Index de les obres ressenyades: Evelyn F KELLER, Reflexiones sobre género y cienci

Solsona Pairó, Núria

Diposit Digital de Documents de la UAB

Ressenyes Doc. Anii. Geogr. 26, 1995 339 qui: el tractament del tema des de l'bpti- ca del curs de vida és molt DOC corrent. En el llibre s'ha vist com la utilització de I'anilisi evolutiva dels fenbmens és fona- mental per poder resoldre els problemes de les dones. Aauesta és l'única forma d'andisi que permet tractar aquests temes de manera evolutiva, tal com ocorren en la realitat. Per altra banda, és important indicar que malgrat el gran nombre de temes que tracten i del fet que els capítols estiguin escrits per diferents autores s'hi poden trobar fils conductors i nexes d'unió entre ells i, per tant, se'n poden extreure con- clusions globals importants. Cada capí- tol per separat té el seu sentit i les seves conclusions, perb el llibre presenta una congruencia interna que fa que mantin- gui una unitat. Finalment, crec important la crida que fan les compiladores al final del llibre en la qual reclamen una visió, a I'hora de pla- nificar, més propera als veritables pro- blemes de les dones, perb sense perdre's en particularitats. Aquesta obra és un bon exemple de com haurien de desenvolu- par-se les analisis per fer-ho. Encara que requereix uns coneixements bisics sobre el tema, el llibre es pot llegir amb certa facilitat. El fet que els textos estiguin acompanyats de mipes, fotogra- fies i grifics ajuda a facilitar la seva com- prensió i a aconseguir aquest efecte. Eva Jiménez Julia Departament de Geografia Universitat Autbnoma de Barcelona KELLER, Evelyn F. (1 989). Reflexiones sobre género y ciencia. Ed. Alfons el MagnBnim. Generalitat Valenciana. La publicació del llibre Reflexiones sobre género y ciencia, d'Evelyn F. Keller, tra- dui't per Ana Sánchez, per Edicions Mons el Magninim de la Generalitat Valenciana, és un punt de referencia interessant. És difícil disposar de bibliografia sobre I'ank lisi de la ciencia des d'una perspectiva feminista que no sigui en angles. Keller és una de les pioneres en la re- flexió dels fonaments e~istemolbgics de U la citnZia des d'una perspectiva de gkne- re i. uer tant. una de les autores més cita- ' ' des en els treballs que s'han fet després, tant en els imbits &investigació científica, com en l'ensenyament i aprenentatge de les ciencies experimentals, des d'aquesta perspectiva. La intenció del llibre, tal com assenya- la Keller, no és la d'estudiar l'absencia relativa de dones en citncia, encara que és cert que són els homes els que s'hi han dedicat fonamentalment, sinó l'atribució aue es fa de masculinitat a la ciencia en ;ant que domini intel.lectua1. És a dir, la intenció no és fer una analisi de caracter sociolbgic sobre I'accés de les dones a la citncia, ja que aquesta és potser la part més coneguda. Keller explica en la introducció que, com a biofísica matematica, s'identificava de tot cor amb les lleis de la física i amb el lloc que ocupen en la jerarquia del conei- xement. A uartir dels anvs setanta es va comengar a plantejar algunes qüestions que, d'entrada, li van semblar absurdes, perb que gradualment la van portar a explorar la relació entre el gknere i la cien- cia: la perspectiva esbiaixada de gtnere inherent al desenvolupament investiga- dor de les ciencies. Cap als anys seixanta hi van haver diferents investigadors que van iniciar formes d'estudi, i de resolució de problemes, en el camp de les anome- nades cittncies ((dures)) que han posat en evidencia el vincle que s'estableix entre que s'investiga, com s'investiga i quines conclusions es destaquen del que s'ha investigat. Keller parteix del reconeixement que tant genere com ciencia són categories construi'des socialment. Citncia és el nom que donem a un conjunt de practiques i que es presenta com un ((cos de conei- 340 Doc. Any. Geogr. 26, 1995 Ressenyes xement)) delineat per una comunitat, que no es defineix únicament per les exigen- cies de la prova lbgica i la verificació expe- rimental, sinó de manera similar a com ccmasculb i ((femení)) són categories defi- nides per una cultura. Les dones, els homes i la ciencia són creats a eartir d'una dinimica complexa de forces cognitives, socials i emocionals entreteixides. En la primera secció del llibre, de caric- ter histbric, Keller planteja que la ciencia ha evolucionat sota la influencia forma- tiva d'un ideal de masculinitat particular. A finals del segle MI les definicions d'allb que era ccmasculí)) i ((femení)) van ser pola- ritzades de manera que s'adeqüessin millor a la divisió cada vegada més important entre el treball productiu i la llar, necessi- ria en els inicis del capitalisme industrial. La construcció de la cikncia moderna. &u Keíier citant Francis Bacon, es va voler basar en una filosofia aue mereixés ano- menar-se ccmasculina)). La cikncia moder- na va evolucionar en coniunció amb una ideologia de gknere que va ajudar a con- formar-la. Així ho explica Bacon en I'obra Ternporis Purtus Masculus (((El naixement masculí del temps))), escrita el 1602 o 1603 i no publicada en vida de Bacon. La interpretació que el seu traductor, Farrington (1951), fa del títol és que Bacon vol insinuar que ((la ciencia ante- rior representava només un descendent femení, passiu, dkbil, expectant, perb que ara ha nascut un fill mascle actiu, viril, generatiu)). En la segona secció del llibre, de caric- ter psicolbgic, Keller explora les relacions entre la subjectivitat i l'objectivitat. Ho  fa des de la ((teoria de les relacions obiec- tals)) del camp de la psicologia del desen- volupament, que intenta explicar de quina manera les nostres primeres expe- riencies, determinades per les relacions familiars socialment estructurades, aju- den a conformar la nostra concepció del món. La idea d'objectivitat ha estat qiiestio- nada des dels corrents crítics de la filoso- fia de la citncia, la qual assenyala que tota observació és intrínsecament subjectiva i, per tant, depen dels valors de la persona que observa i del seu marc tebric. Diferents estudis fets en biologia han posat en qüestió l'objectivitat de la cien- cia i des de la física es planteja que I'ob- jecte esta unit a subjecte pel sol fet de la manieulació. L'objectivitat com a característica per- sonal, segons els estudis psicolbgics rea- litzats, és el resultat de I'autonomia afectiva en un procés marcat pel gknere. L'ansietat provocada en el procés de separació de la mare conforma les dues direccions que pot prendre I'autonomia del subjecte en aquest procés, que ser& una obiectivitat estitica en el cas dels nens i dinimica en el cas de les nenes. La ciencia treballa amb un conceete d'objectivitat molt proper a ~'objectivi- tat estitica. La tercera secció del Ilibre, de caricter científico-filosbfic, esti plantejada de manera que permet retornar a temes que s'han plantejat en els capítols anteriors. Keller tracta el tema de com la ideologia de genere té un impacte indirecte en la construcció de les teories científiques. El resultat dels estudis socials de la cien- cia fets fins ara ha tingut poc impacte sobre la manera de pensar de les científi- ques i els científics. Hi  ha acord en qui: les pressions socials i polítiques afecten els usos, els enfocaments de la investiga- ció científica. la histbria externa de la cien- cia, perb costa més acceptar que aquestes pressions poden afectar els resultats que surten dels laboratoris i centres d'investi- pació. '2 Malgrat el rebuig de la ((neutralitat cien- tífica)), els estudis socials de la ciencia han fet la crítica en unes formes que perme- ten mantenir la divisió entre públic i pri- vat, impersonal i personal, masculí i femení. Una perspectiva de gi:nere iden- tifica aquestes divisions com un aspecte central de I'estructura bisica de la cien- cia, i s'enfronta a la tasca d'examinar les Ressenyes Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 341 arrels, la dinkmica i les conseqütncies d'a- questa xarxa interactiva d'associacions i disjuncions que constitueixen el que es podria anomenarccsistemes generelcien- cia)). L'opacitat del sistema sexelgtnere habitual en la societat occidental s'agu- ditza en la construcció del coneixement científic per la retbrica del mttode cien- tífic que es basa en les suposades obser- vació i experimentació lliures de subjectivitat. El biaix sexista en la investigació cienti- fica fa refertncia a l'admesa objectivitat de la ciencia i planteja que el tipus de pro- blemes que s'investiguen, les preguntes que es consideren, les mostres que s'es- cullen, etc. estan impregnades d'un ideal de masculinitat. Alguns exemples a nivell histbric serien els estudis sobre la mesu- ra dels cranis i sobre el pes dels cervells, realitzats durant els segles XWII i NX, que donaven resultats numerics que perme- tien justificar la inqüestionable inferiori- tat de les dones. Avui continua pendent la controvtrsia sobre si la lateralitat del cervell explica necessiriament els rols socialment diferenciats de les dones i els homes. Els grans conceptes de la teoria evolu- cionista darwiniana: els processos d'a- daptació la supervivencia del més apte, no són simples termes que comenten una histbria reconstitui'da, no estan buits de poder explicatiu per ells mateixos, sinó que comporten la temptació de definir una veritat general de l'evolució de les especies, denunciada a vegades pels propis especialistes en evolució. Aquesta teoria crea una dinimica on les ficcions imagi- nades corren el risc de proposar nous Ili- gams d'interb i de sentit entre els objectes d'investigació i el personal investigador. Durant el segle xx continua una certa forma de determinisme biolbgic que con- sisteix a afirmar que el món social i cul- tural esta determinat per causes naturals de caracter biolbgic: genetiques, anatb- miques, hormonals o d'altre tipus. La sociobiologia, la investigació sobre les diferencies hormonals, permet continuar justificant les diferencies impregnades de jerarquia entre els homes i les dones, en la mesura que declara que el patriarcat és producte de l'evolució i que, per selecció natural, té avantatges des del punt de vista adaptatiu, ja que esti basat en els gens seleccionats en els orígens de la nostra " histbria evolutiva. L'etologia i especialment la primatolo- gia són ciencies molt esbiaixades pel fet d'incloure el subiecte en l'obiecte d'in- vestigació. Així, el model d'home caGa- dorldona recol.lectora aue oermetia 1 I interpretar l'origen i l'evolució de la humanitat centrats en el rol de l'home no va ser qüestionat fins al 1971. Tal com diu Keller, en tant que cientí- fiques i científics la nostra missió és enten- dre i explicar els fenbmens naturals, perb les paraules entendre i explicar tenen molts significats. En el nostre gelós anhel de trobar models d'explicació familiar, correm el perill de no adonar-nos de les discrepincies existents entre les nostres predisposicions i el ventall de possibili- tats inherents als fenbmens naturals. En resum, correm el perill d'imposar a la naturalesa les histbries que ens agradaria escoltar, de mantenir la creenGa que hi ha una correspondencia unívoca entre teo- ria i realitat. Ja he comentat la dificultat de disposar de bibliografia sobre aquest tema que no sigui en llengua anglesa. Avui la majoria de recerques sobre les citncies físiques i biolbgiques des d'una perspectiva femi- nista es realitzen en el món angloparlant. En l'area mediterrinia podem destacar l'existencia a Itilia del grup Ipazia. Amb aquest nom, en honor de la matemitica, astrbnoma i filbsofa aue va viure a Alexandria durant els segles IV i V, es tro- ben algunes dones per fer comunitat cien- tífica i promoure una nova manera de fer cikncia. Des del feminisme de la difertn- cia plantegen la necessitat de modificar el criteri d'autoritat científica i donar-hi suport en l'autoritat femenina. 342 Doc. And. Geogr. 26, 1995 Ressenyes En els nostre país, a nivell acadtmic ins- titucional, de moment són molt pocs els esfor~os dedicats a la recerca en aquest camp. Els diferents seminaris d'estudis i instituts d'investigacions interdisciplini- ries feministes de les universitats tot just comencen a plantejar-se el tema. En conjunt, crec que Rejexiones sobre género y citncia és un llibre que malgrat que té alguns aspectes difícils per perso- nes no iniciades en epistemologia de la citncia, és un punt interessant per comenGar a reflexionar des d'una pers- pectiva fins avui poc coneguda en el nos- tre país. Es una llhstima que I'editorial valenciana que I'ha publicat hagi oblidat incloure la bibliografia que segur que ens oferiria la possibilitat d'ampliar coneixe- ments. Núria Solsona Química, Centre de Documentació i Experimentació de Cikncies Departament dlEnsenyament SPAIN, D a p h n e  (1992). Gendered Spaces. Londres: University of North Carolina Press, 294 p. D a ~ h n e  S ~ a i n  fa amb Gendered Sbaces una andisi innovadora de la construcció espacial del gknere, per mitji de I'estudi de les interdependkncies i relacions sor- gides de les variables estatus social i segre- gació espacial en diferents cultures. Les quasi tres-centes pigines de Acil i amena lectura que formen Gendered Spaces són de gran interes per als gebgrafs, ja que es tracta d'una visió dels estudis espacials des de I'arquitectura, que incor- pora la variable espai als estudis de gk.nere. El llibre, tal com enuncia Spain des del seu inici, no pretén explicar el perqut o I'origen d'una estratificació que tendeix a afavorir l'estatus -i poder- social dels homes com a col.lect&itat en la majoria de societats (ja sigui a través del temps o de l'espai), sinó que posa una atenció total i especial a com aquestes difertncies es mantenen i es perpetuen allíon tenen lloc les relacions socials entre homes i dones. L'autora formula aixi el concepte de les institucions espacials, al voltant del qual gira tot el llibre, i amb el qual designa aquells imbits on es realitzen la produc- ció i la reproducció de les diverses activi- tats socials i, per tant, també les prbpies desigualtats de gtnere. D'aquesta manera, Spain analitza algun dels espais més importants i consagrats on es desenvolu- pen les seves institucions socials corres- ponents: Ilarlfamília, escola/educació, lloc de treballtreball. Els tres binomis són exa- minats i comparats intraculturalment per tal d'evidenciar la segregació geografica i arquitectbnica que es produeix en termes de gtnere, aixi com la incidencia i el paral.lelisme d'aquesta amb les difertn- cies d'estatus. El punt de partida de Spain en aquest llibre és una premissa f o r ~ a  coneguda, acceptada i treballada en diferents imbits disciplinaris: les d@rtncies biohgiques entre els sexes sdn constants a través del temps i /'espai, mentre que les derivades de les impli- cacions socials -@procedents les relacions degtnere- no. Es en relació amb aixb, i a partir d'aquí, que l'autora incorpora una de les tesis estructuradores del llibre, i la que converteix Gendered Spaces en una lectura d'especial interes per als gebgrafs i gebgrafes (i per a tot aquellla interessat a ressaltar les diferencies i similituds de les relacions de genere en l'espai): les varia- bles geogrdjca i arquitectinica, enteses com a eines per estudiar les mateixes pro- blemitiques perb a diferents escales; són, doncs, imbits d'estudi que cal tenir en compte en la comprensió dels processos i les relacions de gtnere. Es mitjan~ant aquests que l'autora intenta constatar com la generització de les diferents institucions espacials (la distribució i utilització de I'espai segons sexes), fenomen present a moltes cultures d'arreu del món i a tra- vés del temps, influeix, permet i reforla 

Ressenyes

http://ddd.uab.cat/pub/dag/02121573n26/02121573n26p339.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB