Index de les obres ressenyades: Josep Maria, BAGET HERMS, Història de la televisió a Cataluny

Corominas, Maria,

Diposit Digital de Documents de la UAB

146 Analisi 18, 1995 Ressenyes BAGET HERCIS, Josep Maria  Historia de la televisid a Catalunya Barcelona: Cent re  d'Investigació de la d e  la Generalitat d e  Catalunya, 1994 La televisió és un dels objectes d'estudi privilegiats pels investigadors de la comu- nicació a Catalunya que hi treballen, sobretot, des de la perspectiva de l'estruc- cura i les polítiques. La joventut -enca- ra que ben relativa- del mitja, la rapidesa i la complexitat de les transfor- macions que experimenta, la seva incidencia social i la seva visibilitat són alguns dels factors que contribueixen a explicar que els estudis i les reflexions sobre aquest medi s'hagin orientat de forma molt oreferent a analitzar-ne el present i preveure'n -o projectar-ne- el futur, tot deixant-ne el passat en una segona posició. La Historia de la televisió a Catalunya de Josep M .  Baget Herms, en canvi, adopta un altre punt de vista i situa en primer terme -des del mateix títol- I'explicació del passat. Aixb no obstant, I'obra del professor Bager transcendeix aquest passat i, tal com assenyala Miquel de Moragas al prbleg, ((també ens facilita la comprensió i la practica a seguir amb vista al futur)) (p. 13). Baget parteix &una introducció als orí- gens de la televisió per, tot seguit, analit- zar -de forma extraordinariament documentada i rigorosa- les diverses eta- pes d'aquest mirja a Catalunya des de I'arribada de Televisió Espanyola (TVE) i la creació del Circuir Catala (capítols. 2 i 3) fins a la desconnexió de TVE Caralunya i la posada en marxa de Canal 3 3  (capítol 9 ) ,  i acabar exposant la situa- ció dels anys noranta (capítol 10). El recorregut proposat ens acosta també al període de la transició (capítol4), analit- za les iniciatives <<cap a una televisió cata- lana)) (capítol 5 ) ,  la creació de la Corporació Catalana de Radio i Televisió (capítol 6), la posada en marxa de W3 i dels estudis de TVE a Sant Cugat (capí- Comunicació tol 7) i el desenvolupament i la consoli- dació de T V 3  (capítol 8). En endinsar-se en les diverses etapes, l'autor estudia i exposa exhaustivarilent la televisió, des del punt de vista organit- zatiu, jurídico-legal, de programació, finanqament, professional, etc. En aquest sentit, cal dir que, en certa mesura, la Historia ... de Baget pot sem- blar, aparentment, una historia de noms propis, a causa del gran nombre de per- ronatges que hi apareixen. Amb tot, pre- cisament per mitja de I'amplitud del nombre de noms considerar i, especial- ment, per la seva pluralirat - d e  directors generals a realitzadors, passant per guio- nistes, periodistes (fins i tot, despatxats), presentadors i convidats de programes i un llarg etc.-, l'autor demostra ben efec- tivament el caricter col.lectiu de la histb- ria de la televisió a Catalunya. L'obra no defuig tampoc la dimensió política, tant la centrada en el marc gene- ral de 1'Estat o de Catalunya com, rnés específicament, en la televisió. Proporciona, encara, informació sobre el públic. Aquí, el professor Baget no es limita a entendre'l només com a audien- cia i, per aixo, al costat de dades referides a nombre de receptors o quotes de mercar (segons les epoques), subratlla el paper jugar per la societat civil en relació amb la televisió. Per tal de contextualitzar, en tot  moment ,  la Historia de la televisió a Catalunya, Baget utilitza una gran rique- sa de recursos. Així, per exemple, la selec- ció de restimonis literals de la premsa escrita de l'epoca que s'hi inclou pro- porciona, més enlla del fet concret, que s'explica, informació valuosa sobre el mateix període i, també, sobre les rela- cions entre premsa i televisió. En la mateixa Iínia, es poden esmentar els Ressenves Analisi 18, 1995 147 nombrosíssims detalls amb que l'autor d.lustra els diversos fets o fenomens que explica. En definitiva, ens trobem davant d'una obra completa que analitza en profundi- tat la historia de la televisió a Catalunya i acredita plenament la categoria d'expert en la materia que Josep Maria Baget Herms ha mostrat llargament en les seves activitats corn a professor universitari, corn a autor i corn a crític de televisió. Baget no vol cloure el llibre amb unes conclusions pronunciant-s'hi explícita- ment corn a expert. Aixo no obstant, des- prés de fer el recorregut historic sota el seu guiatge creiem que en el fons hi ha una proposta oberta -discreta i sense estridencies, pero avalada pel coneixement que l'autor demostra sobre la televisió en toca la seva complexitat- d'un model, la validesa del qual no es queda en el pas- sat. Així, en arribar al final de la historia l'any 1993 amb el doble dese aniversari de TV3 i de la posada en mama dels estu- dis de TVE Catalunya a Sant Cugat, afir- ma que ((ambdues celebracions han servit per posar de manifest un cop més la importancia de la televisió pública a Catalunya corn un mitjh de comunicació i difusió de la cultura i una eina de nor- malització lingüística, objectius amb els quals el conjunt de la societat catalana s'identifica plenament i els dóna el seu suport)) (p. 148). Maria Corominas PARÉs I WCAS, M. (ed.) Cultura y Comunicación Social: América Latina y Europa Ibérica = Cultura e Comunihcao Social: América Latina e Europa Ibérica = Cultura i Comunicació: America Llatina i Europa Iberica ~Monografies i Documents)), 12. Actes de la III Trobada Iberoamericana d'lnvestigadors de la Comunicació. Universitat Autonbma de  Barcelona, del 27 de juny al 3 de julio1 de 1993 Barcelona: Centre d'Investigació de la Comunicació i Universitat Autonoma de  Barcelona Esta publicacáo que agora chega as nos- sas máos é o resultado do 111 Encontro Iberoamericano de Pesauisadores da Comunicacáo. Organizado pela ((Cátedra UNESCOn da Universidade Autonoma de Barcelona e a Asociación Latinoa- mericana de Investigadores de la Comu- nicación ( A W C ) ,  e contando ainda corn o apoio do Centre dlInvestigació de la Comunicació (CEDIC), da Generalitat da Catalunha, o trabalho apresentado a seguir reune as communicacóes, em qua- tro idiomas (Cataláo, Castelhano, Italiano e Portugues), dos pesquisadores que esti- veram presentes nos quatro painéis de debate do Encontro, que se realizou do dia 27 de junho ao 3 de Júlio de 1993, em Bellaterra. Os quatro painéis e a apresentagáo foram elaborados no intuito de pensar estes dois espagos de comunica~óes, lati- no americano e ibérico, em seus itinerários de formagáo e consolidagáo e em seus interrogantes pendentes, diante de tantas transformacóes no panorama mundial. Nessa resenha os leitores náo encon- t r a r á ~  a estrutura lineal das distintas comunicagóes que foram apresentadas. Como o espaco que disponho é reduzi- do, preferi comentar corn mais detalhe algumas das questóes permanentes nas distintas reflexóes desenvolvidas pelos pes- quisadores. Assim, salto do quarto ao segundo painél corn o mesmo desemba- raco dos que sabem que os limites entre as coisas sáo, na verdade, espaqos de nego- 

Ressenyes

http://ddd.uab.cat/pub/analisi/02112175n18/02112175n18p146.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB