Index de les obres ressenyades: J. M. FIGUERES, 12 periodistes dels anys trent

Vidal i Castell, David

Diposit Digital de Documents de la UAB

Ressenyes Anaiisi 18, 1995 159 rna actual de la premsa local i comarcal de la cornunicació i la inforrnació sobre -una visió encertada al rneu parer, i no el nostre entorn més imrnediat, sobretot rnassa desenvolupada per les investiga- si allb que es vol és transformar unes rea- cions universitaries en cornunicació-, litats que, corn als anys setanta, encara Musons recorda que s'ha censat un total són socialrnent injustes i, participativa- de 59 publicacions l'any 1994, una xifra rnent, poc dernocratiques. inversernblant per a rnolts experts en cornunicació i que dernostra la necessitat j. Vicenf Rabadán FIGUERES, J .M.  12 periodistes dels anys trenta Barcelona: Col.legi d e  Periodistes i Diputació d e  Barcelona, 1994 Col.lecció «Vaixells d e  Vapor», núm. 16 L'enuevista corn a rnetode de coneixernent ha accentuat en els últirns trenta anys la seva condició de genere recuperador, divulgador i, fins i tot, constructor de la irnatge, la identitat i la memoria d'un país, el nostre, perdut i silenciat per les adver- sitats. Aquest ~ e r f i l  del genere ja el van evidenciar Baltasar Porcel i Montserrat Roig a les planes de Serra dJOr i Destino a oartir de I'anv 1965. La conversa i el dia- leg arnb les figures excepcionals, el que Porcel en diu els mites delpaís -Josep Carner, Víctor Catala, Joan Oliver, Josep Trueta, Llorenq Villalonga-, han fet de pont cap al passat per a tota una generació. El treball de Josep M. Figueres s'hauria d'ubicar, per la qualitat dels entrevistats, entre els hereus d'aquests exercicis recu- oeradors de Porcel i de Roie. 1 " Josep M. Figueres, arnb una cama al terrenv de la recerca oeriodística i l'altra al de la historiografica, repren el be11 rnetode de la conversa corn a font de coneixement en aquest llibre que es cabus- sa en la prernsa dels anys trenta amb doae  entrevistes amb periodistes d'aquell tern- pestuós decenni: Josep M. Lladó, Joaquirn Ventalló, Sernpronio, Esteve Busquets, Ernili Granier, Josep M. Xicota, Víctor Alba, Tísner, Pere Calders, Carles Sentís, Maria Casasús i Anna Muri i .  El projecte va néixer d 'un  encarrec del Centre d'Investigació de la Cornunicació, i es va d u r a  rerrne al llarg dels anvs 1990 i 1991. u L'extrerna fragilitat d'aquest procés recu- oerador de la memoria es va oalesar en la rnort, abans de sortir el llibre, de dos dels entrevistats: Esteve Busauets i Pere Calders. Abans d'iniciar-se les trobades, tres dels oeriodistes seleccionats també havien finat. Atenent el contingut, aquesta compila- ció de records en que es converteix el lli- bre pinta una panork ica  rica i acolorida del rnón catala de la premsa dels anys vint i trenta. Pel decorat -les fosaues i rniera- u des redaccions, amb una sola taula al be11 rnig i miquines d'escriure que ningú no fa servir-, hi desfilen els joves periodistes repentinats que, corn Lladó, el primer dia que entren a una redacció hi troben Sagarra, Pla, Foix, Soldevila i Carner. «Vaig arribar a casa i no sabia si havia sornniat o havia anat, per unes hores, a un altre rnón)) (p. 87). Al seu entorn es descabdellen esde- venirnents cinglants per al destí final del país 4 e l  qual, com en una tragedia clh- sica, ja en sabern la sort-, protagonitzats per Primo de Rivera, Macik, Companys, Pi i Sunyer, Rovira i Virgili, Nicolau d'Olwer o Tarradelles, entre d'altres. En aquest sentit, la rniilor virtut del tre- ball que glossern 6s la de continuar la Iínia de presentació de les condicions de t r e b d  dels periodista de l'epoca, curiosos modw facendi, queja trobern als hornenon de Pla 160 h a l i s i  18, 1995 Ressenyes -dedicats a Gaziel o a Miró i Folguera i La Publicitat-, a la novel.la Servitudde Puig i Ferrater o a La historia de La Van- guardia, del mateix Gaziel. És el periodis- me dels ternps heroics que ens fa admirar un rnoment contradictori per a la prernsa, queja ha donat el tornb d'esdevenir rnul- titudinbia - c o m  corroboren els tiratees i " la rellevbcia social que ostenta- en una nova societat-cultura urbana ~ e r b  aue enca- L 1 ra no ha indusuialitzat per complet els seus processos productius, i, sobretot, no ha rnodernitzat tampoc les retribucions dels redactors -com se sap, molt rnés mal pagats i considerats que els treballadors de tallers-, que sisternaticarnent compatibi- litzen la feina al diari amb una altra que els permet rnenjar cada dia. Al fil de la narració dels protagonistes, pero, copsern l'evolució cap al professio- nalisrne. Destaca en aquest terreny I'apor- tació, subratilada per diversos entrevistats, de Josep Escuder, redactor en cap d'un diari vespertí moderníssim per a I'kpoca, Última Hora, que treballa l'aportació noti- ciosa de les fotografies i la manera arne- ricana de redactar nous generes, corn ara l'entrevista. Escuder havia estat uebaiiant a Nord-arnkrica i en venia  le d'idees. Aquesta lenta, pero ferma, evolució fou brutalment estroncada per una guerra. N o  va ser aquest I'únic procés estron- cat. Als anys trenta a Barcelona es distri- buien L'Opinid, La Rambla, La Veu de Catalunya, La Publicitat (sens dubte, el més important), La Humanitat, ElMati, Ultima Hora ... La premsa en catala surna- CASAS~S, Josep Maria  Periodística catalana comparada Barcelona: Portic. 1993 va aleshores -proporcionalment- molc rnés lectors que ara mateix: quk ha suc- ceit? Certament, l'ensulsiada va ser feno- menal, d 'un gruix que aquest treball perrnet capir bé. D'altra banda, atenent a la manera de presentar aquesta rnunió de dades i de detalls, com admet al proleg Josep M.  Cadena, ((possiblement d'aquesta exhu- berbcia  de referencies se'n ressenteix un pkl el llibre en el seu conjuntn. Figueres s'ha col.locat els guants &investigador his- toriogrific per manipular amb asepsia desenes de cintes enregistrades. Cap con- cessió a I'amenitat -només ens fa l'ullet als b u s  retrats d'abans de cada entrevis- ta. Es el llibre d 'un docurnentalista, un treball redactat, no escrit, en que l'inves- tigador no vol perdre ni una dada, ni un detaii-, encara queja hagi estat apuntat tres vegades per anteriors entrevistats. D'aixb, és clar, se'n ressenrek molt el Ili- bre, que a estones sernbla constituit per dotze capítols d'una mateixa entrevista, no ja pel que s'hi explica - q u e  difereix en alguns casos i en altres és calcat-, sinó pel to ernprat, I'hornogeneitzat registre lingüístic amb que es transcriuen les res- postes, i pel ritme amb que es dota cada entrevista i el llibre en general. Bo i mantenint la seva vilua docu- mental, aixb és el que allunya el treball de ser una peca rodona que recrei no només una epoca sinó, també, els perso- natges que la van fer possible. David Vidal i Castell El periodisme té a Catalunya una llarga i cacions i a nombre de professionals des rica tradició, d'acord arnb un desenvolu- del segle X~X. Des d'aleshores, han sorgit pament important de l'activitat en una periodistes corn ara Joan Mañé i Flaquer, ciurat com Barcelona, que és el segon pol Valentí Alrnirall, Francisco Peris Men- de I'Estat pel que fa a l'edició de publi- cheta, Joan Maragall, Miquel dels Sants 

Ressenyes

http://ddd.uab.cat/pub/analisi/02112175n18/02112175n18p159.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB