Index de les obres ressenyades: Setha LOW ; Dana TAPLIN ; Suzanne SCHELD, Rethinking urban parks: Public space and cultural diversit

Oliver-Frauca, Laia

Documents d Anàlisi Geogràfica

Index de les obres ressenyades: Setha LOW ; Dana TAPLIN ; Suzanne SCHELD, Rethinking urban parks: Public space and cultural diversity. Austin: The University of Texas Press, 2005

Oliver Frauca, Laia

Diposit Digital de Documents de la UAB

214 Doc. Anàl. Geogr. 48, 2006 RessenyesEn un moment de creixent preocupacióper construir espais públics urbans inclu-sius, oberts i democràtics, Rethinkingurban parks: Public space and culturaldiversity ofereix una guia per promoure imantenir la diversitat cultural dels parcsurbans a partir de l’anàlisi de cinc gransespais públics situats al nord-est dels EstatsUnits. Cinc estudis de cas oferts com unamostra de tres tipus de parcs urbans: unparc paisatgístic, dos parcs recreatius deplatja i dos parcs històrics, que, d’unabanda, permeten fer una anàlisi compa-rativa de la història de diferents tipus deparcs als Estats Units i, de l’altra, pro-porcionen exemples pràctics de l’aplica-ció de diverses metodologies qualitativesper a l’estudi de les dinàmiques sociote-rritorials que s’esdevenen al seu entorn.D’acord amb aquests objectius, el lli-bre comença amb un capítol dedicat a lareflexió sobre els valors culturals relacio-nats amb els grans espais urbans. L’aten-ció se centra en les dinàmiques que actual-ment tenen lloc com a producte delsprocessos de la globalització i l’incrementde la diversitat ètnica i cultural de les àreesurbanes econòmicament més pròsperes.S’hi reclama la necessitat de cercar solu-cions que permetin promoure i gestionarla diversitat humana de les ciutats, de pro-porcionar espais públics segurs, de llimarles pors envers la diferència que conduei-xen a la limitació de les llibertats perso-nals i del ple exercici de la ciutadaniad’una part important de la població.Des del punt de vista dels autors, non’hi ha prou d’ésser conscient dels nousreptes que la diversitat sociocultural impli-ca per a la gestió de les grans àrees urba-nes; sinó que cal que aquesta sigui ana-litzada des de la teoria i la pràctica socialsactuals. Així, considerant la diversitat cul-tural com un factor essencial per a l’èxitde qualsevol espai urbà, aquest capítolestableix el terreny que ha de permetreexplicar el perquè de la importànciad’aquesta diversitat a l’hora de planificar,dissenyar i gestionar els grans espaisurbans d’avui i en el futur. En aquest sen-tit, al llibre es defensen aspectes com arala sostenibilitat social i la necessitat dedonar suport als ecosistemes culturals mit-jançant la conservació dels llocs on aquestses localitzen, promocionant la diversitatcultural a diferents escales i el respecte pelpatrimoni cultural dels diferents grupshumans.Per tant, s’hi reclama la necessitat d’im-plicar la comunitat en la producció i lareproducció dels espais públics urbans,obrint canals per a la participació quemillorin l’apoderament i l’accés dels habi-tants a la ciutadania. Cal involucrar lapoblació en els processos de presa de deci-sió vinculats a la planificació, la gestió iel manteniment de la ciutat; sense obviarels conflictes que poden sorgir com a pro-ducte dels diferents significats atorgats alsllocs i als elements del patrimoni històrici paisatgístic, especialment a les societatsmulticulturals.D’aquesta manera, l’obra inicia unaconversa entre els científics socials (prin-cipalment els antropòlegs i els psicòlegsambientals) i els agents que projecten ique dirigeixen els parcs urbans. L’objec-tiu és que allò que s’ha après des de l’ex-periència dels autors, contribueixi a ferd’aquests entorns un lloc adequat a lesnecessitats dels diversos col·lectius quehabiten la ciutat, especialment dels mem-bres dels grups socioeconòmicament mésdesfavorits.A partir d’aquí, el segon capítol elabo-ra una contextualització històrica i socialLOW, Setha; TAPLIN, Dana; SCHELD, Suzanne (2005). Rethinking urban parks: Public space and cultural diversity. Austin: The University of Texas Press, 226 p. ISBN: 0-292-71254-5.DAG 48 001-230  3/7/07  12:53  Página 214dels parcs urbans als Estats Units, analit-zant l’evolució de les seves formes i fun-cions des dels seus orígens a mitjan segleXIX. D’entrada, es presenta el parc pai-satgístic com un medi dissenyat expres-sament per proporcionar un lloc de refu-gi de la ciutat, que, d’acord amb les ideesdel romanticisme, manté l’espai edificatfora de la vista dels usuaris. Una idea queen el curs de les dècades següents evolu-ciona cap a la voluntat de dotar les ciu-tats amb un sistema de parcs que atansiels beneficis de l’escena natural als seushabitants, arreu de l’àrea metropolitana.Una concepció de parc i de preservaciópaisatgística que esdevé l’essència deldesenvolupament urbanístic de l’època,amb l’adquisició pública d’àmplies exten-sions de terreny que porten a la creaciódels parcs nacionals a la segona meitat delsegle XIX. Entre els anys 1920 i 1930 esprodueix l’auge d’una tercera generacióde parcs urbans que emfatitza les vessantsde l’oci i el lleure enfront dels aspectespaisatgístics, naturals i de protecció fores-tal. Un seguit de parcs municipals i esta-tals que, a partir de la dècada de 1970,avancen cap a la configuració d’un siste-ma de parcs nacionals i emplaçamentspatrimonials que combina espais de natu-ralesa diversa, incloent illes, franges decosta, zones humides i medis aquàtics.L’objectiu ja no és només proporcionarentreteniment al públic, sinó també con-servar els recursos naturals i històricsimportants per a la identitat nacional.S’evidencia, doncs, una mutació en lainterpretació dels valors associats als parcsal llarg de la història; uns parcs que dife-reixen en el caràcter i en els propòsits, enla política de gestió i finançament i en elsserveis proporcionats als seus usuaris.A partir d’aquí, el llibre recull cinc estu-dis de cas procedents de la pròpia recer-ca dels autors, cadascun dels quals és pre-sentat en un capítol independent. Sóntres exemples del National Park Service,de franges de costa i d’emplaçamentshistòrics: la proposta de construcció d’unpont per a Ellis Island, el Jacob Riis Parka la Gateway National Recreation Area il’Independence National Historical Park;i dos exemples que procedeixen del tre-ball fet entorn dels parcs de la ciutat deNova York: Prospect Park i OrchardBeach al Pelham Bay Park. Tots els casosinclouen un apartat introductori i la des-cripció de la metodologia de recercaaplicada en l’anàlisi de cada espai objected’estudi, a la qual segueix una contex-tualització històrica i geogràfica de l’àm-bit investigat. Seguidament, la presa enconsideració de les característiques socialsdels seus usuaris permet entendre les dinà-miques i les pràctiques d’ús dels parcs perpart de la població circumdant, sobretoten funció dels valors culturals i dels sig-nificats que aquests atribueixen al seuentorn construït. Unes deduccions que esrecullen en una secció dedicada als resul-tats de la recerca i a la conclusió de cadacapítol per separat. D’aquesta manera, el capítol 3, «Pros-pect Park. Diversity at risk», destaca elsdiferents usos que fan del parc els col·lec-tius socials que el freqüenten i els efectesque el disseny té sobre aquests. Es con-formen, així, diversos espais en funció dela seva utilització i de l’etnicitat dels seususuaris, les formes de comportament i elsvalors culturals dels quals han de ser tin-guts en compte a fi de preservar la diver-sitat humana del recinte. El quart capí-tol, «The Ellis Island bridge proposal.Cultural values, park access and econo-mics», ressalta la importància de la parti-cipació ciutadana i de la necessitat deprendre en consideració els valors cultu-rals, les preocupacions, les necessitats i lesdemandes de la població a l’hora d’ende-gar projectes d’espai públic; a més d’ana-litzar les interpretacions que els diferentsgrups de ciutadans fan de les accionsadoptades des dels equips tècnics i polí-tics en buscar solucions per als problemeslocals. Amb el cas de «Jacob Riis Park.Conflicts in the use of a historical lands-cape», el capítol 5 reprèn la idea que elsRessenyes Doc. Anàl. Geogr. 48, 2006 215DAG 48 001-230  3/7/07  12:53  Página 215plans d’acció i reforma dels parcs han d’in-cloure el ventall de demandes espacials ifuncionals dels diferents col·lectius socials,a fi de satisfer les necessitats i els desigsdels seus usuaris; a més d’entendre comels diferents segments de població con-formen els seus propis subespais i comaquests s’articulen en el seu conjunt.Aquest és un fet que esdevé especialmentrellevant quan els diversos col·lectius pre-senten necessitats que afecten de maneraconflictiva els elements estètics i funcio-nals de l’àrea en qüestió, provocant xocsd’interessos a l’hora de canalitzar les inver-sions i els recursos destinats al disseny, a lagestió i a la remodelació dels parcs. Elcapítol sisè, «Orchard Beach in PelhamBay Park. Parks and symbolic culturalexpression», continua amb la idea que lesexpressions culturals de caràcter simbòlicpoden ser útils per a la gestió dels parcs.Cal tenir en compte que els llocs no sónespais neutrals, sinó entorns socialmentconstruïts i en contínua evolució, ambhistòries complexes plenes d’expressionssimbòliques i de racons dotats de signifi-cats. Per tant, cal analitzar i entendre elperfil dels usuaris, les seves visions i com-portaments, els nius que aquests cons-trueixen amb el seu ús quotidià dels parcsi la manera com es conformen els senti-ments de pertinença. La finalitat és ofe-rir espais confortables, fer front als con-flictes d’interessos entre els diferents grups,afavorir la reproducció de la diversitat cul-tural i la inclusió ciutadana dels diferentscol·lectius. Per últim, el capítol 7, «Inde-pendence National Historical Park.Recapturing erased histories», recalca laimportància de considerar els significatsi els simbolismes dels parcs, la rellevànciade les representacions culturals compre-ses en la seva història que els atorguen elsdiferents grups humans. Segons aquestesidees, és cabdal per a l’òptim funciona-ment dels parcs explicitar la presènciahistòrica i cultural dels diversos grupsd’usuaris, reconeixent-los mitjançant l’a-dequació de llocs simbòlics que permetinals diferents col·lectius sentir-se una partintegrant del parc i, alhora, que el parcels pertany.Després d’haver repassat aquests casospràctics, el capítol 8 proporciona les basesmetodològiques i les tècniques antro-pològiques específiques utilitzades perrecollir la informació continguda als capí-tols anteriors, amb la finalitat que les per-sones interessades en aquest tipus de recer-ca puguin desenvolupar els seus propisprojectes en uns altres parcs i comunitats.De vegades, pot fer-se difícil trobar elmètode més adequat per estudiar les per-sones en els llocs, especialment quan s’in-tenta recollir informació sobre aspectestan sensibles, intangibles i variables comels valors culturals. Davant d’això, aquestapartat repassa la metodologia qualitati-va existent en antropologia per investigarla vida i els valors culturals de les perso-nes en els grans espais urbans. Els estudisde cas dels capítols anteriors il·lustren comaquests mètodes han estat utilitzats perrespondre qüestions específiques i resol-dre problemes d’alguns entorns en con-cret, oferint exemples pràctics sobre comhan estat aplicades diferents metodolo-gies en diversos emplaçaments.Dit això, aquest capítol comença fentun breu repàs dels mètodes qualitatius enantropologia cultural: les aproximacionsetnogràfiques i observatives, l’anàlisi cons-titutiva i l’etnosemàntica i, finalment, elsprocediments d’avaluació etnogràfica ràpi-da (REAP en anglès). Així, i proposantels procediments d’avaluació etnogràficaràpida com la possibilitat més inclusiva iútil per resoldre problemes relacionatsamb els parcs, es discuteixen les poten-cialitats i les limitacions de cadascunad’aquestes metodologies, dedicant espe-cial atenció a aquesta darrera.Després de recórrer els espais esmen-tats i de presentar les metodologies uti-litzades en cada cas, la conclusió analitzales lliçons identificades per promoure,mantenir i gestionar la diversitat culturalen els parcs urbans i en els llocs amb valor216 Doc. Anàl. Geogr. 48, 2006 RessenyesDAG 48 001-230  3/7/07  12:53  Página 216patrimonial, reflectint i elaborant una sín-tesi transversal que posa en comú les qües-tions apreses sobre la política dels parcsurbans. Així, amb aquest llibre, el PublicSpace Research Group del Graduate Cen-ter de la City University of New York pre-tén expandir el diàleg sobre els espaispúblics més enllà de les nocions de con-fort i vitalitat. La seva voluntat és contri-buir a la creació d’espais realment públics,oberts i inclusius, demostrant com n’ésd’important mantenir la diversitat cultu-ral que fa d’aquests grans espais uns llocsvertaderament urbans. Es tracta, per tant,d’una obra la lectura de la qual pot aju-dar els professionals a construir espaispúblics més adequats a les necessitats delsresidents de les grans ciutats glocals, espe-cialment pel seu contingut metodològici pels exemples pràctics que proporcionael cos central del volum.Laia Oliver-FraucaUniversitat Autònoma de BarcelonaDepartament de Geografialaia.oliver@uab.esRessenyes Doc. Anàl. Geogr. 48, 2006 217Amb aquest treball, més que a fer una sín-tesi, Jordi Bolòs aspira a confeccionar una«guia» de les recerques efectuades fins araen el domini de l’arqueologia del paisat-ge i escampar-ne així la metodologia. L’au-tor, historiador medievalista prou reco-negut, passa pel sedàs tot allò que ha estatfet en matèria d’arqueologia medieval alsPaïsos Catalans, no només del Principatestricte, en la perspectiva europea delsdarrers cinquanta anys, ben bé des de lallavor sembrada per W. G. Hoskins(1955). És, doncs, un exercici d’estat dela qüestió dret i fet.Ja d’entrada cal advertir que, tot i elscomentaris, ben positius, envers elsmètodes de l’arqueologia espacial (Hod-der, Orton, 1990), no és pas aquesta lapista per la qual discorre el llibre. Mésaviat, abona una forma d’arqueomorfo-logia entesa com la «valoració i interpre-tació de les deformacions que trobemfossilitzades en el paisatge actual» (p. 24).L’activitat de l’arqueòleg medieval és defi-nida, sobretot, per l’ús d’un utillatgedocumental específic: el treball de campamb mapes, ortofotos i GIS, per bé quecontrastats amb els documents d’arxiu,la toponímia, les excavacions de jaci-ments, etc. Els 147 mapes que acom-panyen el text, dibuixats expressamentpel mateix autor amb claredat resplen-dent, remarquen aquesta orientació ins-trumental. Amb les tintes tan pujades de to per lametodologia i les tècniques, podem expli-car-nos alguna cosa? On cal anar a parar?L’aproximació del coneixement que per-segueix l’arqueologia medieval és prouclara. El paisatge és el text en el qual hemde llegir les paraules que hauran de des-vetllar-nos, en darrer terme, l’interès «perles relacions existents entre aquest paisat-ge i la societat. No podem oblidar que lamajoria dels canvis esdevinguts en el pai-satge són fruit de canvis econòmics,BOLÒS, Jordi (2004). Els orígens medievals del paisatge català: L’arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Textos i Estudis de Cultura Catalana, 100); 462 p. ISBN: 84-8415-647-8. (N’hi ha un altre tiratge: Barcelona: Institut d’Estudis Catalans (Memòriesde la Secció Històrico-Arqueològica, LXIV), ISBN 84-7283-745-9.)DAG 48 001-230  3/7/07  12:53  Página 217

Ressenyes

LOW, Setha; TAPLIN, Dana; SCHELD, Suzanne (2005).
Rethinking urban parks: Public space and cultural diversity.
Austin: The University of Texas Press, 226 p.
ISBN: 0-292-71254-5

Laia Oliver-Frauca

Directory of Open Access Journals

Rethinking urban parks: Public space and cultural diversity

http://ddd.uab.cat/pub/dag/02121573n48/02121573n48p214.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB

Directory of Open Access Journals