Skrabec, Simona

Škrabec, Simona

Diposit Digital de Documents de la UAB

La meva dedicació a la traducció literària és resultat del meu interès per la litera-tura. Vaig decidir estudiar Literatura comparada i teoria literària a la universitatde Ljubljana molt abans d’haver-me plantejat fer traducció literària. Després,a Catalunya, vaig fer el doctorat en aquesta disciplina a la Universitat Autònoma deBarcelona. De fet, si no m’hagués traslladat a viure a Barcelona per raons personals,probablement m’hauria dedicat íntegrament a la recerca en el camp de la teorialiterària. Les llengües romàniques tampoc eren en un principi del meu interès, sinóque vaig acabar a Ljubljana, paral·lelament amb Teoria Literària, també la llicen-ciatura en filologia alemanya. Ja veieu que el meu perfil és realment d’un «com-parativista» de vocació. Sempre he concebut la literatura en un espai internacionali encara ara procuro tenir la ment ben oberta per les obres literàries de procedènciamolt diversa i intento comprendre el context en el qual s’han escrit. Una altra cosaque m’ha marcat des de sempre és l’interès per la literatura contemporània, és adir tot el segle XX i el que portem d’aquest nou segle XXI.Però al final les circumstàncies han fet que m’hagi trobat vivint a cavall entredos països que gairebé no sabien res l’un de l’altre, sobretot en el camp de la lite-ratura. Així és que vaig començar a traduir, de fet, per poder parlar dels llibres ide la tradició literària i de la cultura en general d’un i altre país. Per això la tra-ducció no la veig simplement com un treball filològic, sinó que cadascun dels lli-bres que he traduït és un intent d’acostar als lectors tota una realitat desconeguda.Totes les traduccions, si els editors em deixen, porten per això un assaig ben llargd’introducció i sempre he procurat organitzar una presentació del llibre i publicara més a més de la traducció algun estudi en revistes especialitzades, un article enla premsa o bé l’entrevista amb l’autor.Suposo que si d’alguna cosa es beneficien les meves traduccions és del fet quem’he dedicat a estudiar l’estructura d’una obra literària i crec que sóc capaç deveure tensions i riqueses d’un text que van molt més enllà del sentit literal d’unafrase. També la pràctica de traduir en les dues direccions, de l’eslovè al català i delcatalà a l’eslovè, m’ha aportat molt. L’experiència d’haver de traslladar el text arad’una llengua cap a l’altra i dos mesos més tard començar la traducció d’un llibrenou de l’altra llengua cap aquí és molt interessant.Quaderns. Rev. trad. 15, 2008 77-80Traduccions del i al català: un camí d’anada i tornadaSimona SˇkrabecPEN ClubCarrer de la Canuda, 6, 5è. 08002 Barcelonapen@pencatala.catLa transició a la democràcia i al mercat lliure a Eslovènia ha tingut efectes moltbeneficiosos per al món del llibre. Moltes de les grans editorials estatals han sim-plement tancat, altres van esdevenir poc més que botigues on venien material d’ofi-cina i articles d’informàtica, tot menys llibres doncs. I les poques que han quedatdins del negoci estrictament editorial han agafat una orientació molt i molt consu-mista, els seus programes editorials han quedat inundats per llibres de cuina, dejardineria, de bricolatge i amb mètodes per aprendre les llengües amb algun o altrebest seller anglès. Però el fet que de cop desapareguessin gairebé totes les edito-rials i col·leccions que tenien el monopoli sobre la literatura seriosa ha beneficiatels petits i mitjans editors. Així que a partir de 1991 les editorials han sorgit coma bolets i moltes ara ja fa quinze anys que funcionen i tenen uns catàlegs realmentenvejables.Eslovènia és, per sort, encara un país de grans lectors; no es venen gaires llibres,amb una població de dos milions d’habitants (i no de possibles lectors!) no es potesperar cap miracle. Però hi ha una xarxa de biblioteques públiques molt potent iben organitzada, cada any registren onze milions de visites d’usuaris. Vol dir queval la pena fer llibres. La gent els podrà llegir i el que és més bo és que el llibrequedarà a l’abast del públic durant dècades, no el retiraran dels prestatges de la lli-breria tan bon punt no pugui ser considerat una novetat, com passa a Catalunya.Aquest és potser un dels grans avantatges del sistema cultural a Eslovènia.A més, Catalunya suscita grans simpaties, em sembla que l’admiració de fetés mútua. Aquest fet simplifica les coses per trobar complicitat amb els editors,tant de llibres com de revistes o de diaris. En principi, els eslovens estan ben dis-posats per conèixer altres realitats i no m’ha passat mai de trobar algun editor quefes el sord, que no volgués saber res ni de la literatura o del país (cosa que no es potdir pel que fa a la recepció de la literatura eslovena a Catalunya). Ara bé, el paísés petit, no pot absorbir gaires traduccions. Vol dir que la tasca de fer conèixer laliteratura catalana s’ha de construir com una presència constant, amb traduccionsque vagin arribant a poc a poc durant un llarg període de temps. Per això, ja sé perendavant que no pas tots els meus projectes els podré realitzar aviat.Les experiències que he tingut gràcies a les traduccions realitzades només sónpositives. Els efectes que pot tenir un llibre quan entra en una altra cultura mai elspodem mesurar del tot, hi ha tants lectors anònims que mai coneixerem, però quegràcies a la traducció d’un llibre s’han pogut introduir en un altre i desconegutentorn cultural.Potser la qüestió que més em neguiteja és precisament aquesta de no havercontribuït gens a formar un equip que pogués continuar obrint els camins en aques-ta direcció. No visc al meu país, així que és difícil prendre cap iniciativa seriosa iamb possibilitats d’èxit en aquesta direcció. Confio que el lectorat que des de fauns anys funciona a Ljubljana ajudarà a difondre el coneixement sobre la llenguai el país i que algun dels alumnes més tard o més d’hora s’interessarà prou comper voler-ho conèixer de més a prop. També hi ha altres traductors del català a l’es-lovè que s’han trobat fent aquesta feina una mica per casualitat com jo mateixa i veigque segueixen fent i traduint i que l’entusiasme no se’ls acaba. Ara, tot continuadepenent de la iniciativa personal, per això no veig que la continuïtat de l’inter-78 Quaderns. Rev. trad. 15, 2008 Simona S˘krabeccanvi literari entre Catalunya i Eslovènia estigui garantida. Encara falta molt, sommassa pocs per ara els qui ens hi dediquem. Segurament ajudaria també si aCatalunya es despertés un interès més viu per Eslovènia. L’intercanvi cultural maies construeix només en una sola direcció.No hi ha cap traducció i diria que gairebé tampoc cap llibre, fora dels realmentcomercials, que es publiqui a Eslovènia sense cap mena d’ajut. El país és tan petitque vendre 200 exemplars ja és tot un èxit, a més el llibre és molt car, una novel·laqualsevol fàcilment costa al voltant de 50 euros. Les vendes són escasses i sovintno juguen cap paper, els editors s’han d’assegurar la supervivència amb l’habili-tat d’obtenir subvencions a casa i si es tracta de traduccions també a l’estranger.Fins a un cert punt, el sistema em sembla raonable perquè crec que cada nació had’invertir en la seva infraestructura cultural. Però voldria proposar-vos una refle-xió una mica més aprofundida sobre el fenomen de les subvencions dins del con-text internacional.Gairebé tots els països europeus i de la resta del món desenvolupat preveuen pera la difusió de la seva literatura a l’estranger uns ajuts específics. L’altra possibilitatl’ofereix la Comissió Europea i el seu programa Cultura 2000, que dóna la priori-tat en la concessió d’ajuts a les obres escrites o bé traduïdes en llengües de menysdifusió, les meves traduccions se n’han beneficiat en més d’una ocasió.D’una manera semblant com les institucions catalanes —primer la Institucióde les Lletres Catalanes i després l’Institut Ramon Llull— també altres cultureshan anat desenvolupant les estratègies per una major presència fora de les fronte-res de la seva llengua. Les cultures més grans normalment confien la concessiódels ajuts directament al Ministeri de Cultura del país respectiu, però sovint tenenuna potent xarxa d’instituts culturals, dedicats bàsicament a l’ensenyament de lallengua, que ajuda a canalitzar totes les sol·licituds. Ben mirat, en aquests casos elsuport financer no inclou només la traducció de l’obra estrictament, sinó que unaeditorial pot comptar que aquesta xarxa d’entitats culturals servirà per a fer una bonapromoció de totes les novetats que s’acabin traduint d’una de les quatre, cinc gransllengües d’Europa.Aquesta possibilitat de difusió d’obres un cop traduïdes falla, en canvi, en lamajoria d’altres literatures mitjanes i petites, encara que la majoria tenen previstun bon programa de suport a la traducció de les seves pròpies literatures.Podem concloure, doncs, que la traducció no és una activitat poc subvencio-nada. Però precisament a causa d’això pot ser potencialment molt feble. Ràpidamentdescobrirem que els països amb menys recursos publiquen menys obres a l’es-tranger. Aquesta és una situació justa? Però no només això, una relativa abundàn-cia de subvencions ha creat a tot Europa el clima en el qual un editor pràcticamentno està disposat a publicar una traducció si aquesta no ve finançada des del seupaís d’origen.Tradicionalment, la importància de la traducció provenia sobretot del fet queper aquesta via la pròpia llengua es nodria amb l’aportació d’altres cultures. Elcentre de gravetat s’està desplaçant i —forçant una mica la situació— podríem dirque avui la tasca de les traduccions és exactament l’oposada. Les traduccions hande demostrar la capacitat d’introduir la pròpia cultura en un entorn estranger. EsTraduccions del i al català: un camí d’anada i tornada Quaderns. Rev. trad. 15, 2008 79considera tenir èxit quan es produeix un gran nombre d’obres pròpies exportades,en canvi la importació d’obres literàries ja no sembla tenir gaire importància.A Catalunya, aquest punt de vista és especialment greu. Una de les grans feblesesdel sistema literari català és precisament el seu veïnatge amb l’espanyol i la capa-citat de tots els parlants del català de llegir en aquesta llengua veïna. Des del puntde vista pragmàtic, les traduccions al català són —prescindibles.Caldria posar més atenció per equilibrar aquesta situació. Estaria molt bé queper publicar una traducció es pogués recórrer també als ajuts del país al qual vadestinada la traducció i no només haver de comptar gairebé sempre només ambles subvencions del país d’origen de l’obra. Em sembla que tots, tant els traduc-tors com els gestors culturals, hauríem de fer una reflexió en aquest sentit. No sem-pre les mesures que apaivaguen la primera necessitat tenen un efecte beneficiós ide llarga durada.80 Quaderns. Rev. trad. 15, 2008 Simona S˘krabec

Traduccions del i al català : un camí d'anada i tornada

Revistes Catalanes amb Accés Obert

La meva dedicació a la traducció literària és resultat del meu interès per la litera-
tura. Vaig decidir estudiar Literatura comparada i teoria literària a la universitat
de Ljubljana molt abans d’haver-me plantejat fer traducció literària. Després,
a Catalunya, vaig fer el doctorat en aquesta disciplina a la Universitat Autònoma de
Barcelona. De fet, si no m’hagués traslladat a viure a Barcelona per raons personals,
probablement m’hauria dedicat íntegrament a la recerca en el camp de la teoria
literària. Les llengües romàniques tampoc eren en un principi del meu interès, sinó
que vaig acabar a Ljubljana, paral·lelament amb Teoria Literària, també la llicen-
ciatura en filologia alemanya. Ja veieu que el meu perfil és realment d’un «com-
parativista» de vocació. Sempre he concebut la literatura en un espai internacional
i encara ara procuro tenir la ment ben oberta per les obres literàries de procedència
molt diversa i intento comprendre el context en el qual s’han escrit. Una altra cosa
que m’ha marcat des de sempre és l’interès per la literatura contemporània, és a
dir tot el segle XX i el que portem d’aquest nou segle XXI.
Però al final les circumstàncies han fet que m’hagi trobat vivint a cavall entre
dos països que gairebé no sabien res l’un de l’altre, sobretot en el camp de la lite-
ratura. Així és que vaig començar a traduir, de fet, per poder parlar dels llibres i
de la tradició literària i de la cultura en general d’un i altre país. Per això la tra-
ducció no la veig simplement com un treball filològic, sinó que cadascun dels lli-
bres que he traduït és un intent d’acostar als lectors tota una realitat desconeguda.
Totes les traduccions, si els editors em deixen, porten per això un assaig ben llarg
d’introducció i sempre he procurat organitzar una presentació del llibre i publicar
a més a més de la traducció algun estudi en revistes especialitzades, un article en
la premsa o bé l’entrevista amb l’autor.
Suposo que si d’alguna cosa es beneficien les meves traduccions és del fet que
m’he dedicat a estudiar l’estructura d’una obra literària i crec que sóc capaç de
veure tensions i riqueses d’un text que van molt més enllà del sentit literal d’una
frase. També la pràctica de traduir en les dues direccions, de l’eslovè al català i del
català a l’eslovè, m’ha aportat molt. L’experiència d’haver de traslladar el text ara
d’una llengua cap a l’altra i dos mesos més tard començar la traducció d’un llibre
nou de l’altra llengua cap aquí és molt interessant.
Quaderns. Rev. trad. 15, 2008 77-80
Traduccions del i al català: 
un camí d’anada i tornada
Simona Sˇkrabec
PEN Club
Carrer de la Canuda, 6, 5è. 08002 Barcelona
pen@pencatala.cat
La transició a la democràcia i al mercat lliure a Eslovènia ha tingut efectes molt
beneficiosos per al món del llibre. Moltes de les grans editorials estatals han sim-
plement tancat, altres van esdevenir poc més que botigues on venien material d’ofi-
cina i articles d’informàtica, tot menys llibres doncs. I les poques que han quedat
dins del negoci estrictament editorial han agafat una orientació molt i molt consu-
mista, els seus programes editorials han quedat inundats per llibres de cuina, de
jardineria, de bricolatge i amb mètodes per aprendre les llengües amb algun o altre
best seller anglès. Però el fet que de cop desapareguessin gairebé totes les edito-
rials i col·leccions que tenien el monopoli sobre la literatura seriosa ha beneficiat
els petits i mitjans editors. Així que a partir de 1991 les editorials han sorgit com
a bolets i moltes ara ja fa quinze anys que funcionen i tenen uns catàlegs realment
envejables.
Eslovènia és, per sort, encara un país de grans lectors; no es venen gaires llibres,
amb una població de dos milions d’habitants (i no de possibles lectors!) no es pot
esperar cap miracle. Però hi ha una xarxa de biblioteques públiques molt potent i
ben organitzada, cada any registren onze milions de visites d’usuaris. Vol dir que
val la pena fer llibres. La gent els podrà llegir i el que és més bo és que el llibre
quedarà a l’abast del públic durant dècades, no el retiraran dels prestatges de la lli-
breria tan bon punt no pugui ser considerat una novetat, com passa a Catalunya.
Aquest és potser un dels grans avantatges del sistema cultural a Eslovènia.
A més, Catalunya suscita grans simpaties, em sembla que l’admiració de fet
és mútua. Aquest fet simplifica les coses per trobar complicitat amb els editors,
tant de llibres com de revistes o de diaris. En principi, els eslovens estan ben dis-
posats per conèixer altres realitats i no m’ha passat mai de trobar algun editor que
fes el sord, que no volgués saber res ni de la literatura o del país (cosa que no es pot
dir pel que fa a la recepció de la literatura eslovena a Catalunya). Ara bé, el país
és petit, no pot absorbir gaires traduccions. Vol dir que la tasca de fer conèixer la
literatura catalana s’ha de construir com una presència constant, amb traduccions
que vagin arribant a poc a poc durant un llarg període de temps. Per això, ja sé per
endavant que no pas tots els meus projectes els podré realitzar aviat.
Les experiències que he tingut gràcies a les traduccions realitzades només són
positives. Els efectes que pot tenir un llibre quan entra en una altra cultura mai els
podem mesurar del tot, hi ha tants lectors anònims que mai coneixerem, però que
gràcies a la traducció d’un llibre s’han pogut introduir en un altre i desconegut
entorn cultural.
Potser la qüestió que més em neguiteja és precisament aquesta de no haver
contribuït gens a formar un equip que pogués continuar obrint els camins en aques-
ta direcció. No visc al meu país, així que és difícil prendre cap iniciativa seriosa i
amb possibilitats d’èxit en aquesta direcció. Confio que el lectorat que des de fa
uns anys funciona a Ljubljana ajudarà a difondre el coneixement sobre la llengua
i el país i que algun dels alumnes més tard o més d’hora s’interessarà prou com
per voler-ho conèixer de més a prop. També hi ha altres traductors del català a l’es-
lovè que s’han trobat fent aquesta feina una mica per casualitat com jo mateixa i veig
que segueixen fent i traduint i que l’entusiasme no se’ls acaba. Ara, tot continua
depenent de la iniciativa personal, per això no veig que la continuïtat de l’inter-
78 Quaderns. Rev. trad. 15, 2008 Simona S˘krabec
canvi literari entre Catalunya i Eslovènia estigui garantida. Encara falta molt, som
massa pocs per ara els qui ens hi dediquem. Segurament ajudaria també si a
Catalunya es despertés un interès més viu per Eslovènia. L’intercanvi cultural mai
es construeix només en una sola direcció.
No hi ha cap traducció i diria que gairebé tampoc cap llibre, fora dels realment
comercials, que es publiqui a Eslovènia sense cap mena d’ajut. El país és tan petit
que vendre 200 exemplars ja és tot un èxit, a més el llibre és molt car, una novel·la
qualsevol fàcilment costa al voltant de 50 euros. Les vendes són escasses i sovint
no juguen cap paper, els editors s’han d’assegurar la supervivència amb l’habili-
tat d’obtenir subvencions a casa i si es tracta de traduccions també a l’estranger.
Fins a un cert punt, el sistema em sembla raonable perquè crec que cada nació ha
d’invertir en la seva infraestructura cultural. Però voldria proposar-vos una refle-
xió una mica més aprofundida sobre el fenomen de les subvencions dins del con-
text internacional.
Gairebé tots els països europeus i de la resta del món desenvolupat preveuen per
a la difusió de la seva literatura a l’estranger uns ajuts específics. L’altra possibilitat
l’ofereix la Comissió Europea i el seu programa Cultura 2000, que dóna la priori-
tat en la concessió d’ajuts a les obres escrites o bé traduïdes en llengües de menys
difusió, les meves traduccions se n’han beneficiat en més d’una ocasió.
D’una manera semblant com les institucions catalanes —primer la Institució
de les Lletres Catalanes i després l’Institut Ramon Llull— també altres cultures
han anat desenvolupant les estratègies per una major presència fora de les fronte-
res de la seva llengua. Les cultures més grans normalment confien la concessió
dels ajuts directament al Ministeri de Cultura del país respectiu, però sovint tenen
una potent xarxa d’instituts culturals, dedicats bàsicament a l’ensenyament de la
llengua, que ajuda a canalitzar totes les sol·licituds. Ben mirat, en aquests casos el
suport financer no inclou només la traducció de l’obra estrictament, sinó que una
editorial pot comptar que aquesta xarxa d’entitats culturals servirà per a fer una bona
promoció de totes les novetats que s’acabin traduint d’una de les quatre, cinc grans
llengües d’Europa.
Aquesta possibilitat de difusió d’obres un cop traduïdes falla, en canvi, en la
majoria d’altres literatures mitjanes i petites, encara que la majoria tenen previst
un bon programa de suport a la traducció de les seves pròpies literatures.
Podem concloure, doncs, que la traducció no és una activitat poc subvencio-
nada. Però precisament a causa d’això pot ser potencialment molt feble. Ràpidament
descobrirem que els països amb menys recursos publiquen menys obres a l’es-
tranger. Aquesta és una situació justa? Però no només això, una relativa abundàn-
cia de subvencions ha creat a tot Europa el clima en el qual un editor pràcticament
no està disposat a publicar una traducció si aquesta no ve finançada des del seu
país d’origen.
Tradicionalment, la importància de la traducció provenia sobretot del fet que
per aquesta via la pròpia llengua es nodria amb l’aportació d’altres cultures. El
centre de gravetat s’està desplaçant i —forçant una mica la situació— podríem dir
que avui la tasca de les traduccions és exactament l’oposada. Les traduccions han
de demostrar la capacitat d’introduir la pròpia cultura en un entorn estranger. Es
Traduccions del i al català: un camí d’anada i tornada Quaderns. Rev. trad. 15, 2008 79
considera tenir èxit quan es produeix un gran nombre d’obres pròpies exportades,
en canvi la importació d’obres literàries ja no sembla tenir gaire importància.
A Catalunya, aquest punt de vista és especialment greu. Una de les grans febleses
del sistema literari català és precisament el seu veïnatge amb l’espanyol i la capa-
citat de tots els parlants del català de llegir en aquesta llengua veïna. Des del punt
de vista pragmàtic, les traduccions al català són —prescindibles.
Caldria posar més atenció per equilibrar aquesta situació. Estaria molt bé que
per publicar una traducció es pogués recórrer també als ajuts del país al qual va
destinada la traducció i no només haver de comptar gairebé sempre només amb
les subvencions del país d’origen de l’obra. Em sembla que tots, tant els traduc-
tors com els gestors culturals, hauríem de fer una reflexió en aquest sentit. No sem-
pre les mesures que apaivaguen la primera necessitat tenen un efecte beneficiós i
de llarga durada.
80 Quaderns. Rev. trad. 15, 2008 Simona S˘krabec
