Interpretació, en forma assagística, del contingut del Somni d'Escipió ciceronià, tot situant-lo en el seu context històric i remarcant-ne la vigència dels valors morals en l'actualitat.Interpretation, in the form of an essay, of the contents of Cicero's Somnium Scipionis, placing it into its historical context and highlighting the moral values still in effect nowadays

Medina, Jaume

Diposit Digital de Documents de la UAB

Faventia 28/1-2, 2006 53-58Faventia 28-1-2 001-244  13/12/07  16:33  Página 53ResumInterpretació, en forma assagística, del contingut del Somni d’Escipió ciceronià, tot situant-lo enel seu context històric i remarcant-ne la vigència dels valors morals en l’actualitat.Paraules clau: Ciceró, Somni d’Escipió, valors morals.Abstract. The Somnium Scipionis: An Actual ReadingInterpretation, in the form of an essay, of the contents of Cicero’s Somnium Scipionis, placing itinto its historical context and highlighting the moral values still in effect nowadays.Key words: Cicero, Somnium Scipionis, Moral Values.Voldria, abans d’entrar pròpiament en el tema, expressar el meu agraïment perhaver estat invitat a participar en aquest acte de presentació del treball dut a termepel professor Pere Villalba amb la República de Ciceró, que, per primera vegada,es publica a casa nostra en la seva integritat amb la versió llatina original i la tra-ducció catalana. Era un buit que calia omplir i el meu col·lega i amic, amb el qualhe compartit tantes inquietuds, projectes i aventures en el camp de la filologia, hoha fet amb el rigor científic i la solvència literària que l’han caracteritzat tothoraen la seva llarga carrera d’erudit i d’amant de les lletres. Si la República de Ciceró restà en l’oblit fins que el filòleg Angelo Mai el 1822en posava novament a disposició dels lectors els llargs fragments descoberts perell en un palimpsest del segle VI que contenia les Enarrationes in Psalmos de santAgustí, l’epíleg de l’obra cabdal ciceroniana, en canvi, ha estat tothora ben pre-sent en els cercles cultes d’Europa. Certament, el Somni d’Escipió —nom amb quèha estat coneguda des de sempre la part final del tractat polític de Ciceró— començàa tenir un cos propi com a obra a partir del moment que l’escriptor Macrobi, a la cruï-1. Parlament pronunciat a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, el dia 20 d’abril de2006, en l’acte de presentació del llibre De re publica, de Marc Tul·li Ciceró, editat a cura de PereVillalba Varneda.El Somni d’Escipió. Una lectura actual1Jaume MedinaUniversitat Autònoma de BarcelonaDepartament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana08193 Bellaterra (Barcelona). Spain54 Faventia 28/1-2, 2006 Jaume MedinaFaventia 28-1-2 001-244  13/12/07  16:33  Página 54lla entre el segles IV i V, el va prendre com a pretext per a desenrotllar un amplitractat d’altíssima erudició. Als temps en què Macrobi escrivia els seus Commentarii in Somnium Scipionis,les teories polítiques de Ciceró mancaven en absolut d’interès: lluny havien quedatels meditats afanys d’aquest en vistes a la consecució de l’anhelada concordia ordi-num, lluny les vanes esperances de poder aplicar les teories de l’Estat ideal a l’es-pai romà, com també llunyans eren els noms i les actituds dels personatges queparticipaven en el diàleg de la República. Però les afirmacions contingudes en lanarració del Somni no tan sols mantenien una vigència plena des del punt de vistade la doctrina, per tal com, referides en la seva major part a la vida de l’esperit,pertanyen a un àmbit extratemporal, sinó que donaven peu a especulacions de totamena, sobretot en el camp de les disciplines contingudes en el cicle del quadriuium,i especialment en les matèries d’aritmètica, de música i d’astronomia. Com és sabut, el Somnium Scipionis ocupa en la República de Ciceró el mateixlloc assignat al mite d’Er en la Politeia de Plató. Totes dues narracions fan d’epí-leg sublim a uns diàlegs de la més elevada reflexió, en què es tracten unes qües-tions tan importants per al benestar social com són les teories sobre el fonament, l’or-ganització i el funcionament de l’Estat. En totes dues narracions, però, estranscendeix de la vida sobre la Terra a la vida en un més enllà que és l’origen i ladestinació de les ànimes dels qui s’han dedicat a les tasques més nobles, en parti-cular de les ànimes dels polítics que han complert bé el seu officium, és a dir, elseu deure, així com de les dels qui s’han dedicat a les diverses arts. I totes duesnarracions contenen una impressionant descripció de la màquina del cosmos, mit-jançant l’enumeració de tots i cada un dels components. Tanmateix, difereixen enel fet que la contemplació d’aquest immens espectacle es duu a terme a través dela mort, en el cas de Plató, i a través del somni, en el cas de Ciceró. En efecte, si elmite platònic és explicat per l’autor servint-se de la figura d’un soldat que torna ala vida després d’haver mort i d’haver recorregut els paratges del més enllà, d’onarriba carregat amb la més alta de totes les experiències, en el text ciceronià, lapresentació d’aquestes eminents realitats és feta a través del somni que reconta unpersonatge de gran significació al món polític romà.En la darrera part de la seva República, Ciceró feia parlar Publi Corneli EscipióEmilià, quan es trobava ja a l’edat de cinquanta-sis anys. I el presentava, doncs,exposant als companys de diàleg el record d’un somni que va tenir als seus tren-ta-sis, el 149 aC, quan es traslladava a l’Àfrica per tal de dur-hi a terme la TerceraGuerra Púnica. Fatigat, després d’una llarga conversa amb Masinissa, rei dels mas-silis i aliat de Roma en la Guerra Púnica anterior, Escipió se n’havia anat a des-cansar i, en la profunditat del son, va veure que se li apareixien el seu pare, LuciEmili Paulus, i el seu avi, Publi Corneli Escipió l’Africà. Entrat, de bracet amb el narrador, en el món del somni, el lector o l’oient estroba instàntaniament transportat fora del temps, és a dir, en un lloc des d’on s’a-basta sencer tot el conjunt de la realitat material i espiritual: unes realitats que hande ser analitzades a continuació, evidentment, sub specie aeternitatis. És en aquest«lloc enlairat, il·luminat per l’esclat de mil estrelles», que es desenrotllen les con-verses dels tres implicats en el somni.El Somni d’Escipió. Una lectura actual Faventia 28/1-2, 2006 55Faventia 28-1-2 001-244  13/12/07  16:33  Página 55Tota la narració d’Escipió Emilià recull, de fet, les paraules que li van dir elpare i l’avi. Escipió l’Africà, després de demanar al jove Escipió que guardés memò-ria del que es disposava a dir-li i en haver-li exposat d’una manera anticipada els fetsi les circumstàncies en què s’havia de trobar involucrat en el futur, l’encoratjava adedicar-se amb cos i ànima a la vida política i a la defensa de la república. I hofeia tot donant-li a conèixer alhora el premi que en rebria com a recompensa: labenaurança en una vida immortal. Davant del dubte manifestat pel jove Escipiósobre l’existència real d’aquesta vida més enllà de la mort, el vell responia afir-mant que no tan sols existia, sinó que és aquella l’autèntica vida, una vida en quèhom viu lliure d’una vegada i ja per sempre dels lligams materials (i era reportadaen aquest punt per primer cop la formulació que el cos és la presó de l’ànima),enfront de la vida sobre la Terra, que no és res més que mort. I, a fi de persuadir-lo, posava per testimoni la presència real del seu pare, del qual rebia seguidamentuna abraçada. Sense pensar-s’hi ni un moment, Escipió manifestava al pare el desigd’abandonar com més aviat millor la Terra. Però aquest el frenava, tot dient-li queaixò no ho podia fer per iniciativa pròpia, que s’havia d’esperar fins que el déul’alliberés de la presó del cos, i que mentrestant havia de complir el seu deure o laseva missió, consistent a practicar la justícia i la pietat envers els déus, els fami-liars i la pàtria: aquest —li deia— és el camí que porta al cel.Des de la privilegiada miranda on es trobava instal·lat, l’Escipió jove restavaembadalit davant l’espectacle de l’univers, a desgrat de tenir ulls només per laTerra. Per això el seu avi el convidava a elevar les mires i a contemplar el que hi haper damunt d’ella. I li explicava amb tota mena de detalls l’organització del cos-mos, amb la Terra fixa en el seu punt central, atraient vers ella totes les coses quetenen pes, els set planetes (a l’òrbita inferior, la Lluna, mancada de llum pròpia,fronterera entre el món de la caducitat i la vida eterna, i, per sobre d’ella, succes-sivament, les òrbites de Mercuri, Venus, el Sol, Mart, Júpiter i Saturn) amb la sevaforma esfèrica girant al seu voltant i, a l’extrem superior, per damunt del cel estre-llat i del cel cristal·lí, abraçant-ho tot, el cel empiri, el mateix déu suprem com acontenidor i moderador de la resta de cercles.Per acabar-ho d’arrodonir, el vell Escipió explicava al jove un prodigi encaramés gran, capaç per ell sol, en ésser reportat, de remoure, fascinar i colpir fins lesimaginacions més atrofiades. Perquè, ¿qui podria restar indiferent en assabentar-se, ni que fos a través de l’eco llunyà d’un relat, de l’existència d’una música deles esferes? És cert que els homes —a semblança dels habitants dels llocs pro-pers a les cascades del Nil, que, de tant sentir el fresseig eixordador de les aigües,en viuen abstrets—, s’havien tornat insensibles a l’harmonia generada pel movi-ment dels cossos celestials. Però també ho és que alguns, imitant aquesta músi-ca, per mitjà de l’associació d’un so a cada una de les esferes —la del capdavall,amb una rotació més lenta, donant la nota més greu, i la del capdamunt, amb unarotació més veloç, oferint la més aguda—, havien pogut establir els fonaments dela teoria musical i havien après a fer sonar els instruments. Aquests —deiaEscipió— s’han obert, igualment com els justos i els piadosos, i com els qui, engeneral, es dediquen al conreu de l’esperit, un camí de retorn al lloc d’on proce-deixen, és a dir, al cel.56 Faventia 28/1-2, 2006 Jaume MedinaFaventia 28-1-2 001-244  13/12/07  16:33  Página 56Eixint d’haver referit aquestes prodigioses meravelles, el fil de la narraciósegueix amb el comentari d’unes reflexions de caire més aviat doctrinal. I en pri-mer lloc és tractada la qüestió de la fama. Els arguments ciceronians, expressats através del personatge dotat de més autoritat en el Somni, són d’una claredat meri-diana i contundents a més no poder: hom ha de treballar, no pas pensant en l’ano-menada que li procurarà la seva dedicació, ni en les recompenses que li reporta-ran els seus esforços, sinó perquè se sent atret per la virtut, que és l’única guia pelcamí de la vertadera glòria. Poc ha d’importar a l’home d’acció allò que els altrespuguin dir sobre les seves obres. La gent, sens dubte, en faran un judici. Però lesparaules d’aquests quedaran limitades per un espai geogràfic i amb el pas del tempss’aniran diluint. Tals són els motius que aconsellen de no posar cap esperança enels premis donats pels homes i de no sotmetre’s a la insignificant importància de lesenraonies de la gent. Ciceró aprofita llavors l’avinentesa per fer pronunciar a l’Africà una llargadigressió sobre geografia i història. Vista del cel estant —diu—, la formidableextensió de l’imperi romà és només com un punt de la superfície de la Terra, laqual, al seu torn, en comparació amb els altres cossos celestials és immensament peti-ta. A més, tan sols algunes parts de la Terra són habitades i la comunicació entre elleses veu limitada per uns accidents gairebé insuperables: les glòries dels romans mésil·lustres, ¿han travessat mai el Caucas, potser, o han estat conegudes a les regionsde més enllà del Ganges? És, per tant, reduït l’espai que pot recórrer la fama d’unapersona: sens dubte, no sentiran mai el seu nom els qui habiten als extrems delspunts cardinals. D’altra banda, la Terra està sotmesa contínuament a les devasta-cions produïdes per l’aigua i pel foc, i aquests fenòmens dificulten la continuïtat ila perpetuació de la memòria. I, encara, no hi ha ningú que sigui capaç de recordarels diversos esdeveniments ocorreguts al llarg d’un sol any solar, és a dir, el tempsque triguen tots els astres a trobar-se en la mateixa posició, després d’haver retor-nat al seu primer punt de partença. Però, ¿per què esperar el judici de les genera-cions futures? ¿És que, potser, el nom d’algú ha estat mai en boca dels avantpassats? Encoratjat per aquestes sàvies, assenyades paraules de l’avi, Escipió Emiliàmanifestava tot seguit la seva ferma i decidida voluntat de lliurar-se plenament alservei de la pàtria. I era llavors que l’Africà desenrotllava la segona de les sevesreflexions, dedicada a considerar l’essència de la identitat personal. Ho feia, deprimer, afirmant una vegada més la superioritat de l’esperit sobre la matèria i, des-prés, establint una comparació entre l’home i el cosmos. L’home, en efecte, estàformat d’un cos i d’una ànima en conjunció. Però allò que vertaderament i autèn-ticament defineix la seva identitat no és pas el cos —la part material inerta, la formavisible, aquesta figura que es pot assenyalar amb el dit—, sinó l’ànima: mens cuius-que is est quisque («l’ànima és l’home»), diu, adoptant un conegut pensamentplatònic, que té com a suprema referència l’imperatiu nosce teipsum. És de l’àni-ma l’energia que mou el cos i li confereix la capacitat d’actuar, igualment comtambé són de l’ànima les facultats de sentir i de mirar al passat i al futur; és l’àni-ma qui regeix, governa i mou el cos, supeditat en tot a ella. Els homes han rebutl’ànima de les fogueres eternes, rodones i esfèriques, anomenades constel·lacionsi estrelles, que, al seu torn, recorren llurs òrbites mogudes per la divinitat. I l’àni-El Somni d’Escipió. Una lectura actual Faventia 28/1-2, 2006 57Faventia 28-1-2 001-244  13/12/07  16:33  Página 57ma compleix en el cos la mateixa funció duta a terme per Déu en el conjunt del’univers. Per això l’Africà arribava a dir al seu nét que l’home, considerat desd’aquesta perspectiva espiritual, assoleix la categoria de déu. Vet aquí una doctri-na concordant amb els ensenyaments dels textos bíblics (Ps 82, 6; Jo 10, 34), quesens dubte l’església cristiana medieval venerà amb una merescuda devoció. Déu i l’ànima són l’objecte de la darrera de les reflexions de l’Africà. L’un il’altra tenen, com hem vist, una naturalesa espiritual i, per tant, són eterns. Sensecap mena de dubte, Ciceró hauria pogut compondre sobre aquest propòsit uns parà-grafs brillants de collita pròpia. Però preferí transcriure, passant-los directamentdel grec al llatí, els mots literals expressats per Plató en el seu Fedre (245c). Ensíntesi, la teoria platònica sobre l’ànima consisteix a afirmar la seva eternitat, pre-nent com a base, per a demostrar-ho, el concepte de moviment. Les coses que rebenel moviment d’una altra banda acaben la vida en el mateix moment que el movimentcessa. Només allò que es mou ell mateix no deixa mai de moure’s i és, a més, lafont i el principi de tot moviment. Ara: el principi no té origen, perquè, si en tingués,no ho podria ésser. Si, doncs, no té origen, tampoc no té fi. Per tant, el movimentté el principi en l’ésser que es mou ell mateix. Resulta, així, evident que l’ésserque es mou ell mateix és etern. La conclusió es formula tota sola: l’ànima es moua si mateixa; doncs és eterna. No caldrien ja més paraules, perquè tot l’essencial sobre el ciutadà i la pàtria,sobre la societat i l’Estat, sobre la vida i la mort, sobre el cel i la Terra, sobre Déui l’home, sobre l’ànima i el cos, ha estat tingut en consideració amb una extraor-dinària profunditat. Però no s’acaba aquí el text de Ciceró. Abans de desaparèixerde l’escena, l’Africà aprofita encara el poc temps que li queda en el somni per ferunes darreres recomanacions a Escipió Emilià: així aquest podrà tornar al món dela realitat quotidiana enriquit amb uns coneixements potser insospitats i transfor-mat per una experiència adquirida de manera extraordinària. Tot aquest magnífic apa-rat teòric, efectivament, havia de conèixer unes formes concretes d’aplicació a lapràctica. L’Africà, doncs, per acabar, recomana al jove Escipió que posi tota lavoluntat a exercitar l’ànima en una doble ascesi consistent, d’una banda, a vetllarper la salut de la pàtria, i, d’una altra, a acostumar-la a alliberar-se dels lligamsamb la carn, és a dir, a sortir de la presó del cos, mitjançant la contemplació de lesrealitats exteriors i superiors. És aquesta la més elevada forma de virtut i alhora lamanera més ràpida i més segura de volar cap a la pàtria del cel.Molt inspirat tot plegat, molt poètic, i expressat amb un estil vertaderamentdeliciós —la celebrada i modèlica prosa clàssica llatina, a la qual Ciceró donà laforma característica i definitiva—, que immortalitzava el seu autor i l’acreditavacom un dels pensadors més vigorosos i profunds i com un dels valors més univer-sals de tota la història de Roma. Alguns dels aspectes essencials del Somni d’Escipió, considerats des de la pers-pectiva actual, després de la formulació de les teories de la relativitat i del big-bang, amb la intuïda presència d’immensos forats negres en el si d’un univers ambdata aproximada de naixement i, per tant, amb previsible perspectiva d’extinció,han quedat obsolets i absolutament ultrapassats. Avui l’ordenació del cosmos talcom la imaginaven els antics no pot ésser tinguda sinó com una mera curiositat,58 Faventia 28/1-2, 2006 Jaume MedinaFaventia 28-1-2 001-244  13/12/07  16:33  Página 58amb un caràcter ben suggestiu, és cert, però purament fantasiós, encara que elsfonaments de la teoria musical que hi trobà l’origen mantinguin en el present lavalidesa i la vigència. Tot amb tot, els aspectes més doctrinals sobre la vida i lamort, sobre la matèria i l’esperit, sobre la teoria del coneixement, tant d’un mateixcom de la realitat que l’envolta, així com sobre el comportament moral de l’homedins el marc de la societat, han sofert ben pocs canvis en allò que els és més essen-cial. Avui com en l’Antiguitat i en tots els temps, baldament hagin estat impres-sionants els avenços de la tècnica en múltiples camps i els progressos de la ciènciaen les seves diverses branques, la persona humana sap que els seus límits són elsd’ella mateixa i es troben en ella mateixa i que, per tant, continua vigent el pre-cepte de conèixer-se en allò que ella és, a fi de poder esdevenir el que és en pleni-tud; sap, en definitiva, que ha de treballar per la salut corporal i espiritual d’ellamateixa i de la col·lectivitat sencera, per a la benanança pròpia i la de tot el cossocial a què pertany. I és això el que fa que avui dia encara tingui sentit dedicar-se a l’estudi dels clàssics i que puguem llegir amb profit els textos en què deixa-ren impreses les seves reflexions.

El Somni d'Escipió. Una lectura actual

http://ddd.uab.cat/pub/faventia/02107570v28n1-2/02107570v28n1-2p53.pdf

El Somni d'Escipió. Una lectura actual

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB