Index de les obres ressenyades: Donald J. MASTRONARDE (ed.); EURÍPIDES, Medea. Cambridge University Press, 2003

Torné i Teixidó, Ramon

Diposit Digital de Documents de la UAB

No sol ser freqüent que, en menys d’un any,s’esgoti una edició de text grec amb comen-tari. És, potser, senyal d’una mancança sen-tida de manera més o menys latent i que s’hasubsanat en el moment precís; però pot ser,igualment, senyal d’un treball excel·lent queha tingut una acollida molt favorable enl’àmbit universitari. Ara bé, amb el prece-dent de l’edició i el comentari de Fenícies(1994), que D. J. Mastronarde va publicartambé a Cambridge UP, hom difícilmentpodia dubtar que ara el resultat fos de menysqualitat del que es podia esperar.I així ha estat. Tot i que la col·lecció queacull aquesta Medea no té les mateixes pre-tensions d’exhaustivitat que la «CambridgeClassical Texts and Commentaries» (que éson aparegué el susdit volum de les Fenícies),difícilment s’hi troba a faltar un capítol oqualsevol altra eina per copsar el sentit dela peça i interpretar adequadament els seuspassatges més controvertits. Per començar, la seva introducció generaltoca els aspectes més rellevants: una notíciasobre Eurípides; els temes, l’estructura i elsproblemes de Medea; la seva representacióel 431 aC; el mite de Medea i el tractamenten E.; el precedent de la Medea de Neòfron;la pervivència de la peça i un brevíssimresum sobre la transmissió del text.A més a més, Mastronarde afegeix unavaluosíssima guia sobre la tragèdia grega engeneral: els seus elements estructurals (notoca per a res la qüestió dels orígens) i lesparticularitats morfosintàctiques i de mètri-ca. De fet, com que és una obra del canon,els estudiants (tant de secundària com de pri-mers cursos universitaris) sovint inicien elseu contacte amb textos dramàtics ambMedea (fins i tot sol ser aquest el primer textpoètic que tenen al davant). Aquesta trente-na de pàgines, amb el temps, es pot conver-tir perfectament en un ítem d’obligadareferència en les bibliografies propedèuti-ques: l’encert i la claredat amb què va enu-merant i exemplificant cada cas és fill de laseva pedagògica Introduction to Attic Greek(1993), moltes vegades lloada.El text grec (p. 113-159) és acompanyatd’un generós i pormenoritzat comentari(p. 160-387) que es clou amb un apèndix(p. 388-397) sobre l’autenticitat i la funció enel si de la peça dels versos 1056-1080, elfamós monòleg de la protagonista amb elsseus dubtes i temors davant la decisió presa(vegi’s també M. D. López Galocha, «Medeade E., la cólera justa», a Actas X CEEC, I,Madrid 2000, 469 s.). No tan generosa és laseva selecció bibliogràfica: són escassamentdivuit pàgines enfront, per exemple, de lesvint-i-vuit que H. Van Looy va emplenar enla seva edició teubneriana del 1992. Així,Mastronarde ha seleccionat set edicions de lapeça, les que ell ha considerat més dignesd’ús: sobta que sembla que prefereixi la deMéridier (1925) a la de Murray (1902), queni tan sols és esmentada i que tant servei vafer a D. L. Page en la seva edició ambcomentari que s’ha pres com a modèlicadurant dos terços de segle. Tampoc no s’hiconsigna l’edició de F. R. Adrados (1995),que, malgrat les deficiències que pugui tenir,anava precedida d’unes consideracions aEmerita 61, 1993, 241-66, que poden serútils sobretot en plantejaments de sintaxi.És un encert, en canvi, referir-se a l’estudisobre els manuscrits de Medea que va publi-car J. Diggle a CQ 33, 1983, 339-57, per-què, en el seu volum Euripidea (1994), lacol·lació es troba mutilada. Hom hi troba afaltar els llibres clàssics de G. Murray (E.and his age, 19462), de Romilly (Évolutiondu pathétique d’Esch. à Eur., 1961) o deLesky sobre tragèdia grega que fonamentenRessenyes Faventia 28/1-2, 2006 215EURÍPIDES. 2002 (2a edició, 2003). Medea.Editat per Donald J. Mastronarde. Cambridge University Press. Cambridge Greek and Latin Classics. ISBN 0521 64386 4 (pb 18,99 £) / ISBN 0521 64365 1 (hb 50,00 £). X + 431 p.Faventia 28-1-2 001-244  13/12/07  16:37  Página 215bibliografia posterior que ha estat recollida(Mastronarde, però, recull els clàssics deliteratura, més generals, de Bergk i deSchmid-Stählin).Si era intenció de l’editor presentar el con-text de la peça, tant literàriament com histò-rica, ens resulta difícil entendre per què noedita cap les hypotheseis que tradicionalmentprecedeixen qualsevol edició (només n’es-menta dues ratlles en la pàgina 57) i sí elstestimonia i fragments (aquests amb traduc-ció, cf. p. 57-64) de l’obra homònima deNeòfron. Aquestes hypotheseis haurien estatdel tot escaients per informar el capítol «E.Medea and Medea’s myth» (p. 44-57).Així mateix, la interpretació del paperque té la protagonista s’hauria pogut acabarde contextualitzar en la crisi espiritual del’època —i no solament com a assumpcióde valors «masculins» (p. 14)— amb lesperspectives que apunta J. A. López Férez,«Sophía-sophós dans la Medée d’E.», en elvolum Medée et la violence, Toulouse, 1966,139-151 (= Pallas 45, 1996). En aquestvolum (no citat en la bibliografia), s’hi con-tenen interessants aportacions també sobreaspectes que Mastronarde tracta en l’estudipreliminar: la venjança com a solució al con-flicte (Ch. Segal), Medea i el problema delfet tràgic (V. Citti), les «altres» Medees enel teatre grec (A. Melero), la por que infonMedea als seus «adversaris» (F. Jouan),Medea en la ceràmica grega (H. Guiraud) oel mite en el cinema (D. Mimoso). Per laqüestió que toca l’estructura de la peça, enrelació amb les altres obres d’E., és modè-lic el quadre sinòptic d’A. Esteban Santos,«Composición axial en E.: en torno a lamujer y a la muerte», a E. García Novo-I.Rodríguez Alfageme (eds.), Dramaturgia ypuesta en escena en el teatro griego, Madrid,1998, p. 99-120 (en el mateix volum, vegi’suna interessant aportació d’E. García sobre«Simetría y variación en el teatro y en el artegriegos», especialment p. 141-2).En una edició que procura ser a bastamentdocumentada ens sembla excessivament sim-ple la distribució de l’aparat crític en o (totsels mss.), p (alguns mss.), Π (papirs) i Σ(escolis) sense indicar en cap moment quinsmanuscrits o papirs són testimoni de lavariant. Cal recordar que a Medea l’elecciód’una lectura o altra és un afer terriblementdelicat? Serveixin d’exemple les paraules deVan Looy en la seva edició teubneriana (p.XXIV): «perspicuum est in Medea nullumesse codicem qui non contaminatus sit ita utiure totam traditionem apertam dicas». Unalectura acarada del text que presentaMastronarde ens fa palès que ha preferit eltext de Van Looy que no el de Diggle en elsversos següents: 5, 43, 106, 159, 320, 334,355-6, 644, 600, 777, 850, 938, 1012, 1056-80, 1218 i 1359. I, en fi, quant a les conjec-tures adoptades, diferents de les edicions deDiggle i Van Looy, destaquem: v. 12 υγ(ςπλταις (Pierson i Diggle cadascun delsmots), v. 838 μετρυς (dos papirs queDiggle va qualificar de «fortasse recte»), v.1037 τ’ ε (F. W. Schmidt), v. 1077 σ)ς(Page), v. 1243 μ* upsilonlenis (Elsmley) i conservael vers 1316 (eliminat per Schenkl i la granmajoria d’editors).Ramon Torné i Teixidórtorne@xtec.cat216 Faventia 28/1-2, 2006 RessenyesLa propia referencia bibliográfica que sirvede encabezamiento a esta reseña es en extre-mo elocuente: las 1.312 páginas que com-prenden los dos volúmenes de la presenteobra ya están diciendo que nos hallamos anteel estudio monográfico más extenso publi-LÓPEZ, Aurora; POCIÑA, Andrés (eds.). 2002. MEDEAS. Versiones de un mito desde Grecia hasta hoy. Granada: Editorial Universidad de Granada. 2 vols. 1312 p. ISBN: 84-338-2911-4.Faventia 28-1-2 001-244  13/12/07  16:37  Página 216

Ressenyes

http://ddd.uab.cat/pub/faventia/02107570v28n1-2/02107570v28n1-2p215.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB