Index de les obres ressenyades: M.R. MASTIDORO, Concordanza dei carmina Latina Epigraphica compressi nella silloge di J.W. Zarke

Gómez Pallarès, Joan

Diposit Digital de Documents de la UAB

136 Faventia 1612, 1994 Ressenyes cada um dos textos +uja redacglo origi- nal se manteve- pode vir a dificultar a con- sulta aos menos experientes. Optou, de um modo geral, o Prof. Blázquez por transmitir, em sintese e sem grandes comentários da sua lava, o que os vários autores escreveram. Os seus amplos conhecimentos da bibliografia peninsular ter-lhe-iam facilmente servido para dar, de cada documento ou vestigi0 assinalado, uma perspectiva maior e coerente. Sirva-nos, a titulo de exemplo do que aca- bamos de dizer, o ponto que abre o capitulo Nuevas aportaciones a las religiones primi- tivas de Hispania (p. 157-182), publicado pela primeira vez em 1988. Aí se faz refe&n- cia <<Breve noticia sobre o santuário cam- pestre romano de Miróbriga dos Célticos (Portugal)>> inserida no volume V (p. 19 e seguintes) da Hornenaje a Garcia y Bellido, cuja data de publica@o n b  é referida. Consta da bibliografia de D. Femando de Almeida a nota <<O santuário romano, campestre, de Miróbriga dos Célticos (resumo)n vinda a lume na Revista de GuimarZes, 78 (1-2), Junho de 1968, p. 92-96. E muito provável que se trate, pois, do mesmo texto. Tinha, portanto, já em 1988 cerca de vinte mos. Ora, uma leitura apressada desse primeiro pará- grafo pode sugerir que a inscri~b a Esculápio ai referida acaba de encontrar-se, é uma novi- dade, quando se trata de um texto há muito conhecido. Por conseguinte -e sem sermos exigentes ao ponto de solicitarmos a infor- m a @ ~ ,  em nota de rodapé, da bibliografia posterior (que é muita!) sobre esse importante text- teria sido bem útil que, mesmo entre parsntesis, se assinalasse que se est6 a falar de CIL 11 21, a que, aliás, o Prof. Blázquez se referira poucas páginas antes (p. 145). Sirva-nos este exemplo para ilustrar tam- bém dois outros aspectos que tomam menos ágil a consulta do volume. Em primeiro lugar, a grande dificulda- de sentida por quem teve a cago a reviszo. No caso vertente, o dedicante é C. Attius Ianuarius e nlo Atticus; e as duas Últimas linhas devem ler-se [Flabius Isas heres / fac(iendum) cur(avit) e nlo: [Flabius Isas / f(aciendum). Depois, nem sempre a bibliografia cita- da foi tida em consideraglo. Em rela@ío a esta epigrafe, por exemplo, há publica~Bes que expressamente a estudam (citadas, v. g., nas p. 145 e 152) e que sTio, aqui, omitidas. A incluslo de índices (toponimicos, de teónimos, analíticos.. .) teria certamente evi- tado muitos erros tipográficos (por exem- plo, o Corral de Vascos da p. 161 é o mesmo que Corral de Vacas da p. 174, e o topónimo correcto é Curra1 de Vacas) e facilitado em muito a consulta, nomeada- mente quando há várias vezes mencionado o mesmo documento (por exemplo, a ins- c r i ~ l o  rupestre de Vilar de Perdizes, CIL I1 2476, é referida, sempre com leituras dife- rentes, nas p. 119, 143 e 171, sem que haja, no texto, qualquer chamada de aten~lo para tal). Uma obra que tem, sem dúvida, utilidade mas que deve ser manuseada com muita cau- tela. Bom repositório de dados que deixa ao leitor a tarefa de minuciosamente os trabal- har . MASTIDORO, M. ROSARIA. 1991. Concordanza dei carmina Latina Epigraphica compressi nella silloge di J. W.Zarker. Amsterdam: Adolf M. Hakkert Publisher. XXXII + 260 pp. L'equip de treball que el professor Paolo Lutina Epigraphica (= CLE) segueix donant Cugusi ha anat formant a la Universitat de els seus fruits. Deixant de banda les nom- Cagliari al voltant de l'estudi dels Camina broses publicacions sobre diferents temes Ressenves Faventia 1612, 1994 137 presents als CLE, els alumnes i co1,labora- dors de Cugusi ens van fornint d'imprescin- dibles estris de trebail. En primer iloc va ser un equip format per Cugusi i integrat per Maria Luisa Fele, Cristina Cocco, Edigio Rossi i Attilio Flore qui ens va oferir la pri- mera concordan~a no mecanica dels CLE (Concordantiae in Camina Latina Epigra- phica, 2 vols., Hildesheim, 1988; la con- cordan~a de Pasqua Colafrancesco, Matteo massaro i Maria Luisa Ricci, Concordanza dei Camina Latina Epigraphica, Bari, 1986, bbviament anterior, és de context i realitza- da mecimicament, a més de tenir una confi- guració informativa certament diferent) integrats a la primera gran col~lecció de Franz Bücheler i Ernst Lommatzsch, Antologia Latina, vols. 11. 1-11.3, Leipzig, 1896-1926 (= Stuttgart, 1982). Aquell tre- ball, tot i que millorable (vid. la recensió de Heikki Solin a Gnomon, 62 (1990): 656-658; el mateix professor finlandbs havia fet també, dos anys abans, la recensió del tre- ball de Colafrancesco et al., a Gnomon, 60 (1988): p. 619-624), marca unes pautes de treball en el tractament dels CLE (fona- mentalment -i en una col~lecció de més de dos mil CLE és una feina molt important- la incorporació de les revisions textuals apor- tades per la crítica posterior). D'aquesta escola i amb aquests referents, se'ns presenta ara el treball de Maria Rosaria Mastidoro, que ve a completar magnifica- ment la feina iniciada el 1988 pels seus col.legues. Després del suplement de Lom- matszch (1926), rúnica col~lecció de CLE que s'ha fet amb la voluntat de reunir mate- rial post-Bücheler, ha estat la de John Wil- liam Zarker, Studies in the Camina Latina Epigraphica, Diss. Princeton, 1958 (<<Part 11: Collection of Latin Verse Inscriptions published since 1926>>): tot i que incomple- ta, el seu valor rau en el fet que és l'única que tenim (des de 1558 fins avui, 1992, el problema s'ha agreujat notablement perqub en aquest periode s'han donat a conbixer més de dos mil nous CLE, dispersos en cente- nars de publicacions diferents, mentre que a Zarker hi havia menys de dues-centes ins- cripcions mbtriques; la única possibilitat ctimmediatan d'accedir a aquest material és, ara per ara, 1'Arxiu Personal que col.leccio- na pacientment el professor Gabriel Sanders de la Universitat de Gant, després de més de trenta-cinc anys de treball). Seguint, doncs, les pautes marcades per Paolo Cugusi, Mastidoro ha confeccionat unes concordan- ces dels CLE ctzarkerians>>. Es tracta d'una concordanga no mechni- ca, que estudia el text des del punt de vista de filbleg i procura incorporar-hi les novetats textuals posteriors a l'edició de Zarker (són exclosos els CLE que Zarker va repetir res- pecte del recull de Bückeler-Lornmatzsch i també els amktrics). Tot i que Mastidoro indiqui que segueix fidelment el text zarke- rih, la realitat és que la bibliografia poste- rior i la revisió de les inscripcions obliga l'autor a canviar-10 no poques vegades (a les p. XXIX-XXXI hi ha uns quadres amb dis- crepancies textuals respecte a Zarker, que cal esmentar). Aquest mktode obliga l'autora a incloure, en una <<Bibliografia generale* i en una <<Bibliografia relativa ai singoli canni>, @. V- XXVIII de la introducció), tot el material cceditorial>, posterior a Zarker que eiia ha uti- litzat. Si el mktode és digne del millor elogi (ja deia Solin, quan parlava dels predecessors de Mastidoro, que cthat die neuere 4 . e .  Konkordanz von M.L. Fele et alii- den gros- sen Vorteil, dass sie die moderne Forschung zur Kritik der Versinschriften vielfach bes- ser berücksichtigb -p. 65&), els resultats són molts lleugerament millorables (potser només agrairíem que la biblografia per cada CLE fos una mica menys selectiva). Algunes mostres (seguint l'ordre de pre- sentació de Mastidoro, que és el de numera- ció de Zarker i tenint en compte que només farem alguna observació sobre bibliografia de CLE hispans, que és el que millor coneixem) podrien ser: <<Batlle>> i no c<Battle>> (p. V i undique); ctBoletin Arqueológico de la Real Sociedad Arquelógica Tarraconense,, i no pas una barreja de casteila i catal& (p. V); <<Memorias de 10s Museos Arqueológicos Provinciales>> i no ccArcheológicosr (p. V); 138 Faventia 1612, 1994 Ressenyes <<Junta Superior de Excavaciones y Antigiie- maticals. De la mateixa manera, tampoc el dadesu i no ccAntiguedades,, (p. IX); c. 10: context que acompanya la paraula ccconcor- caldria afegir P. Piernavieja, Inscripciones dada, no té sempre la mateixa extensió, com Deportivas de la Hispania Romana, Madrid, sol succeir amb una concordan~a mechica. 1977, p. 46-48; c. 43: cal afegir (Mastidoro no ho podia probablement coni!ixer quan va acabar la concordan~a) A. Beltrán Martínez- F. Beltrán Lloris, El anjiteatro de Tárraco. Estudio de 10s hallazgos epigráficos, Tarragona, 1991, p. 121. Com que es tracta d'una concordan~a no mechica, l'ordenament de paraules s'ha fet per lemes i sub-lemes successius i les apa- ricions d'una mateixa forma se succeeixen respectant la numeració de procedi!ncia de Zarker. Així, per exemple, tota la flexió del pronom personal de la persona és presenta- da per sub-lemes sota el lema principal E G O M S  i els adjectius en grau compara- tiu o superlatiu cal buscar-10s com a sub- lemes darrera del positiu corresponent. No es tracta, doncs, d'una concordan~a ordena- da d'una manera alfabbtica al cent per cent, on totes les formes coincidents es trobin agrupades al mateix lloc, sinó d'una con- cordan~a lematitzada seguint criteris gra- El llibre es completa amb dos apbndixs; un que recull les inscripcions fragmenthies (no pas poques a Zarker); un segon, dedicat als CLE aliena (versos d'autors reconeguts identificats). No cal dir que hem acollit amb alegria la publicació d'aquestes concordan- ces (l'aspecte físic de l'edició que comercia- litza Adolf Hakkert és una de les coses més negatives del llibre i sembla que vulgui fer els &onors>> als exemplars que distribueix la ccuniversity Microfilms International, de la tesi de Zarker) per la continuftat que repre- senten, amb la col~lecció de Zarker, respecte del treball iniciat pels especialistes de Cagliari amb Bücheler-Lommatzsch; perqui!, com que es tracta d'una feina ben feta, faciliten la con- sulta de Zarker i perqub en recollir la infor- mació crítica textual posterior milloren, filolbgicament parlant, la lectura d'aquest. I aixb, els filblegslepigrafistes ho agraeixen. Joan Gómez Pallar2s ALTISENT, AGUSTÍ. 1993. Diplomatari de Santa Maria de Poblet. Volum I. Anys 960-11 77. Barcelona: Abadia de Poblet i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 539 p., 22 limines. El pare Agustí Altisent, monjo de Poblet i doctor en Histbria per la Universitat de Barcelona, ha coordinat aquesta obra gegan- tina (600 documents transcrits tan sols en aquest primer volum). L'edició parteix de dos cartorals fona- mentals (sense negligir tampoc els documents originals i els trasllats): el primer és el car- tulari de Tarragona (Tarragona, Biblioteca Provincial, ms. 241, d'entorn de l'any 1210), transcrit ja el 1983 per J. Pons i Marquks com a Cartulari de Poblet, Edició del manuscrit de Tarragona. Barcelona: IEC, 1983. Perb la font fonamental d'aquesta edició és el car- tulari de Madrid (Madrid, Archivo Histórico Nacional, Cód. 992 B), unes cinc vegades més extens i copiat -almenys pel que fa al nucli central- uns deu anys més tard. La necessitat de dur a terme l'inevitable feina d'arxiu a Madrid ha estat una de les causes que la preparació d'aquest volum es perilon- gués gairebé durant trenta anys. Després d'un doble prbleg del conseller Joan Guitart i de l'abat Maur Esteva, el pare Altisent ens relata a la introducció (p. 11- 19) els feixucs preliminars que han permbs la gknesi d'aquest volum. Les primeres fei- nes de transcripció es van iniciar el 1964 i al llarg d'aquest extens procés, el pare Altisent ha exercit la funció vital de coordi- 

Ressenyes

http://ddd.uab.cat/pub/faventia/02107570v16n2/02107570v16n2p136.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB