Index de les obres ressenyades: Antonio CHECA GODOY, El ejercicio de la libertad. La prensa española en el Sexenio Revolucionario (1868-1874

Ibarz, Jordi

Ibarz Gelabert, Jordi

Diposit Digital de Documents de la UAB

Tothom acostuma a estar d’acord ambla idea que per possibilitar el desenvolu-pament és necessari construir infraes-tructures. Doncs bé, la realització d’obrescom aquesta constitueixen la creaciód’infraestructura historiogràfica, abso-lutament necessària, en aquest cas, peral desenvolupament de la història de lacomunicació.A hores d’ara, a Antonio Checa licalen molt poques presentacions en elmón de la història del periodisme. Aquestprolífic professor de la Universitat deSevilla s’ha atrevit a tractar el difícil temade la premsa espanyola durant el Sexenni.El gran nombre de publicacions existents,i la volatilitat de les capçaleres delmoment, dificulten una aproximació quees pretengui exhaustiva, i constitueixen lesraons principals de la dificultat d’aquesttema d’estudi.El llibre s’articula a l’entorn d’unabase de dades que conté les referènciesbibliogràfiques de la premsa publicadadurant el Sexenni Revolucionari. La tascaprincipal, i potser la més meritòria d’aquesttreball, és que en recull les referències exis-tents dels diaris i altres periòdics publi-cats en aquests anys.L’obra s’estructura en tres parts. Laprimera, referida a «Las familias políticasy su prensa», està dedicada a analitzar lapremsa dels diferents grups polítics. Aquítracta el tema amb un plantejament cro-nològic que alhora esdevé temàtic. Peròa més de considerar les publicacions deles diverses faccions polítiques, inclou unaintroducció al període així com alguncapítol destinat a la premsa obrera i unaltre a la premsa especialitzada. Per tant,pel fet d’anar més enllà de la premsa estric-tament política, el contingut de l’apartatsupera el que s’anuncia en el títol.La segona part se centra en l’estudide la premsa en la capital de l’Estat. Lajustificació de l’atenció específica dona-da a la premsa madrilenya es basa en lamateixa evidència estadística que mostrauna importància molt significativa de lapremsa de Madrid respecte a la d’altresllocs de l’Estat.La tercera i darrera part consisteix enuna anàlisi regional de la premsa existenta cada comunitat autònoma. Malgrat quel’estructuració d’aquest apartat, feta a par-tir de l’organització territorial de l’Estatd’avui en dia, pugui semblar una micaanacrònica, certament està prou justifi-cada. La majoria de les aproximacions quefem vers el passat de la història del perio-disme les realitzem des de la realitat de lanostra pertinença a una o altra comuni-tat. En alguns dels capítols que dedica ala premsa de cada autonomia fa una des-cripció província a província, mentre queen d’altres l’anàlisi s’estructura a partirdels diferents grups polítics. En aquestsentit contrasta la gran atenció dedicada aAndalusia, fins i tot si ho comparem ambla que dedica a Madrid.Del llibre podem dir que és una obrapositivista, en el bon sentit del terme, quetambé el té. La tasca taxonòmica feta perl’autor, la descripció acurada, la genealo-gia de moltes publicacions, resulta real-ment admirable. L’absència d’un apartatde conclusions és el que denota les pre-tensions sobre tot descriptives del treball.En el llibre no s’explica amb detallquin ha estat el procediment emprat perl’autor en la realització de la seva recerca.Tan sols al final, quan es descriuen lesfonts emprades, ens diu que ha treballat al’Hemeroteca Municipal de Madrid, a laMunicipal de Sevilla, a l’Hemeroteca dela Casa de los Tiros de Granada; que haRessenyes Anàlisi 35, 2007 293CHECA GODOY, AntonioEl ejercicio de la libertad. La prensa española en el Sexenio Revolucionario (1868-1874)Madrid: Editorial Biblioteca Nueva, 2006consultat l’Hemeroteca virtual AchivoDíaz Escobar de Malaga —que té fonsexclusivament d’Andalusia—, i altreshemeroteques municipals o bibliotequesuniversitàries. Així doncs, ens diu que hafet servir «preferentemente a la propiaprensa del período en sus órganos másrepresentativos para reconstruir su evolu-ción». Per tant, no s’ha limitat a veurequin material del període es conserva ales diverses hemeroteques, sinó que a par-tir del buidat de diverses capçaleres, itenint en compte les referències i les cita-cions que fan d’altres publicacions, halocalitzat un important nombre de periò-dics desconeguts fins al moment. A més,també ha emprat la bibliografia disponi-ble sobre el Sexenni Revolucionari i lesobres específiques sobre periodisme.Dels buidats hemerogràfics princi-pals, realitzats com a fonts d’informació,el 90% es correspon a premsa de Madridi d’Andalusia. Dels 35 periòdics buidats,18 són andalusos; 14, madrilenys, i laresta, 2 de Barcelona i 1 de Múrcia. Aixòpot explicar, per una banda, l’atenció pre-ferent manifestada en el seu treballpels casos de Madrid i d’Andalusia, i perl’altra, les absències que podem trobard’algunes capçaleres de llocs situats en laperifèria de l’anàlisi. Així, entre altres,veiem com no consten gairebé una dese-na de títols del País Basc i Navarra pre-sents al catàleg del treball de Javier DíazNoci i Mikel Urquijo Goitia. La prensavasca en la época del Sexenio Democrático,de 2000, consultable a <http://www.ehu.es/diaz-noci/Conf/sexenio.pdf>, citat coma font en el treball de Checa, i que inclouLa Concordia. Revista moral, política y lite-raria. Periódico demócrata fuerista. Vitoria(1863-1897); El Eco Munguiense. Bilbao(1870); El Estandarte Católico. Pamplona(1873-1874); o El Iris. Pamplona (1874-1875). També trobem a faltar La Razón:diario liberal de la provincia de Gerona,començat a publicar al desembre de 1868i amb més de 60 números consultables atext complet a la Biblioteca Virtual dePrensa Histórica mantinguda pelMinisteri de Cultura <http://prensahis-torica.mcu.es/>.Cal assenyalar que l’absència d’unspocs titulars en una investigació que s’a-propa als tres milers no deixa de ser unacrítica fàcil. Tot i que, alhora, ens fa pen-sar en si aquesta mena de treballs, d’abastenciclopèdic, són més propis d’un treballen equip. Estem al davant d’un resultatbrillant i, en tot cas, no podem saber quèhagués significat per a l’obra una feinacol·lectiva, fins a quin punt l’hagués pogutmillorar. Probablement, ni tan sols enaquest cas s’hauria pogut evitar grafiarPrat de Lusañés (p. 83), per Prats deLluçanès; però pel fet de treballar amb unnombre de fonts més gran i divers, perexemple per a Catalunya, és molt proba-ble que haguéssim obtingut un catàleg depublicacions referides a aquest territorimés complet.Per altra banda, l’obra presenta unesvirtualitats que haguessin estat milloraprofitades si s’haguessin emprat els recur-sos electrònics existents en l’actualitat perdifondre, si més no, una part del contin-gut de l’obra. La consulta en línia d’aquestmaterial facilitaria, a més, una actualitza-ció de les dades que el format llibre nopermet.En tot cas, hem de considerar aquesttreball com una eina veritablementimprescindible, com un punt de referèn-cia obligada per a qualsevol que vulguitractar el tema de la premsa durant elSexenni Revolucionari. En definitiva,estem al davant d’una magna obra d’in-fraestructura historiogràfica.Jordi Ibarz Gelabert294 Anàlisi 35, 2007 Ressenyes

Ressenyes

http://ddd.uab.cat/pub/analisi/02112175n35/02112175n35p293.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB