Index de les obres ressenyades: Francesc-Andreu MARTÍNEZ GALLEGO, Prensa y partido en el progresismo valenciano. José Peris y Valero (1821 -1976

Borderia Ortiz, Enric

Diposit Digital de Documents de la UAB

Ressenyes Analisi 18, 1995 155 Encara que es conekien treballs nord- arnericans sobre el tema -els de Torn Wolfe, Ronald Weber o Sheley Fishkin, per exernple-, no s'havia fet cap estudi que inclogués, ultra la irnportant tradició nord-americana. tot el reoertori d'autors europeus, especialrnent en llengua caste- nana i catalana, que han cultivat amb exit el genere del reportatge. El caricter sisternitic de I'estudi és una altra de les seves virtuts; es tracta d'una Dart de la tesi doctoral de Chillón, trebaü que va rnereixer el Premi a la Investi~ació sobre Cornunicació de V Masses atorgat per la Generalitat de Catalunva el 1991. La vocació pedagogica d'aquest llibre és claríssirna. U n  bon punt en aquest sen- tit és I'ús de negretes per a iernarcar alguns conceptes clau, encara que s'hi troba a faltar un índex analític que per- rneti una recerca rnés ripida. Pero sens dubte, un  dels assurnptes que rnés ajuda a la cornprensió de cadascun dels pro- blernes abordats és la propia prosa d'Albert Chilllón. La seva escriptura és un bon exernple de claredat i d'estil, feno- rnen no gaire freqüent, fins i tot als lli- bres dedicats a I'ensenyarnent del periodisrne. La literatura defets constitueix una paraula nova en I'estudi del reportatge i marca la direcció cap a la qual segurament s'orientari bona part dels estudis sobre el tema. Gonzalo Saavedra Y MARTÍNEZ GALLEGO, Francesc-Andreu Prensa y partido en el progresismo valenciano. ]osé Peris y Valero (1 821 -1976) Les rnaneres d'aproxirnar-se a la historia social i a la historia dels rnitjans de cornu- nicació poden ser lineals ilo obliqües: poden, fins i tot, fer-ne una barreja rneto- dologica d'arnbdues perspectives. El que dota de coherencia i de rigor científic no és el punt de vista que ernpra l'autor per aproximar-se al problema historic escol- lit. sinó rnés bé la reflexió tebrica i la tasca empirica, la conjunció d'inducció i deduc- ció, que I'autor aconsegueix fornir. En el cas de que parlern Francesc Mar- tínez posa en practica una planificació lineal: el curs d'una vida. D e  sobte, pero, eixa estrategia li serveix per tractar de manera obliqua la historia de les classes socials -rnolt especialrnent de la burge- sia i de les capes rnitjanes-, la historia de les ideologies -del liberalisrne en el seu vessant benthamita-, la historia dels partits polítics -rnolt especialrnent del progressista- i la historia dels rnitjans d'expressió periodística que varen concór- rer a la Valencia dels anys centrals del segle XIX. La bio~rafia. llunv d'enrocar-se sobre U ' ,  el seu protagonista, esdevé un carní ple de cruilles aue no són sobreoassades sense guaitar-hi, sinó transitades per tornar des- prés a la via principal. El personatge bio- grafiat rnereix en aquest cas la rnonografia: és José Peris y Valero. Corn diu l'autor, aquest és el norn «d'un periodista, d'un polític, d 'un alcalde, d'un diputar, d'un governador, d'un conspirador, d'un revolucionari, d'un perseguir, d 'un exi- liat, d'un líder.. .». Massa ((títols)) corn per deixar-los en I'oblit en el qual la histo- riografia valenciana havia incorregut res- pecte a Peris y Valero. Cal dir tarnbé oue eixe oblit discorre paral.lelarnent a un  buit rnajúscul de la historiografia espanyola en general, nornés pal.liat arnb alguns treball locals -por pensar-se en la recerca desenvolu- pada per Borja de  Riquer en I'irnbit histbrico-polític catali o en algunes sín- tesis -les de  Jover Zarnora, Artola o Cánovas Sánchez, per exernple-: el Partir Progressista, actor principal, jun- tament amb el Moderat i el Dembcrata, de la vida política del període isabel.lí (1 834-1 868) ,  no té encara cap mono- grafia, cap analisi exhaustiva. Amb la bio- grafia de Peris y Valero en sabem ara rnolt més els aspectes sociolbgics, organitza- tius, estrategics i ideolbgics del progres- sisrne valencii i espanyol. Si el punt  de vista de l'historiador requereix el suport metodolbgic i tebric, d'una banda, i la tasca empírica, de l'altra, l'obra de Francesc A. Martínez no defuig cap d'eixos vessants: Des d'un planteja- rnent dialtctic, I'obra s'inscriu amb cla- redat en l'estudi del procés revolucionari burgks espanyol (1 808-1 874), tot i resse- guint un camí obert per la pionera tesi doctoral d'Enric Sebastii Domingo, que inaugura entre nosaltres l'estudi de la revolució burgesa i de la implantació del capitalisme com a forma dominant  de producció a Espanya. D'altra banda, pel que fa a les fonts emprades i al treball investigador, l'autor n o  ha menyspreat cap possibilitat arxi- vística, notarial o hemerografica, pero cal destacar el doble paper que juga la prem- sa a l'hora de construir l'estudi. En efec- te, la prernsa ens apareix com a font histbrica insubstituible. Ben contrastada serveix per a prendre-li el pols a l'kpoca, per a fornir hipbtesis, per a treure'n la interpretació histbrica adient. Perb més allh de la seva valua com a font histbrica, en la biografia de Peris y Valero la prem- sa esdevé objecte d'esmdi, eina en la cons- trucció de la realitat, actora del procés comunicatiu i de la seva historia en sentit estricte. L'estreta relació entre el partit polític progressista i els seus portaveus de paper és aprofitada per I'autor per endin- sar-se en el món de les seves redaccions, per a descobrir-ne la seva proximitat als clubs i a les ((tertúliesn de conspirador i d'activistes polítics, per ponderar la seva incidencia social. El marc d'anilisi n o  s'ancora en I'etiquetatge a I'ús -((prem- sa d'opinión- per a fer-ne una ripida prospecció; es deté i es guarda amb cura títols fonamentals en la realitat valencia- na i espanyola del vuit-cents, com ara La Tribuna, La Esrntrakh, El Justicia, El Tío Nelo, El Saltamartí, Los Dos Reinos o La lberia i La Nacidn, respectivament. La trena que va teixint-se en conjugar- se la vida de Peris, la conjuntura social, oolítica i econbmica, la incidencia oerio- dística, les consuuccions i transformacions ideolbgiques -en t re  les quals mereix ser destacada I'analisi que es fa dels postulats de la unió iberica i del iiiurecanvisme-, el seguit de cops d'estat i conspiracions, d'accés i d'eixida del poder, acaba narrant la densitat d 'un  drama histbric: el del Partit Progresista i el de les capes mitja- nes, petit burgeses, cornpostes per profes- sionals liberals -1'ofici d'advocat adquireix un relleu inusitat en l'obra de Martínez- , que en la seva lluita contra el liberalisme doctrinari. contra el rnodel reDresentat oel Partit Moderat, solen recórrer al discurs popularista d e  vegades quasi jacobí- per a movilitzar les capes populars, pero que, una vegada obtingut eixe poder, es veuen pressionats pel que realment són i representen, també pels grups socials que no han perdut el poder econbrnic i social - e n c a r a  que conjunturalrnent deixen de tenir la clau del pany polític-, i abando- nen, tot enfrontant-s'hi, eixes capes popu- l a r ~  -ara enquadrades en la dernocricia- que han estat determinants per al seu accés . . al poder. Eixa és l'aventura inte1,lectual a la aual I'autor d'aquest llibre convida a endinsar- se. H o  fa al llarg. de dues-centes seixanta- U cinc pagines i vuit capítols que representen quadres de significació propia i a la vega- da relacionats amb la totalitat de I'obra, en descriure ara coniuntures oolítiaues, 1 ara elernents ideolbgics, ara vessants ink- dits del personatge o del seu context. Al prbleg, Antonio Laguna Platero ens hi diu que el llibre de Francesc Martínez ha encertat a fer una aportació a la recons- trucció de la memoria social del present; hi voldria afegir que I'obra pot ser una eina de treball i de coneixement per a tots Ressenyes Anilisi 18, 1995 157 aquells interessats en el rnón de la políti- Periodistes de Valencia)), que potser puga ca, de la dinimica social i dels rnitjans de en el futur proper dinamitzar el panorama cornunicació. D'ahir i d'avui. editorial valencia en materia d'obres Finalment, amb Prensaypartido en el d'histbria i de cornunicació social. Sorn progresismo valenciano. José Perisy Valero rnolts els qui ho desitgern. (1821-1876) naix tarnbé una col~lecció de Ilibres, la ((Biblioteca de 1'Ateneu de Enric Borderia Ortiz LOPEZ, Manuel Un periodisme alternatiu i autogestionari. La premsa de barris a Barcelona, 1968-1977 Barcelona: Diputació de Barcelona i Col.legi de Periodistes de Catalunya, 1994. Col.lecció «Vaixells de Paper~,  núm. 15 El llibre del professor Manuel López, resurn de la seva tesi de grau presentada a la Facultat de Cikncies de la Inforrnació de la UAB el desembre de 1983, és una de les encara poques aportacions biblio- grkfiques sobre el periodisme no conven- cional aue s'ha exercit, sobretot durant els úitirns vint anys, en h b i t s  locals del nos- tre país. En aquest cas, l'arnbit és el de Barcelona, la «Gran Barcelona)) proposa- da pels últims alcaldes franquistes i con- cretada en gran part amb I'excusa dels Jocs Olírnpics del 92. Una conurbació que integra, &una manera o una altra, diverses realitats locals, diferents col.lectius i dis- tintes rnaneres d'exercir corn a ciutadi. Tot i que el rnateix títol del llibre corn- porta la possibilitat de sospitar una certa nostalgia i el record de velles ((batalletesn -de fet, el període analitzat cornenca, precisament, el 1968-, les pagines que resurneixen la investigació personal de Manuel López ens recorden que I'activi- tat periodística por tenir, tarnbé, una incidencia clara en les transforrnacions, sobretot, del nostre irnbit rnés proper, aquel1 en quk es desenvolupa la nostra vida auotidiana. Reconeixent el valor que té I'obra de López corn a investigació sobre rnitjans informatius concrets, un treball a cavall entre l'experikncia professionalista i uns objectius rnés acadkrnics, el més destaca- ble, al rneu parer, és el paper d'aquest tre- ball corn a catalitzador de possibles futu- res investigacions encara més concretes sobre la prernsa veinal o de barris. El Ili- bre por resultar engrescador, tant per a periodistes que vulguin reflexionar sobre la incidencia de les inforrnacions i les ternitiques que elaboren quotidianament, corn per als estudiants presents i futurs de periodisme, cornunicació, historia o sociologia, uns estudiants rnolt joves que no han conegut de manera directa el fran- quisme municipal, la irnrnigració rnassiva dels anys seixanta, les lluites veinals i el paper que van jugar els partits polítics encara clandestins, els sindicats, tarnbé prohibits, o els diversos sectors de 1'Església de I'kpoca en la conforrnació de I'actual Barcelona. El llibre de Manuel López, que conté un proleg del vice-president de la Federació d'Associacions de Veins de Barcelona i un epíleg d'un altre periodis- ta rnolr irnplicat en la prernsa de barris barcelonina, Albert Musons, es fonamenta en l'analisi de les principals característi- ques forrnals d'aquestes publicacions (data d'aparició, periodicitat, nombre de pagi- nes, forrnat, sistema d'irnpressió, preu, publicitat i llengua ernprada), tarnbé en aspectes tan irnportants corn els col.labo- radors, les altres vies de financarnent i, sobretot, les rutines de selecció i de valo- 

Ressenyes

http://ddd.uab.cat/pub/analisi/02112175n18/02112175n18p155.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB