Index de les obres ressenyades: Lurdes BOIX ; Jordi BOIX, Els paisatges de Caterina Albert i Paradís, Víctor Català : un itinerari històric i literari a través dels indrets vinculats a l'escriptora de l'Escal

Serra i Salvi, Anna

Diposit Digital de Documents de la UAB

cies animals, d’aus terrestres i aquàtiques.Les característiques físiques, la riquesa flo-ral i faunística de Doñana, en feien undels espais més verges, exòtics i salvatgesi un dels paradisos cinegètics més impor-tants d’Europa.Finalment, J. Carlos González i Micha-el D. Murphy expliquen les característi-ques i les limitacions del model culturalsobre el paisatge de Doñana que conte-nen i que han difós àmpliament la músi-ca de les sevillanes que s’han escrit, durantles darreres dècades, al voltant del ritualdel Rocío. Partint de la seva concepciócom a narracions culturals parcials sobreles terres de Doñana, com que estan lli-gades als diferents camins de peregrina-ció que segueixen les germandats durantel Rocío, les sevillanes «rocieras» tendei-xen a presentar Doñana com una terraàrida i poc propensa al poblament, comel «reino de la Virgen del Rocío» (p. 331),un espai sagrat i paradisíac que esdevéterra d’origen i símbol de la identitat delsrocieros. Doñana, i especialment les terresdels maresmes, esdevenen espais colonit-zats per plantes, espècies vegetals i arbòriesi per una fauna que científicament per-tanyen a uns altres ecosistemes. Tot ple-gat fa de les sevillanes expressió i artífexd’una visió irreal de Doñana, atribuïdaen part a raons estètiques i al poc conei-xement d’aquest espai natural per partdels compositors.Les persones interessades en la lecturad’aquest llibre podran aprofundir l’accep-ció del paisatge com a representació cul-tural, com a artefacte que neix a partir dela interacció entre societat i natura, peròque està subjecte, en darrer terme, a la per-cepció i a la interpretació individuals icol·lectives. L’aproximació dels diferentsautors a les imatges i als discursos socialsexistents sobre el paisatge s’integra nor-malment dins d’un marc teòric, concep-tual i metodològic complex, que deixaentreveure les diferents formes de conce-bre, de comprendre i d’aproximar-se al’anàlisi i a la descripció del paisatge ques’han succeït i que han coexistit des deprincipis del segle XVIII fins a l’actualitat,dins del camp de la geografia, de la litera-tura i d’altres disciplines. Malgrat que noesdevé un manual estricte sobre paisatge,els diferents capítols que integren aques-ta obra, escrits amb un llenguatge trans-parent i entenedor, manifesten una grancohesió i una complementarietat interna,afavorint l’avenç acadèmic i intel·lectuald’una temàtica, el paisatge, que s’ha con-solidat novament, durant la darrera dèca-da del segle XX, dins del camp d’estudi dela geografia.Ester Nasarre VázquezUniversitat Autònoma de BarcelonaDepartament de GeografiaEster.nasarre@uab.cat198 Doc. Anàl. Geogr. 48, 2006 RessenyesEl llibre que presento apareix amb motiudel centenari de la publicació de Solitud(1905), obra de Caterina Albert, cone-guda literàriament amb el pseudònim deVíctor Català. La novel·la Solitud, però,només és el pretext per apropar el lector aun territori: l’Escala d’Empordà, d’on ésoriginària l’escriptora. La literatura, uncop més, apareix com a mediadora entreel paisatge i l’experiència humana. El lli-BOIX, Lurdes; BOIX, Jordi (2005). Els paisatges de Caterina Albert i Paradís, Víctor Català: Un itinerari històric i literari a través dels indrets vinculats a l’escriptora de l’Escala. L’Escala: Ajuntament de l’Escala, 2005, 139 p. ISBN: 84-606-3811-1.DAG 48 001-230  3/7/07  12:53  Página 198bre fa evidents dos dels aspectes que, desde la geografia cultural, s’han tractat a bas-tament: en primer lloc, que la vivènciadel paisatge és el resultat de l’experiènciacultural i, en segon lloc, que els paisatgesnomés ens són assequibles a través delsdiscursos i de les representacions que enfem. El llibre s’estructura a partir d’un iti-nerari de deu paisatges que van formarpart de la biografia de Caterina Albert, lainfluència dels quals es fa palesa en la sevaliteratura. La intitulació de cadascun delscapítols del llibre deixa entreveure la rela-ció de l’autora amb els paisatges que s’hidescriuen. En aquest sentit «El paisatgeíntim», el primer de tots, aporta unsquants apunts biogràfics essencials percontextualitzar l’autora i entendre la sevaobra. L’educació en el si d’una famíliaculta que, a poca edat, li facilità l’apre-nentatge de la pintura i l’escultura, a lavegada que l’estudi de llengües, va esta-blir les bases per al desenvolupament lite-rari i com a escriptora que l’acompanyàal llarg de tota la seva vida. Una vocacióque va portar-la a escriure, directament iindirectament, sobre la seva terra, el mari la muntanya, elements representatius delmunicipi de l’Empordà on ella va viure.La seva estima per la terra i per l’ús de lallengua catalana en el seu estat més pur,amb voluntat explícita de contribuir amantenir-la, poden trobar el seu correlaten la influència ideològica, de matriurepublicana, exercida pel seu pare. Encara que són conegudes les llarguesestades que va fer a Barcelona i les visitesa algunes de les principals capitals euro-pees, la casa pairal de la família es confi-gura com «El paisatge familiar» que esdescriu amb detall en el capítol segon. Estracta d’una casa de tres pisos amb ungran jardí que, per la descripció que se’nfa, permet entreveure la qualitat de vidai el respectable nivell econòmic que envol-tava l’autora. D’aquest espai, ens n’inte-ressa, especialment, la descripció de diver-sos elements que s’hi ubiquen, com arales tines de premsar vi, la pastera i el celler;l’entrada on es guardaven els carros i lestartanes, o el safareig al fons del jardí, queevoquen unes formes concretes d’orga-nització social, de distribució del treball,de conservació de l’aliment i de vida quo-tidiana. La configuració de l’espai fami-liar, l’organització dels elements que s’hitroben i el mobiliari que l’ambienta, fande la casa una peça clau per entendre lavida i l’obra de la protagonista. Peròla vida creativa de l’escriptora es canalit-zava, al mateix temps, al mig i al marged’aquest espai: si, per a Caterina Albert,la casa familiar és viscuda com un refugial llarg de tota la seva vida, l’estudi onescriu i que ella mateixa anomena «monniu», serà l’espai de llibertat que li per-metrà crear amagada de la família. Encara que tota l’experiència del pai-satge que ens arriba a través de la litera-tura de Caterina Albert tingui el seu ori-gen en la vivència personal, el llibre es vaobrint progressivament des de l’espai pri-vat fins a l’espai públic. Especialment inte-ressant, des d’una perspectiva de gènere,és el capítol «El paisatge marginal», ontenen lloc les tasques exclusivament des-tinades a les dones: es refereix concreta-ment a la font, on les dones anaven a bus-car aigua amb un càntir, i al safareig, onanaven a rentar la roba. L’univers rural deprincipis del segle XX, a voltes inhòspit isemisalvatge, tan propi dels contes de Víc-tor Català, es va recreant amb detall peral lector de principis del segle XXI, a travésde material fotogràfic i de fragments deles obres de l’autora, que ens l’evoquenmolt poderosament. En aquest sentit, lesseccions «El paisatge mariner» i «El pai-satge rural» dibuixen dos estils de vidaintensament lligats a la duresa i a l’esforçde les activitats primàries. Si la pesca ésfruit del treball al mar, la masia catalana del’Empordà evoca l’agricultura i la rama-deria; dues cares d’una mateixa monedaque ens traslladen a unes formes d’orga-nització social i laboral que deixen la sevaempremta en el territori i en la llengua.Ressenyes Doc. Anàl. Geogr. 48, 2006 199DAG 48 001-230  3/7/07  12:53  Página 199La mateixa matèria literaria amb què esdescriuen aquestes activitats, el vocabu-lari emprat per l’autora, ens transporta auna època plena de mots i d’expressionsque dibuixen un espai i unes formes devida que ja han desaparegut definitiva-ment. Caterina Albert tenia una especialdelectació i oïda per a la llengua, fet quel’empenyia a fer servir argots típics del’Empordà: molts d’aquests mots avui hancaigut en desús, però precisament per aixòevoquen, amb una precisió i una duresaextraodinàries, uns oficis, unes eines i unesestils de relació amb el paisatge que esta-ven estretament vinculats a un temps, auna gent i a un territori concrets, nomésrecuperables des del llenguatge. La influència de l’església en el si de lasocietat catalana empordanesa també éspalesa en el llibre: «El paisatge religiós» fareferència a l’església parroquial de SantPere, des de la qual s’evoca l’ambient reli-giós propi de la cultura rural evocada perVíctor Català. Molt hàbilment, el volumva lligant l’entorn amb la producció lite-raria de l’autora, a partir de fragmentsseleccionats estratègicament: l’església deSant Pere pot veure’s com a rerefons d’untext alhora espiritual i terriblement rea-lista en la seva descripció d’una margina-ció social, com ara el conte En Met de lesConques. La secció titulada «El paisatgeaspre» ens transllada al Montgrí i a l’er-mita de Santa Caterina, un context delqual sovint s’ha dit que és on transcorrela trama que es descriu a Solitud. I si enaquest capítol es busca un referent físic aun marc fictici, just el contrari passa a «Elpaisatge idíl·lic», que remet el lector aljardí del Clos del Pastor, espai construïtper una amiga de Víctor Català que, si bépodria ser un jardí qualsevol, pren unaidentitat propia i diferenciada des delmoment en què el seu nom fa una al·lusióclara al personatge del pastor de Solitud.I així com la vida té els seus paisatges,també els té la mort: el cementiri mari-ner de l’Escala és descrit com «L’últim pai-satge» i el trobem pintat de blanc en lapoesia de Caterina Albert. L’arquitecturai les formes de les tombes que hi podemobservar tenen el seu correlat en la sim-bologia catòlica i en el nivell econòmicde les famílies del poble, la majoria de lesquals són de condició humil, com es veuen l’absència de plaques i noms en granpart de nínxols. Tot al llarg del llibre es relacionen pai-satges de l’Escala de l’Empordà amb frag-ments literaris que, d’alguna manera, higuarden relació, i que serveixen per donar-nos a conèixer diferents indrets d’aquestavila, abans dedicada a la pesca i avui alturisme. Aquest llibre, si bé té sentit en simateix per a tots els aficionats a la vida il’obra de Víctor Català, no es pot des-vincular del concepte de turisme cultural(i concretament literari) entès com a alter-nativa al turisme tradicional que ha pre-dominat a la Costa Brava des de princi-pis dels anys seixanta. En aquest sentit,podem veure aquest text com a eina perdonar a conèixer diferents indrets de l’Em-pordà a partir d’una escriptora de renominternacional, la qual cosa va provocar unestímul cultural i econòmic per a la zona. D’aquest llibre, se’n desprèn una inter-pretació del paisatge de tipus humanista,fàcilment assimilable a algunes perspec-tives de la geografia històrica. La lecturaque en fem permetrà realitzar un retornal passat i acostar-se a unes formes de vidadirectament vinculades a la geografia ruralde l’Escala. Els entorns vitals i literaris deVíctor Català sempre amaguen quelcommés, que no és només la natura, sinótambé els mateixos valors de la civilitza-ció en la qual la persona està immersa: elsvalors que descobrim i que comprenemconscientment quan estudiem el paisat-ge a fons. Anna Serra SalviUniversitat de GironaSecció de GeografiaAnna.serra@udg.es200 Doc. Anàl. Geogr. 48, 2006 RessenyesDAG 48 001-230  3/7/07  12:53  Página 200

Ressenyes

http://ddd.uab.cat/pub/dag/02121573n48/02121573n48p198.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB