Index de les obres ressenyades: Catalina A. DENMAN ; Janice MONK ; Norma OJEDA DE LA PEÑA(eds.), Compartiendo historias de fronteras : cuerpos, géneros, generaciones y salu

Ortiz Guitart, Anna

Diposit Digital de Documents de la UAB

Doc. Anàl. Geogr. 49, 2007 235-252RESSENYESCreuar fronteres, ja siguin materials osimbòliques, no és fàcil. Pots creuar unafrontera per obligació (per una qüestió devida o mort) o de manera voluntària (perviure noves experiències o vivències, peruna aventura...); perquè t’atreu el que hiha més enllà o perquè t’empeny a fer-hoalguna cosa, alguna necessitat, algunsomni. L’acció de creuar porta implícitun canvi, una transformació, una altera-ció; molt sovint va acompanyada d’unsentiment de pèrdua, però, també, gaire-bé sempre, d’una sensació de guany i enri-quiment personal. La frontera entre Mèxici els Estats Units concentra totes aques-tes sensacions i moltes més. Cada anycreuen cap al nord (sovint deixant-hi lavida) milers de mexicans i mexicanes (icentreamericans i centreamericanes) bus-cant noves oportunitats per trobar unescondicions de vida més bones.El llibre Compartiendo historias de fron-teras, editat per la geògrafa Janice Monk,la sociòloga Norma Ojeda de la Peña il’antropòloga Catalina A. Denman, con-textualitza els treballs presentats en aques-ta àrea fronterera i exposa els resultats delsdiferents projectes portats a terme pelConsorcio Transfronterizo para la Inves-tigación y Acción en Género y Salud enla Frontera México-Estados Unidos. Desde l’any 1993, aquest consorci interinsti-tucional, interdisciplinari i internacionaldesenvolupa un nou model de col·labo-ració entre universitats i comunitats fron-tereres i té com a objectiu principal, desd’una perspectiva de gènere, estudiaraspectes de la dinàmica demogràfica,social i econòmica dels habitants de lafrontera per tal de captar les implicacionsque aquesta té per a la seva salut i, mésparticularment, per a la seva salut repro-ductiva.Més enllà de considerar la salut repro-ductiva des de la seva vessant més tradi-cional —és a dir, només com a salutmaterna i fertilitat— i d’estudiar-la exclu-sivament des d’un punt de vista biomè-dic, els treballs d’aquest grup introduei-xen uns altres aspectes estretamentrelacionats amb aquest tipus de salut peròsovint deixats de banda quan es conside-ra aquesta. Alguns d’aquests aspectes són,entre d’altres, les relacions entre gènere ipoder, la construcció de la masculinitati la feminitat i la diversitat de dones dinsDENMAN, Catalina A.; MONK, Janice; OJEDA DE LA PEÑA, Norma (eds.) (2004).Compartiendo historias de fronteras: Cuerpos, géneros, generaciones y salud.Hermosillo: El Colegio de Sonora, 260 p.ISBN 968-6755-49-7DAG 49 001-258  24/2/08  12:08  Página 235el context fronterer. A més, cadascuna deles recerques que configuren el llibre insis-teixen en la importància de conèixer elcontext local en què viuen les dones i lesseves percepcions culturals entorn del seucos, la seva sexualitat i la seva salut, pertal d’aplicar aquests coneixements a ladetecció i prevenció de malalties sexuals.La importància de conèixer el context—en aquest cas, la regió fronterera—, l’es-tudi de la construcció social del cos i lesseves repercussions en la salut de les per-sones, així com les reflexions entorn de lametodologia qualitativa i etnogràfica, sónalguns dels temes més rellevants del llibrei els que, de manera reiterada, apareixenen cadascun dels seus capítols. Vegem, totseguit, com s’hi tracten aquestes qües-tions.En primer lloc, pel que fa a la dimen-sió transfronterera, cal dir que els dife-rents autors i autores no es plantegen elsestudis fronterers com una simple com-paració binacional del que passa a tots doscostats de la frontera, sinó que més aviatels conceben partint de la base d’una certasimbiosi en la problemàtica d’estudi i elssituen en una tercera dimensió que ésdiferent d’allò nacional en cadascun delspaïsos en qüestió. La regió fronterera noés, doncs, senzillament una frontera geo-política, sinó més aviat un territori on lespersones estan «entrecreuades» per diver-ses fronteres que afecten la construccióde la seva identitat. És, a més, un territo-ri on s’experimenta una confluència decultures, on es forma una «identitat fron-terera» i on, en el cas de la frontera entreMèxic i els Estats Units, es reivindiquenunes figures híbrides com ara la «mesti-sa» de la cultura chicana. En cadascun delscapítols del llibre, la frontera s’hi concepcom una regió ambigua on hi ha identi-tats múltiples que són constantment desa-fiades, reinventades i disputades.Una de les peculiaritats de la investi-gació social del context fronterer és ladimensió transfronterera que tenen i queadopten alguns dels fenòmens socials,demogràfics i culturals, així com els rela-cionats amb el gènere i la salut reproduc-tiva. Som conscients que existeixen impor-tants relacions econòmiques, comercialsi laborals entre les poblacions de tots doscostats de la frontera; però, alhora, tambéhi ha unes altres relacions, menys cone-gudes fora del context fronterer, com arales relacionades amb els àmbits recreatius,religiós, familiar i d’amistat, així com lesque tenen a veure amb la provisió de ser-veis de diferents tipus, com els de saluten general i reproductiva en particular(planificació familiar, atenció ginecològi-ca i prenatal, avortament, etc.).Contràriament al que es pensa quan esparla de la frontera nord de Mèxic, comd’un lloc homogeni adjacent als EstatsUnits, les regions urbanes i rurals que con-figuren aquest territori són ben hete-rogènies des del punt de vista econòmici demogràfic. Visibilitzar la frontera comun espai fluid i variat ens permet conce-bre, també, l’heterogeneïtat dels seus habi-tants. Així doncs, no es pot pensar en la«dona fronterera» com un tipus especialde dona, ja que l’heterogeneïtat de lesdones que viuen a les regions frontereresés ben visible a través de diferents indi-cadors com ara, per exemple, les diferentstaxes d’activitat laboral femenina, les varia-cions en la proporció de dones migrants,les diferències en els seus llocs d’origen iles diferències en el nombre de dones enedat reproductiva, determinades en granpart per les variacions en la demanda demà d’obra femenina per part dels mercatsde treball de les diferents ciutats fronte-reres. Les dones, a més, desenvolupen unpaper estratègic important a l’hora demantenir les xarxes socials que s’establei-xen a través de la frontera, fet que impac-ta de manera extraordinària en la vida deles dones d’aquesta regió.En segon lloc, com s’ha assenyalat ante-riorment, els diferents capítols aprofun-deixen també l’estudi de la producciósociocultural dels cossos. La noció del cosés una construcció social determinada per236 Doc. Anàl. Geogr. 49, 2007 RessenyesDAG 49 001-258  24/2/08  12:08  Página 236qüestions culturals, de gènere, de classesocial, d’edat, d’orientació sexual i d’ori-gen ètnic, entre d’altres factors. La cons-trucció del cos no és fixa sinó flexible imovible, canvia a través del temps i s’a-dapta a l’espai cultural dominant. Cadasocietat construeix els seus propis cossos:les percepcions sobre ell mateix, les sevesfuncions, atributs, moviments, la maneracom s’expressa, la manera com s’exposa ies reprimeix, etc.Els resultats dels diferents estudis mos-tren la importància d’enfortir la partici-pació de les dones en la presa de decisionssobre el propi cos, ja que la relació ambaquest pot determinar la seva salut en granmesura. Concretament, un dels treballsestudia les idees, els mites i les experièn-cies que giren al voltant del cos de donesmexicanes que produeixen i reproduei-xen la mà d’obra agrícola a Califòrnia ianalitza com aquestes redefineixen el seucos en el procés migratori, com desenvo-lupen mecanismes de supervivència i comdesconstrueixen les nocions tradicionalsdel cos contestant molt sovint el discurshegemònic. S’hi observa, a més, com lesdiferències i les expectatives del cos pro-ductiu, del cos sexuat i del cos indocu-mentat es negocien i es transgredeixen aMèxic i als Estats Units. Dins d’aquestcontext, «el cos es percep com un espaicartogràfic, com un mapa: es delimitenles àrees prohibides, s’estableixen límits ijurisdiccions, s’inscriuen les transgressionsi pot ser llegit pels altres. El mapa corpo-ral és, per un costat, un refugi i unareferència i, per l’altre, una possible fontde traïció en ser projectat en públic, enser exposat a la lectura que sobre aquestpoden fer els altres» (p. 87).El tercer aspecte que cal ressaltar delllibre és l’atenció que dediquen tots elsautors i les autores a l’explicació detalladai exhaustiva de la metodologia utilitzadaen el procés de la investigació. Això no ésestrany si recordem que una de les apor-tacions més significatives de la investiga-ció feminista és l’atenció que presta alsprocessos implicats en la tasca de la inves-tigació i no només al contingut o als resul-tats d’aquesta. Aquest llibre, doncs, ofe-reix una interessant reflexió sobre lestècniques qualitatives utilitzades en cadas-cun dels projectes (especialment, els grupsfocals i l’anàlisi del discurs), així com sobrel’ètica metodològica i la reflexibilitat. Totsels treballs opten per la investigació-acció,és a dir, per un tipus d’investigació queprivilegia la construcció de coneixementsocial a través de la comprensió i la trans-formació de la realitat social. La investi-gació-acció permet realitzar un aprenen-tatge mutu entre la persona investigadorai les persones investigades, de tal formaque «en l’imaginari metodològic alterna-tiu, aquestes mateixes categories binàrieses muden dialècticament cap a una enti-tat col·lectiva de generació de coneixe-ment i acció col·lectiva per a la transfor-mació sociopolítica» (p. 47). D’aquestamanera, la investigació-acció provoca unareciprocitat intrínseca entre la generaciódel coneixement i la modificació de la rea-litat. A la vegada, els participants d’aquestametodologia es converteixen en actorsd’una història compartida i es constituei-xen en agents de l’acció social comunità-ria, amb la qual cosa promouen proces-sos que incrementen l’autovaloraciópersonal i enforteixen la integració gru-pal. En aquest procés es transgredeix elposicionament jeràrquic tradicional quesitua la persona investigadora i la inves-tigada en una relació binària de produccióanalítica entre un subjecte de coneixe-ment (investigador) i un objecte d’infor-mació (investigat). És així com els actorsdel procés d’investigació es col·loquen enun camp de joc més interactiu, de mésparitat i transparència.Finalment, a tall de reflexió final,queda remarcar la importància del paperque ha tingut el Consorcio Transfronte-rizo a l’hora de finançar projectes d’in-vestigació-acció interessats en qüestionsde gènere i salut, amb institucions icomunitats participants situades a totsRessenyes Doc. Anàl. Geogr. 49, 2007 237DAG 49 001-258  24/2/08  12:08  Página 237dos costats de la frontera entre Mèxic iels Estats Units. Les relacions de col·labo-ració entre els diferents membres parti-cipants han permès, segons les editores,compartir «recursos, poder i territori» (p.236), a més de creuar fronteres nacionals,socials i culturals. Aquesta col·laboraciótransfronterera, multidisciplinària i femi-nista ha pogut desafiar relacions jeràr-quiques, ha centrat l’atenció en temesd’investigació que impacten en la vida deles dones i ha seguit una línia metodolò-gica i d’anàlisi dirigida a aconseguir can-vis en la societat. Per totes aquestes qües-tions, la lectura del llibre esdevé moltrecomanable, alhora que estimulant ienriquidora.Anna Ortiz GuitartUniversitat Autònoma de BarcelonaDepartament de GeografiaAnna.Ortiz@uab.es238 Doc. Anàl. Geogr. 49, 2007 RessenyesThe cultural politics of emotion presentauna nova manera d’entendre el rol de lesemocions en la constitució dels individusi els mons on aquests s’ubiquen. Examinacom les emocions impliquen diferentsorientacions envers els altres humans, laqual cosa dóna forma a les persones i alscol·lectius. El llibre explora com «elsaltres» esdevenen objecte dels «nostres sen-timents» i són identificats com l’origend’emocions positives i negatives; i s’inte-ressa alhora pels mecanismes mitjançantels quals aquests objectes emocionals cir-culen i impregnen els individus i les socie-tats.Desenvolupant una teoria entorn de lapolítica cultural de les emocions, SaraAhmed se centra en les relacions que s’es-tableixen entre els sentiments, el llen-guatge i els «cossos». Mostra, així, comles emocions són anomenades en els dis-cursos públics i com involucren sensa-cions que són sentides de manera exter-na. L’obra desenvolupa una novametodologia per a la lectura de l’«emoti-vitat dels textos» i ofereix una anàlisi delpaper de les emocions en els debats sobreqüestions relacionades amb el terrorisme,l’asil i les migracions internacionals; aixícom la reconciliació i la reparació de lesferides del passat entre les persones i elsgrups humans implicats. Atenent les inter-seccions entre ètnia, gènere i sexualitat,el llibre manté un diàleg amb les tendèn-cies clau dels enfocaments feministes i elsestudis culturals, la psicologia i la socio-logia de les emocions, la fenomenologiai la psicoanàlisi, utilitzant com a portad’entrada diferents sentiments com ara eldolor, l’odi, la por, el fàstic, la vergonya il’amor.Amb aquesta intenció, l’autora desen-volupa el seu treball en vuit capítols, pre-cedits d’una introducció que presenta elcontingut i l’estructura de l’obra i unaconclusió que reprèn i reflexiona sobre elsaspectes tractats als diversos apartats, rela-cionant-los entre ells mateixos i amb elconcepte d’(in)justícia social.El llibre enceta el seu discurs amb unaanàlisi al voltant del dolor, un sentimentnormalment descrit com una sensaciófísica o corporal; però, alhora, amb unfort component emocional. «The con-tingency of pain» pretén mostrar com elssentiments que són immediats i podenrespondre a un dany o atac sobre el propiésser no són simplement sensacions pri-vades, experimentades per un mateix,sinó que també poden modelar les socie-AHMED, Sara (2004)The cultural politics of emotion.Edinburgh: Edinburgh University Press, 224 p.ISBN 0-7486-1847-3DAG 49 001-258  24/2/08  12:08  Página 238

Ressenyes

http://ddd.uab.cat/pub/dag/02121573n49/02121573n49p235.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB