Es presenta una estratègia per a ajudar a millorar l'aprenentatge de la química al batxillerat, tenint en compte la diversitat de l'alumnat i la realitat de les aules

Malgosa i Morera, Mercè

Ciències revista del professorat de ciències de Primària i Secundària

Revistes Catalanes amb Accés Obert

 
Ciències 10 (2008) Experiències didàctiques i treballs pràctics
 
12 
 
 
 
QUIMBATX,  
activitats a la carta 
 
Mercè Malgosa i Morera 
Escola Pia, Terrassa 
merce.malgosa@escolapia.net 
 
 
Es presenta una estratègia per a ajudar a millorar l’aprenentatge de la química al batxille-
rat, tenint en compte la diversitat de l’alumnat i la realitat de les aules.  
Paraules clau: animacions, TIC, química, batxillerat, CD, ritmes d’aprenentatge, diversitat 
 
 
 
La meva llarga experiència com a professora de 
Química d’alumnes de batxillerat em permet analit-
zar, amb força perspectiva, l’evolució que han patit 
els alumnes del batxillerat científic i tecnològic al 
llarg dels darrers anys.  
Estic segura que comparteixo amb la majoria de 
professors d’aquesta matèria de modalitat un cert 
desencís en constatar dia a dia diversos problemes 
que fan difícil el seguiment de la matèria per part 
dels nostres alumnes. És un fet que actualment els 
nois i noies que arriben al batxillerat ho fan amb 
perspectives de futur i graus de maduresa força di-
ferents als de fa uns anys. Per altra banda, prete-
nem que al llarg d’aquests dos cursos de batxillerat 
els alumnes adquireixin els conceptes, procedi-
ments i actituds que els permetin el seu desenvolu-
pament en etapes posteriors, la universitat, els ci-
cles formatius o el món del treball.  
Davant d’aquesta situació, podem optar per tres 
vies ben diferents:  
 
La primera, la més còmoda si més no, és la de 
fer veure que el problema només és dels nois i no-
ies que tenim al davant. Són ells que s’han d’es-
forçar per entendre la matèria i treballar més per 
assolir-ne els objectius. Si no volen o no poden fer-
ho, és el seu problema.  
 
La segona, molt més dràstica, és plantejar-nos 
canviar de feina. Buscar alternatives en les quals 
poder desenvolupar els nostres coneixements, que 
ens permetin sentir-nos més “realitzats” en l’àmbit 
professional. 
 
Però encara hi ha una tercera possibilitat, que 
és per la que he optat jo mateixa i segur que també 
molts de vosaltres, que consisteix a no caure en el 
parany de mirar enrere i comparar nivells, contin-
guts, actituds... sinó a buscar estratègies que pot-
ser no seran la solució per a tots els alumnes, però 
segur que poden ajudar alguns d’ells a millorar el 
seu aprofitament de la matèria. 
 
 
Quins són els principals  
problemes detectats?  
• D’entrada, la pròpia dificultat de la matèria. En 
els tres primers cursos de secundària, la quími-
ca forma part dels crèdits de ciències naturals: 
només 3 (d’un total de 10). La formació bàsica 
d’aquesta matèria és, doncs, molt minsa. 
• Per altra banda, tot i que s’oferiran crèdits opta-
tius de química en el quart curs de secundària, 
és ben segur que només una petita part dels 
alumnes els triaran, com feien fins ara, ja que 
normalment suposen més dedicació i més es-
forç que altres crèdits optatius que s’ofereixen 
en altres matèries. Molts nois no són conscients 
dels avantatges que aquestes opcions els re-
presentarien de cara als batxillerats de ciències; 
i d’altres, encara no tenen clara l’opció de batxi-
llerat que faran i proven una mica de tot. 
• Un altre inconvenient és que no tots els alum-
nes estan disposats a portar el mateix ritme de 
treball. Molts d’ells no tenen l’hàbit d’estudi prou 
assolit i, a part de les bones intencions, no dis-
posen d’eines intel·lectuals suficientment conso-
 
Ciències 10 (2008) Experiències didàctiques i treballs pràctics
 
13 
 
lidades. Altres dediquen periòdicament una part 
considerable del seu temps a activitats extraes-
colars, esports, idiomes, voluntariat, etc., que no 
estan disposats a sacrificar. 
• L’entrevista personal que fem als nostres alum-
nes en començar el batxillerat ens mostra pers-
pectives de futur molt diverses: des d’alumnes 
que tenen molt clar que volen seguir estudis uni-
versitaris, medicina, infermeria, veterinària o en-
ginyeria, fins als que prefereixen pensar en al-
gun cicle formatiu, passant per aquells que no 
tenen clara cap opció o els que estan fent batxi-
llerat per “provar sort” o per recomanació dels 
seus pares, sense cap motivació ni objectius 
concrets. 
• Davant d’aquest panorama, és complicat dispo-
sar de material específic i prou diversificat que 
ens permeti tenir a mà les activitats adequades 
per a cada alumne, situació i moment. A més de 
tot el que podem trobar en el seu llibre de text, 
si es vol optar per activitats proposades per al-
tres editorials, cal recórrer sovint a fotocòpies 
addicionals, dossiers de laboratori... és a dir, 
buscar i improvisar: una inversió de temps con-
siderable per part nostra, i més tenint en compte 
que molts d’aquests papers és possible que 
acabin a la paperera! 
 
 
Per altra banda,  
ens agradaria que... 
• tots els nostres alumnes fossin capaços d’a-
frontar la matèria amb garanties suficients per 
assolir-ne els objectius terminals, 
• que poguessin progressar tot i partint de situa-
cions i aptituds diferents, 
• amb l’opció d’aprofundir-hi més o menys, se-
gons els seus interessos de futur, 
• però fent-la suficientment planera i atractiva 
com per despertar en ells la curiositat científica, 
• i que aprenguin a valorar, criticar, respectar –en 
fi, a estimar– la química. 
 
 
Buscant solucions 
• Hem d’insistir més en el fet que el coneixement 
científic forma part de la cultura en general, 
desmitificant el paper negatiu que sovint s’as-
signa a la química i remarcant els aspectes po-
sitius amb què contribueix a millorar la nostra 
societat. Podem proposar els objectius de cada 
unitat a partir de lectures que els relacionin amb 
aquestes qüestions.  
• És necessari potenciar la comprensió i la simpli-
citat dels conceptes més que no pas la seva 
memorització i la seva complexitat, crec que així 
farem l’assignatura més assequible i aconsegui-
rem més interès per part dels alumnes. S’han 
de vincular molt més els temes tractats amb as-
pectes propers, posant exemples del nostre en-
torn que ells puguin entendre millor. 
• Tots sabem que una forma d’engrescar els a-
lumnes és portar-los al laboratori. Per tant, hem 
de contemplar la possibilitat de fer més activitats 
pràctiques. Però això suposa disposar d’un con-
junt més ampli d’activitats de laboratori amb di-
ferents graus de dificultat i d’aprofundiment. 
• Per altra banda, per poder aprendre a resoldre 
problemes de química amb una certa seguretat 
és convenient disposar de suficients i variats 
enunciats per a reforçar o aprofundir els temes.  
 
Totes aquestes consideracions m’han portat, al 
llarg dels anys, a reunir i a elaborar diversos mate-
rials que finalment he recollit sota el títol “QUIM-
BATX – Activitats a la carta”.  
 
QUIMBATX – “Activitats a la carta” 
QUIMBATX és un material adreçat als alumnes 
dels batxillerats científic i tecnològic que han optat 
per la matèria de Química i que per tercer curs 
consecutiu utilitzem com a suport de la matèria a la 
nostra escola.  
El setembre del 2005, en començar el primer 
curs de batxillerat, els alumnes de química varen 
rebre un CD amb un recull d’activitats de laboratori 
i de qüestions i problemes, relacionats amb els di-
ferents temes que es tractarien a la matèria durant 
 
Ciències 10 (2008) Experiències didàctiques i treballs pràctics
 
14 
 
els dos anys de batxillerat. En començar el curs 
2006-2007 ja s’hi havien incorporat, a més, algunes 
de les lectures introductòries dels temes.  
Enguany s’hi ha afegit la part anomenada Eines, 
encara que no de forma completa. 
La idea és que a partir del proper curs aquest 
material estigui a disposició dels alumnes a la Pla-
taforma Educativa Virtual del Centre. 
Per a utilitzar aquest material, els alumnes han 
de conèixer el seu contingut general i la forma de 
treballar els diferents tipus d’activitats que conté. 
Per això dediquem una de les primeres sessions 
del curs a la presentació i manipulació del QUIM-
BATX a l’aula d’informàtica. 
 
 
 
 
 
Crèdits, unitats i apartats 
En la Presentació s’expliquen els objectius d’a-
quest material i com està estructurat el contingut de 
química dins del CD, doncs no coincideix exacta-
ment amb la distribució que en fan els llibres de 
text de batxillerat, ja què en aquests apareixen al-
guns temes duplicats a 1r i a 2n, pel diferent grau 
d’aprofundiment que se’n fa; cosa que en el CD no 
té sentit ja que aquesta qüestió és precisament un 
dels principals objectius amb què s’han elaborat 
aquestes activitats.  
Es donen també, en aquest apartat, Consells 
per a l’aprofitament i Normes per a la seguretat al 
laboratori, en què es valora el risc potencial del tre-
ball experimental i es pretén fer conscient l’alumnat 
que les actituds que s’han de potenciar al laboratori 
són la responsabilitat i la prudència, i que tots han 
de conèixer i complir les normes de seguretat sen-
se excepcions.  
També s’hi inclouen els Pictogrames de perillo-
sitat amb les recomanacions pertinents, consells 
generals per a les Llibretes de laboratori i per a 
l’elaboració dels Informes de les activitats experi-
mentals i les Instruccions generals per a la manipu-
lació del CD amb el llistat de totes les unitats i les 
seves icones.  
S’explica on hi ha els Enllaços per a cadascun 
dels sis crèdits en què està distribuïda la matèria 
que, més o menys, corresponen a tres per al primer 
curs i tres per al segon. Però tenint en compte la 
diversitat d’activitats i els diferents nivells de dificul-
tat, poden aprofitar-se en diferents moments al llarg 
dels dos cursos.  
Cada crèdit conté quatre unitats, excepte els 
dos últims que només en tenen tres, fent un total 
de vint-i-dues unitats.  
 
 
 
 
 
 
Cada unitat va associada a una icona, relacio-
nada amb algun dels aspectes que es tracten. To-
tes les activitats d’aquesta unitat porten la mateixa 
icona identificadora vinculada als diferents tipus 
d’activitats proposades per a cada unitat del crèdit. 
Per exemple, el Crèdit 1, al qual hem assignat el 
títol general de “Substàncies, teoria atòmica i estats 
de la matèria”, comprèn les unitats següents: 
 
• Unitat 1: Mescles i substàncies pures  
• Unitat 2: Teoria atomicomolecular de la matèria 
• Unitat 3: Quantitat de substància 
• Unitat 4: Els estats de la matèria. Gasos 
 
Cadascuna apareix amb la icona corresponent, 
que permet accedir a cada unitat. 
Dins de cada unitat hi trobem els diferents mate-
rials que s’hi ofereixen. Per exemple en el Crèdit 1, 
a la primera unitat, que és Mescles i substàncies 
pures, les Activitats proposades són:  
 
 
Ciències 10 (2008) Experiències didàctiques i treballs pràctics
 
15 
 
 
 
 
Les icones que apareixen a cada tipus d’activitat 
estan vinculades als arxius corresponents i són les 
mateixes per a totes unitats; és a dir, a totes les 
unitats hi ha una introducció, lectures, eines, les 
qüestions i problemes, les activitats bàsiques de la-
boratori i les ampliacions. Cada unitat amb la seva 
icona identificadora. 
 
 
 
 
La Introducció de cada unitat comença amb un 
pròleg per motivar l’interès dels alumnes vers el 
tema en concret i en justifica l’aprofundiment, rela-
cionant aquella unitat amb aspectes de la nostra 
societat o amb aplicacions industrials senzilles, que 
ells puguin comprendre. També especifica quins 
són els objectius generals de les activitats de labo-
ratori que es proposen en aquella unitat i quins els 
conceptes teòrics que hi estan relacionats i que 
treballaran a classe. 
També hi trobaran l’índex de les activitats bàsi-
ques de laboratori d’aquella unitat. 
 
 
Finalment, es proposen algunes Lectures rela-
cionades que, segons el casos i el temps que pu-
guem dedicar-hi, es llegiran a classe o es recoma-
naran com a feina complementària.  
 
 
 
 
Les Eines proposen estratègies per a la resolu-
ció de problemes del tema amb exemples ja re-
solts.  
 
 
 
 
 
Les Qüestions i problemes són un recull d’enun-
ciats diferents dels del seu llibre de text, amb for-
mats i graus de dificultat diversos. Poden ser de re-
forç, de recuperació o d’ampliació.  
La majoria d’aquestes qüestions i problemes no 
es treballen ni es corregeixen a classe, sinó que es 
proposen com a feines més o menys optatives, se-
gons les necessitats dels alumnes: per a preparar 
 
Ciències 10 (2008) Experiències didàctiques i treballs pràctics
 
16 
 
controls, com a reforç per a recuperar avaluacions 
no superades... Els alumnes les lliuren en els mo-
ments establerts, es retornen corregides i es valo-
ren adequadament en cada cas. 
Les Activitats de laboratori són aquelles experi-
ències que es consideren bàsiques, és a dir, les 
que estan més directament relacionades amb els 
continguts específics de cada unitat i són les que 
tots els alumnes haurien de realitzar al llarg del 
batxillerat, atenent però a les particularitats de cada 
grup d’alumnes en concret.  
En cada activitat s’especifica: 
 
• Els objectius i els fonaments de l’experiència.  
• El materials i els productes necessaris per por-
tar-la a terme.  
• El procediment pràctic, és a dir, el guió que han 
de seguir. En les sessions assignades, els 
alumnes han de portar, impreses en paper, les 
activitats corresponents, per poder fer les expe-
riències al laboratori. 
• I, finalment, han de respondre o deduir les qües-
tions, càlculs i conclusions plantejats en la part 
final de l’activitat, que es recullen, s’avaluen 
convenientment i es retornen als alumnes.  
 
 
 
 
No tots els alumnes fan les mateixes activitats 
simultàniament sinó que es distribueixen en grups 
de dos i treballen de forma independent uns dels 
altres, permetent d’aquesta manera diferents rit-
mes. 
L’actitud en les feines de laboratori, el nombre 
d’activitats realitzades i el rigor amb què s’han fet 
les experiències i amb què s’han contestat les 
qüestions, queden reflectits en la nota de l’avalua-
ció corresponent. 
Però és en les Ampliacions on realment es posa 
de manifest el diferent ritme de treball dels alum-
nes. Les activitats d’ampliació són opcionals, però 
es recomana que en facin "algunes" al llarg del 
curs. L’alumne pot escollir les ampliacions que li 
resultin més engrescadores.  
En aquestes activitats d’ampliació els procedi-
ments pràctics estan menys detallats, ja que alguns 
s’hauran treballat anteriorment i d’altres es poden 
considerar d’un nivell d’aprofundiment més gran, de 
més dificultat, que només tenen sentit com a com-
plement d’una activitat anterior.  
En aquestes activitats se’ls fa elaborar un infor-
me, en lloc de demanar qüestions concretes. 
 
 
 
 
 Les ampliacions les poden fer en les sessions 
de laboratori només aquells alumnes que porten un 
ritme de treball superior, i sempre que no interferei-
xin amb les activitats bàsiques. Però també se’ls 
ofereix la possibilitat de treballar al laboratori en al-
tres moments, fora de l’horari escolar, com els di-
mecres a la tarda, que no tenen classe. Algunes 
d’aquestes activitats les poden fer, fins i tot, a casa. 
Finalment, l’apartat L’investigador aficionat que 
s’ofereix al final de cada unitat, planteja una qüestió 
i suggereix als alumnes que dissenyin el procés 
pràctic a seguir per a resoldre-la. Cada alumne pot 
posar de manifest la seva perspicàcia, desenvolu-
par la seva imaginació i evidenciar el seu mètode 
científic.  
 
 
Altres enllaços 
La pàgina principal també esta vinculada a: 
 
• Una Relació d’activitats de laboratori en la qual 
s’especifiquen totes les experiències: tant les 
 
Ciències 10 (2008) Experiències didàctiques i treballs pràctics
 
17 
 
bàsiques com les d’ampliació per a cadascuna 
de les 22 unitats. En total el QUIMBATX conté 
75 activitats bàsiques, 70 activitats d’ampliació i 
22 propostes d’investigació. 
 
• El Treball d’estiu recull un conjunt de qüestions i 
problemes addicionals sobre els continguts tre-
ballats al primer curs de Batxillerat. Està pensat 
perquè aquells alumnes que en acabar el primer 
curs no han aprovat la matèria puguin preparar-
se millor per a l’avaluació de neteja, i també 
perquè els que ho han fet amb dificultats, pu-
guin començar el segon curs amb una millor 
preparació. 
 
• La Bibliografia consultada per a l’elaboració d’a-
quest material. 
 
Amb tot el material que han tret del QUIMBATX 
i totes les feines que han fet a partir d’ell, els alum-
nes han d’anar elaborant un dossier i presentar-lo a 
final de curs, convenientment ordenat, de manera 
que pugui ser avaluat de forma global i incidir en la 
nota final de la matèria. 
En aquests moments, el QUIMBATX conté 20 
Lectures, 6 Eines per a la resolució de problemes, 
492 Qüestions i problemes, 60 més a Treball 
d’estiu, 75 Activitats bàsiques de laboratori, 70 Ac-
tivitats d’ampliació i 22 Propostes d’Investigació. 
 
 
Què queda per fer? 
• S’ha d’acabar de completar la part de les lectu-
res que falten en alguna de les unitats. També 
serà necessari actualitzar-les cada nou curs. 
• També s’afegiran eines de resolució de proble-
mes en algunes de les unitats. 
• S’introduirà també un apartat amb esquemes o 
resums del contingut de cada unitat que puguin 
servir de repàs de cara a preparar controls de la 
matèria o les PAU. 
• Exemples de proves de selectivitat d’altres anys 
i d’altres comunitats. 
• Relació d’adreces, amb els vincles correspo-
nents, que considerem interessants per a com-
plementar i aprofundir en diversos aspectes. 
 
Quedar clar, doncs, que QUIMBATX, Activitats 
a la carta, no és un material tancat. El seu contin-
gut està sotmès a revisions periòdiques que perme-
ten noves incorporacions i millores. 
 
 
 


QUIMBATX, activitats a la carta

Diposit Digital de Documents de la UAB

 Ciències 10 (2008) Experiències didàctiques i treballs pràctics 12    QUIMBATX,  activitats a la carta  Mercè Malgosa i Morera Escola Pia, Terrassa merce.malgosa@escolapia.net   Es presenta una estratègia per a ajudar a millorar l’aprenentatge de la química al batxille-rat, tenint en compte la diversitat de l’alumnat i la realitat de les aules.  Paraules clau: animacions, TIC, química, batxillerat, CD, ritmes d’aprenentatge, diversitat    La meva llarga experiència com a professora de Química d’alumnes de batxillerat em permet analit-zar, amb força perspectiva, l’evolució que han patit els alumnes del batxillerat científic i tecnològic al llarg dels darrers anys.  Estic segura que comparteixo amb la majoria de professors d’aquesta matèria de modalitat un cert desencís en constatar dia a dia diversos problemes que fan difícil el seguiment de la matèria per part dels nostres alumnes. És un fet que actualment els nois i noies que arriben al batxillerat ho fan amb perspectives de futur i graus de maduresa força di-ferents als de fa uns anys. Per altra banda, prete-nem que al llarg d’aquests dos cursos de batxillerat els alumnes adquireixin els conceptes, procedi-ments i actituds que els permetin el seu desenvolu-pament en etapes posteriors, la universitat, els ci-cles formatius o el món del treball.  Davant d’aquesta situació, podem optar per tres vies ben diferents:   La primera, la més còmoda si més no, és la de fer veure que el problema només és dels nois i no-ies que tenim al davant. Són ells que s’han d’es-forçar per entendre la matèria i treballar més per assolir-ne els objectius. Si no volen o no poden fer-ho, és el seu problema.   La segona, molt més dràstica, és plantejar-nos canviar de feina. Buscar alternatives en les quals poder desenvolupar els nostres coneixements, que ens permetin sentir-nos més “realitzats” en l’àmbit professional.  Però encara hi ha una tercera possibilitat, que és per la que he optat jo mateixa i segur que també molts de vosaltres, que consisteix a no caure en el parany de mirar enrere i comparar nivells, contin-guts, actituds... sinó a buscar estratègies que pot-ser no seran la solució per a tots els alumnes, però segur que poden ajudar alguns d’ells a millorar el seu aprofitament de la matèria.   Quins són els principals  problemes detectats?  • D’entrada, la pròpia dificultat de la matèria. En els tres primers cursos de secundària, la quími-ca forma part dels crèdits de ciències naturals: només 3 (d’un total de 10). La formació bàsica d’aquesta matèria és, doncs, molt minsa. • Per altra banda, tot i que s’oferiran crèdits opta-tius de química en el quart curs de secundària, és ben segur que només una petita part dels alumnes els triaran, com feien fins ara, ja que normalment suposen més dedicació i més es-forç que altres crèdits optatius que s’ofereixen en altres matèries. Molts nois no són conscients dels avantatges que aquestes opcions els re-presentarien de cara als batxillerats de ciències; i d’altres, encara no tenen clara l’opció de batxi-llerat que faran i proven una mica de tot. • Un altre inconvenient és que no tots els alum-nes estan disposats a portar el mateix ritme de treball. Molts d’ells no tenen l’hàbit d’estudi prou assolit i, a part de les bones intencions, no dis-posen d’eines intel·lectuals suficientment conso- Ciències 10 (2008) Experiències didàctiques i treballs pràctics 13  lidades. Altres dediquen periòdicament una part considerable del seu temps a activitats extraes-colars, esports, idiomes, voluntariat, etc., que no estan disposats a sacrificar. • L’entrevista personal que fem als nostres alum-nes en començar el batxillerat ens mostra pers-pectives de futur molt diverses: des d’alumnes que tenen molt clar que volen seguir estudis uni-versitaris, medicina, infermeria, veterinària o en-ginyeria, fins als que prefereixen pensar en al-gun cicle formatiu, passant per aquells que no tenen clara cap opció o els que estan fent batxi-llerat per “provar sort” o per recomanació dels seus pares, sense cap motivació ni objectius concrets. • Davant d’aquest panorama, és complicat dispo-sar de material específic i prou diversificat que ens permeti tenir a mà les activitats adequades per a cada alumne, situació i moment. A més de tot el que podem trobar en el seu llibre de text, si es vol optar per activitats proposades per al-tres editorials, cal recórrer sovint a fotocòpies addicionals, dossiers de laboratori... és a dir, buscar i improvisar: una inversió de temps con-siderable per part nostra, i més tenint en compte que molts d’aquests papers és possible que acabin a la paperera!   Per altra banda,  ens agradaria que... • tots els nostres alumnes fossin capaços d’a-frontar la matèria amb garanties suficients per assolir-ne els objectius terminals, • que poguessin progressar tot i partint de situa-cions i aptituds diferents, • amb l’opció d’aprofundir-hi més o menys, se-gons els seus interessos de futur, • però fent-la suficientment planera i atractiva com per despertar en ells la curiositat científica, • i que aprenguin a valorar, criticar, respectar –en fi, a estimar– la química.   Buscant solucions • Hem d’insistir més en el fet que el coneixement científic forma part de la cultura en general, desmitificant el paper negatiu que sovint s’as-signa a la química i remarcant els aspectes po-sitius amb què contribueix a millorar la nostra societat. Podem proposar els objectius de cada unitat a partir de lectures que els relacionin amb aquestes qüestions.  • És necessari potenciar la comprensió i la simpli-citat dels conceptes més que no pas la seva memorització i la seva complexitat, crec que així farem l’assignatura més assequible i aconsegui-rem més interès per part dels alumnes. S’han de vincular molt més els temes tractats amb as-pectes propers, posant exemples del nostre en-torn que ells puguin entendre millor. • Tots sabem que una forma d’engrescar els a-lumnes és portar-los al laboratori. Per tant, hem de contemplar la possibilitat de fer més activitats pràctiques. Però això suposa disposar d’un con-junt més ampli d’activitats de laboratori amb di-ferents graus de dificultat i d’aprofundiment. • Per altra banda, per poder aprendre a resoldre problemes de química amb una certa seguretat és convenient disposar de suficients i variats enunciats per a reforçar o aprofundir els temes.   Totes aquestes consideracions m’han portat, al llarg dels anys, a reunir i a elaborar diversos mate-rials que finalment he recollit sota el títol “QUIM-BATX – Activitats a la carta”.   QUIMBATX – “Activitats a la carta” QUIMBATX és un material adreçat als alumnes dels batxillerats científic i tecnològic que han optat per la matèria de Química i que per tercer curs consecutiu utilitzem com a suport de la matèria a la nostra escola.  El setembre del 2005, en començar el primer curs de batxillerat, els alumnes de química varen rebre un CD amb un recull d’activitats de laboratori i de qüestions i problemes, relacionats amb els di-ferents temes que es tractarien a la matèria durant  Ciències 10 (2008) Experiències didàctiques i treballs pràctics 14  els dos anys de batxillerat. En començar el curs 2006-2007 ja s’hi havien incorporat, a més, algunes de les lectures introductòries dels temes.  Enguany s’hi ha afegit la part anomenada Eines, encara que no de forma completa. La idea és que a partir del proper curs aquest material estigui a disposició dels alumnes a la Pla-taforma Educativa Virtual del Centre. Per a utilitzar aquest material, els alumnes han de conèixer el seu contingut general i la forma de treballar els diferents tipus d’activitats que conté. Per això dediquem una de les primeres sessions del curs a la presentació i manipulació del QUIM-BATX a l’aula d’informàtica.      Crèdits, unitats i apartats En la Presentació s’expliquen els objectius d’a-quest material i com està estructurat el contingut de química dins del CD, doncs no coincideix exacta-ment amb la distribució que en fan els llibres de text de batxillerat, ja què en aquests apareixen al-guns temes duplicats a 1r i a 2n, pel diferent grau d’aprofundiment que se’n fa; cosa que en el CD no té sentit ja que aquesta qüestió és precisament un dels principals objectius amb què s’han elaborat aquestes activitats.  Es donen també, en aquest apartat, Consells per a l’aprofitament i Normes per a la seguretat al laboratori, en què es valora el risc potencial del tre-ball experimental i es pretén fer conscient l’alumnat que les actituds que s’han de potenciar al laboratori són la responsabilitat i la prudència, i que tots han de conèixer i complir les normes de seguretat sen-se excepcions.  També s’hi inclouen els Pictogrames de perillo-sitat amb les recomanacions pertinents, consells generals per a les Llibretes de laboratori i per a l’elaboració dels Informes de les activitats experi-mentals i les Instruccions generals per a la manipu-lació del CD amb el llistat de totes les unitats i les seves icones.  S’explica on hi ha els Enllaços per a cadascun dels sis crèdits en què està distribuïda la matèria que, més o menys, corresponen a tres per al primer curs i tres per al segon. Però tenint en compte la diversitat d’activitats i els diferents nivells de dificul-tat, poden aprofitar-se en diferents moments al llarg dels dos cursos.  Cada crèdit conté quatre unitats, excepte els dos últims que només en tenen tres, fent un total de vint-i-dues unitats.        Cada unitat va associada a una icona, relacio-nada amb algun dels aspectes que es tracten. To-tes les activitats d’aquesta unitat porten la mateixa icona identificadora vinculada als diferents tipus d’activitats proposades per a cada unitat del crèdit. Per exemple, el Crèdit 1, al qual hem assignat el títol general de “Substàncies, teoria atòmica i estats de la matèria”, comprèn les unitats següents:  • Unitat 1: Mescles i substàncies pures  • Unitat 2: Teoria atomicomolecular de la matèria • Unitat 3: Quantitat de substància • Unitat 4: Els estats de la matèria. Gasos  Cadascuna apareix amb la icona corresponent, que permet accedir a cada unitat. Dins de cada unitat hi trobem els diferents mate-rials que s’hi ofereixen. Per exemple en el Crèdit 1, a la primera unitat, que és Mescles i substàncies pures, les Activitats proposades són:    Ciències 10 (2008) Experiències didàctiques i treballs pràctics 15     Les icones que apareixen a cada tipus d’activitat estan vinculades als arxius corresponents i són les mateixes per a totes unitats; és a dir, a totes les unitats hi ha una introducció, lectures, eines, les qüestions i problemes, les activitats bàsiques de la-boratori i les ampliacions. Cada unitat amb la seva icona identificadora.     La Introducció de cada unitat comença amb un pròleg per motivar l’interès dels alumnes vers el tema en concret i en justifica l’aprofundiment, rela-cionant aquella unitat amb aspectes de la nostra societat o amb aplicacions industrials senzilles, que ells puguin comprendre. També especifica quins són els objectius generals de les activitats de labo-ratori que es proposen en aquella unitat i quins els conceptes teòrics que hi estan relacionats i que treballaran a classe. També hi trobaran l’índex de les activitats bàsi-ques de laboratori d’aquella unitat.   Finalment, es proposen algunes Lectures rela-cionades que, segons el casos i el temps que pu-guem dedicar-hi, es llegiran a classe o es recoma-naran com a feina complementària.      Les Eines proposen estratègies per a la resolu-ció de problemes del tema amb exemples ja re-solts.       Les Qüestions i problemes són un recull d’enun-ciats diferents dels del seu llibre de text, amb for-mats i graus de dificultat diversos. Poden ser de re-forç, de recuperació o d’ampliació.  La majoria d’aquestes qüestions i problemes no es treballen ni es corregeixen a classe, sinó que es proposen com a feines més o menys optatives, se-gons les necessitats dels alumnes: per a preparar  Ciències 10 (2008) Experiències didàctiques i treballs pràctics 16  controls, com a reforç per a recuperar avaluacions no superades... Els alumnes les lliuren en els mo-ments establerts, es retornen corregides i es valo-ren adequadament en cada cas. Les Activitats de laboratori són aquelles experi-ències que es consideren bàsiques, és a dir, les que estan més directament relacionades amb els continguts específics de cada unitat i són les que tots els alumnes haurien de realitzar al llarg del batxillerat, atenent però a les particularitats de cada grup d’alumnes en concret.  En cada activitat s’especifica:  • Els objectius i els fonaments de l’experiència.  • El materials i els productes necessaris per por-tar-la a terme.  • El procediment pràctic, és a dir, el guió que han de seguir. En les sessions assignades, els alumnes han de portar, impreses en paper, les activitats corresponents, per poder fer les expe-riències al laboratori. • I, finalment, han de respondre o deduir les qües-tions, càlculs i conclusions plantejats en la part final de l’activitat, que es recullen, s’avaluen convenientment i es retornen als alumnes.      No tots els alumnes fan les mateixes activitats simultàniament sinó que es distribueixen en grups de dos i treballen de forma independent uns dels altres, permetent d’aquesta manera diferents rit-mes. L’actitud en les feines de laboratori, el nombre d’activitats realitzades i el rigor amb què s’han fet les experiències i amb què s’han contestat les qüestions, queden reflectits en la nota de l’avalua-ció corresponent. Però és en les Ampliacions on realment es posa de manifest el diferent ritme de treball dels alum-nes. Les activitats d’ampliació són opcionals, però es recomana que en facin "algunes" al llarg del curs. L’alumne pot escollir les ampliacions que li resultin més engrescadores.  En aquestes activitats d’ampliació els procedi-ments pràctics estan menys detallats, ja que alguns s’hauran treballat anteriorment i d’altres es poden considerar d’un nivell d’aprofundiment més gran, de més dificultat, que només tenen sentit com a com-plement d’una activitat anterior.  En aquestes activitats se’ls fa elaborar un infor-me, en lloc de demanar qüestions concretes.      Les ampliacions les poden fer en les sessions de laboratori només aquells alumnes que porten un ritme de treball superior, i sempre que no interferei-xin amb les activitats bàsiques. Però també se’ls ofereix la possibilitat de treballar al laboratori en al-tres moments, fora de l’horari escolar, com els di-mecres a la tarda, que no tenen classe. Algunes d’aquestes activitats les poden fer, fins i tot, a casa. Finalment, l’apartat L’investigador aficionat que s’ofereix al final de cada unitat, planteja una qüestió i suggereix als alumnes que dissenyin el procés pràctic a seguir per a resoldre-la. Cada alumne pot posar de manifest la seva perspicàcia, desenvolu-par la seva imaginació i evidenciar el seu mètode científic.    Altres enllaços La pàgina principal també esta vinculada a:  • Una Relació d’activitats de laboratori en la qual s’especifiquen totes les experiències: tant les  Ciències 10 (2008) Experiències didàctiques i treballs pràctics 17  bàsiques com les d’ampliació per a cadascuna de les 22 unitats. En total el QUIMBATX conté 75 activitats bàsiques, 70 activitats d’ampliació i 22 propostes d’investigació.  • El Treball d’estiu recull un conjunt de qüestions i problemes addicionals sobre els continguts tre-ballats al primer curs de Batxillerat. Està pensat perquè aquells alumnes que en acabar el primer curs no han aprovat la matèria puguin preparar-se millor per a l’avaluació de neteja, i també perquè els que ho han fet amb dificultats, pu-guin començar el segon curs amb una millor preparació.  • La Bibliografia consultada per a l’elaboració d’a-quest material.  Amb tot el material que han tret del QUIMBATX i totes les feines que han fet a partir d’ell, els alum-nes han d’anar elaborant un dossier i presentar-lo a final de curs, convenientment ordenat, de manera que pugui ser avaluat de forma global i incidir en la nota final de la matèria. En aquests moments, el QUIMBATX conté 20 Lectures, 6 Eines per a la resolució de problemes, 492 Qüestions i problemes, 60 més a Treball d’estiu, 75 Activitats bàsiques de laboratori, 70 Ac-tivitats d’ampliació i 22 Propostes d’Investigació.   Què queda per fer? • S’ha d’acabar de completar la part de les lectu-res que falten en alguna de les unitats. També serà necessari actualitzar-les cada nou curs. • També s’afegiran eines de resolució de proble-mes en algunes de les unitats. • S’introduirà també un apartat amb esquemes o resums del contingut de cada unitat que puguin servir de repàs de cara a preparar controls de la matèria o les PAU. • Exemples de proves de selectivitat d’altres anys i d’altres comunitats. • Relació d’adreces, amb els vincles correspo-nents, que considerem interessants per a com-plementar i aprofundir en diversos aspectes.  Quedar clar, doncs, que QUIMBATX, Activitats a la carta, no és un material tancat. El seu contin-gut està sotmès a revisions periòdiques que perme-ten noves incorporacions i millores.    

http://ddd.uab.cat/pub/ciencies/16996712n10/16996712n10p12.pdf

QUIMBATX, activitats a la carta

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Diposit Digital de Documents de la UAB