En aquest treball es mira de contestar algunes preguntes que hom pot formular-se en l'estudi de les construccions negatives en català: (a) quants marcadors negatius cal distingir, (b) com cal descriure a la gramàtica nuclear d'aquesta llengua la diferència entre no i no pas, i (c) quina representació sintàctica s'hauria d'assignar a les estructures sintàctiques negatives. Es proposa que, a part de no, hi ha dos marcadors negatius: no pas 1, que és un nucli negatiu, i no pas 2, que és un especificador negatiu. Es mostra que aquests dos marcadors compostos que comparteixen el mateix contingut lògic, que correspon al d'un operador que té un domini de quantificació sobre un conjunt d'entitats conceptuals, de les quals s'escull un subdomini com a element contrastat negatiu. A l'última secció es donen arguments a favor de la hipòtesi que l'estructura sintàctica de les oracions negatives en català apunta a un SNeg que té SConc com a complement. El ST s'interpreta com a complement de Conc
