Index de les obres ressenyades: Cindy KATZ i Janice MONK, Full Circle

Jiménez Julià, Eva

Diposit Digital de Documents de la UAB

Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 335-350 RESSENYES KATZ, C.; MONK, J. (1993) Full cicles. Nova York: Roudledge, 31 7 p. Aquest iiibre recull les aportacions de dife- rents autores sobre el tema del life course (curs de vida) de dones en diversos espais geogrifics, tant del Primer Món com del Tercer. Les compiladores són Jancie Monk, Directora Executiva del South West Institute for Research on Women a la Universitat d'hizona, i Cindi Katz, Dro- - L  fessora agregada de Psicologia Ambiental al Graduate School and University Center de la City University de Nova York. Les idees principals que s'hi desenvolu- pen estan resumides en el títol. Una de les primeres ~üestions analitzades és la utilit- zació del terme curs de vida en contrapo- sició a la de lz$ cycle (cicle de vida). La primera permet introduir amb més facili- tat la idea que les experittncies, dins d'una mateixa edat, són diferents i que, per tant, els vincles entre aquestes i I'edat biolbgica no són tan clares com es podria pensar en un principi. En canvi, el terme cicle de vzdt implica que els canvis al llarg de la vida són cíclics i d'alguna manera inevitables. Per una altra banda, el títol també esta- ria relacionat amb la idea de M.C. Ba- teson (1990)' del fet que ies dones comencen una nova vida unes quantes 1. BATFSON, M.C. (1990). Composinga life. Nova York: Plume/Penguin Books. vegades al llarg de la seva existttncia, perb cada vegada ho fan aportant diversos aspectes de les seves experikncies passa- des. Així, Full circles inclouria una meti- fora referida tant a l'espai com al temps. L'objectiu principal d'aquesta obra és descriure els canvis en les vides de les dones a mesura que es van fent grans. Aquest tipus d'anilisi és molt novell dins dels estudis de gknere. Les autores recla- men un nombre més elevat d'estudis sobre dones fora de les edats centrals. Assenyalen que les diferkncies en el curs de vida no es basen tan sols en difertn- cies biolbgiques, sinó, sobretot, en les dife- rents experittncies familiars, cornunitiries i histbriques, i que, per tant, aquestes divergtncies es van fent més significati- ves al llarg de la vida. Així, el iiibre té dues característiques que en un principi podien semblar contra- dictbries, perb que en aquest cas es com- plementen. Per un cantó, té una voluntat integradora. Per les autores és important fer un tractament interdisciplinari del tema, perqutt la metodologia que fan ser- vir, la del curs de vida, és nova en els estu- dis de geografia del gttnere. U n  dels objectius principals de l'obra és que les persones que la llegeixin interconnectin els temes tractats i treguin conclusions globals de I'obra en conjunt. Per un altre cantó, I'obra pretén analit- zar I'especificitat. Les experittncies que es tenen en un moment donat depenen del 336 Doc. Anil. Geogr. 26.1995 Ressenyes lloc on es viu, de l'edat que es té, de la generació a quk es pertany i de les altres experitncies que s'han anat acumulant al llarg de la vida. Així, el llibre comenGa amb una descripció, per generacions, de les vides de les avantpassades de les com- piladores. El llibre es divideix en tretze capítols: el primer serveix de marc tebric i meto- dolbgic, a més a més també introdueix un resum dels problemes principals que pateixen les dones al món i dels onze capí- tols següents, els quals estan escrits per diferents autores i analitzen diverses pro- blemitiaues de les dones en diferents zones geogrg~ques en diferents moments de la seva vida. En el darrer caoítol enllaca les idees presentades per les autores i acaba amb una conclusió ~lobal. 0 El primer capítol, escrit per les compi- ladores, Janice Monk i Cindi Katz, des- criu les característiques demogrifiques de les dones al món. Encara que són cons- cients que les diferencies d'esperan~a de vida creen percepcions molt distintes, des- criuen aquestes característiques en grans grups d'edat. Tracten les problemitiques principals de les nenes al Tercer Món: l'infanticidi femení i el descens en el ritme de creixe- ment del nivell d'escolarització. Després estudien el tema de les dones en edat adulta. Aquest no esta geogrificament localitzat en cap irea concreta, sinó que l'enfoquen des del punt de vista de la diversitat de possibles experitncies segons tota una strie de variables a més de la del nombre de fills. Finalment, assenyalen la importincia que té el factor gtnere quan s'estudia la diversitat de problemktiques en la vellesa. Aauest tema es refereix bisi- I cament a les experikncies en el Primer Món, encara que acaba exposant les pos- sibles problemitiques fütures quants més pai'sos del Tercer Món tinguin quanti- tats importants de dones en aquestes edats. En el segon capítol, Geraline Pratt i Susan Hanson estudien noves perspecti- ves d'andisi per tractar el tema de l'acti- vitat femenina. Els estudis de gknere sempre s'han enfo- cat des de les edats centrals i sobretot de les que tenen fills. Fins i tot les feministes tendeixen tambC a sobregeneralitzar les relacions entre família i sexe. Segons les autores, seria necessari de- construir el concepte d'home i de dona per donar-10s un significat nou. S'haurien d'analitzar i especificar els elements domtstics que fan que una dona agafi un cert tipus de feina. Creuen que la millor manera d'analitzar aquest tema és a tra- vés de la tkcnica de l'estudi del curs de vida perqut permet contextualitzar els fets. Aquest plantejament nou les ha por- tades a fer una anilisi més detallada de la categoria dona a través del treball de camp realitzat a Massachussets. Intenten ana- litzar com influeixen la situació familiar i el curs de vida en les restriccions espa- cials a l'hora de trobar feina. El capítol següent continua analitzant la relació entre dona, espai i treball assalariat en el món desenvolupat. Aquest és un dels temes més estudiats dins de la geografia del gtnere. L'enfocament és, perb, dife- rent. L'autora, Katheleen Christensen, ana- litza les variables que intervenen en la decisió de traslladar el treball remunerat a casa i les conseqiitncies que té a nivell espa- cial dins de la llar i per a la protecció social de la dona. Fa un tmfasi especial en el fac- tor generació i la histbria personal anterior com a variables determinants per arribar a entendre les solucions diferents a au? han arribat les dones americanes a les quals ha entrevistat. La conclusió principal és que el que es necessitaria per millorar el treball a casa seria el mateix que es necessitaria per millorar tot tipus de treball remunerat. Cindi Katz analitza, en el quart capítol, les transformacions en l'espai de vida de les dones en un poble musulmi del Sudan i a les ciutats dels Estats Units. El propbsit principal del capítol és eliminar el mite de qut la llibertat espacial de les dones musulmanes és molt menor que la Ressenyes Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 337 de les occidentals. De fet.remarca que, quan són petites, les nenes sudaneses tenen més llibertat de movgen t s  i de decisió que les americanes. Es el procés de socialització el que fa que es vagi per- dent el coneixement de l'entorn i, per tant, la llibertat de moviment. Els dos capítols seguents tracten el tema del curs de vida de les dones en el carib anglbfon, perb ho fan de manera diferent. Lydia M. Pulipher descriu amb detall la particular estructura familiar i les relacions de gknere a l'illa de Montserrat. En fa una lectura nova i conclou que l'estructura comunal dels habitacles i de la societat en general permeten que les dones puguin gaudir de més llibertat, tenir fills fora del matrimoni o participar en el treball pro- ductiu, tant lluny com a la vora d'on resi- deixen. Per un altre cantó, Janet Momsen fa un estudi més general de com evolu- ciona la intensitat i el calendari dels nivells ocupacionals de les dones durant el seu curs de vida a les illes pobres i semiprole- taritzades de Nevis, Montserrat i Barbados. En l'andisi introdueix factors importants com la influkncia del nivell educatiu o la disponibilitat de pensions. Janet Townsend aborda en el capítol set el tema de les migracions rurals a tres zones d'as- sentaments pioners a Colbmbia. Per un cantó estudia I'impacte que exerceix sobre les dones el fet de canviar de lloc de residkncia segons l'etapa del curs de vida en qui: es trobin. Explica que, a pesar de les diferencies, les experikncies són molt similars a tot arreu, i que en les tres irees on ha fet I'estudi, la migració ha suposat una ptrdua de llibertat i de connexions per a les dones que les han realitzades. Així, n'hi ha moltes que deixen de participar en les activitats productives. El capítol vuitk, escrit per Particia Sachs fa una anilisi de les conseqükncies que té per a les dones de Dereks Creek, una població a la zona minaire de West Virginia, el fet que s'hi tanqués la mina. Sachs estudia fonamentalment dos aspec- tes. En primer lloc, analitza la readapta- ció aue suDosa el tancament de la mina. Aquest ha portat a un desdibuixament de la divisió sexual del treball en les famílies afectades. Per un altre cantó, tracta el tema de les conseqükncies que té per a les dones grans i analitza per quk han pres I'opció de no marxar. En el capítol següent es tracta el tema de la presa de decisions pel que fa la mobili- tat residencial. Jeanne Fagnani estudia com les parelles de classe mitjana-alta, els dos membres de les quals són professio- nals o tenen cirrecs importants, prenen les decisions d'on poden migrar dins de 1'Brea metropolitana de París. Estudia com influeixen en la decisió tant les necessitats moltes vegades en conflicte dels dos mem- bres de la ~arella com els valors sociocul- turals. Arriba a la conclusió que les dones amb fills a l'hora de buscar un lloc per viure intenten conjugar tant el benestar dels fills com la necessitat de compaginar els treballs productiu i reproductiu. Damaris Rose estudia el paper de I'es- tat en I'atenció als infants. Relaciona aquesta variable amb la de classe social, grup ttnic, estructura familiar i la posi- ció en el curs de vida en quk es troba la dona. L'estudi se centra en tres barris de Montreal. A través de l'anilisi de les res- tricccions espacials i temporals arriba a la conclusió que la construcció de l'espai urbB reforqa les diferencies de classe i la divisió sexual del treball. Aixi mateix, veu com les restriccions varien segons les edats de les criatures. En el capítol onze es planteja el tema de la mobilitat i l'accés als serveis de les dones. Sandra Rosenbloom analitza els lligams entre les responsabilitats repro- ductives, el transport i les activitats labo- rals en diverses etapes de la vida, tant si estan casades com si no, als Estats Units i Holanda. Subratlla que les dones casades i amb criatures són les que més porten a terme viatges en els quals intenten con- nectar totes les activitats que han de fer. En estudiar la mobilitat de les dones grans apunta tots els problemes que tenen per 338 Doc. A d .  Geoar. 26, 1995 Ressenyes manca de carnet de conduir. L'autora afir- ma aue aauesta situació canviari a mesu- I I ra que hi hagi cohorts més recents que arribin a aquestes edats. El doai: capítol se situa a Austriba. Ruth Fincher analitza les polítiques estatals sobre dones, les quals afavoreixen les de mitja- na edat amb infants petits. L'autora criti- ca que és una manera de desfavorir el fet que siguin vistes com a part del mercat laboral. Per un altre cantó, assenvala aue z A el retardament de l'edat a la maternitat i les noves tasques de cura de gent gran que han recaigut sobre elles fan que aquestes polítiques no siguin gaire eficaces. Aixi, analitza les respostes de dones de diferents grups socials i ktnics. Arriba a la conclu- sió que aquestes polítiques responen a les necessitats de les dones que hi ha al govern o amb cert nivell de poder de pressió. Com hem pogut veure, Full &es fa una anilisi molt detallada de la situació de les dones en irees geogr&ques molt diferents i en moments de la vida molt diferents. Dins d'aquesta diversitat es troben dos fils conductors: la mobilitat i l'escala. Al llarg de tot el llibre es veu com la mobilitat de les dones és restringida. Les " idees preponderants sobre sexualitat i el comDortament femení correcte. les res- ponsabilitats que recauen sobre elles segons el seu rol de gknere i el seu entorn polític, econbmic i social impedeixen que pugui tenir plena llibertat per buscar un equilibri entre la seva necessitat de con- jugar la voluntat d'una independencia econbmica, trobar un b a l a n ~  entre les activitats productives i reproductives i buscar la seva autonomia personal. Encara que la mobilitat dóna una certa llibertat, també és veritat que la per- manencia en un lloc determinat dóna, en certs casos. unes satisfaccions oerso- 1 nals i possibilitats de compartir el treball reoroductiu. 61 concepte geogrific d'escala esti rela- cionat aaui amb el de la construcció de I'espai. La manera com es produeix reflec- teix, refor~a i reprodueix les relacions de gknere. A escala de la vivenda, l'organit- zació de I'espai articula la relació entre tre- ball productiu i reproductiu. Aixi, els capítols analitzats reflexionen, amb casos concrets, sobre com negocien les dones la manera en qui: compaginen el treball pro- ductiu i reproductiu i els avantatges i inconvenients d'aquestes solucions més o menys preciries i més o menys avantatjo- ses per a aquelles en concret. Les solucions buscades depenen del nivell socioeconb- mic i del medi de qui: es parlava. El tipus de visió equilibrada que vol donar el llibre, entre I'especificitat i la voluntat generalitzadora, serveix de base per demanar una visió diferent dels pro- blemes de les dones a I'hora de planificar. Les compiladores assenyalen que fins ara s'ha hagut de confiar en solucions perso- nalitzades perqui: les polítiques portades a terme eren basades en apreciacions gene- rals que poc tenien a veure amb les neces- sitats femenines veritables. El llibre busca descobrir vincles d'unió nous entre les dones al mateix temps que destruir-ne d'altres. Des d'un punt de vista personal diria que és un llibre molt complet que acon- segueix totalment els seus propbsits. Fa una anilisi molt bona de les particulari- tats i dels problemes amb quk s'enfron- ten les dones diiriament i al llarg de la seva vida. Bs possible que el fet que la majoria d'autores siguin d'origen anglbfon hagi influ'it en quk hi hagi una certa tendkn- cia, a nivell geogrific, a tractar pai'sos directament o indirectament relacionats amb el món anglbfon. De totes maneres, s'ha de dir que hi ha una bona distribu- ció territorial dels pa~sos tractats. Aquesta voluntat d'incloure en l'anilisi un ampli nombre de pa'isos del Tercer Món estaria probablement influenciat per la importin- cia que tenen en I'actualitat els temes rela- cionats amb el desenvolupament en el món anglbfon. El llibre és particularment interessant des del punt de vista metodolbgic, per- Ressenyes Doc. Anii. Geogr. 26, 1995 339 qui: el tractament del tema des de l'bpti- ca del curs de vida és molt DOC corrent. En el llibre s'ha vist com la utilització de I'anilisi evolutiva dels fenbmens és fona- mental per poder resoldre els problemes de les dones. Aauesta és l'única forma d'andisi que permet tractar aquests temes de manera evolutiva, tal com ocorren en la realitat. Per altra banda, és important indicar que malgrat el gran nombre de temes que tracten i del fet que els capítols estiguin escrits per diferents autores s'hi poden trobar fils conductors i nexes d'unió entre ells i, per tant, se'n poden extreure con- clusions globals importants. Cada capí- tol per separat té el seu sentit i les seves conclusions, perb el llibre presenta una congruencia interna que fa que mantin- gui una unitat. Finalment, crec important la crida que fan les compiladores al final del llibre en la qual reclamen una visió, a I'hora de pla- nificar, més propera als veritables pro- blemes de les dones, perb sense perdre's en particularitats. Aquesta obra és un bon exemple de com haurien de desenvolu- par-se les analisis per fer-ho. Encara que requereix uns coneixements bisics sobre el tema, el llibre es pot llegir amb certa facilitat. El fet que els textos estiguin acompanyats de mipes, fotogra- fies i grifics ajuda a facilitar la seva com- prensió i a aconseguir aquest efecte. Eva Jiménez Julia Departament de Geografia Universitat Autbnoma de Barcelona KELLER, Evelyn F. (1 989). Reflexiones sobre género y ciencia. Ed. Alfons el MagnBnim. Generalitat Valenciana. La publicació del llibre Reflexiones sobre género y ciencia, d'Evelyn F. Keller, tra- dui't per Ana Sánchez, per Edicions Mons el Magninim de la Generalitat Valenciana, és un punt de referencia interessant. És difícil disposar de bibliografia sobre I'ank lisi de la ciencia des d'una perspectiva feminista que no sigui en angles. Keller és una de les pioneres en la re- flexió dels fonaments e~istemolbgics de U la citnZia des d'una perspectiva de gkne- re i. uer tant. una de les autores més cita- ' ' des en els treballs que s'han fet després, tant en els imbits &investigació científica, com en l'ensenyament i aprenentatge de les ciencies experimentals, des d'aquesta perspectiva. La intenció del llibre, tal com assenya- la Keller, no és la d'estudiar l'absencia relativa de dones en citncia, encara que és cert que són els homes els que s'hi han dedicat fonamentalment, sinó l'atribució aue es fa de masculinitat a la ciencia en ;ant que domini intel.lectua1. És a dir, la intenció no és fer una analisi de caracter sociolbgic sobre I'accés de les dones a la citncia, ja que aquesta és potser la part més coneguda. Keller explica en la introducció que, com a biofísica matematica, s'identificava de tot cor amb les lleis de la física i amb el lloc que ocupen en la jerarquia del conei- xement. A uartir dels anvs setanta es va comengar a plantejar algunes qüestions que, d'entrada, li van semblar absurdes, perb que gradualment la van portar a explorar la relació entre el gknere i la cien- cia: la perspectiva esbiaixada de gtnere inherent al desenvolupament investiga- dor de les ciencies. Cap als anys seixanta hi van haver diferents investigadors que van iniciar formes d'estudi, i de resolució de problemes, en el camp de les anome- nades cittncies ((dures)) que han posat en evidencia el vincle que s'estableix entre que s'investiga, com s'investiga i quines conclusions es destaquen del que s'ha investigat. Keller parteix del reconeixement que tant genere com ciencia són categories construi'des socialment. Citncia és el nom que donem a un conjunt de practiques i que es presenta com un ((cos de conei- 

Ressenyes

http://ddd.uab.cat/pub/dag/02121573n26/02121573n26p335.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB