L'article fa una aproximació al concepte de "cimarrón" a partir del debat que tingué lloc a les conferencies del Conferencies Departament d'Història Moderna i Contemporània el 10 de novembre de 2004.El artículo elabora una aproximación al concepto de "cimarrón" a partir del debate que tuvo lugar en las conferencias del Departament d'Història Moderna i Contemporània el 10 de noviembre de 2004.The paper focus on "cimarrons" deriving the 10 november 2004 debat on Departament d'Història Moderna i Contemporània

Izard, Miquel

Diposit Digital de Documents de la UAB

MISCEL·LÀNIA-2005  ISSN 1696-4403 Miquel IzardResum / Resumen / Abstract http://seneca.uab.es/hmic221Cimarrones a Brasil: conferencies i testimonis d'una experiencia llibertàriaMiquel Izard ( Universitat de Barcelona)izard@trivium.gli.ub.esResum / Resumen / AbstractL'article fa una aproximació al concepte de "cimarrón" a partir del debat que tingué lloc a lesconferencies del Conferencies Departament d'Història Moderna i Contemporània el 10 denovembre de 2004. / El artículo elabora una aproximación al concepto de "cimarrón" a partirdel debate que tuvo lugar en las conferencias del Departament d'Història Moderna iContemporània el 10 de noviembre de 2004. / The paper focus on "cimarrons" deriving the 10november 2004 debat on Departament d'Història Moderna i Contemporània.Paraules clau / Palabras clave / Key WordsAborigens, afroamericans, barbarie, cimarron, civilització. / Aborígenes, Afroamericanos,barbarie, Cimarron, civilización. / Aborigens, afroamericans, barbars, cimarron, civilization. Exclosos, refractaris i fonedissos 1. A finals del segle 15 coincidiren -i no fou casual- expansió europea atlàntica que culminàen l'agressió a Amèrica, i inici de la implantació definitiva de la societat excedentària (hi ha quien diria capitalista), que tingué, entre altres seqüeles, una impactant exclusió ideològica.Castella va ser-ne pionera i expulsà jueus (el mateix 1492), moriscos, gitanos o heterodoxoscristians. Després França o Anglaterra feren igual. Alguns assoliren arribar a Amèrica i fer-sefonedissos en aquell immens continent del qual Occident controlava poca cosa més d'un 15%. 2. Boleslao Lewin evoca la monotonia amb què es repetiren, evidenciant ineficàcia, decretscontra cristians nous, anomenats marranos, quasi tots parlant d'estrangers, els més de Portugal,on hi havia anat molt sefardita. Per la mateixa raó es recelava de tots els lusos. Una reial cèdulade 1603 cita "daños que podrían ocasionar los clérigos portugueses", doncs les Índies estavencurulles "de gentes de esta nación y sospechosos en las cosas de la fe". El laboratori que foren les Índies 3. Els invasors, per consolidar llur peculiar colonització, convertiren el Nou Continent en unvast camp de concentració, laboratori en què perpetraren impunement violència de tota menaper atènyer els seus propòsits que podríem resumir en dos, robar la màxima quantitat d'or o platai esclavitzar autòctons, esbrinant, de passada, mecanismes per assolir un major benefici. Cimarrones a Brasil: conferencies i testimonis d'una experiencia llibertàriahttp://seneca.uab.es/hmic2224. També iniciaren el llarg procés d'exterminar nacions autosuficients, de caçadors-recolectors, puix evidenciaven llur negativa a acabar sent esclaus. I capturaren a Àfrica milionsd'éssers perquè els pocs sobrevivents treballessin forçats en plantacions o mines. Tot plegatdegenerà en un aparell repressiu basat en vesània física i ideològica, racisme, mitificació delpassat, menyspreu per altres cultures o inèpcia per copsar el funcionament de societats diferents. 5. Canallada infernal, injusta i violenta, que donà respostes de tota mena. Unes potsernegatives, la colpidora desgana vital menant a suïcidis col·lectius, abús d'alcohol, infanticidi i,globalment, a una dramàtica caiguda de natalitat. I respostes que diria positives, rebuig de milersde persones: natius o mestissos hostils a la nova cultura, africans que no volien ser esclaus oblancs refractaris a la moral inquisitorial. Persevero que al llarg del període colonial, i gairebéfins a finals segle 19, Occident controlà una magra part del Nou Continent la qual cosa suposàque les possibilitats de perdre's a l'interior fossin incalculables i generessin noves societats, quepodem anomenar cimarrones. Selves i planes6. Els fonedissos podien aixoplugar-se a algunes Antilles, per damunt de tot en aquelles queels castellans qualificaven estúpidament d'illes inútiles, on caribs barrejant-se amb negresesdevingueren garifunes. Al continent tenien més possibilitats de fer-se escàpols a l' interior imolt fugitiu aïllat era acollit per les nacions aborígens, en les quals tard o d'hora s'integraria. I acolònies esclavistes, Brasil és emblemàtic, on el nombre d'africans era impactant, els queguillaven ho feien en quantitat major i el fenòmen podia invertir-se, nous poblaments, ambmajoria d'exserfs, acollint persones d'altres ètnies. A les jungles, la frondositat protegia però, ala vegada, isolava dels demés. 7. Altres sorgiren en sabanes que els castellans batejaren Llanos, l'àmbit podia ser hostil pelsforasters (perdedor, faltat d'aigua o, a l'invers, inundat, ardu localitzar fruites o caçera) i per aixòexcel·lent santuari pels recalcitrants. Trets -extenses pastures o aïllament- suposant que a lavegada hi trobés refugi molt bestiar, també escapat de regions occidentals, essencialment equí ivacú, que retrobant el seu estat natural, la llibertat, proliferaren. Incrementaren la faunacomestible endèmica, ja notable i abundant, i facilitaren a la gent ser de cavalleria, augmentantla mobilitat i disminuint la vulnerabilitat. 8. Més tard, el potencial pecuari significà que els oligarques volgessin comercialitzar-lo iassagessin acuitar els refugiats titllant-los "cuatreros". Hi havia cimarroneres per tota Amèricai en citaré alguna, però de moltes no en resta ni el record, sobrevisqueren en bona part per aixòmateix, ésser desconegudes. Planes a l'oest del Mississipi, santuari septentrional, igualment,dels que fugien de Nova Espanya. Costa Atlàntica centroamericana, de Belice a Panamà. Llanoal sud de Caracas i a l'est de Bogotà. Conca amazònica. I sud del sud, no controlat fins a finalsdel 19, on resistiren nacions aborígens, mapuches per citar un cas, i resistents, des dels pertothom coneguts gauchos, als ignorats, morocuchos de les pampes de Cangallo, Perú,cangaceiros de Brasil o huasos de Xile. Civilització vs barbàrie 9. Ideòlegs d'Occident, de 1492 ençà, citaren el salvatgisme dels natius la qual cosa hauriajustificat esclavitzar-los o exterminar-los. Un il·lustrat, Felix de Azara, deia dels Pampas,"tienen también jefes o caciques, que sin tener el derecho de mandar, de castigar, ni de exigirMISCEL·LÀNIA-2005  ISSN 1696-4403 Miquel IzardCivilització vs barbàrie http://seneca.uab.es/hmic223cosa alguna, no obstante, son muy respetados por los demás, que ordinariamente adoptan todolo que les proponen. [...] no cultivan la tierra, ni trabajan, [...] no conocen relijión ni culto, nisumisión, ni leyes, ni obligaciones, ni recompensas, ni castigos, ni instrumentos de música, nibailes, pero se embriagan con frecuencia [...] muestran mucha ternura por sus hijos, aunque nadales enseñan". I esmenta un fet que oculta la Història Sagrada, si la conquesta dels regnes, Aztecai Tawantisuyu, va realitzar-se en temps rècord, uns tres anys, autosuficients, sense estat, oferirenuna imponent resistència que en durà, si més no, quatra-cents. Però els cimarrons implicaren unavariant específica. Samuel Schneider, en exercici magistral de marxisme de pacotilla, deia,"Parece cierto que [...] el gaucho no tuvo interés alguno en la revolución de Mayo ni en lasluchas civiles posteriores. [...] "desinterés" [...] consecuencia del fracaso e incumplimiento dela revolución burguesa [...], de la falta de consubstanciación de los hombres revolucionarios yprogresistas de las ciudades con las masas de la campaña [...]. El hecho de que las lánguidasfuerzas de la burguesía no alcanzaran sus objetivos y que, andando poco tiempo, traicionaran sudestino histórico, ha sido causa de males tremendos, de marchas a contramano, de frustracionessin remedio". La camàndula del destí històric engrescà tant a marxistes d'estar per casa com aacadèmics franquistes, Luis Navaro García, parlant dels òpates contrastant d'altres nacionsnòmades a la frontera nord de la Nova Espanya al segle 17, diu que, "habrán ganado para sí elhaberse sumado a la causa de la civilización occidental a la cual acabarán incorporándose convoz propia y precisa, como corresponde a un pueblo que ha sabido elegir su destino en unmomento crucial preñado de graves responsabilidades". 10. Però, tornant enrere, arreu la mateixa beneiteria: citar fracàs burgès en no assolirarrossegar camperols ibèrics o gauchos, sense copsar que aixo era impossible ja que rurals de laPenínsula o cimarrons de Pampa o Llano eren antagònics del projecte liberal perquè tenienmorals alternatives totalment incompatibles. Cimarrones a Brasil: conferencies i testimonis d'una experiencia llibertàriahttp://seneca.uab.es/hmic224

Cimarrones a Brasil: conferencies i testimonis d'una experiencia llibertària

http://ddd.uab.cat/pub/hmic/16964403n3/16964403n3p221.pdf

Cimarrones a Brasil: conferencies i testimonis d'una experiencia llibertària

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB