Index de les obres ressenyades: POLIENO, Fragment

Balasch, Manuel

Diposit Digital de Documents de la UAB

Faventia 1611, 1995 111-128 RESSENYES POLIENO (199 1). Frammenti. Edizione, traduzione e cornmento a cura di Adele Tepedino Guerra. Napoli. Aquesta edició dels fragments de Polib és el segon volum de la col~lecció de fragments de Mestres Epicuris dirigida pel professor M. Gigante. Polib morí dins el bienni 2781277, sis o set anys abans de la mort del mateix Epicur. Aquesta fixació és recentís- sima, i cal dir que la professora Tepedino és la primera a consignar-la en una edició. Altrament, a la introducció (phgs. 25 SS.) se'ns dóna hpl iament  la biografia del filb- sof epicuri, amb un excel.lent comentari sobre els punts dubtosos o incerts de les dis- tintes fonts, precisant sempre les dades més versemblants. En un segon apartat de la mateixa intro- ducció (pags. 33 SS.) es passa revista ais titols conservats de les obres de Polib. En el pri- mer dels seus llibres, De definitionibus, remunta ni més ni menys que als vells filb- sofs pre-socratics. Efectivament, Tales de Milet fou el primer que definí el nom, i ja Dembcrit i els pitagbrics, abans del mateix Sbcrates, a qui la filosofia deu el concepte de definició com a gbnere prbxim més diferbncia específica, slesforG&en a definir conceptes particulars, com el fred i la calor. Hipbcrates de Cos provh de definir la medi- cina, perb fou pricipaiment Plató el qui insis- tí en el guany socrhtic, i la professora Tepedino remarca com entre els epicuris Polib és 1'6nic que es preocupa metodolbgi- cament per la definició. En un segon grup de llibres, De philoso- phia I, Adversus aristonem, i en les seves cartes (Epistulae), Polib s'ocupa de temes de teologia, perd d'aquest aspecte n'estem malauradament molt mal informats per defi- cibncies de la tradició; de tota manera, sí que es veu el paper actiu de Polib en la lluita afer- rissada contra les escoles advershries, prin- cipalment i'estoica. Probablement aquí Polié no s'apartava gaire de les doctrines d'Epicur: els déus existeixen, per6 no es preocupen dels homes; de tota manera, aquests els han de retre culte i imitar les seves virtuts: aixb és garantia de felicitat (atarkia). També hi ha el rebuig d'algun vici concret, com la mentida i el perjudici com a garantia de felicitat. La professora Tepedino estudia amb detall totes aquestes doctrines en Epicur mateix i en els mestres epicuris. En un tercer grup de llibres (pags. 55 SS.), Adversus rhetores (el títol és insegur, potser és Adversus rhetoricam, s'es- tudia el pensament matematic de Polib. L'últim dels llibres esmentats era una presa de posició contra Euclides. Aquí Polib es mostra com a defensor resolut de les teories matemktiques d'Epicur i de la seva escola; fou, sens dubte, en aquesta qui més profun- dament cultiva la cibncia matematica. En el seu tractat Adversus rhetores Polib fa una decidida defensa de l'oratbria de Dembstenes, que es veia contestada per tdrics de les esco- les rivals, com Metrodor. L'estudi de la pro- 112 Faventia 16/1. 1995 Ressenves fessora Tepedino és acurat i minuciós, i cons- titueix un exemple de com ha de ser duta a terme una investigació filolbgica. L'edició dels fragments abraqa les cita- cions i els textos papiracis que ens forneixen dades sobre la biografia de Polié (phgs. 8 1 - 90), Dicta (pig. 91), A Scriptis certis (cita- cions dels diversos llibres ja esmentats (pigs. 91-1 10), A Scriptis Incertis (pags. 110- 11 1) i Fragmenta Dubia (pigs. 11 1-1 12). A partir de la pagina 1 15 hi ha la versió italiana {dels fragments (pags. 115-129) i el llibre es clou amb un comentari textual i filolbgic molt recomanable que corona molt dignament el treball. Sengles índexs d'autors i de noms clouen el llibre, ja des d'ara indispensable per als qui vulguin conbixer concretament la figu- ra de Polib, i més generalment el moviment epicuri des dels seus mateixos inicis. Manuel Balasch FILODEM (1991). Storia del filosofi. Platone e Z'Academia. Edizione, tradu- zione e commento a cura di Tiziano Dorandi Bibliopolis. Napoli. El present llibre és l'edició dels papims her- culanesos 1021 (P) i 164 (p), per aquest ordre, que contenen una pari considerable de l'obra, altrament perduda, de Filodem Historica dels filbsofs (CBvrcttb~ tQv rp~hoaocpov). P conté materials per a les vides de Plató i dels acad'ernics fins a Antioc i Aristó d'AscalÓ, extrets de fonts molt diver- ses i que Filodem refongué. Sembla que l'or- dre que presenten les columnes del papims no és aquell en qui: les redacta Filodem, i el profesor Dorandi, després de discutir les diverses propostes que s'han fet sobre aquest aspecte, basant-se principalment en treballs de Gaiser, el savi alemany que tant s'ha dis- tingit en la teorització sobre les doctrines no escrites de Plató, estableix el text seguint l'or- dre cronolbgic dels successius directors de I'Acadbmia. Dorandi rebutja la hipbtesi de Laserre, que defensa una sola font per a tot P, i referma les tesis de Gaiser amb acotacions originals d'ell. Segons aixb, la font més anti- ga seria Dicearc, que s'acabaria a I1 4-5; el que segueix fóra de Filocor, amb notícies ;obretot de l'activitat personal de Plató a 1'Acadbmia; aquesta font, Filocor, es clouria a Ii 37-38, perd reapareixeria a la col. V. Les columnes X-Z (assenyalades així per l'edi- tor) serien text del propi Filodem, una bio- grafia de Plató amb fets altrament ben coneguts, com les seves estades a Sicíiia, la seva venda com a esclau i el seu alliberament posterior, a l'illa d'Egina. De tota manera, hi ha algun petit detall que no encaixa amb el que sabem per altres historiadors, sobretot el fet que Filodem estableix ja un viatge a l'illa mediterrbia immediatament després de la mort de Sbcrates; aixb, entre d'altres, ho defensava l'historiador Neantes, per la qual cosa no es pot excloure que Filodem depen- gui d'aquest autor en més detalls que no podem esbrinar. També la mort de Plató que ens ex~lica Filodem és més aviat novel4esca: hauria estat ocasionada pel disgust amb qub el filbsof va sentir un ritme dactílic acom- panyat amb música de flauta, als ulls d'ell un gros disbarat. Tal com l'edita el professor Dorandi, a la col. VI comenGa prbpiament la histbria de 1'Acadbmia amb la presidbncia dlEspeusip, nebot de Plató; aquí hi hauria una contaminació de fonts, Diocles i Diodor. Les columnes VII-VI11 representen un salt endarrera, amb la vida de Xenbcrates, i pro- bablement se'ns explicaven també activitats de Plató extrafilosbfiques, com les de polí- tic i ambaixador d'Atenes. Les columnes IX-X presenten la vida d'Herhclides Pbntic, un home llest i aprofitat que provi d'inter- pretar a favor seu un oracle de Delfos, segons l'opinió més corrent, que Filodem tanmateix rebutja. Comenqant al final de la col. X i en tota l'XI hi ha la vida de Quer6 de Pel.lene, un esportista doblat de filbsof, deixeble directe de Plató i de Xenbcrates. Fóra el fundador, a més a més, de la ciutat de Queronea, la qual cosa es narra expres- sament a la col. XII. Les columnes XIII- XIV-XV tenen la biografia de Polemó, la font de la qual és Antigon de Carist. 

Ressenyes

http://ddd.uab.cat/pub/faventia/02107570v16n1/02107570v16n1p111.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB