Alberich i Mariné, Joan

Diposit Digital de Documents de la UAB

Les obres dels autors clàssics —en aquest cas escrites en llengua grega— han de sertraduïdes i retraduïdes de tant en tant per tal que el seu contingut pugui connectaramb la sensibilitat dels lectors interessats per la cultura en general sense els conei-xements propis d’una persona que hagi estudiat filologia clàssica, ja que els con-dicionaments sociològics i de tota mena, propis de cada una o dues generacions,van canviant encara que sigui d’una manera més o menys lenta.A través del temps, les paraules d’una llengua normal van canviant molt len-tament tant pel que fa al significat com pel que fa al significant. Una de les tasquesmés importants del traductor és la de respectar tant com pugui el significat delssignes lingüístics de la llengua original tot canviant-los per significants de l’idio-ma que parla el lector. Si, de vegades, ja cal fer aquesta operació en obres d’autorsantics d’una mateixa llengua, resulta imprescindible fer-la en les obres d’autors dellengües diferents. A més a més, en el cas de les obres gregues de l’antiguitat, encomparació amb les obres d’autors de països actuals, no solament hi ha grans distàn-cies geogràfiques i culturals, sinó també grans distàncies temporals. I en aquest cas,les unitats de temps que separen l’autor del lector es compten no per dècades ni persegles, sinó per mil·lennis.Potser una de les millors receptes per fer la delicada tasca de traslladar els mis-satges d’una llengua a una altra és la que ja fa segles aconsellava sant Jeroni quanrepetia a Pammaqui la idea que recollí de Ciceró en el sentit que a l’hora de tra-duir calia non uerbum de uerbo, sed sensum exprimere de sensu.1S’ha afirmat, amb encert, que qualsevol traducció és una petita o una gran traï-ció, perquè poques vegades es poden reflectir els matisos delicats i precisos d’untext original en una versió a un altre idioma, per molt acurada que sigui. Si unaobra original està escrita en vers i també és traslladada en vers en la llengua recep-tora, com que els condicionaments rítmics i lingüístics no són els mateixos, la tra-ducció esdevé més aviat una recreació literària.Quant a les obres homèriques, fins no fa gaire temps, els lectors en llenguacatalana disposàvem de les dues bellíssimes traduccions en vers de l’Odissea deQuaderns. Rev. trad. 15, 2008 81-82Per què cal retraduir les obres dels autors clàssicsJoan Alberich i MarinéUniversitat Autònoma de BarcelonaDepartament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat MitjanaEdifici B. 08193 Bellaterra1. Ad Pammachium de optimo genere interpretandum 14, 5.Carles Riba, de les dues de La Ilíada de Manuel Balasch2 i la de La Ilíada de MiquelPeix.3 Pel que fa a la segona versió de l’Odissea de Carles Riba,4 tothom estàd’acord que es tracta no solament d’una traducció magnífica, sinó d’un dels monu-ments indiscutibles de la literatura catalana del segle XX.Ara bé, una traducció en vers i d’una gran categoria literària requereix una lec-tura reposada i poc apressada per tal de poder-la llegir amb fruïció. En els països dellengua i cultura normalitzades hi ha diverses traduccions, en vers i en prosa. Finsfa poc temps, aquest no ha estat el cas en la llengua pròpia dels Països Catalans.Per això, cada nova traducció de l’obra homèrica ha de ser benvinguda, com larecent versió dels vuit cants primers, en dos volums, de La Ilíada, feta per MontserratRos5 a la Fundació Bernat Metge.D’altra banda, com que els missatges i els continguts de les obres escrites en grecantic són distants en el temps i distints en l’espai i en la sensibilitat dels lectorsreceptors, resulta imprescindible incloure, en una traducció en prosa, notes a peude plana que facilitin la comprensió d’aspectes que no poden ser reflectits en unatraducció. En una traducció en prosa de gairebé totes les obres antigues és acon-sellable no obligar el públic lector a la feixuga tasca de consultar en obres auxi-liars de caràcter institucional, mitològic, geogràfic, històric, literari, etc. Per talque la lectura de certs passatges sigui el més àgil possible, de vegades és difícilmesurar el grau d’informació que s’ha d’oferir al lector. Cal no caure en la temp-tació de fer aparèixer unes notes farcides d’informació bibliogràfica, pròpia de lesrevistes erudites i científiques. I és que les citacions bibliogràfiques envelleixenmolt ràpidament, sobretot en les grans obres de la literatura universal, com és elcas de l’èpica homèrica, a causa de la quantitat d’estudis i de llibres que cada anyes publiquen arreu.En les meves traduccions de La Ilíada i de l’Odissea he procurat emprar unllenguatge senzill i planer i incloure unes notes a peu de pàgina que ofereixin unamínima informació bàsica per tal de facilitar un primer acostament a l’èpica grega.Gosem dir que es tracta d’unes traduccions adreçades al públic lector en generali, especialment, als alumnes de secundària i dels primers anys de les facultats delletres, que per motius professionals conec una mica. No hi ha hagut cap pretensióde substituir les acurades traduccions anteriors en vers o en prosa ni molt menysd’esquivar el text original, ja que seria una solemne absurditat. La meva intencióha estat divulgar l’obra homèrica de la manera més comprensible que he pogutmirant de reflectir el significat de l’obra original —el sensus, com diria sant Jeroni.L’acceptació d’aquestes traduccions pot ser considerada com a bona, gràcies al fetque han aparegut a la col·lecció de llibres de butxaca de La Magrana, de l’edito-rial RBA, la qual cosa ha facilitat diverses reimpressions —una popular, apare-guda el 2005 a la Biblioteca bàsica del diari barceloní El Periódico—, ja que elpreu de cada volum facilita enormement a tothom la seva adquisició.82 Quaderns. Rev. trad. 15, 2008 Joan Alberich i Mariné2. A Biblioteca Selecta, Barcelona, 1971 i a Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1997.3. A Editorial Alpha, Barcelona, 1978.4. A Editorial Catalana, Barcelona, 1919 i a Editorial Alpha, 1948.5. A la Fundació Bernat Metge, Barcelona, volum I, 2005; volum II, 2007.

Per què cal retraduir les obres dels autors clàssics

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Les obres dels autors clàssics —en aquest cas escrites en llengua grega— han de ser
traduïdes i retraduïdes de tant en tant per tal que el seu contingut pugui connectar
amb la sensibilitat dels lectors interessats per la cultura en general sense els conei-
xements propis d’una persona que hagi estudiat filologia clàssica, ja que els con-
dicionaments sociològics i de tota mena, propis de cada una o dues generacions,
van canviant encara que sigui d’una manera més o menys lenta.
A través del temps, les paraules d’una llengua normal van canviant molt len-
tament tant pel que fa al significat com pel que fa al significant. Una de les tasques
més importants del traductor és la de respectar tant com pugui el significat dels
signes lingüístics de la llengua original tot canviant-los per significants de l’idio-
ma que parla el lector. Si, de vegades, ja cal fer aquesta operació en obres d’autors
antics d’una mateixa llengua, resulta imprescindible fer-la en les obres d’autors de
llengües diferents. A més a més, en el cas de les obres gregues de l’antiguitat, en
comparació amb les obres d’autors de països actuals, no solament hi ha grans distàn-
cies geogràfiques i culturals, sinó també grans distàncies temporals. I en aquest cas,
les unitats de temps que separen l’autor del lector es compten no per dècades ni per
segles, sinó per mil·lennis.
Potser una de les millors receptes per fer la delicada tasca de traslladar els mis-
satges d’una llengua a una altra és la que ja fa segles aconsellava sant Jeroni quan
repetia a Pammaqui la idea que recollí de Ciceró en el sentit que a l’hora de tra-
duir calia non uerbum de uerbo, sed sensum exprimere de sensu.1
S’ha afirmat, amb encert, que qualsevol traducció és una petita o una gran traï-
ció, perquè poques vegades es poden reflectir els matisos delicats i precisos d’un
text original en una versió a un altre idioma, per molt acurada que sigui. Si una
obra original està escrita en vers i també és traslladada en vers en la llengua recep-
tora, com que els condicionaments rítmics i lingüístics no són els mateixos, la tra-
ducció esdevé més aviat una recreació literària.
Quant a les obres homèriques, fins no fa gaire temps, els lectors en llengua
catalana disposàvem de les dues bellíssimes traduccions en vers de l’Odissea de
Quaderns. Rev. trad. 15, 2008 81-82
Per què cal retraduir les obres dels autors clàssics
Joan Alberich i Mariné
Universitat Autònoma de Barcelona
Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana
Edifici B. 08193 Bellaterra
1. Ad Pammachium de optimo genere interpretandum 14, 5.
Carles Riba, de les dues de La Ilíada de Manuel Balasch2 i la de La Ilíada de Miquel
Peix.3 Pel que fa a la segona versió de l’Odissea de Carles Riba,4 tothom està
d’acord que es tracta no solament d’una traducció magnífica, sinó d’un dels monu-
ments indiscutibles de la literatura catalana del segle XX.
Ara bé, una traducció en vers i d’una gran categoria literària requereix una lec-
tura reposada i poc apressada per tal de poder-la llegir amb fruïció. En els països de
llengua i cultura normalitzades hi ha diverses traduccions, en vers i en prosa. Fins
fa poc temps, aquest no ha estat el cas en la llengua pròpia dels Països Catalans.
Per això, cada nova traducció de l’obra homèrica ha de ser benvinguda, com la
recent versió dels vuit cants primers, en dos volums, de La Ilíada, feta per Montserrat
Ros5 a la Fundació Bernat Metge.
D’altra banda, com que els missatges i els continguts de les obres escrites en grec
antic són distants en el temps i distints en l’espai i en la sensibilitat dels lectors
receptors, resulta imprescindible incloure, en una traducció en prosa, notes a peu
de plana que facilitin la comprensió d’aspectes que no poden ser reflectits en una
traducció. En una traducció en prosa de gairebé totes les obres antigues és acon-
sellable no obligar el públic lector a la feixuga tasca de consultar en obres auxi-
liars de caràcter institucional, mitològic, geogràfic, històric, literari, etc. Per tal
que la lectura de certs passatges sigui el més àgil possible, de vegades és difícil
mesurar el grau d’informació que s’ha d’oferir al lector. Cal no caure en la temp-
tació de fer aparèixer unes notes farcides d’informació bibliogràfica, pròpia de les
revistes erudites i científiques. I és que les citacions bibliogràfiques envelleixen
molt ràpidament, sobretot en les grans obres de la literatura universal, com és el
cas de l’èpica homèrica, a causa de la quantitat d’estudis i de llibres que cada any
es publiquen arreu.
En les meves traduccions de La Ilíada i de l’Odissea he procurat emprar un
llenguatge senzill i planer i incloure unes notes a peu de pàgina que ofereixin una
mínima informació bàsica per tal de facilitar un primer acostament a l’èpica grega.
Gosem dir que es tracta d’unes traduccions adreçades al públic lector en general
i, especialment, als alumnes de secundària i dels primers anys de les facultats de
lletres, que per motius professionals conec una mica. No hi ha hagut cap pretensió
de substituir les acurades traduccions anteriors en vers o en prosa ni molt menys
d’esquivar el text original, ja que seria una solemne absurditat. La meva intenció
ha estat divulgar l’obra homèrica de la manera més comprensible que he pogut
mirant de reflectir el significat de l’obra original —el sensus, com diria sant Jeroni.
L’acceptació d’aquestes traduccions pot ser considerada com a bona, gràcies al fet
que han aparegut a la col·lecció de llibres de butxaca de La Magrana, de l’edito-
rial RBA, la qual cosa ha facilitat diverses reimpressions —una popular, apare-
guda el 2005 a la Biblioteca bàsica del diari barceloní El Periódico—, ja que el
preu de cada volum facilita enormement a tothom la seva adquisició.
82 Quaderns. Rev. trad. 15, 2008 Joan Alberich i Mariné
2. A Biblioteca Selecta, Barcelona, 1971 i a Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1997.
3. A Editorial Alpha, Barcelona, 1978.
4. A Editorial Catalana, Barcelona, 1919 i a Editorial Alpha, 1948.
5. A la Fundació Bernat Metge, Barcelona, volum I, 2005; volum II, 2007.


http://dialnet.unirioja.es/info/derechosOAI

Per què cal retraduir les obres dels autors clàssics

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB

Revistes Catalanes amb Accés Obert