Index de les obres ressenyades: A. BUTTIMER, Society and Milieu in the french géographic traditio

Cornudella Martorell, Clara

Documents d Anàlisi Geogràfica

Clara Cornudella Martorell

Directory of Open Access Journals

A. BUTTIMER. Society and Milieu in the french géographic tradition

Diposit Digital de Documents de la UAB

RESSENYES A. BUT~IMER, 1 97 1, Sode& and Milieu in the French Géographic Tradition; Association of American Geographers Monograph Se- ries, n.O 6. Rand. McNally and Company, Chicago; 226 pp.; bibliogr., índexs. Tra- duit al castelli, 1980: Sociedady medio en la tradicián geográjca francesa (Pilar Martínez Cordero); Oikos-tau, s.a.; Ciencias geo- gráficas, n." 6; Vilasar de Mar (Barcelo- na); 215 pp.; bibliogr. i índex. El llibre d'Anne Buttimer és una aporta- ció fonamental a I'estudi de I'evolució de les idees en el pensament geogrific. Anne Buttimer neix I'any 1939 a Corcaigh (Irlanda). Després de llicenciar-se a la Universitat Nacional d'aquest país, am- plii els seus estudis als EUA. El seu interis per la temitica de l'escola possibi- lista francesa la porti a realitzar diversos treballs a Universitats franceses, en la dicada dels seixanta, dels quals naixeri aquesta obra, amb la qual es doctori en Geografia, I'any 1964, a la Universitat de Washington. Anne Buttimer, un dels noms més representatius de I'actual corrent de geografia humanista, centra la seva inves- tigació en l'escola francesa. Perb en aquest assaig, no es limita a fer una exposició sistemitica del que fou i és aquesta escola, sinó que intenta envigorir i modernitzar les recerques de la geografia regional tradicional. En aquest sentit, no deixa de ser paradoxal i significatiu que sigui preci- sament Buttimer, una gebgrafa de forma- ció anglosaxona, la que acabi suggerint, al final del seu llibre, una unió profitosa entre el Vidalisme, com ella I'anomena, i els moderns corrents geogrbfics. En no ser, doncs, el llibre, una simple exposició descriptiva sinó més aviat -un assaig orientat bisicament a aconseguir un renovellament de I'escola francesa, I'auto- ra no segueix un estricte ordre cronolbgic i opta per un ordenament metodolbgic i conceptual. No obstant, en delimita tres períodes: la fundació i la primera genera- ció, de 1880 a 1918; la segona generació o període d'entre guerres, de 1919 a 1940, i el període de debat metodolbgic i de renovació, és a dir, de 1940 fins avui. En el primer període exposa el context en el qual Pau1 Vidal de la Blache (1845- 191 8), fundador de I'escola geografi- ca francesa, es va formar. Entre els pensa- dors que I'influenciaren cal fer esment de Montesquieu, Rousseau i el socibleg Le Play. Vidal va proporcionar a la geografia els conceptes clau de cemedi)), ccgenere de vida)), cccivilització~~ i e<circulaciÓ)~. La formulació del concepte ccghere de vida,, té una importincia cabdal perqui intro- dueix els temes socials en la geografia i explica el paper dels homes en relació amb el medi, fet que seri la base d'on partiri el possibilisme en clara oposició amb el determinisme geogrific alemany. Amb aquest concepte, Vidal designa el conjunt d'activitats (agricultura, pesca, ramade- ria, etc.) que una comunitat determinada realitza per tal de sobreviure. El <cginere de vida,) comporta unes ticniques que amb el temps esdevenen tradicionals i possibiliten que els homes s'adaptin al medi. El de cccivilit&aciÓ)) li ve suggerit per Rousseau en oposar-10 al ad'estat natural)) i el de cccirculació)~ per Quesnay. Vidal redefineix aquests conceptes que li facili* ten descobrir les relacions entre els ccgine- res de vida,, en el marc de les regions RESSENYES franceses, les quals les basava en el ccmedi natural,, que fornia I'home de diferents possibilitats perqut hi pogués establir el seu mode de vida. Cal remarcar també les aportacions que va rebre Vidal de I'histo- riador Michelet en fer-li veure com les comunitats rurals són el bressol de la civilització francesa, i la de Ratzel, mal- grat la pol6mica que hi establí, que consi- derava la morfologia social com les dife- rents maneres d'adaptació a la terra. A la segona part, s'analitza el canvi radical que experimenti la geografia fran- cesa en considerar el paper de I'home i la influtncia que el medi exerceix sobre la societat, és a dir, estableix una intima connexió entre el medi fisic i I'home que hi viu. En aquest apartat es descriuen també els fonaments de la Geografia social que va impulsar Vidal, així com el desenvolupa- ment posterior que dugueren a terme els seus deixebles, inspirats en l'exemple dels s seus treballs -particularment, en el seu magistral Tableau de la geographie de la France, Paris 1903. La nova geografia, seguidora de la filosofia de Vidal, delimita- va I'objecte del seu estudi en el ccpays,, y les regions. El paisatge no natural, ja treballat per I'home, es convertia en estudi de les civilitzacions. Per paisatge caldria entendre el conjunt orginic de trets fisics i humans que configuren el territori; una repetició sovintejada d'aquests trets en seria la característica. Aquest concepte s'interfereix, en certa manera, amb el de ((regió,,, només que aquest darrer té un abast més general o, dit d'una altra manera, la regió s'integraria per diferents paisatges, els quals s'unirien entre si per lligams de relació i d'intercanvi, és a dir, de circulació. En el marc de la regió, s'hi estudiaria el ccgtnere de vida,, i posterior- ment als estudis monogrifics, les relacions entre els diferents ccgkneres de vida)) de les diverses regions franceses, amb la qual cosa ens trobaríem en situació idbnia per explicar-nos, ara ja generalitzant-ho, els fenbmens geogrifics i el funcionament global de la societat. Acaba fent una referincia a J. Bruhnes, el qual s'apropi a altres disciplines i va distanciar-se de la tradició regional per introduir la geografia temitica i social aplicada a les regions. Per a ell, la regió ja no és I'objecte d'estudi sinó només el marc dels estudis sistemitics dels f enbens .  A la tercera part s'analitza la segona generació -la del període d'entregue- rres-, la qual abandona la descripció del ccpaysn per estendre's a irees d'escala continental, cosa que, segons Buttimer, fa amb molt menys d'txit. Tanmateix, l'au- tora considera que, juntament amb les monografies locals de les primeres kpo- ques, els esudis continentals de les stries de la ((Geographie Universelle,, (1927- 1948) són exceldents contribucions de l'escola geogrifica francesa. Entre els geb- grafs d'aquesta segona generació cal desta- car Jules Sion, especialitzat en Normandia -tema de la seva tesi- i posteriorment en regions de l'grea mediterrinia i de l'area tropical. J. Sion introdueix una dimensió subjectiva, psicolbgica i ecolbgica de les formes socials en els estudis regionals. Albert Demangeon, el qual va fer la tesi sobre Picardia i que és considerat com un dels millors i més representatius membres de I'escola francesa clisica, va desenvolu- par una proposta economicista i funcional RESSENYES en la seva dedicació a I'hibitat rural, el poblament i la circulació. Aquests estudis, juntament amb els de Blanchard, van enriquir considerablement el contingut bisic vidalii i s'obrí un nou camí en els estudis rurals, en distingir la ((geografia agriria,, -como a estudi de I'organització espacial del paisatge agrícola- i la ccgeo- grafia agrícola>> -com a estudi de la dinimica interna de la vida agrícola: producció i ttcniques. En aquest mateix sentit de desenvolupament del nucli inicial vidalii, cal esmentar els estudis de Va- llaux sobre la dimensió sociopolitica de I'home al sí de de I'organització social i condicionada per la diferenciació de I'es- pai, amb la qual cosa s'introdueix un efocament comparatiu en l'anilisi de la societat. En tractar aquesta part, Buttimer ho fa doncs, sobretot, des d'una perspecti- va temitica en analitzar la incorporació de nous aspectes que van ampliar, enriquint- los, els continguts inicials i els van esten- dre a les noves preocupacions socials i, especialment, a la problemitica urbana. L'autora també remarca com en aquest període, la conflictivitat social i política es reflecteix en I'evolució tematica i metodo- lbgica dels diferents autors. A la quarta part, ((Inventari i perspecti- va de la tradició vidaliana,), parla de la generació de postguerra en la qual hi sobresurten dos noms principals: Maximi- lien Sorre, autor de I'obra fonamental Les fondaments de la geographie humaine, i Pierre George. Sorre es va dedicar a sintetitzar la geografia de Vidal i va contribuir al desenvolupament de la geografia social mitjan~ant l'estudi de temes exclusiva- ment humans, elaborats sistemiticament i per separat i aplicats posteriorment a I'estudi de les regions en els seus aspectes sociopolítics i econbmics. Va fer una apro- ximació a d'altres disciplines, principal- ment la sociologia, i va recontixer la gran importincia del context urbi. En aquesta línia, el seguí André Cholley, per a qui el concepte vidalii de ((medi,, havia deixat de tenir un contingut merament biofisic per convertir-se en I'organització de les forces productives dintre d'un marc espacial determinat. Pierre George es dedicl fona- mentalment a I'estructura econbmico-so- cia1 de les seves vessant urbanes i rurals i analitza els canvis espacials, producte de diferents processos socials, en els diferents sistemes econbmics. Critica conceptes bi-  sics com el de ccgtnere de vida,, que, per a ell, seria més un efecte que no una causa, i replanteja la relació home-medi explicant- la en termes de coeficients de productivi- tat. Pierre George recull, a més, I'interts per la demografia i conceptes com els d'equilibri, problemitica suburbana, mo- viment urba, etc. que havien sorgit en la postguerra. Planteja una Geografia Hu- mana on reconeix l'especialització científi- ca i la necessitat de dur a terme estudis interdisciplinaris. A la cinquena part del llibre, Buttimer recopila els conceptes bisics vidalians i n'estudia la seva evolució. Així el ccginere de vida)> ja no és el nucli dels estudis regionals perqut no és vPlid per a I'anilisi de les societats modernes i desenvolupa- des. El de cccirculació~~ es subdividir&, d'una banda, en parametre del grau d'or- ganització espacial d'una societat i, d'altra banda, com a impuls creatiu dels canvis regionals. RESSENYES En aquest ampli estudi, Buttimer clarifi- ca considerablement el procés evolutiu de I'escola francesa, partint de Vidal de la Blanche per arribar als nous corrents que cerquen una alternativa metodolbgica al regionalisme i que es distancien de l'ideal global de la tradició vidaliana per centrar l'anilisi a problemes contemporanis. En aquest sentit ella afirma: ... la ccgeografia dels llocs>> Ritteriana i Vidaliana ha estat gradualment despla~ada per la geografia orientada a la ccgeografia de l'espai)). Per6 l'objectiu fonamental de I'autora na és tant fer una descripció del procés evolutiu de l'escola francesa com proposar una relectura que permeti recuperar, reactua- litzant-los, alguns conceptes vidalians que enfatitzen I'acción de l'home en el medi. Enllaqa, d'aquesta manera la seva concep- ció humanística -de la qual n'és, com ja s'ha dit, una representant significativa en el pensament geogrhfic actual i com pot desprendre's de les seves últimes publica- cions de mitjans la dtcada dels setanta- i de la regió com a espai viscut. Si bé sembla dificil que Buttimer pugui imposar els seus postulats, en el sentit de modernitzar el vidalisme, si res més no, el seu assaig té el mtrit de recordar-nos el deute amb els gebgrafs francesos per haver-se enfrontat amb problemes fonamentals. Amb tot, avui sembla dificil que es pugui assolir una unificació de criteris semblant a la que aconseguí Vidal de la Blache en el seu temps, quan va dotar la geografia d'una metodologia prhpia i diferent de les altres cikncies socials. Com a consideracions finals, cal remar- car que tot i la seva claredat expositiva, aquest no és un llibre faci]. Gs un llibre molt dens en continguts conceptuals i, per tant, seguir-10 requireix un coneixement previ de la mattria. No és, doncs, un llibre indicat com a manual per a principiants que vulguin familiaritzar-se amb I'escola francesa. El llibre que, com s'ha dit, no disposa d'una estructura cronolbgica no és per6 dificil de manejar gracies als complets i exhaustius índexs d'autors i de mate- ries que el completen. Conté, a més, una abundosa bibliografia amb l'enumeració de 470 obres. Cal destacar també que és un llibre molt documentat, il4ustrat amb nombroses cites textuals, i elaborat amb moltes entrevistes personals amb molts dels autors dels quals tracta. Tot i que pugui sorprendre que aquesta obra l'any 1964, publicada als EUA l'any 1971 y traduida al castelli l'any 1980, es presenti com a novetat, aquest fet no és cap contrasentit. La validesa d'aquest llibre, no desfessat, el consolida com una obra clissica. Clara Cornudella Martorell VILA  VALENT^, J., Introducción al estudio teórico de la Geografia, vol. I Objetivss, contenidos y enfoques, Ariel, Ariel Geo- grafia, Barcelona 1983; catorce capítulos, 377 pp. En 10s últimos años estamos.asistiendo a la aparición de numerosas obras de refle- xión teórica sobre la historia de la Geogra- fia y 10s problemas epistemológicos y 

Ressenyes

http://ddd.uab.cat/pub/dag/02121573n4/02121573n4p175.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Directory of Open Access Journals

Diposit Digital de Documents de la UAB