics per entendre els problemes sorgits en una era de mobilitat constant i, per tant, de desarrelament espacial continuat. L'anklisi de l'encounter o ceencontre)) (ccto- ta situació de contacte atent entre la persona i el món immediat*, p. 99) consti- tueix el tercer eix vertebrador del llibre. Cal explorar la integritat experiencial de la percepció just en aquests moments de mkxima ceempatia)), abans que sigui mal- mesa, desfigurada per teories psicolbgi- ques i filosbfiques. Seamon insisteix aquí en la necessitat d'una educació ambiental diferent que permeti a la persona descobrir RESSENYES el món per si mateix, tal com és autintica- ment i no tal com d'altres volen que el vegi. Tenim a I'abast moltes ttcniques i mttodes per a aconseguir una educació d'aquest tipus. El ~ a r t e  Empirie de Goethe n'és un: com la fenomenologia, el mttode de Goethe consisteix en aprendre a explo- rar les coses experiencialment, en desco- brir-les i entendre-les per si mateixes abans que puguin ser definides i categorit- zades per d'altres. L'ecologia fundacional -no l'ecologia de dividens- és un altre camí. El llibre d e  Seamon té una triple finali- tat: En primer lloc provocar en el lector un interts creixent per a contixer la naturale- sa essencial de la seva prbpia relació quotidiana amb el lloc on viu i es mou. Segonament, servir de marc de refertncia a totes aquelles persones que viuen en un lloc determinat i es pregunten com ho poden fer per a convertir-10 en un medi més huml. Finalment, recordar als autors de projectes i plans d'urbanisme que no es pot etconstruir)) sense abans haver aprts a cchabitar)), a captar l'especificitat de lloc i a integrar-se en ell: l'habitatge modern no ' és una resposta al lloc ni al medi en el que s'inscriu. A tall de conclusió, l'autor acaba amb una crítica a la geografia tenyida de positivisme, preocupada només pels aspec- tes tangibles, visibles de la relació de l'home amb el seu medi. Per a aquesta geografia ccallb que és real, és necesslria- ment objectiu, quantitatiu)) (p. 159), amb la qual cosa all6 menys visible, més subtil de l'existtncia humana és absurdament ignorat. Cs una geografia que porta inevi- tablement a la separació de la persona del seu món. La fenomenologia, en canvi, ens permet adonar-nos justament del contrari: ecnosaltres som el món, estem immersos en el món com un peix en l'aigua ... interpene- trem en el món, ens fonem amb ell...)) (p. 161). Vet aquí un llibre especialment recoma- nable per a tot aquell qui encara creu que la geografia humanística i fenomenológica és poca cosa més que un seguit de refle- xions tebriques sense cap mena d'aplicació empírica. Joan Nogui i Font 

Ressenyes

http://ddd.uab.cat/pub/dag/02121573n4/02121573n4p184.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB