L'application du programme MAB 6 aux Hautes Pyrénées catalanes constitue un autre pas dans le processus de révalorisation de la montagne qui a commencé en Catalogne a preu près il y a dix ans, auprès de la formation des «Grups de l'Alt Pirineu» (GAP) dans le cadre du Congrés de Cultura Catalana.The application of the Programme MAB 6 in the Catalan High Pyrenees is a further step in the long process of revalorization of mountain areas which began some ten years ago with the constitution of the «Grups de l'Alt Pirineu» (GAP) in the framework of the Congres de Cultura Catalana. The rising of social consciousness, the institutional interest (Ley de Agricultura de Montaña 1982 and Llei d'Alta Muntanya 1983), the international contacts (Switzerland, France, Italy, etc.) are some of the elements that have enabled the present use of the Programme.De tots és sabut l'interès que la problemàtica de les àrees de muntanya desperta en els medis científics i polítics d'Europa i de la resta del món des de fa ja alguns anys. Nombrosos països han elaborat lleis específiques per a aquestes zones, que solen tenir en comú, a més d'un relleu abrupte, greus problemes de despoblament i de marginació. Podríem parlar dels Apenins italians, de les Highlands escoceses o del Massís Central francès, però també nosaltres compartim aquests problemes a les nostres muntanyes, i especialment al Pirineu

Campillo i Besses, Xavier

Sanclimens, Xavier

Documents d Anàlisi Geogràfica

Campillo, Xavier

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Documents d'Anilisi Geogrifica 11, 1987 pp. 97-107 
L'aplicació del Programa MAB 
a la muntanya catalana: el Programa 
MAB 6 Alt Pirineu 
Xavier Carnpillo i Xavier Sanclimens'" 
Résumé l A bstract 
L'application du programme MAB 6 aux Hautes Pyrénées catala- 
nes constitue un autre pas dans le processus de révalorisation de la 
montagne qui a commencé en Catalogne i preu prbs i1 y a dix ans, au- 
prbs de la formation des <<Grups de 1'Alt Pirineu,, (GAP) dans le 
cadre du Congrés de Cultura Catalana. 
L'éveil de la conscience sociale, I'intéret institutionel (Ley de Agri- 
cultura de Montana 1982 et Llei d'Alta Muntanya 1983), les contacts 
internationaux (Suisse, France, Italie, etc.) sont quelques élérnents 
qui ont fait possible I'application du programme. 
Cet article explique la gestation originaire du programme et son 
fonctionnement actuel, tant en ce qui concerne la structure générale 
que le développement et les objectifs des différentes recherches en 
cours. Pour finir on ajoutera que le programme MAB 6 Alt Pirineu a 
été demarré par les GAP avec le Department de Géographie de 1'U- 
niversité Autonome de Barcelone et avec le support de la Mairie de la 
Seu d'Urgell et le financement de la Direction de I'Environnement 
(MOPU), I'ICONA et I'IRYDA (MAPA). 
'' Gebgrafs. Programa MAB 6. Ajuntament de La Seu d'Urgell 
The application of the Programme MAB 6 in the Catalan High 
Pyrenees is a further step in the long process of revalorization of 
mountain areas which began some ten years ago with the constitution 
of the <<Grups de 1'Alt Pirineu,, (GAP) in the framework of the Con- 
gres de Cultura Catalana. The rising of social consciousness, the insti- 
tutional interest (Ley de Agricultura de Montaña 1982 and Llei d'Al- 
ta Muntanya 1983), the international contacts (Switzerland, France, 
Italy, etc.) are some of the elements that have enabled the present use 
of the Programme. 
The article explains the original birth of the Programme and its pre- 
sent functioning, in reference both to the general structure and the 
development and goals of the research projects in progress. Just add 
that the Programme MAB 6 Alt Pirineu was initiated by the GAP to- 
gether with the Department of Geography of the Autonomous Uni- 
versity of Barcelona with the support of the City Council of La Seu 
d'Urgell and the financial support of the General Direction of Envi- 
ronment (MOPU), the ICONA and the IRYDA (MAPA). 
De tots és sabut l'interb que la problematica de les arees de muntanya des- 
perta en els medis científics i polítics dYEuropa i de la resta del món des de fa ja 
allguns anys. Nombrosos palsos han elaborat lleis específiques per a aquestes 
zones, que solen tenir en comú, a més d'un relleu abrupte, greus problemes de 
despoblament i de marginació. Podríem parlar dels Apenins italians, de les 
Hrighlands escoceses o del Massís Central francb, pero també nosaltres com- 
partim aquests problemes a les nostres muntanyes, i especialment al Pirineu. 
No parlarem de l'inter6s i la preocupació que aquests problemes desperta- 
ven en els poders polítics catalans del temps de la República. Després de qua- 
ranta anys d'oblit quasi absolut, que han deixat el Pirineu en el moment més 
ciritic de la seva histbria, fou la veu dels pirinencs mateixos la primera que s'ai- 
xeca per denunciar aquesta situació dins el novíssim Estat democratic que tot 
just s'estrenava. 
L'any 1976, arran del Congrés de Cultura Catalana neixen els Grups de 
1'Alt Pirineu (GAP). Aquests són formats per pirinencs de naixenqa o senti- 
ment, provinents de grups socials i professionals diversos amb una preocupa- 
ció comuna: la marginació del Pirineu catala. 
El primer objectiu dels GAP és de conscienciar la població pirinenca i fer 
avinent a la resta de la societat catalana els greus problemes que afecten la 
muntanya. 
En aquest sentit, els GAP impulsen la investigació de la problematica de 
muntanya tot afavorint la realització d'estudis i la publicació d'aquests (Co- 
marques del Pirineu, 1983), alhora que es pressionen els partits polítics i 1'Ad- 
ministració per fer possible l'elaboració d'una legislació específica de munta- 
nya (Per una Llei de Muntanya!, 1979). 
Un intent reeixit d'aglutinar estudiosos i d'afavorir l'intercanvi d'idees i de 
coneixements s'assoleix amb la celebració del Curs d'Estiu d'Estudis Piri- 
nencs, que ha tingut lloc a la Seu d7Urgell cada estiu des de l'any 1981. 
També el món universitari catala s'afegeix a aquesta tasca. Podem citar la 
tesina de M. Arqué, A. Garcia i Xavier Mateu (El desenvolupament del capi- 
talisme i les comarques rurals de Catalunya. El cas de I'Alt Pirineu, (1979), la 
tesi doctoral d7Antoni F. Tulla (Transformació Agraria en Arees de Muntan- 
ya, 1981)'' o la tesi de Modest Fluvia (L'Economia de Muntanya i la Pluriacti- 
vitat com a Estratggia de Desenvolupament. Aplicació a I'Alt Pirineu Catala, 
1983) 
Aixó, finalment, s'assoleix, i després d'aprovar-se la nova Constitució es- 
panyola, que esmenta específicament la necessitat d'un tracte especial per a 
les arees de muntanya (Art. 130)' el 1982 veu la llum la Ley de Agricultura de 
Montaña, mentre que el 1983, s'aprova la Llei d'Alta Muntanya catalana. 
ELS ESTUDIS MAB 
Durant tots aquests anys s'accentuen, doncs, els contactes entre les perso- 
nes i les entitats preocupades per la problematica de muntanya. Els viatges a 
Franga, Italia o Sui'ssa se succeeixen, i és una d'aquestes trobades que mem- 
bres dels GAP tenen coneixement dels programes MAB 6 (d'aplicació als eco- 
sistemes de muntanya i d'altres latituds), que en diverses zones dels Alps Sui's- 
sos s'estan duent a terme amb exit. 
Pero qui: són els programes MAB? Els programes MAB (Man and Bios- 
phere) neixen l'any 1971 sota els auspicis de la UNESCO a fi de potenciar els 
estudis sobre l'home en relació amb el medi ambient i de crear així un marc de 
cooperació internacional en aquest camp. 
El caire dels estudis MAB ha anat evolucionant al llarg dels anys. Dels enfo- 
caments gairebé exclusivament naturalistes dels estudis centrats en els aspec- 
tes biologics dels ecosistemes, s'ha passat els darrers anys a estudis més cen- 
' En relació amb aquests estudis, vegeu dos articles del núm. 1 de Documents d'Analisi Geo- 
grirfia (1982): 
ARQUB, M.; GARCIA, A.,  I MATEU, X., <La penetració del capitalisme a les comarques de 1'Alt 
Pirineun. 
TULLA, A.F., %Una tipologia de transformación agraria en áreas de montaña>). 
trats en els aspectes sbcio-econbmics de les relacions home-medi i en les 
activitats humanes. 
Aquest enfocament <<humanista>> era un dels trets distintius del programa 
MAB 6 de ChAteau-d'Oex, al cantó suís de Vaud. Es a partir d'aquest contac- 
te que neix la idea de dur a terme un programa MAB 6 al Pirineu catala. 
Els GAP i 17Ajuntament de la Seu comencen a fer els passos necessaris amb 
el suport academic del Departament de Geografia de la UAB. S'elabora un 
projecte de programa que és presentat a 1'Administració. Finalment, la Direc- 
ciió General del Medi Ambient del MOPU es compromet a finangar el projec- 
te, que ha de tenir una durada de dos anys. També s'aconsegueix una aporta- 
ció econbmica de 1'Institut per a la Conservació de la Natura. 
Amb el finansament aprovat i el programa llest, el Programa MAB 6 ALT 
PIRINEU es posa en funcionament a la tardor del 1985. 
E:L PROGRAMA MAB 6 ALT PIRINEU 
Així doncs, el 1985 es crea el Comite Assessor del MAB 6 ALT PIRINEU, 
on es troben representats la Direcció General del Medi Ambient i 1'Institut 
per a la Conservació de la Natura per la part financera, 1'Ajuntament de la Seu 
d7Urgell per la part gerent, i el Departament de Geografia de la UAB i els 
(;AP per la part investigadora (a més dels investigadors de dedicació comple- 
ta, llicenciats en Geografia per la UAB). 
El primer que es fa és definir l'area d'estudi. Aquesta es correspon amb 1'3- 
rea d'influencia estricta de la Seu d'urgell, integrada pels municipis aplegats 
en les subcomarques de 1'Urgellet i del Barida (12 municipis de 17Alt Urgell i 2 
de la Cerdanya segons la Divisió Territorial de la Generalitat republicana). 
Tot plegat, una Brea de muntanya integrada per prop de cent pobles, amb una 
s~uperfície total de 1.098 km2 i amb una població, el 1981, de 14.808 persones, 
10.190 de les quals pertanyen al municipi de la Seu d'urgell. 
Les investigacions tenen dos objectius fonamentals: aprofundir en el conei- 
xement de la problematica dels pobles de muntanya, i possibilitar la realitza- 
ció d'actuacions, a curt o mitja termini que millorin el nivell de vida dels mun- 
tanyencs, trenquin la marginació i evitin el despoblament, que ha assolit ja en 
alguns indrets un cariicter irreversible. 
De tota manera, les realitzacions que pot fer efectives el Programa MAB 6 
ALT PIRINEU són poques, i el seu 2xit final dependra, en part, del ressb que 
les propostes que es fan tingui en la societat pirinenca i en l'AdministraciÓ, i 
en la mesura que aquesta darrera les assumeixi i les dugui a terme. 
El Programa MAB 6 ALT PIRINEU no vol ni pot deixar de banda l'aspecte 
de la participació ciutadana i dels poders locals. Periodicament, es duen a 
terme reunions amb els alcaldes i els representants dels pobles, en les quals 
s"exp1ica el desenvolupament del programa i la seva funció, i es requereix el 
parer dels més afectats per tal de centrar la investigació en aquells aspectes 
que desperten un interes o una preocupació majors. El MAB 6 ALT PIRI- 
NEU té un despatx propi a 17Ajuntament de la Seu, que resta obert a tothom. 
Cada tres mesos, aproximadament, s'edita un butlletí informatiu que s'en- 
via gratui'tament a tots els ajuntaments, entitats i persones interessades, i 
també a establiments públics (escoles, bars, etc.) i a tota la gent dels pobles 
que en un moment o un altre han col.laborat en el programa facilitant infor- 
mació. 
Aconseguir la participació activa de la gent del país és, per ara, una tasca 
difícil. Anys de marginació i d'oblit han creat un fort estat d'escepticisme 
entre els pirinencs. Ells coneixen prou bé quins són els seus problemes fona- 
mentals. Ja fa anys que se succeeixen els estudis sobre la problematica piri- 
nenca, sense que aquests s'hagin transformat en actuacions de millora concre- 
tes. Sovint s'ha demanat la participació dels muntanyencs, i aquests mai no 
han rebut res a canvi. 
De tota manera, val a dir que molts dels col-laboradors del MAB 6 ALT 
PIRINEU són pirinencs de naixenqa o d'adopció. 
Dins del Programa MAB 6 ALT PIRINEU, els estudis es desenvolupen en 
unitats d'investigació. Cada unitat d'investigació disposa d'un o de diversos 
especialistes en la materia, que les dirigeixen i en són els responsables. 
Aquests especialistes poden ser col.laboradors puntuals del programa o bé 
membres del Comite Assessor, de la UAB o dels GAP. 
D'altra banda, el programa disposa de dos investigadors de dedicació com- 
pleta, que també s'encarreguen d'alguna unitat d'investigació, si bé la seva 
tasca principal consisteix a dur a terme la investigació de base -que va incidint 
en les diferents unitats d'investigació- a fer treball de camp. 
Els resultats de cada unitat són objecte d'una publicació. Fins ara ja se 
n'han publicat tres. 
També s'ha previst que, durant el curs acadkmic 1986-1987, els estudis rea- 
litzats al Departament de Geografia de la UAB, dins el marc dels estudis tron- 
cals de segon cicle, s'incloguin dins el programa MAB 6 ALT PIRINEU. Aixo 
permetra als estudiants de Geografia d'entrar en contacte amb un programa 
real d'investigació del seu interes. 
Finalment, al Programa MAB 6 ALT PIRINEU es proposa la realització 
d'un Centre de Documentació de la muntanya informatitzat, en contacte amb 
altres centres similars existents ja als Alps, que permeti aglutinar els d'estudis 
que es fan a casa nostra sobre la muntanya tot establint un marc de comunica- 
ció i d'intercanvi amb altres estudiosos de diferents pa'isos. Aquest centre es 
fara a la Seu d7Urgell com a aportació definitiva del Programa MAB 6 ALT 
PIRINEU a la dinamització i a la promoció dels estudis de muntanya i comen- 
qara a funcionar el 1987. 
Les unitats d'investigació volen tractar temes que afecten directament la 
problematica pirinenca: el bosc, les comunicacions i l'esqui de fons són l'ob- 
j~ecte d'algunes unitats. Descriurem ara els continguts de les unitats que ja 
s'estan duent a terme. 
a) Gestió forestal. Aquesta unitat vol establir un seguit de propostes per ga- 
rantir, d'una banda, el manteniment i la millora de la superfície forestal i del 
s~eu valor ecologic i d'una altra, per incrementar el valor economic dels aprofi- 
taments. També es faran propostes per al manteniment o per a l'increment 
dels llocs de treball vinculats al sector forestal. Per a aixo cal establir uns crite- 
ris basics amb vista a una ordenació optima d'usos del bosc i també al tracta- 
ment urbanístic de les Brees forestals en el planejament municipal. 
b) Prevenció d'incendis. Aquesta unitat estableix tres estrategies: preven- 
ció, extinció i seguiment i estudi de l'incendi (dinamica i origen). Per aixb s'es- 
tudia la vegetació i la seva vulnerabilitat, i els usos perillosos del bosc. S'esta- 
bleixen unes zones de defensa preferent i s'estudien els punts de captació 
d'aigua i l'accessibilitat de les masses forestals. També s'elabora una cartogra- 
fia específica per a ús del bombers. Aquesta unitat ja esta forqa avanqada, i es 
desenvolupa en col~laboració amb el cos de bombers de la Seu d'urgell. 
c) Comunicacions i transport. Els objectius d'aquesta unitat d'investigació 
són dos: el primer és el coneixement i la caracterització de l'oferta i la deman- 
da dels serveis de transport públic i de les infrastructures de transport: el 
segon elaborar una diagnosi i establir una serie de propostes valorades en els 
dos camps anteriors. Aquesta unitat esta també forqa avanqada, i entre les 
seves realitzacions podem esmentar l'elaboració d'un graf de la xarxa de co- 
niunicacions de l'hrea d'estudi (temps i distancies) i la realització d'una en- 
questa de mobilitat de la població a diversos pobles. 
d) Alternatives energdtiques. Aquesta unitat té tres objectius fonamentals: 
el primer persegueix la millora de la qualitat de vida a 1'Alt Pirineu mitjanqant 
el cobriment dels dkficits energetics, especialment amb els recursos locals i de 
manera ecolbgica i economica; el segon vol aconseguir la reducció dels costos 
einergktics actuals i la dependbncia de fonts energetiques no renovables i fora- 
nes; el tercer i darrer objectiu cerca l'aprofitament dels recursos energetics 
locals. 
e) Prestació de serveis municipals. El despoblament i la desestructuració de 
l'iespai pirinenc que s'ha produi't els darrers decennis ha alterat fortament el 
mapa municipal del Pirineu i el funcionament dels petits municipis. En aquest 
context, aquesta unitat vol determinar quin és el nivell i quina és la forma de 
prestació dels serveis municipals obligatoris als municipis que formen l'area 
d'estudi, per tal d'apuntar possibles alternatives de funcionament generalitza- 
bles en els petits municipis de les Brees de muntanya. 
f) El servei telefonic. Aquesta és una de les unitats d'investigació que duen 
a terme els investigadors pemanents; I'estudi esta gairebé acabat, i s'espera 
que aviat en surti la publicació. El cobriment de la xarxa telefonica a munta- 
nya és tragicament deficitari i és una de les causes -entre moltes altres- que 
mouen a l'abandó dels pobles. Per aixb, aquesta unitat s'ha encarregat de fer 
un estudi de la situació actual i de les seves causes legislatives i tkcniques, i ela- 
bora una proposta d'actuacions a 17ensems que estableix un ordre de pri- 
oritats. 
Pel que fa a les unitats d'investigació que s'endegaran en un futur immediat, 
cal esmentar l'estudi sobre les estacions d'esqui de fons, una unitat sobre I'es- 
tructura de les explotacions agraries, una altra sobre usos del sol i una sobre 
les conseqiiencies del despoblament. Aquestes unitats s'han de definir encara, 
tant pel que fa als objectius com a la metodologia. 
Quant a la investigació emmarcada dins els estudis troncals del Departa- 
ment de Geografia, que representen un contacte important entre el món aca- 
dkmic i la practica geografica, cal esmentar la proxima realització d'estudis 
d'impacte i de vulnerabilitat del medi (vegetació, sols, pendents, etc.). Cal es- 
perar que se'n facin d'altres. 
Com ja hem dit anteriorment, el treball de camp i la investigació de base és 
duta a terme pels investigadors permanents. El primer que es va fer va ser una 
aproximació al medi físic i a la població: El Programa MAB 6 A L T  PIRINEU: 
L'area d'estudi (núm. 1). El següent treball consistí en l'estudi de la legislació 
comunithria en matkria de muntanya, que també va ser publicat: L'agricultura 
de muntanya i la Comunitat Economica Europea (núm. 2).  
La tercera publicació pretenia donar una visió de l'evolució de la societat 
muntanyenca al llarg dels segles mitjan~ant un recull de textos i de relats de 
viatgers que, en un moment donat, van visitar aquesta irea del Pirineu. L'ob- 
jectiu de fer una publicació amena i distreta es va dur a terme a través de la 
selecció dels textos i dels fragments més interessants o anecdotics. Viatges i vi- 
sions dels temps antics és, per ara, la darrera publicació del MAB 6 ALT PIRI- 
NEU (núm. 3). 
També s'ha realitzat un estudi exhaustiu de la població permanent nucli a 
nucli dins tot 17ambit d'estudi. Aprofitant aquesta enquesta s'ha fet un estudi 
del fenomen de les residkncies secundaries i un cens dels serveis turístics de la 
zona. També es va aprofitar per a dur a terme una primera aproximació al co- 
neixement de les característiques i implantació del poblament neorural. Els 
residents secundaris van ser I'objecte d'una comunicació del Programa que es 
va presentar al V Curs d7Estiu d'Estudis Pirinencs, a la Seu d'urgell, pel juliol 
del 1986. 
Pel que fa al futur de la investigació de base en el marc del Programa, a part 
el treball de suport de les Unitats d'Investigaci6 que es dura a terme, també es 
vol fer una prospecció de l'evolució de la població de l'area fins a l'any 2000. 
També hi ha la possibilitat que s'aprofundeixi en l'estudi de les residkncies se- 
cundaries i el fenomen neorural. 
I,  per acabar, cal esmentar l'engegada futura del Centre de Documentació 
de la Muntanya. 
L O C A L I T Z A C I ~  DE LA 
 REGI^ MA B 6 ALT  PIRINEU 
C I ] c o m a r q u e s  d e  m u n t a n y a  
o 50 Km 
ORGANITZACIO 
1 
D.G. MEDI0 ICONA 
AJUNTAMENT 
LA SEU D'URGELL 
AJUNTAMENTS 
INSTITUCIONS ALT PIRINEU 
COMITE ASSESSOR 
- A l c a l d e  de l a  Seu 
- 2 c o o r d i n a d o r s  
- 1 i n v e s t i g a d o r .  
- 1 DGNA 
- 1 ICONA [COL. LABORADORS I 
COORDi\ADGA 2 COORDINADOR 4 ALTRES 
UAE COL.LABORADORS 
1 
COL.LAEORADORS INVESTIGADOR 
PERMANENTS 

SECTORS 
( O I 0  1981 ) 
ESTRUCTURA DE LA POBLACIO (1981). 
LA SEU D'URGELL  REGI^ MAB 6 
d ALT 
Edat 
.SI 
9 
16-10 
11 -75 
66-10 
61-65 
56-60 
52-55 
66-50 
11-15 
3 6 1 0  
31-35 
26-10 
21-25 
16-20 
11-15 
6-10 
o- 5 
(00 300 200 ?O0 b b # t a n l l  303 200 300 ' 0 0  


L'aplicació del programa MAB a la muntanya catalana : el programa MAB 6 Alt Pirineu

Diposit Digital de Documents de la UAB

Documents d'Anilisi Geogrifica 11, 1987 pp. 97-107 L'aplicació del Programa MAB a la muntanya catalana: el Programa MAB 6 Alt Pirineu Xavier Carnpillo i Xavier Sanclimens'" Résumé l A bstract L'application du programme MAB 6 aux Hautes Pyrénées catala- nes constitue un autre pas dans le processus de révalorisation de la montagne qui a commencé en Catalogne i preu prbs i1 y a dix ans, au- prbs de la formation des <<Grups de 1'Alt Pirineu,, (GAP) dans le cadre du Congrés de Cultura Catalana. L'éveil de la conscience sociale, I'intéret institutionel (Ley de Agri- cultura de Montana 1982 et Llei d'Alta Muntanya 1983), les contacts internationaux (Suisse, France, Italie, etc.) sont quelques élérnents qui ont fait possible I'application du programme. Cet article explique la gestation originaire du programme et son fonctionnement actuel, tant en ce qui concerne la structure générale que le développement et les objectifs des différentes recherches en cours. Pour finir on ajoutera que le programme MAB 6 Alt Pirineu a été demarré par les GAP avec le Department de Géographie de 1'U- niversité Autonome de Barcelone et avec le support de la Mairie de la Seu d'Urgell et le financement de la Direction de I'Environnement (MOPU), I'ICONA et I'IRYDA (MAPA). '' Gebgrafs. Programa MAB 6. Ajuntament de La Seu d'Urgell The application of the Programme MAB 6 in the Catalan High Pyrenees is a further step in the long process of revalorization of mountain areas which began some ten years ago with the constitution of the <<Grups de 1'Alt Pirineu,, (GAP) in the framework of the Con- gres de Cultura Catalana. The rising of social consciousness, the insti- tutional interest (Ley de Agricultura de Montaña 1982 and Llei d'Al- ta Muntanya 1983), the international contacts (Switzerland, France, Italy, etc.) are some of the elements that have enabled the present use of the Programme. The article explains the original birth of the Programme and its pre- sent functioning, in reference both to the general structure and the development and goals of the research projects in progress. Just add that the Programme MAB 6 Alt Pirineu was initiated by the GAP to- gether with the Department of Geography of the Autonomous Uni- versity of Barcelona with the support of the City Council of La Seu d'Urgell and the financial support of the General Direction of Envi- ronment (MOPU), the ICONA and the IRYDA (MAPA). De tots és sabut l'interb que la problematica de les arees de muntanya des- perta en els medis científics i polítics dYEuropa i de la resta del món des de fa ja allguns anys. Nombrosos palsos han elaborat lleis específiques per a aquestes zones, que solen tenir en comú, a més d'un relleu abrupte, greus problemes de despoblament i de marginació. Podríem parlar dels Apenins italians, de les Hrighlands escoceses o del Massís Central francb, pero també nosaltres com- partim aquests problemes a les nostres muntanyes, i especialment al Pirineu. No parlarem de l'inter6s i la preocupació que aquests problemes desperta- ven en els poders polítics catalans del temps de la República. Després de qua- ranta anys d'oblit quasi absolut, que han deixat el Pirineu en el moment més ciritic de la seva histbria, fou la veu dels pirinencs mateixos la primera que s'ai- xeca per denunciar aquesta situació dins el novíssim Estat democratic que tot just s'estrenava. L'any 1976, arran del Congrés de Cultura Catalana neixen els Grups de 1'Alt Pirineu (GAP). Aquests són formats per pirinencs de naixenqa o senti- ment, provinents de grups socials i professionals diversos amb una preocupa- ció comuna: la marginació del Pirineu catala. El primer objectiu dels GAP és de conscienciar la població pirinenca i fer avinent a la resta de la societat catalana els greus problemes que afecten la muntanya. En aquest sentit, els GAP impulsen la investigació de la problematica de muntanya tot afavorint la realització d'estudis i la publicació d'aquests (Co- marques del Pirineu, 1983), alhora que es pressionen els partits polítics i 1'Ad- ministració per fer possible l'elaboració d'una legislació específica de munta- nya (Per una Llei de Muntanya!, 1979). Un intent reeixit d'aglutinar estudiosos i d'afavorir l'intercanvi d'idees i de coneixements s'assoleix amb la celebració del Curs d'Estiu d'Estudis Piri- nencs, que ha tingut lloc a la Seu d7Urgell cada estiu des de l'any 1981. També el món universitari catala s'afegeix a aquesta tasca. Podem citar la tesina de M. Arqué, A. Garcia i Xavier Mateu (El desenvolupament del capi- talisme i les comarques rurals de Catalunya. El cas de I'Alt Pirineu, (1979), la tesi doctoral d7Antoni F. Tulla (Transformació Agraria en Arees de Muntan- ya, 1981)'' o la tesi de Modest Fluvia (L'Economia de Muntanya i la Pluriacti- vitat com a Estratggia de Desenvolupament. Aplicació a I'Alt Pirineu Catala, 1983) Aixó, finalment, s'assoleix, i després d'aprovar-se la nova Constitució es- panyola, que esmenta específicament la necessitat d'un tracte especial per a les arees de muntanya (Art. 130)' el 1982 veu la llum la Ley de Agricultura de Montaña, mentre que el 1983, s'aprova la Llei d'Alta Muntanya catalana. ELS ESTUDIS MAB Durant tots aquests anys s'accentuen, doncs, els contactes entre les perso- nes i les entitats preocupades per la problematica de muntanya. Els viatges a Franga, Italia o Sui'ssa se succeeixen, i és una d'aquestes trobades que mem- bres dels GAP tenen coneixement dels programes MAB 6 (d'aplicació als eco- sistemes de muntanya i d'altres latituds), que en diverses zones dels Alps Sui's- sos s'estan duent a terme amb exit. Pero qui: són els programes MAB? Els programes MAB (Man and Bios- phere) neixen l'any 1971 sota els auspicis de la UNESCO a fi de potenciar els estudis sobre l'home en relació amb el medi ambient i de crear així un marc de cooperació internacional en aquest camp. El caire dels estudis MAB ha anat evolucionant al llarg dels anys. Dels enfo- caments gairebé exclusivament naturalistes dels estudis centrats en els aspec- tes biologics dels ecosistemes, s'ha passat els darrers anys a estudis més cen- ' En relació amb aquests estudis, vegeu dos articles del núm. 1 de Documents d'Analisi Geo- grirfia (1982): ARQUB, M.; GARCIA, A.,  I MATEU, X., <La penetració del capitalisme a les comarques de 1'Alt Pirineun. TULLA, A.F., %Una tipologia de transformación agraria en áreas de montaña>). trats en els aspectes sbcio-econbmics de les relacions home-medi i en les activitats humanes. Aquest enfocament <<humanista>> era un dels trets distintius del programa MAB 6 de ChAteau-d'Oex, al cantó suís de Vaud. Es a partir d'aquest contac- te que neix la idea de dur a terme un programa MAB 6 al Pirineu catala. Els GAP i 17Ajuntament de la Seu comencen a fer els passos necessaris amb el suport academic del Departament de Geografia de la UAB. S'elabora un projecte de programa que és presentat a 1'Administració. Finalment, la Direc- ciió General del Medi Ambient del MOPU es compromet a finangar el projec- te, que ha de tenir una durada de dos anys. També s'aconsegueix una aporta- ció econbmica de 1'Institut per a la Conservació de la Natura. Amb el finansament aprovat i el programa llest, el Programa MAB 6 ALT PIRINEU es posa en funcionament a la tardor del 1985. E:L PROGRAMA MAB 6 ALT PIRINEU Així doncs, el 1985 es crea el Comite Assessor del MAB 6 ALT PIRINEU, on es troben representats la Direcció General del Medi Ambient i 1'Institut per a la Conservació de la Natura per la part financera, 1'Ajuntament de la Seu d7Urgell per la part gerent, i el Departament de Geografia de la UAB i els (;AP per la part investigadora (a més dels investigadors de dedicació comple- ta, llicenciats en Geografia per la UAB). El primer que es fa és definir l'area d'estudi. Aquesta es correspon amb 1'3- rea d'influencia estricta de la Seu d'urgell, integrada pels municipis aplegats en les subcomarques de 1'Urgellet i del Barida (12 municipis de 17Alt Urgell i 2 de la Cerdanya segons la Divisió Territorial de la Generalitat republicana). Tot plegat, una Brea de muntanya integrada per prop de cent pobles, amb una s~uperfície total de 1.098 km2 i amb una població, el 1981, de 14.808 persones, 10.190 de les quals pertanyen al municipi de la Seu d'urgell. Les investigacions tenen dos objectius fonamentals: aprofundir en el conei- xement de la problematica dels pobles de muntanya, i possibilitar la realitza- ció d'actuacions, a curt o mitja termini que millorin el nivell de vida dels mun- tanyencs, trenquin la marginació i evitin el despoblament, que ha assolit ja en alguns indrets un cariicter irreversible. De tota manera, les realitzacions que pot fer efectives el Programa MAB 6 ALT PIRINEU són poques, i el seu 2xit final dependra, en part, del ressb que les propostes que es fan tingui en la societat pirinenca i en l'AdministraciÓ, i en la mesura que aquesta darrera les assumeixi i les dugui a terme. El Programa MAB 6 ALT PIRINEU no vol ni pot deixar de banda l'aspecte de la participació ciutadana i dels poders locals. Periodicament, es duen a terme reunions amb els alcaldes i els representants dels pobles, en les quals s"exp1ica el desenvolupament del programa i la seva funció, i es requereix el parer dels més afectats per tal de centrar la investigació en aquells aspectes que desperten un interes o una preocupació majors. El MAB 6 ALT PIRI- NEU té un despatx propi a 17Ajuntament de la Seu, que resta obert a tothom. Cada tres mesos, aproximadament, s'edita un butlletí informatiu que s'en- via gratui'tament a tots els ajuntaments, entitats i persones interessades, i també a establiments públics (escoles, bars, etc.) i a tota la gent dels pobles que en un moment o un altre han col.laborat en el programa facilitant infor- mació. Aconseguir la participació activa de la gent del país és, per ara, una tasca difícil. Anys de marginació i d'oblit han creat un fort estat d'escepticisme entre els pirinencs. Ells coneixen prou bé quins són els seus problemes fona- mentals. Ja fa anys que se succeeixen els estudis sobre la problematica piri- nenca, sense que aquests s'hagin transformat en actuacions de millora concre- tes. Sovint s'ha demanat la participació dels muntanyencs, i aquests mai no han rebut res a canvi. De tota manera, val a dir que molts dels col-laboradors del MAB 6 ALT PIRINEU són pirinencs de naixenqa o d'adopció. Dins del Programa MAB 6 ALT PIRINEU, els estudis es desenvolupen en unitats d'investigació. Cada unitat d'investigació disposa d'un o de diversos especialistes en la materia, que les dirigeixen i en són els responsables. Aquests especialistes poden ser col.laboradors puntuals del programa o bé membres del Comite Assessor, de la UAB o dels GAP. D'altra banda, el programa disposa de dos investigadors de dedicació com- pleta, que també s'encarreguen d'alguna unitat d'investigació, si bé la seva tasca principal consisteix a dur a terme la investigació de base -que va incidint en les diferents unitats d'investigació- a fer treball de camp. Els resultats de cada unitat són objecte d'una publicació. Fins ara ja se n'han publicat tres. També s'ha previst que, durant el curs acadkmic 1986-1987, els estudis rea- litzats al Departament de Geografia de la UAB, dins el marc dels estudis tron- cals de segon cicle, s'incloguin dins el programa MAB 6 ALT PIRINEU. Aixo permetra als estudiants de Geografia d'entrar en contacte amb un programa real d'investigació del seu interes. Finalment, al Programa MAB 6 ALT PIRINEU es proposa la realització d'un Centre de Documentació de la muntanya informatitzat, en contacte amb altres centres similars existents ja als Alps, que permeti aglutinar els d'estudis que es fan a casa nostra sobre la muntanya tot establint un marc de comunica- ció i d'intercanvi amb altres estudiosos de diferents pa'isos. Aquest centre es fara a la Seu d7Urgell com a aportació definitiva del Programa MAB 6 ALT PIRINEU a la dinamització i a la promoció dels estudis de muntanya i comen- qara a funcionar el 1987. Les unitats d'investigació volen tractar temes que afecten directament la problematica pirinenca: el bosc, les comunicacions i l'esqui de fons són l'ob- j~ecte d'algunes unitats. Descriurem ara els continguts de les unitats que ja s'estan duent a terme. a) Gestió forestal. Aquesta unitat vol establir un seguit de propostes per ga- rantir, d'una banda, el manteniment i la millora de la superfície forestal i del s~eu valor ecologic i d'una altra, per incrementar el valor economic dels aprofi- taments. També es faran propostes per al manteniment o per a l'increment dels llocs de treball vinculats al sector forestal. Per a aixo cal establir uns crite- ris basics amb vista a una ordenació optima d'usos del bosc i també al tracta- ment urbanístic de les Brees forestals en el planejament municipal. b) Prevenció d'incendis. Aquesta unitat estableix tres estrategies: preven- ció, extinció i seguiment i estudi de l'incendi (dinamica i origen). Per aixb s'es- tudia la vegetació i la seva vulnerabilitat, i els usos perillosos del bosc. S'esta- bleixen unes zones de defensa preferent i s'estudien els punts de captació d'aigua i l'accessibilitat de les masses forestals. També s'elabora una cartogra- fia específica per a ús del bombers. Aquesta unitat ja esta forqa avanqada, i es desenvolupa en col~laboració amb el cos de bombers de la Seu d'urgell. c) Comunicacions i transport. Els objectius d'aquesta unitat d'investigació són dos: el primer és el coneixement i la caracterització de l'oferta i la deman- da dels serveis de transport públic i de les infrastructures de transport: el segon elaborar una diagnosi i establir una serie de propostes valorades en els dos camps anteriors. Aquesta unitat esta també forqa avanqada, i entre les seves realitzacions podem esmentar l'elaboració d'un graf de la xarxa de co- niunicacions de l'hrea d'estudi (temps i distancies) i la realització d'una en- questa de mobilitat de la població a diversos pobles. d) Alternatives energdtiques. Aquesta unitat té tres objectius fonamentals: el primer persegueix la millora de la qualitat de vida a 1'Alt Pirineu mitjanqant el cobriment dels dkficits energetics, especialment amb els recursos locals i de manera ecolbgica i economica; el segon vol aconseguir la reducció dels costos einergktics actuals i la dependbncia de fonts energetiques no renovables i fora- nes; el tercer i darrer objectiu cerca l'aprofitament dels recursos energetics locals. e) Prestació de serveis municipals. El despoblament i la desestructuració de l'iespai pirinenc que s'ha produi't els darrers decennis ha alterat fortament el mapa municipal del Pirineu i el funcionament dels petits municipis. En aquest context, aquesta unitat vol determinar quin és el nivell i quina és la forma de prestació dels serveis municipals obligatoris als municipis que formen l'area d'estudi, per tal d'apuntar possibles alternatives de funcionament generalitza- bles en els petits municipis de les Brees de muntanya. f) El servei telefonic. Aquesta és una de les unitats d'investigació que duen a terme els investigadors pemanents; I'estudi esta gairebé acabat, i s'espera que aviat en surti la publicació. El cobriment de la xarxa telefonica a munta- nya és tragicament deficitari i és una de les causes -entre moltes altres- que mouen a l'abandó dels pobles. Per aixb, aquesta unitat s'ha encarregat de fer un estudi de la situació actual i de les seves causes legislatives i tkcniques, i ela- bora una proposta d'actuacions a 17ensems que estableix un ordre de pri- oritats. Pel que fa a les unitats d'investigació que s'endegaran en un futur immediat, cal esmentar l'estudi sobre les estacions d'esqui de fons, una unitat sobre I'es- tructura de les explotacions agraries, una altra sobre usos del sol i una sobre les conseqiiencies del despoblament. Aquestes unitats s'han de definir encara, tant pel que fa als objectius com a la metodologia. Quant a la investigació emmarcada dins els estudis troncals del Departa- ment de Geografia, que representen un contacte important entre el món aca- dkmic i la practica geografica, cal esmentar la proxima realització d'estudis d'impacte i de vulnerabilitat del medi (vegetació, sols, pendents, etc.). Cal es- perar que se'n facin d'altres. Com ja hem dit anteriorment, el treball de camp i la investigació de base és duta a terme pels investigadors permanents. El primer que es va fer va ser una aproximació al medi físic i a la població: El Programa MAB 6 A L T  PIRINEU: L'area d'estudi (núm. 1). El següent treball consistí en l'estudi de la legislació comunithria en matkria de muntanya, que també va ser publicat: L'agricultura de muntanya i la Comunitat Economica Europea (núm. 2).  La tercera publicació pretenia donar una visió de l'evolució de la societat muntanyenca al llarg dels segles mitjan~ant un recull de textos i de relats de viatgers que, en un moment donat, van visitar aquesta irea del Pirineu. L'ob- jectiu de fer una publicació amena i distreta es va dur a terme a través de la selecció dels textos i dels fragments més interessants o anecdotics. Viatges i vi- sions dels temps antics és, per ara, la darrera publicació del MAB 6 ALT PIRI- NEU (núm. 3). També s'ha realitzat un estudi exhaustiu de la població permanent nucli a nucli dins tot 17ambit d'estudi. Aprofitant aquesta enquesta s'ha fet un estudi del fenomen de les residkncies secundaries i un cens dels serveis turístics de la zona. També es va aprofitar per a dur a terme una primera aproximació al co- neixement de les característiques i implantació del poblament neorural. Els residents secundaris van ser I'objecte d'una comunicació del Programa que es va presentar al V Curs d7Estiu d'Estudis Pirinencs, a la Seu d'urgell, pel juliol del 1986. Pel que fa al futur de la investigació de base en el marc del Programa, a part el treball de suport de les Unitats d'Investigaci6 que es dura a terme, també es vol fer una prospecció de l'evolució de la població de l'area fins a l'any 2000. També hi ha la possibilitat que s'aprofundeixi en l'estudi de les residkncies se- cundaries i el fenomen neorural. I,  per acabar, cal esmentar l'engegada futura del Centre de Documentació de la Muntanya. L O C A L I T Z A C I ~  DE LA  REGI^ MA B 6 ALT  PIRINEU C I ] c o m a r q u e s  d e  m u n t a n y a  o 50 Km ORGANITZACIO 1 D.G. MEDI0 ICONA AJUNTAMENT LA SEU D'URGELL AJUNTAMENTS INSTITUCIONS ALT PIRINEU COMITE ASSESSOR - A l c a l d e  de l a  Seu - 2 c o o r d i n a d o r s  - 1 i n v e s t i g a d o r .  - 1 DGNA - 1 ICONA [COL. LABORADORS I COORDi\ADGA 2 COORDINADOR 4 ALTRES UAE COL.LABORADORS 1 COL.LAEORADORS INVESTIGADOR PERMANENTS SECTORS ( O I 0  1981 ) ESTRUCTURA DE LA POBLACIO (1981). LA SEU D'URGELL  REGI^ MAB 6 d ALT Edat .SI 9 16-10 11 -75 66-10 61-65 56-60 52-55 66-50 11-15 3 6 1 0  31-35 26-10 21-25 16-20 11-15 6-10 o- 5 (00 300 200 ?O0 b b # t a n l l  303 200 300 ' 0 0  

L'aplicació del programa MAB a la muntanya catalana : el programa MAB 6 Alt Pirineu

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Diposit Digital de Documents de la UAB