Index de les obres ressenyades: Judith BUTLER, Desfer el gènere (Undoing Gender). Nova York i Londres: Rouledge, 2004

Vaiou, Dina

Documents d Anàlisi Geogràfica

Diposit Digital de Documents de la UAB

sentiments contribueixen a mantenir vivesles històries particulars i col·lectives, finsi tot quan aquestes no són recordadesconscientment, i, per tant, modelen lesvides i donen forma als mons del present.No obstant això, el temps de l’emoció nofa únicament referència al passat i a la sevarepercussió en el present; els sentimentstambé obren futurs, en la mesura queaquests comporten diferents actituds iorientacions envers l’altra gent.Malgrat que no es tracta d’un llibrepròpiament de geografia, The culturalpolitics of emotion analitza qüestions iaporta idees estretament relacionadesamb la geografia humana i social, ambles (des)alineacions individuals i col·lec-tives a diverses escales. L’estudi delsmecanismes de les emocions i del rol d’a-questes en la societat proporciona nouselements que ajuden a entendre lesdimensions de la inclusió i l’exclusióhumana en el temps i l’espai, amb laconfiguració de mons simbòlics la super-fície i les fronteres dels quals es redefi-neixen per mitjà de la vivència i la pràc-tica emocional.Laia Oliver-FraucaUniversitat Autònoma de BarcelonaDepartament de GeografiaLaia.Oliver@uab.esRessenyes Doc. Anàl. Geogr. 49, 2007 241Desfer el gènere (Undoing Gender) és unacol·lecció d’assaigs escrits entre 1999 i2004, dirigits a audiències diversesi escrits per a conferències diferents, i ésper això que, de vegades, algunes repeti-cions poden resultar molestes. En aques-ta col·lecció, s’hi troben revisats els tre-balls sobre alguns dels temes centrals del’obra de Judith Butler: el conflicte degènere i la (in)coherència de gènere, lacrítica de les dualitats i, en concret, lesdualitats de gènere: un compromís ambla psicoanàlisi lacaniana i el feminismefrancès, les relacions de parentiu fora del’heterosexualitat normativa, el reconei-xement i la comprensió de la persona.També parla d’altres temes directamentrelacionats amb la política, per exemple:el matrimoni entre homosexuals, les cate-gories de diagnòstic que normalitzen lesregulacions de gènere, el reconeixementde la persona per part de l’estat civil o elseu reconeixement legal, etc. La ressen-ya que es presenta a continuació estàestructurada a partir de tres temes: «nor-mes de gènere», «reconeixement i perso-nes possibles», «gènere, sexualitat idiferència sexual», i acaba amb algunscomentaris finals. Normes de gènereLes normes de gènere són un tema recu-rrent en diferents capítols del llibre.Butler en parla des de dos punts de vistafins a cert punt relacionats. D’una banda,seguint en la línia de Habermas, les nor-mes de gènere fan possible la unió entrepersones i proporcionen una entesamútua que fa possible la vida en comu-nitat. D’altra banda, tenen una forta fun-ció reglamentària, fins al punt que s’en-BUTLER, Judith (2004).Desfer el gènere (Undoing Gender).Nova York i Londres: Rouledge, 273 p.ISBN 0-415-9623-911. Traducció d’Anna Serra Salvi i Elisa Serra Salvi, Departament de Geografia, Història i Història del’Art, Secció de Geografia, Universitat de Girona. DAG 49 001-258  24/2/08  12:08  Página 241tén per procés de «normalització» quel-com que ha estat establert a partir d’unscostums fixats pel que hom considera«normal». En aquest sentit, les normesde gènere són unes limitacions accepta-des que condicionen l’ordre social, engenerar unes pautes comunes, i quefomenten una normativa repressiva ques’hauria d’eliminar (2, 10)2. Partint deFoucault, Butler sostè que, malgrat queles normes de gènere estiguin claramentrelacionades amb el poder, aquestes escaracteritzen menys per l’ús de la forçao la violència i més per una «lògica implí-cita que permet al poder reflexionar sobreles seves pròpies estratègies i definir demanera clara els seus objectes» (2, p. 48).Les normes de gènere es constitueixenen virtut del poder que tenen per ator-gar unitat a través d’estratègies d’exclu-sió. I no necessiten ser estàtiques per talde durar; de fet, poden, i probablementhaurien de, ser renegociades de maneracontínua (5). Les normes integren tot el que tenenal davant, no hi ha res que en «quedifora». Tota disconformitat hi és inclosa iesdevé indispensable per al seu funciona-ment. Estar fora de la norma significa ales-hores ser entès segons la relació que un téamb ella. La norma fixa el que es consi-dera una vida o un individu reconeguts(1, 2). Aquesta problemàtica és analitza-da extensament en relació amb les nor-mes de gènere i les maneres com els movi-ments bisexuals i transsexuals lesexperimenten, les posen en dubte i lescanvien. Les lluites d’aquests grups sovintmostren la rigidesa de les normes de gène-re i el seu poder per institucionalitzar la«realitat» (4). Reconeixement i persones possiblesEl discurs entorn de les normes de gène-re està estretament relacionat amb pre-guntes que tenen a veure amb el reco-neixement de la persona: «qui comptacom a persona?», «quines vides són con-siderades vertaderes?». Les normes dereconeixement sostenen la nostra viabi-litat com a persones. Al mateix temps,aquestes normes circumscriuen l’esferadel que és humanament possible i creales bases per a l’exclusió (1). En aquestsentit, Butler exposa que el reconeixe-ment té una doble cara: d’una banda,viure sense ser reconegut genera un pati-ment i un desengany importants. D’al-tra banda, les exigències per ser recone-gut poden conduir a la jerarquia social,a les il·legalitats i a les exclusions. Tal coml’autora argumenta en relació amb elsgrups homosexuals, la demanda per serreconeguts pot transformar una deslegi-timació col·lectiva en una de selectiva (5).Les declaracions públiques dels grupshomosexuals i d’altres «no-heterosexua-litats» posen l’èmfasi en el que es consi-dera realitat i en qui compta com a per-sona. Aquí la persona esdevé un punt dereferència per a una narrativa que qües-tiona els límits de les relacions humanespossibles (3). Les que són diferents reben242 Doc. Anàl. Geogr. 49, 2007 Ressenyes2. Els números entre parèntesis fan referència als capítols del llibre, escrits per primer vegada l’any ques’hi indica:1. «Ser un mateix: els límits de l’autonomia sexual» («Beside oneself: On the limits of sexual auto-nomy» (2002)); 2. «Normatives de gènere» («Gender regulations» (2004)); 3. «Fent justícia: legalitzarel sexe i al·legories sobre la transsexualitat» («Doing justice to someone: sex reassignment and allego-ries of transexuality» (2001)); 4. «Posant en dubte el gènere» («Undiagnosing gender» (2004)); 5. «Elsvincles afectius són sempre heterosexuals?» («Is kinship always already heterosexual?» (2002)); 6. «Anhe-lant el reconeixement» («Longing for recognition» (1999)); 7. «Reflexions sobre el tabú de l’incest»(«Quandaries of the incest taboo» (2000)); 8. «Testimonis personals» («Bodily confessions» (1999));9. «El final de la diferència de sexes?» («The end of sexual difference?» (2001); 10. «El problema de latransformació social» («The question of social transformation» (2002)); 11. «Pot parlar el desig coma filosofia?» («Can the “Other” of philosophy speak?» (2002)).DAG 49 001-258  24/2/08  12:08  Página 242la categoria d’inhumanes, infrahumaneso suprahumanes.En alguns assaigs on apareix el temadel reconeixement, aquest es tracta desde diferents nivells que no són necessà-riament compatibles els uns amb elsaltres. El discurs més interessant fareferència al treball de Jessica Benjamini Jürgen Habermas entorn del reconei-xement intersubjectiu. Per reconeixe-ment intersubjectiu s’entén el procés pelqual «dos individus es coneixen a simateixos quan s’emmirallen l’un ambl’altre» (p. 131). Aquest emmirallament,però, no comporta ni la destrucció del’un ni l’anul·lació de la identitat de l’al-tre. En aquest procés cap a la compren-sió de l’altre, la negació esdevé una partessencial del reconeixement. De lamateixa manera, tracta la problemàticadel reconeixement en relació amb unesnormes contra les quals lluitem consta-ment, a fi que siguin més integradores.Finalment, també introdueix la qüestiódel reconeixement de l’estat civil i/olegal pel que fa les unions no-heterose-xuals i altres categories impossibles. Enaquest punt, observa que la distincióentre legítim i il·legítim no pot esgotartotes les possibilitats del camp sexual.No només això, de fet, es deixa fora dela llei tot un lèxic relacionat amb pràc-tiques sexuals poc imaginables i ni moltmenys reconegudes (5). Altre cop elreconeixement civil o legal, aquí confósamb la legitimat, té una doble cara:d’una banda, és crucial reivindicar lacomprensió i el reconeixement, i, de l’al-tra, es manté una relació crítica i trans-formadora en relació amb les normesque determinen el que és possiblereconèixer.Gènere, sexualitat i diferència sexualEl treball de Butler es considera un puntde referència pel que fa a la seva teoriasobre gènere i sexualitat, la qual, com ésevident, impregna tots els assaigs d’aquestllibre. D’una banda, parla del gènere coma un conjunt de normes, és a dir, de cri-teris establerts que determinen el com-portament, la manera de fer i de pensard’una majoria. I diferencia claramentaquestes normes «acordades» de la nor-mativa, de la legalitat, o del model queels individus intenten copiar. Les normesde gènere són adduïdes també per aquellsindividus que, obrant d’altra manera,tenen la possibilitat de canviar-les en elcurs de la seva experiència (2). Segonsaquests, el cos no s’entén com quelcomestàtic i acabat, sinó com un procés, unamanera d’esdevenir i que conforma lanorma (1). El gènere no és exactamentel que un «és» o el que un «té». El gène-re és el sistema format pel conjunt de fac-tors de naturalesa hormonal, cromosò-mica, psíquica i factual, mitjançant elqual té lloc la producció i la normalitza-ció de l’oposició binària entre masculí ifemení. En aquesta combinació socio-cultural, biològica i factual, la dualitat«masculí» i «femení», és a dir, home idona, no és tan clara o tan unívoca comsovint ens fan creure, sinó que consisteixen els dos pols d’un continu on existei-xen distintes formes de gènere intersti-cials i en transició (3, 10). En els capí-tols assaigs d’aquest llibre, Butlerintrodueix els grups transsexuals, bise-xuals i transgènere (3, 6) i l’exemple dela regulació del TIG (trastorn d’identi-tat de gènere) als Estats Units com amodels per fer front al dimorfisme degènere i per elaborar el que, en el seudarrer treball, va qualificar de teoria femi-nista i heterosexista (10, p. 207).Fent referència als discursos oposats delVaticà i de la plataforma de les NacionsUnides sobre la situació de les dones,Butler assenyala la desconcertant identi-ficació que es fa del concepte de gènereamb el concepte de feminisme (i les sevestesis sobre la construcció social del sexe) ide sexualitat amb els estudis sobre l’ho-mosexualitat (9). Segons Butler, hi hahagut dos canvis, tots dos s’han produïtRessenyes Doc. Anàl. Geogr. 49, 2007 243DAG 49 001-258  24/2/08  12:08  Página 243dins la teoria queer3, que han contribuït aaclarir aquest embolic: primer, la separa-ció de gènere i sexualitat, i, segon, i rela-cionat amb aquest primer, la idea que noes pot reduir el gènere a l’heterosexualitat.Aquí, altra vegada, les vides transgèneresón una evidència de l’error que es cometen vincular sexualitat amb gènere (2). Lasexualitat mai no està representada del totper les normatives, sinó que, al contrari,esdevé «una possibilitat improvisada enmigd’un mar de restriccions» (p. 15). És unaforma de transmetre els patrons culturals:establint normes i abolint-les. Dins del mateix context, Butler exa-mina de manera crítica les diferències desexe, exposant la dificultat de determinaron comença i on acaba el componentbiològic, psíquic, social i discursiu de ladiferència sexual. Considera que ladiferència de sexes és un «concepte mul-tidisciplinari», de dimensions psíquica,somàtica i social, dimensions que no espoden englobar l’una amb l’altra, ni tam-poc no es poden analitzar per separat.Malgrat que la realitat estructural d’aquestconcepte és quelcom que no pot desa-parèixer (9), Butler considera que el queella anomena «teoria de la diferènciasexual» és una teoria de l’heterosexuali-tat, i que el feminisme francès assumeixi reprodueix aquesta manera de pensarbinària de masculí i femení. I enfocaaquesta resistència que hi ha a nous plan-tejaments de la diferència sexual com un«problema de gènere», i proposa la sevapròpia teoria de la performativitat (10).Alguns comentaris finalsDesfer el gènere (Undoing Gender), igualque la majoria dels treballs de JudithButler, és, des de molts punts de vista,provocador, malgrat el llenguatge abs-tracte que s’hi empra i els problemes quesorgeixen d’estar contínuament qüestio-nant i desfent els seus propis arguments.No obstant això, formula plantejamentsinteressants entorn del gènere, la sexuali-tat, el coneixement, el poder i l’accepta-ció de la persona. Quan comença la «vida»? Quancomença la vida de la «persona»? Quancomença la «persona»? Si desitjo d’unacerta manera, tindré la possibilitat deviure-ho? De qui és el món legitimat com a ver-tader? I què passa quan començo a esde-venir quelcom per al qual no hi ha espaidins el marge de la legalitat? Què es considera un gènere coherent?Hi ha algun gènere que existís abans deles normatives? Si sóc d’un gènere «dife-rent», també se’m considerarà una per-sona? Preguntes com aquestes sembla queapuntin cap a afirmacions que mai no esfan públiques, o bé a respostes que s’hande buscar minuciosament. Al mateixtemps, donen peu a noves preguntes,depenent de com es plantegin. Per exem-ple, puc ser d’un gènere «diferent»? Ditd’una altra manera, si considerem el gène-re una pauta establerta de naturalesahistòrica i sociocultural, es pot analitzarsegons aquests termes, és a dir, com unatribut personal? Si plantegem la pre-gunta d’aquesta manera, no ens porta ellamateixa a rebatre el concepte essencialis-ta de gènere? La transparència i la inestabilitat d’a-quests conceptes, i també la idea que resno és estàtic i acabat, obre noves opor-tunitats per a la comprensió i el reconei-244 Doc. Anàl. Geogr. 49, 2007 Ressenyes3. La traducció convencional de queer seria ‘homosexual’; això no obstant, en aquest context es refereixmés aviat a una actitud «no conformista» o «dissident». Queer és un terme generat en una cultura dife-rent que no té equivalent que ens acosti de manera immediata al sentit que evoca en anglès. El movi-ment queer es refereix a un corrent de pensament i d’estudis per a la comprensió de la diversitat desexualitats i expressions culturals (extret de Debate Feminista, any 8, vol. 16, octubre de 1997, Mèxic)(N. de la t.).DAG 49 001-258  24/2/08  12:08  Página 244xement. Tanmateix, en la lenta i com-plicada esfera política de presa de deci-sions i posterior execució d’aquestes, quela pròpia Butler impugna en alguns delsseus assaigs, és possible que els mateixosque primer tiren endavant una petició,alhora la qüestionin i es facin enrere? Nohi ha dubte que les nostres categoriesbàsiques es poden ampliar i cal fer-ho pertal que siguin més inclusives (p. 223).Però mentre no arriben canvis per aaquests gèneres «dissidents», parts impor-tants de la societat són, fins a cert punt,oblidades o deixades de banda, com amínim de la masculina. És possible que elfeminisme no parteixi del principi dedominació estructural de les dones, i hiinclogui totes les formes a través de lesquals les dones pateixen discriminació?Es pot definir aquesta posició com a«heterosexista»? Dina VaiouNational Technical University of AthensDepartment of Regional Planning and Urbanismdivaiou@central.ntua.grRessenyes Doc. Anàl. Geogr. 49, 2007 245En aquesta obra, la geògrafa nord-ameri-cana Cindi Katz ens ofereix un magnífictreball que connecta línies de recerca dife-rents, com ara els estudis sobre desenvo-lupament, la geografia de la infància o elsefectes de la mundialització. De fet, estracta de tres temes que l’autora, catedrà-tica de Geografia la City University ofNew York, ha desenvolupat en altrespublicacions seves, atès que ja fa tempsque treballa en tots aquests àmbits, com-binant les aportacions teòriques amb elsestudis de cas.A Catalunya, vam tenir l’oportunitatd’escoltar Cindi Katz quan la Societat Cata-lana de Geografia va acollir una conferèn-cia de l’autora el 1999 (www.scg.iec.cat),moment en què va avançar algun delsaspectes que ara ha desenvolupat de mane-ra molt més àmplia en el llibre que pre-sentem. Aquesta va ser una bona oportu-nitat per conèixer-la, sobretot tenint encompte que disposem d’escasses publica-cions seves en català o en castellà (Smith iKatz, 2000; Katz, 2006).Amb l’obra Growing up global. Econo-mic restructuring and children’s everydaylives, Cindi Katz es planteja estudiar elsefectes desintegradors del desenvolupa-ment a diferents escales i llocs. Preténexaminar els processos de desenvolupa-ment a través de la perspectiva de les videsdels infants. Per fer-ho, realitza un estu-di etnogràfic longitudinal (1980-1995)amb infants del Sudan rural i puntual-ment uilitza també la seva experiència derecerca amb infants del barri de Harlemde Nova York per mostrar-nos com elscanvis de la reestructuració econòmicaglobal han transformat semblantment lesvides quotidianes dels infants i els ado-lescents i els seus projectes de futur. Entots dos entorns, hi detecta processossimultanis de desadaptació o de desespe-cialització dels joves de cara a la sevaincorporació al mercat laboral. En un cas,com a conseqüència del pas d’una socie-tat agrícola a una societat industrial i, enl’altre cas, com a resultat del pas d’unasocietat industrial a una societat postin-dustrial.El llibre s’estructura en quatre partsdividides en dos o tres capítols cadascu-na, fins a un total de nou capítols prece-KATZ, Cindi (2004).Growing up global. Economic restructuring and children’s everyday lives.Minneapolis: University of Minnesota Press, 311 p.ISBN-0-8166-4210-9DAG 49 001-258  24/2/08  12:08  Página 245

Ressenyes

BUTLER, Judith (2004).
Desfer el gènere (Undoing Gender).
Nova York i Londres: Rouledge, 273 p.
ISBN 0-415-9623-

Dina Vaiou

Directory of Open Access Journals

Desfer el gènere (Undoing Gender)

https://dag.revista.uab.cat/article/download/v49-vaiou/pdf-ca

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB

Directory of Open Access Journals