Jordi MATAS, Els alts càrrecs : política i administració a la Generalitat de Catalunya. Barcelona: Escola d'Administració Pública de Catalunya, 1995

Torrens, Xavier

Papers Revista de Sociologia

Xavier Torrens

Crossref

Matas, Jordi (1995). Els alts càrrecs: política i administració a la Generalitat de Catalunya

Diposit Digital de Documents de la UAB

- Papers 5 1, 1997 291-300 Recensions MATAS, Jordi Els alts cdrrecs: politica i administració a la Generalitat de Catalunya Barcelona: Escola &Administració Pública d e  Catalunya, 1995. Les persones interessades en les relacions entre la política i l'Administraci6, i, més concretament, entre el sistema polític catala i la seva estructura administrativa, disposen d'un llibre publicat recentment on conflueixen tots dos elements. Es trac- ta d'una obra centrada en l'estudi dels alts cirrecs de l'Administraci6 de la Generalitat, un univers que a b r a ~ a  els secretaris generals i els directors generals dels departaments de I'AdrninistraciÓ cata- lana. Jordi Matas, professor de Citncia Política i de l'administració de la Universitat de Barcelona, reflecteix en aquest llibre, fruit de la seva tesi docto- ral, qüestions d'interts interdisciplinari, particularment per a politblegs i socib- legs, i d'especial utilitat per a aquelles per- sones que fan recerca sobre les elits. Un llibre que per les tematiques que aborda esdevé lectura recomanada en assignatu- res com poden ser Teoria de les Organitza- cions o Sociologia de 1'AdministraciÓ Pública. El propi autor es va plantejar en el seu dia la dificultat de obtenir una mostra que fos representativa. A priori, era d'esperar un nivell de resposta no gaire elevat, a causa de les circumstancies que envolten les persones objecte de l'estudi, ja que acostumen a ser poc accessibles per als investigadors. Sortosament, no ha estat així i ens trobem amb un estudi que par- teix d'un univers de 81 subjectes i que n'ha englobat 77. La resposta massiva (assoleix el 95% dels alts cirrecs) va per- metre treballar sobre la practica totalitat del cens i realqa la vilua científica d'una obra per a la qual s'ha emprat l'instru- ment de les entrevistes personals basades en un qüestionari tancat, estructurat en 86 preguntes agrupades en quatre blocs. Un qüestionari que s'inclou íntegrament en l'annex que acompanya el llibre i que, juntament amb el primer capítol, ens introdueix en I'objecte d'estudi i en la metodologia. Els alts crirrecs: política i administraci6 a la Generalitat de Catalunya ofereix els resultats d'una recerca que suscita inte- ressos múltiples, omple un buit impor- tant al nostre país en la bibliografia sobre elits i ens permet coneixer aquells que determinen de forma decisiva I'elabora- ció de les polítiques públiques. Despres d'un breu segon capítol que versa sobre la contextualització administrativista dels secretaris generals i els directors generals, ens trobem els capítols 3 i 4, dedicats, res- Recensions pectivament, a I'andisi sociodemogr~ca dels alts cirrecs i a la formació i opinió polítiques dels alts cirrecs. El seu contin- gut ens possibilita poder fer una anilisi comoarada amb estudis d'elits d'admi- nistracions d'altres paysos i respecte a la mateixa ooblació catalana. En aauest sen- tit, hi trobem dades que apunten que l'e- lit política de l'Administraci6 catalana és més jove que la d'altres paysos amb una tradició democratica més llarga, que les dues terceres oarts dels alts cirrecs estan afiliats a un dils dos partits de la coalició governant, o que hi ha un 91% d'homes que ocupen els llocs de comandament oolític de l'Administraci6 i només un 9% de dones, quan les dones representen el 48'7% dels funcionaris de la Generalitat i, com es sabut, conformen més de la mei- tat de la població. Dades que fan refle- xionar el lector o la lectora. En aquesta mateixa línia de reflexió, vegem amb més deteniment un altre " exemple. Segons es desprkn del text, uhi ha uns percentatges altíssims d'alts drrecs que han nascut a Catalunya, amb pares nascuts també a Catalunya, que han fet el batxillerat i els estudis universitaris a Catalunya i que tenen com a llengua materna el catalb (p. 1 10). A aixb cal afe- gir que els alts cirrecs fan una pondera- ció forta de la ideologia nacionalista. El 80,5% consideren que un dels dos objec- tius polítics prioritaris és assolir una quota més alta &autogovern i més de la meitat assenyalen com un altre dels problemes polítics principals qüestions que també estan relacionades amb la quota d'auto- govern nacional. En contrast, disminuir les diferencies econbmiques i socials és indicat com un dels dos objectius polítics prioritaris a Catalunya per un  16,9% dels entrevistats. En el darrer apartat del capítol 4, cop- sant la percepció del procés polític, veiem que des de la perspectiva dels alts cirrecs, a Catalunya hi ha una gran influkncia en la decisió política dels mitjans de comu- nicació, el govern central i el president de la Generalitat. Per contra, tenen poc ressb els ciutadans i els funcionaris. I així es van desgranant diversos factors dels actors polítics, com quan en el capítol 5 Matas analitza la formació professional, la defi- nició dels diversos cirrecs polítics de 1'Administració i les actituds administra- tives dels alts cirrecs. Per exemple, es constata aue la orincioal font de recluta- I I ment dels alts cirrecs 6s l'empresa priva- da; la segona, I'AdministraciÓ central, i seguidament, la universitat i I'Administra- ció local. D'altra banda, les persones dedicades a l'anilisi de les polítiques públiques, tro- baran en el c a ~ í t o l 6  asoectes relacionats amb el funcionament de I'AdministraciÓ des de la oersoectiva dels alts cirrecs. I I Qüestió, aquesta, de maxim interh, ja que (cel proceso de elaboración de toda políti- ca Aplica decisiones e interacciones entre individuos, grupos e instituciones, deci- siones e interacciones influenciadas sin duda por las conductas, las disposiciones del conjunt0 de individuos, grupos y organizaciones afectadas)) (Subirats, citat per Matas a la pigina 278). Per últim, el llibre compta amb una bibliografia completa on es poden trobar citades investigacions sobre elits gover- namentals. elits oarlamentdries. elits locals I i elits polítiques administratives, com les realitzades per Jordi Capo, Joan Botella, Joan Subirats, Montserrat Baras, Gabriel Colomé i d'altres estudiosos del tema aue ens ocupa. Cal remarcar que també 6s interessant llegir les múltiples notes a peu de pigina que fan referkncia en diverses ocasions a dades de les elits d'adminis- tracions públiques d'altres paysos en com- paració amb les dades de les taules -un total de 107- que fan referencia a 1'Ad- ministració catalana. En conjunt, un Ili- bre brillant que s'ha de prendre com a punt de referencia ineludible en l'anili- si de 1'AdministraciÓ pública de Catalunya. 

Recensions

Ressenya de l'obra de Jordi Matas apareguda el 1995, Els alts càrrecs: política i administració a la Generalitat de Catalunya. Barcelona: Escola d'Administració Pública de Catalunya

Directory of Open Access Journals

http://ddd.uab.cat/pub/papers/02102862n51/02102862n51p291.pdf

Recensions

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Crossref

Diposit Digital de Documents de la UAB

Directory of Open Access Journals