Index de les obres ressenyades: Santiago TEJEDOR, La enseñanza del ciberperiodismo : de la alfabetización digital a la alfabetización ciberperiodístic

Perceval, José María

Diposit Digital de Documents de la UAB

culturas menores, o los subsistemas cul-turales de las macroculturas, si puedoexpresarlo así, solo disponen de la coo-peración como herramienta para la super-vivencia misma».Frente a ello, invita a una solucióndifícil, pues García Gutiérrez aboga porun diálogo transcultural. No obstante, esconsciente de que en esta noción cabenmuchos errores. Confundimos en múlti-ples ocasiones las correspondencias entrelos niveles económicos, tecnológicos y cul-turales que permiten la formalización delos universos simbólicos dentro de losfenómenos globalizadores. Esto traduci-ría los fenómenos sociales en fenómenosculturales. No obstante, esta correspon-dencia no significa homología: un mundointerconectado no es un mundo integra-do. La comunicación entre las identida-des culturales no está fundada en lasposibilidades técnicas de los medios decomunicación y las memorias digitales; esnecesario que exista antes un complejosistema de relaciones sociales que denlugar a la noción de integración. En pala-bras de García Gutiérrez: «La formaciónde un espíritu transcultural es una merarehabilitación de lo que, en algún momen-to precivilizatorio de la vida humana, fueun intercambio abierto y natural al cono-cimiento y apropiación de las costumbres,cosmovisiones y tecnologías de las etniasque se cruzaban aleatoriamente».Fernando R. ContrerasRessenyes Anàlisi 35, 2007 305És possible considerar analfabets els perio-distes que surten de les facultats de cièn-cies de la comunicació i periodisme? Enel sentit digital, sí. L’endarreriment de l’a-cadèmia per adaptar-se al nou suport decomunicació i a les pràctiques que com-porta ha provocat una separació entre unmodel d’ensenyament basat en el mónGutenberg i una realitat que en vint anysha canviat el panorama de la comunica-ció mundial.S’està estenent la consciència de lagran fissura digital que separa unesnacions de les altres, i dintre d’elles, exclouuns grups concrets que han quedat des-penjats de l’educació digital. No obstantaixò, en el camp de l’educació superior ide les ciències de la informació, aquestterreny s’ha descuidat. El periodista, perles seves tasques i responsabilitats en elscibermitjans, ha d’anar més enllà de l’al-fabetització estrictament digital, que igual-ment necessitarà en qualsevol camp en elqual treballi, per adquirir una alfabetit-zació ciberperiodística. Necessita dispo-sar d’una sèrie de capacitats que lipermetin «seleccionar, accedir, avaluar,integrar, gestionar, crear i comunicar-se»en una societat xarxa, aplicant criteris,adoptant solucions i seguint pautes de tre-ball de naturalesa ciberperiodística.L’assignatura de ciberperiodisme ha desuperar la seva etapa infantil en què esconfonia amb l’aprenentatge de determi-nades eines tecnològiques o amb el dis-seny de pàgines web. El ciberperiodismeés la formació integral d’un periodista ai per la xarxa.Està la universitat preparada perensenyar la nova disciplina? El llibre delprofessor Santiago Tejedor cobreix un buitindispensable: l’estudi del camp de tre-ball, el paisatge de la universitat espa-nyola davant d’aquest nou repte. S’estudiala joventut del ciberperiodisme i la faltade consens terminològic; les barreresTEJEDOR, SantiagoLa enseñanza del ciberperiodismo: de la alfabetización digital a la alfabetizaciónciberperiodísticaSevilla: Comunicación Social, 2007burocràtiques i la falta de coordinacióactual; la necessitat de modificar el plad’estudis actual i la dificultat d’establir untemari; la resistència dels docents i lanecessitat de formar-los; la falta d’unaestructura tècnica… A través d’enquestespersonals i d’indagació dels currículumsdocents el professor Tejedor navega pelconjunt de les universitats espanyoles perextreure’n un diagnòstic sobre aquestaassignatura, encara sense nom ni ads-cripció concreta a la majoria dels centres.La primera i més gran labor dels dis-senyadors d’aquesta assignatura encarano hi és. Els nous rols del professional enxarxa han de ser ordenats i jerarquitzats,transformats en textos de manual i dis-posats en el currículum: l’estudiant comcreador de nous missatges periodístics,com editor, dissenyador, websmàster,documentalista, gatekeeper… L’estudiantes converteix, gràcies a aquesta nova assig-natura, en «sentinella» metòdic i cons-tant de l’actualitat per tal de detectarnovetats vinculades amb la publicació delseu cibermedi. Cal preparar-se per alfutur professional amb una formació con-tínua que serà, degut al desenvolupamentde la xarxa, la pròpia d’un nou expert queuneix el treballador del mitjà i l’investi-gador de novetats en xarxa. Cal quecompti amb les eines de comprensió il’anàlisi imprescindibles en un món defluid canviant.Només el diàleg entre docents, pro-fessionals i investigadors pot fer fructificarun mapa adequat de l’ensenyament delciberperiodisme a Espanya. La formacióde l’alumnat i les necessitats de la profes-sió així ho exigeixen. La urgència quedaclara després de la lectura d’aquest llibre ila seva profunda anàlisi de la qüestió.José María Perceval306 Anàlisi 35, 2007 RessenyesLITTIN, Catalina; URANGA, Victoria; et al.La pobreza es noticia. Un estudio sobre los noticieros centrales de la Televisión chilenaChile: Hogar de Cristo, Facultad de Comunicación y Letras, UniversidadDiego Portales, Fundación para la Superación de la Pobreza, 2005Victoria Uranga, que va fer els estudis dedoctorat a la nostra Facultat, és un delsmembres principals d’un equip de recer-ca que ha fet un treball sobre com els noti-ciaris centrals dels cinc canals de latelevisió oberta xilena, els mesos de març-juliol de 2005, van tractar un tema tanrellevant com és el de la pobresa. Varenvisionar 565 informatius.En el concepte de pobresa van inclou-re la delinqüència, la droga, els desastresnaturals i les limitacions i els errors d’unpolític de l’habitatge. És el primer estudiexploratori en aquest terreny, i l’objectiuera tractar aquests temes amb prou deli-cadesa i evitant crear prejudicis que incre-mentessin la discriminació. Alhora esconsidera que caldria ampliar l’estudi a lapremsa i a la ràdio.La pregunta bàsica va ser: com pre-senten els noticiaris de TV el tema de lapobresa, a partir de la distinció entre lesnotícies directes sobre la pobresa i les quehi estaven associades.Els temes tractats són principalmentels següents (els percentatges estan esta-blerts segons una taula multiresposta):a) Els que fan referència a les polítiquessocials o a les polítiques públiques engeneral: Educació (10,2%), Habitatge(27,4%), Serveis bàsics (10,6%), Salut(13,8%), Treball (5,5%), Participació(1,95), Economia (1,1%), i Cultura(0,4%).b) Els que influeixen en la problemàticageneral, que poden tenir una vincu-lació real amb la pobresa i que perju-

Ressenyes

http://ddd.uab.cat/pub/analisi/02112175n35/02112175n35p305.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB