Index de les obres ressenyades: F. DAGOGNET, Mort du paysage? Philosophie et esthétique du paysag

Nogué i Font, Joan

Nogué, Joan

Diposit Digital de Documents de la UAB

RESSENYES obres en la seva majoria del món anglo- saxó, i moltes d'elles recents, o relativa- ment recents. Concluint. El llibre d'en Grigg és un manual que vol demostrar la varietat del món agrícola a través de l'estudi de tres factors (l'econbmic, el físic i el cultural), i que pot ser molt útil als estudiants de batxillerat, als universitaris, o a qualse- vol persona que vulgui iniciar-se en el te- ma de l'agricultura i les seves diversitats mundials, i disposar així d'unes bases de referbncia sobre la qüestió. Ramon Aifonso moments en qub aquest, com a tema d'estudi, de reflexió i de creació, és recu- perat i10 reviscolat per d'altres cibncies i disciplines. Tbcnics en planificació de l'Administraci6, filbsofs, artistes, espe- cialistes en estbtica, sociblegs, historia- dors de l'art s'atreveixen a parlar -i a més ho fan molt bé- d'un concepte del qual, en gran part, nosaltres en som els artífexs i que, ara, ha quedat orfe. No hi ha ni una sola comunicació presentada per un gebgraf. Una curta intervenció de David Lowenthal en la taula rodona final és l'únic que ens impedeix afirmar que la predncia del gebgraf en aquest llibre si- gui totalment nulla. I, en canvi, el tema és del tot geografic, encara que sigui tractat amb un enfocament interdisci- plinar. DAGOGNET, F., ed., 1982, Mort du pay- Dirigeix el volum Francois Dagognet, sage? Philosophie et esthétique du paysa- alumne de Gaston Bachelard (autor de ge, París, Champ Vallon, 239 pp. La poétique de I'espace, obra cabdal re- cuperada pels geografs humanistes an- El 1982 se celebra a Lyon un col4oqui interdisciplinar sobre la significació ac- tual del concepte de paisatge, patrocinat, ni més ni menys, que pel Ministbre de I'Environnement (Direction de 1'Urba- nisme Service de 1'Espace et des Sites, Mission Paysage). El llibre que comen- tem recull, spta el mateix títol, les po- nbncies i comunicacions d'aquell famós debat. L'obra és interessant en molts sentits. Planteja noves qüestions, revisa concep- tes, aporta solucions i alternatives. 1, pel que fa a la geografia, posa en evidbncia J n  fet lamentable: el desinterbs que, avui, un sector important de gebgrafs sent pel tema del paisatge, just en uns glosaxons) i professor de la Facultat de Filosofia de la Universitat Jean-Moulin de Lyon. En el prefaci, Dagognet es pre- gunta clarament i directa: Pourquoi, aujourd'hui, cet attrait pour le paysage? Pourquoi ce mot meme, qu'on croyait rangé au répertoire de la nostalgie? Pourquoi revient-i1 sur la sctne de plu- sieurs cBtés, a tel point qu'un colloque phi- losophique I'a consacre ou réactualisé? ( P  7). Vet aquí l'eix vertebrador de tot el de- bat. Dagognet planteja la pregunta i ad- met que les respostes són múltiples i variades, perb ell n'insinua una. El pai- satge torna a ser objecte d'interbs perquk aquest, afectat per un sistema econbmic RESSENYES que comporta l'homogene~tzació i l'es- tandarització de l'entorn, esta perdent les seves peculiaritats i esdevé, per tant, un recurs escas, una mercaderia exigua. Amb la industrialització, la urbanització i les transformacions agronbmiques dels darrers anys, els paisatges tradicionals estan desapareixent o canviant. Per a controlar aquests canvis, inevitables fins a cert punt, l'estat necessita d'una filoso- fia i d'una estbtica del paisatge (d'aquí la creació de la Secció Mission Paysage din- tre del Ministbre de l'Environnement). El tema torna a ser plantejat amb més profundidat a la primera comunicació (<<Mort et résurrection du paysage?~), presentada per Fran~ois Dagognet, Fran~ois Guéry i Odiel Marcel. A ccLe paysage c'est I'endroit ou le ciel et la terre se touchent*, Michel Co- rajoud, arquitecte paisatgista, afirma que el creador de paisatges imita la natu- ra vegetal, s'inspira en formes existents per a dissenyar volums artificials. L'au- tor es mostra especialment preocupat pel camí que prenen els paisatges contempo- ranis, per la perdua irremeiable d'anti- gues referbncies espacials i, consegiient- ment, per la perdua del sentit de territo- rialitat: Le paysage contemporain est en train de rompre toutes ses amarres avec la réalité sensible.. . Tout I'effort technique du sitcle s'est employé a faire table rase, utiliser le territoire comme un support amorphe oh pourraient se déployer <<librement~ toutes les stratégies d'aménagement. L'ouitillage dont nous disposons est si violent qu'il n'a plus a negocier son effort avec le site; i1 peut tout rectifier, tout géométriser, tout homogénéiser. On va progressivement as- sujettir le réel et transformer le territoire en surface instrumentale, indiffbrente et interchangeable ... Pour qu'il entre dans le circuit des échanges, i1 faut homogé- néiser I'espace et le soumettre au quadri- llage abstrait du systtme de production (pp. 48-49). El paisatge és objecte de múltiples lec- tures i interpretacions. Una d'elles -pot- ser la més difosa al país veí en els últims vint anys- és la dels organismes estatals encarregats de la planificació del tenito- ri. La comunicació de Michel Racine (aDu paysage rustique ou de la dynami- que de l'entre-deux,,) pretén fer una ana- lisi crítica d'aquesta concepció ccoficial,, del paisatge, d'aquest discurs basat en es- quemes simplificadors. Pierre Sansot, socioleg interessat per les manifestacions de I'imaginari col- lectiu, és conegut entre els gebgrafs hu- manistes per obres com Poétique de la vi- lle (1971) i, més recentment, Variations paysagkres. Invitation au paysage (1983). En aquest cas (aL'affection paysagbre,,) Sansot esbossa el que podria ser una ve- ritable filosofia del paisatge en assenya- lar, seguint Bachelard, fins a quin punt la idea de paisatge deriva d'un món viscut originari i inoblidable: el de la nostra in- fancia. Evocant, sense explicitar-los, els postulats fenomenolbgico-existencialis- tes, Sansot assegura que no hi ha més paisatge que el paisatge ccvistcutn: I1 n'existerait pas un paysage mais une multitude de paysages en puissance autour d'un lieu et le long d'une déambulation. Par notre manitre de nous laisser affecter ce jour-la, par notre disponibilité ou notre aimantation singuli&re, nous préparerions l'élection d'un de ces paysages (p. 73). RESSENYES Fran~ois Béguin (ceArchitectures et paysages*) relativitza el problema estbtic i centra tota la seva atenció en el concep- te d'intégration: cal, suposant que sigui possible, ceintegrar, el nou en el vell, imi- tant els colors, camuflant les formes? En aquesta mateixa línia ccartificialista~ s'in- clou la comunicació d'Alain Roger, pro- fessor d'Estbtica a la Universitat de Cler- mont 111. A ccUt Pictura Hortus. Intro- duction i l'art des jardinsn, Roger busca els orígens de la definició moderna de paisatge i els troba en el jardi de l'bpoca romintica, un jardi concebut com a imi- tació literaria d'escenes conegudes, com a reproducció en miniatura de les pintu- res de paisatge. A al'esthétique de la Belle Nature. Problemes d'une esthétique du paysa- gep, Nicolas Grimaldi, professor de la Universitat de Bordeaux 111, pretén ca- racteritzar en qui: consisteix la bellesa de la natura. Amb gran habilitat l'autor analitza aquelles condicions subjectives per les quals un paisatge sembla tenir una dignitat estbtica, partint de la base que ala nature a pour nous une beauté esthétique en tant que nous portons sur elle le m&me type de jugement que nous portons sur une oeuvre d'art* (p. 116). Tanmateix, Grimaldi conclou que ccnotre intérCt pour la belle nature n'est donc pas véritablement esthétique, mais préci- sément métaphysiquew (pp. 122-123). Les dues últimes comunicacions són la de Murielle Gagnebin, professora d7Es- tbtica a la Universitat Jean-Moulin de Lyon, i la de Bernard Bourgeois, profes- sor d'Historia de la Filosofia a la mateixa Universitat. En el primer cas (ccLa repré- sentation fantasmique du paysage com- me condition de sa possibilité et de sa perception,) s'analitza, des d'un punt de vista estbtico-simbolic, la producció pic- torica paisatgista de Cézanne, Max Ernst, Mondrian i Dedicova. En el segon cas (ccL'idéalisme allemand devant la beauté naturelle et I'embellissement de la natures) s'estudien, aplicades al pai- satge, les teories conceptuals sobre la be- llesa dels dos maxims representants de l'idealisme alemany: Kant i Hegel. El llibre s'acaba amb una interessant taula rodona en la qual intervenen tots els inscrits en el col.loqui. L'editor -és una Ilastima- l'hi dedica poques pagines, amb la qual cosa les intervencions apa- reixen excessivament resumides. Hagués estat preferible allargar al m&m la taula rodona i eliminar els dos annexos finals, poc reeixits i f o r ~ a  desconnectats del de- bat (<<Les aveux d'un amateur de paysa- ge, d'Odile Marcel i ecvers un dictionnai- re partia1 du paysage* de Gilbert Las- cault). Joan Nogué i Font MORRIS, D., 1982, Self-Reliant Cities: energy and the transformation of Urban America, San Francisco, Sierra Club Books. Del 14 al 16 d'octubre del 1984 va tenir lloc a la Universitat de Nebraska, a Lin- coln, el ccNationa1 Colloquium on Com- munity Energy Management as an Eco- 

Ressenyes

http://ddd.uab.cat/pub/dag/02121573n7/02121573n7p212.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB