Almiron, Núria

Anàlisi

Diposit Digital de Documents de la UAB

Anàlisi 33, 2006 203-207Periodisme tecnodigital per a mitjans acreditats al Congrés Andicom 200525 d’octubre de 2005, Centre Internacional de Convencions i Exposicions, Hotel Las Américas, Cartagena de Indias(Colòmbia)Núria AlmironDepartament de Periodisme i de Ciències de la ComunicacióUniversitat Autònoma de BarcelonaSumari1. El context: XX Congreso Nacional y XI Andino de TelecomunicacionesAndicom 2005Andicom, el Congrés Nacional i Andí de Telecomunicacions, és la principalcita de la regió andina en matèria de telecomunicacions i tecnologies de lainformació des de fa 11 anys, 20 a nivell nacional, i una proposta força inu-sual pel fet de combinar un congrés acadèmic, un fòrum empresarial i unamostra comercial en un mateix esdeveniment.Sota el lema «Convergencia en Acción», en aquesta edició el congrésacadèmic ha rebut més de 3.000 inscripcions i ha tingut la participació de42 investigadors i el Canadà com a país invitat. L’esdeveniment, realitzatentre el 26 i el 29 d’octubre de 2005, ha tingut com a patrocinadors APC(American Power Conversion Corp.), Comcel (el principal operador de tele-fonia mòbil de Colòmbia), Lucent Tecnologies, Tekelek, Telecom (el principaloperador de telecomunicacions de Colòmbia) i Utstarcom. Andicom comptatradicionalment amb el suport del Ministeri de Comunicacions de laRepública de Colòmbia, la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT),l’Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), l’Organitzaciód’Estats Americans (OEA) i el Banc Mundial.Andicom 2005 ha tingut lloc al Centre de Convencions de Cartagena deIndias, situat al popular barri de Getsemaní d’aquesta ciutat fundada al 1533i que va desenvolupar una funció cabdal com a centre comercial i port d’em-1. El context: XX Congreso Nacional y XI Andino de TelecomunicacionesAndicom 20052. Els organitzadors3. El programa del seminari4. Conclusions de les ponències5. Conclusions globals6. Enllaços d’interèsbarcament dels tresors que la Corona es va emportar durant la dominacióespanyola. Aquesta funció en determina l’arquitectura, plena de fortificacionsmilitars extraordinàries i amb construccions colonials de gran bellesa que vanportar a la UNESCO a catalogar-la com a Patrimoni Històric i Cultural de laHumanitat el 1984. En ple Carib colombià la ciutat és, també, exponent màximdels greus desequilibris econòmics i socials que pateix Colòmbia, amb un 25%de la població en atur o subocupada en activitats de subsistència, amb dosmilions de desplaçats per la violència, amb corrupció generalitzada i amb el67% de la població sota el llindar de la pobresa, segons indicadors del mateixgovern de la República.En aquest marc, el dia 24 d’octubre, previ a la inauguració del Congrés,va tenir lloc al Centre Internacional de Convencions i Exposicions de l’HotelLas Américas de Cartagena de Indias el Seminario Tecnodigital per a mitjansacreditats a Andicom 2005. L’objectiu de la jornada era ampliar coneixementssobre les tendències de la cobertura informativa a través del periodisme digitalen el sector de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. El semi-nari es va emmarcar sota la mateixa temàtica acadèmica del congrés, la con-vergència, i hi van assistir periodistes acreditats i caps de comunicació de lesempreses de telecomunicacions vinculades al Congrés.2. Els organitzadorsEl Congrés Andicom està organitzat, des de 1996, pel Centre d’Investigació deles Telecomunicacions de Colòmbia (CINTEL), entitat independent i senseànim de lucre que té com a missió promoure i fomentar el desenvolupamentde les telecomunicacions i de les tecnologies de la informació. Entre els membresintegrants de CINTEL s’hi inclouen operadores de telecomunicacions, univer-sitats i entitats governamentals. La ministra de Comunicacions de Colòmbia enfuncions, actualment Martha Pinto de Hart, en presideix la junta directiva.Entre els objectius de CINTEL es troben estudiar i assimilar les tendèn-cies tecnològiques emergents amb la intenció de divulgar-les i analitzar-nel’aplicació pràctica; oferir espais oberts a tots els actors del sector per debatre elsaspectes econòmics, de mercat, socials, polítics i tecnològics que afecten eldesenvolupament de la indústria; promoure el desenvolupament de projectesd’interès sectorial; subministrar assistència tècnica especialitzada, i divulgarl’estat de les telecomunicacions al país i al món.Durant el Congrés, Manuel Martínez Niño, director executiu de CINTEL,va presentar el «Estudio del mercado de las telecomunicaciones en Colombiay la región», una radiografia del sector a la zona de l’any anterior.3. El programa del seminariEl seminari tecnodigital va comptar amb quatre intervencions i una absència.Eduardo Rodríguez, assessor de comunicacions externes de CINTEL, inau-gurà l’acte i actuà com a presentador dels ponents.204 Anàlisi 33, 2006 Núria AlmironLa primera ponència va ser a càrrec del director tècnic de CINTEL, MarioCastaño, sota el títol «Panorama de las tecnologías de la información y comu-nicaciones (TIC) en Colombia».Tot seguit, qui subscriu aquesta ressenya, presentà la ponència «TIC, perio-dismo y democracia: ¿hacia un Quinto Poder?».La tercera ponència va ser una breu presentació del subdirector del diaricolombià El Universal, German Mendoza, amb el títol «El nuevo papel delperiodista ante el periodismo digital».El darrer ponent fou el professor de la universitat de La Sabana, SergioLlanos, amb la ponència «Estado actual de las versiones web de los periódicoscolombianos».Alberto Arébalos, gerent de comunicacions corporatives de Cisco Systemsper a Llatinoamèrica, excorresponsal de l’agència EFE a l’Argentina i excor-responsal de l’agència Reuters a l’Argentina, Colòmbia i Veneçuela, no va poderpresentar la seva ponència «Presente y futuro del periodismo digital», perquè nova poder assistir al congrés degut al tancament de l’aeroport de Miami percausa de l’huracà Wilma.Finalment, en representació de la ministra de Comunicacions, MarthaPinto de Hart, que va excusar la seva absència per l’allargament imprevist d’unasessió al Congrés, un membre del Ministeri de Comunicacions va clausurarl’acte.El seminari, que tingué lloc entre les 14 i les 20 h, així com totes les ponèn-cies del congrés dels dies 26, 27 i 28 d’octubre, fou emès en temps real ambstreaming a través d’Internet.4. Conclusions de les ponènciesA continuació es presenta un resum de les conclusions de les quatre ponèn-cies que es van presentar.«Panorama de las tecnologías de la información y comunicaciones en Colombia (Mario Castaño)»Mario Castaño, director tècnic del Centro de Investigaciones en Telecomu-nicaciones, va exposar la radiografia del sector de les tecnologies de la infor-mació i la comunicació a Colòmbia i a la regió andina extreta de l’estudi quees presenta al congrés Andicom 2005.«TIC, periodismo y democracia: ¿hacia un Quinto Poder? (Núria Almiron)»La ponència de qui això subscriu va començar denunciant la manca de baseempírica per definir el periodisme com a digital. És o poden ser digitals la sevaproducció, distribució i consum però no l’exercici de la professió; el periodis-me és una activitat que, sigui quina sigui la plataforma sobre la que es crea,distribueix i consumeix, es qualifica no per la tecnologia que empra sinó pelsPeriodismo tecnodigital per a mitjans acreditats al Congrés Andicom 2005 Anàlisi 33, 2006 205valors democràtics que persegueix i que li atorguen la seva funció social.L’absurditat de qualificar el periodisme com a digital es fa especialment pale-sa en el moment actual de convergència de mitjans.Addicionalment, la ponència pretenia posar en relleu essencialment tresqüestions: la crisi de valors que està patint el periodisme actual, la creaciópotencial d’un Cinquè Poder fiscalitzador dels mitjans de comunicació i lafuncio democràtica també del periodisme tecnològic.Pel que fa a la crisi de valors, la ponència va sostenir que no és Internet quifa entrar en crisi el periodisme actual sinó el model d’organització econòmicdominant al sector de la comunicació, basat en grans conglomerats amb inte-ressos comercials i econòmics més enllà dels periodístics (el corporate media).Internet no altera aquest model, no suposa cap revolució; sinó més aviat unpas més del model. Pel que fa a la creació d’un potencial Cinquè Poder quefiscalitzi la tasca del quart, la ponència va defensar la tasca de plataformes pro-fessionals independents, emegents sobretot als EUA, i va rebutjar l’aparençad’independència de formats com els blogs o els confidencials a Internet.Finalment, la ponència va reivindicar la funció destacada que tenen els perio-distes especialitzats en TIC a les societats democràtiques especialment pel quefa a quatre qüestions: com a recopiladors i seleccionadors de la informació novisible per als ciutadans (majoritària als fluxos digitals); com a narradors expertsi intèrpretes qualificats del que signifiquen realments els esdeveniments digitals;com alfabetitzadors i divulgadors dels canvis digitals per combatre l’esquerdaentre els have i els have not i, finalment, com a fiscalitzadors de les tendènciestecnològiques que s’imposen a la ciutadania moltes vegades en contra dels inte-ressos comuns. En aquest sentit, la ponència va fer una crida a combatre eldeterminisme tecnològic tan arrelat encara (especialment als països en desen-volupament) i que impulsa la idea que qualsevol progrés tecnològic és automà-ticament bo per a la societat, sense tenir en compte que el progrés difícilmentpot ser qualificat com a tal si l’assignació dels seus rèdits no es distribueix igua-litàriament a la societat.«El nuevo papel del periodista ante el periodismo digital (Germán Mendoza)»La ponència de Germán Mendoza va ser una aportació breu, d’aproximada-ment vint-i-cinc minuts, en substitució de la d’Alberto Arébalos, que no vapoder arribar a temps a l’acte pels problemes meteorològics al mar Carib.El subdirector d’El Universal, principal diari de Cartagena de Indias, vaexposar els, en la seva opinió, importants canvis que Internet ha imposat alperiodisme i dels quals en destaquen dos: un és la rapidesa i l’altre, el canvid’actitut obligats. Pel que fa a la rapidesa, Mendoza considera que la xarxaimposa al periodista la necessitat de ser capaç de prendre decisions en un espaide temps cada vegada més curt. La capacitat de reacció ràpida en una redac-ció en la qual desapareix l’hora de tancament (tot el dia és hora de tancament)serà un tret imprescindible del periodista digital que pretengui ser competent206 Anàlisi 33, 2006 Núria Almironen el nou entorn. El canvi d’actitud és, per altra banda, l’efecte més importantque haurà d’encarar el periodista si vol adaptar-se a la xarxa. En un món enquè el periodista ja no és el primer a accedir a la informació i on qualsevol potconvertir-se, segons Mendoza, en periodista, els professionals de la comuni-cació i la informació hauran d’acceptar la pèrdua d’omnipotència informati-va i l’augment de la participació ciutadana en la configuració de l’agendainformativa.L’única qüestió previsible d’aquesta revolució tecnològica per a Mendozaés que, tard o d’hora, tots els periodistes acabaran sent periodistes digitals, pelfet d’haver d’emprar els múltiples mitjans com a eina per comunicar amb majoramplitud i certesa els esdeveniments diaris.«Estado actual de las versiones web de los periódicos colombianos(Sergio Llano)»Sergio Llano, professor de la Universitat de La Sabana (Colòmbia), va pre-sentar els resultats de la investigació «Hipermedia e interactividad en el perio-dismo digital colombiano», un estudi realitzat sobre catorze versions web dediaris colombians. A la seva ponència explica com es va dur a terme l’estudi iquins n’han estat els resultats. El treball descriu i presenta els catorze diaris enfunció de l’ús que fan de l’hipermèdia i la interactivitat amb l’objectiu d’iden-tificar fins a quin punt els diaris colombians, i els periodistes que els fan, ente-nen la naturalesa i les possibilitats de la WWW. Segons l’estudi, els diariscolombians no estan a l’alçada del que es podria esperar, amb l’excepció d’unspocs que aprofiten molt bé les possibilitats que ofereix Internet. L’article ones van publicar els resultats de la recerca està disponible a: http://sabanet.uni-sabana.edu.co/comunicacion/palabraclave/downloads/pclave_012-05.pdf.5. Conclusions globalsEl seminari sobre periodisme tecnodigital realitzat com a preàmbul del con-grés Andicom 2005 per a mitjans acreditats constitueix, en la meva opinió,un esforç de primera magnitud per ajudar els periodistes en la seva tascatant en l’ús de les noves tecnologies com, més especialment, en la cobertu-ra informativa d’aquestes. I ho és en la mesura que, excepcionalment, inten-ta adreçar-se —encara que només sigui parcialment— a les qüestions defons que afecten a la professió periodística i no es concentra en les hiper-presents preocupacions tècniques (de narrativa o construcció del discurs, decapacitació o alfabetització digital, de disseny, etc.), com és habitual en elsesdeveniments al voltant del mal anomenat, en opinió de qui això subscriu,periodisme digital.No es pot tancar aquesta ressenya sense recordar, això no obstant, la para-doxa de celebrar un esdeveniment amb representació de les innovacions tec-nològiques més capdavanteres i presència de les principals empreses mundialsdel sector, així com de representants de l’elit acadèmica i investigadora, en elPeriodismo tecnodigital per a mitjans acreditats al Congrés Andicom 2005 Anàlisi 33, 2006 207marc d’un país on la pobresa i la misèria no fa més que créixer mostrant laincapacitat de l’esfera política i econòmica per distribuir la riquesa generadaper aquest i altres sectors de manera mínimament igualitària.6. Enllaços d’interèsMinisteri de Comunicacions Colombià: http: //www. mincomunicaciones.gov. co/Andicom i Cintel: http: //www. cintel. org. co208 Anàlisi 33, 2006 Núria Almiron

Periodisme tecnodigital per a mitjans acreditats al Congrés Andicom 2005 : 25 d'octubre de 2005, Centre Internacional de Convencions i Exposicions, Hotel Las Américas, Cartagena de Indias (Colòmbia)

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Anàlisi 33, 2006 203-207
Periodisme tecnodigital per a mitjans acreditats 
al Congrés Andicom 2005
25 d’octubre de 2005, Centre Internacional de Convencions 
i Exposicions, Hotel Las Américas, Cartagena de Indias
(Colòmbia)
Núria Almiron
Departament de Periodisme i de Ciències de la Comunicació
Universitat Autònoma de Barcelona
Sumari
1. El context: XX Congreso Nacional y XI Andino de Telecomunicaciones
Andicom 2005
Andicom, el Congrés Nacional i Andí de Telecomunicacions, és la principal
cita de la regió andina en matèria de telecomunicacions i tecnologies de la
informació des de fa 11 anys, 20 a nivell nacional, i una proposta força inu-
sual pel fet de combinar un congrés acadèmic, un fòrum empresarial i una
mostra comercial en un mateix esdeveniment.
Sota el lema «Convergencia en Acción», en aquesta edició el congrés
acadèmic ha rebut més de 3.000 inscripcions i ha tingut la participació de
42 investigadors i el Canadà com a país invitat. L’esdeveniment, realitzat
entre el 26 i el 29 d’octubre de 2005, ha tingut com a patrocinadors APC
(American Power Conversion Corp.), Comcel (el principal operador de tele-
fonia mòbil de Colòmbia), Lucent Tecnologies, Tekelek, Telecom (el principal
operador de telecomunicacions de Colòmbia) i Utstarcom. Andicom compta
tradicionalment amb el suport del Ministeri de Comunicacions de la
República de Colòmbia, la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT),
l’Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), l’Organització
d’Estats Americans (OEA) i el Banc Mundial.
Andicom 2005 ha tingut lloc al Centre de Convencions de Cartagena de
Indias, situat al popular barri de Getsemaní d’aquesta ciutat fundada al 1533
i que va desenvolupar una funció cabdal com a centre comercial i port d’em-
1. El context: XX Congreso Nacional 
y XI Andino de Telecomunicaciones
Andicom 2005
2. Els organitzadors
3. El programa del seminari
4. Conclusions de les ponències
5. Conclusions globals
6. Enllaços d’interès
barcament dels tresors que la Corona es va emportar durant la dominació
espanyola. Aquesta funció en determina l’arquitectura, plena de fortificacions
militars extraordinàries i amb construccions colonials de gran bellesa que van
portar a la UNESCO a catalogar-la com a Patrimoni Històric i Cultural de la
Humanitat el 1984. En ple Carib colombià la ciutat és, també, exponent màxim
dels greus desequilibris econòmics i socials que pateix Colòmbia, amb un 25%
de la població en atur o subocupada en activitats de subsistència, amb dos
milions de desplaçats per la violència, amb corrupció generalitzada i amb el
67% de la població sota el llindar de la pobresa, segons indicadors del mateix
govern de la República.
En aquest marc, el dia 24 d’octubre, previ a la inauguració del Congrés,
va tenir lloc al Centre Internacional de Convencions i Exposicions de l’Hotel
Las Américas de Cartagena de Indias el Seminario Tecnodigital per a mitjans
acreditats a Andicom 2005. L’objectiu de la jornada era ampliar coneixements
sobre les tendències de la cobertura informativa a través del periodisme digital
en el sector de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. El semi-
nari es va emmarcar sota la mateixa temàtica acadèmica del congrés, la con-
vergència, i hi van assistir periodistes acreditats i caps de comunicació de les
empreses de telecomunicacions vinculades al Congrés.
2. Els organitzadors
El Congrés Andicom està organitzat, des de 1996, pel Centre d’Investigació de
les Telecomunicacions de Colòmbia (CINTEL), entitat independent i sense
ànim de lucre que té com a missió promoure i fomentar el desenvolupament
de les telecomunicacions i de les tecnologies de la informació. Entre els membres
integrants de CINTEL s’hi inclouen operadores de telecomunicacions, univer-
sitats i entitats governamentals. La ministra de Comunicacions de Colòmbia en
funcions, actualment Martha Pinto de Hart, en presideix la junta directiva.
Entre els objectius de CINTEL es troben estudiar i assimilar les tendèn-
cies tecnològiques emergents amb la intenció de divulgar-les i analitzar-ne
l’aplicació pràctica; oferir espais oberts a tots els actors del sector per debatre els
aspectes econòmics, de mercat, socials, polítics i tecnològics que afecten el
desenvolupament de la indústria; promoure el desenvolupament de projectes
d’interès sectorial; subministrar assistència tècnica especialitzada, i divulgar
l’estat de les telecomunicacions al país i al món.
Durant el Congrés, Manuel Martínez Niño, director executiu de CINTEL,
va presentar el «Estudio del mercado de las telecomunicaciones en Colombia
y la región», una radiografia del sector a la zona de l’any anterior.
3. El programa del seminari
El seminari tecnodigital va comptar amb quatre intervencions i una absència.
Eduardo Rodríguez, assessor de comunicacions externes de CINTEL, inau-
gurà l’acte i actuà com a presentador dels ponents.
204 Anàlisi 33, 2006 Núria Almiron
La primera ponència va ser a càrrec del director tècnic de CINTEL, Mario
Castaño, sota el títol «Panorama de las tecnologías de la información y comu-
nicaciones (TIC) en Colombia».
Tot seguit, qui subscriu aquesta ressenya, presentà la ponència «TIC, perio-
dismo y democracia: ¿hacia un Quinto Poder?».
La tercera ponència va ser una breu presentació del subdirector del diari
colombià El Universal, German Mendoza, amb el títol «El nuevo papel del
periodista ante el periodismo digital».
El darrer ponent fou el professor de la universitat de La Sabana, Sergio
Llanos, amb la ponència «Estado actual de las versiones web de los periódicos
colombianos».
Alberto Arébalos, gerent de comunicacions corporatives de Cisco Systems
per a Llatinoamèrica, excorresponsal de l’agència EFE a l’Argentina i excor-
responsal de l’agència Reuters a l’Argentina, Colòmbia i Veneçuela, no va poder
presentar la seva ponència «Presente y futuro del periodismo digital», perquè no
va poder assistir al congrés degut al tancament de l’aeroport de Miami per
causa de l’huracà Wilma.
Finalment, en representació de la ministra de Comunicacions, Martha
Pinto de Hart, que va excusar la seva absència per l’allargament imprevist d’una
sessió al Congrés, un membre del Ministeri de Comunicacions va clausurar
l’acte.
El seminari, que tingué lloc entre les 14 i les 20 h, així com totes les ponèn-
cies del congrés dels dies 26, 27 i 28 d’octubre, fou emès en temps real amb
streaming a través d’Internet.
4. Conclusions de les ponències
A continuació es presenta un resum de les conclusions de les quatre ponèn-
cies que es van presentar.
«Panorama de las tecnologías de la información y comunicaciones 
en Colombia (Mario Castaño)»
Mario Castaño, director tècnic del Centro de Investigaciones en Telecomu-
nicaciones, va exposar la radiografia del sector de les tecnologies de la infor-
mació i la comunicació a Colòmbia i a la regió andina extreta de l’estudi que
es presenta al congrés Andicom 2005.
«TIC, periodismo y democracia: ¿hacia un Quinto Poder? (Núria Almiron)»
La ponència de qui això subscriu va començar denunciant la manca de base
empírica per definir el periodisme com a digital. És o poden ser digitals la seva
producció, distribució i consum però no l’exercici de la professió; el periodis-
me és una activitat que, sigui quina sigui la plataforma sobre la que es crea,
distribueix i consumeix, es qualifica no per la tecnologia que empra sinó pels
Periodismo tecnodigital per a mitjans acreditats al Congrés Andicom 2005 Anàlisi 33, 2006 205
valors democràtics que persegueix i que li atorguen la seva funció social.
L’absurditat de qualificar el periodisme com a digital es fa especialment pale-
sa en el moment actual de convergència de mitjans.
Addicionalment, la ponència pretenia posar en relleu essencialment tres
qüestions: la crisi de valors que està patint el periodisme actual, la creació
potencial d’un Cinquè Poder fiscalitzador dels mitjans de comunicació i la
funcio democràtica també del periodisme tecnològic.
Pel que fa a la crisi de valors, la ponència va sostenir que no és Internet qui
fa entrar en crisi el periodisme actual sinó el model d’organització econòmic
dominant al sector de la comunicació, basat en grans conglomerats amb inte-
ressos comercials i econòmics més enllà dels periodístics (el corporate media).
Internet no altera aquest model, no suposa cap revolució; sinó més aviat un
pas més del model. Pel que fa a la creació d’un potencial Cinquè Poder que
fiscalitzi la tasca del quart, la ponència va defensar la tasca de plataformes pro-
fessionals independents, emegents sobretot als EUA, i va rebutjar l’aparença
d’independència de formats com els blogs o els confidencials a Internet.
Finalment, la ponència va reivindicar la funció destacada que tenen els perio-
distes especialitzats en TIC a les societats democràtiques especialment pel que
fa a quatre qüestions: com a recopiladors i seleccionadors de la informació no
visible per als ciutadans (majoritària als fluxos digitals); com a narradors experts
i intèrpretes qualificats del que signifiquen realments els esdeveniments digitals;
com alfabetitzadors i divulgadors dels canvis digitals per combatre l’esquerda
entre els have i els have not i, finalment, com a fiscalitzadors de les tendències
tecnològiques que s’imposen a la ciutadania moltes vegades en contra dels inte-
ressos comuns. En aquest sentit, la ponència va fer una crida a combatre el
determinisme tecnològic tan arrelat encara (especialment als països en desen-
volupament) i que impulsa la idea que qualsevol progrés tecnològic és automà-
ticament bo per a la societat, sense tenir en compte que el progrés difícilment
pot ser qualificat com a tal si l’assignació dels seus rèdits no es distribueix igua-
litàriament a la societat.
«El nuevo papel del periodista ante el periodismo digital 
(Germán Mendoza)»
La ponència de Germán Mendoza va ser una aportació breu, d’aproximada-
ment vint-i-cinc minuts, en substitució de la d’Alberto Arébalos, que no va
poder arribar a temps a l’acte pels problemes meteorològics al mar Carib.
El subdirector d’El Universal, principal diari de Cartagena de Indias, va
exposar els, en la seva opinió, importants canvis que Internet ha imposat al
periodisme i dels quals en destaquen dos: un és la rapidesa i l’altre, el canvi
d’actitut obligats. Pel que fa a la rapidesa, Mendoza considera que la xarxa
imposa al periodista la necessitat de ser capaç de prendre decisions en un espai
de temps cada vegada més curt. La capacitat de reacció ràpida en una redac-
ció en la qual desapareix l’hora de tancament (tot el dia és hora de tancament)
serà un tret imprescindible del periodista digital que pretengui ser competent
206 Anàlisi 33, 2006 Núria Almiron
en el nou entorn. El canvi d’actitud és, per altra banda, l’efecte més important
que haurà d’encarar el periodista si vol adaptar-se a la xarxa. En un món en
què el periodista ja no és el primer a accedir a la informació i on qualsevol pot
convertir-se, segons Mendoza, en periodista, els professionals de la comuni-
cació i la informació hauran d’acceptar la pèrdua d’omnipotència informati-
va i l’augment de la participació ciutadana en la configuració de l’agenda
informativa.
L’única qüestió previsible d’aquesta revolució tecnològica per a Mendoza
és que, tard o d’hora, tots els periodistes acabaran sent periodistes digitals, pel
fet d’haver d’emprar els múltiples mitjans com a eina per comunicar amb major
amplitud i certesa els esdeveniments diaris.
«Estado actual de las versiones web de los periódicos colombianos
(Sergio Llano)»
Sergio Llano, professor de la Universitat de La Sabana (Colòmbia), va pre-
sentar els resultats de la investigació «Hipermedia e interactividad en el perio-
dismo digital colombiano», un estudi realitzat sobre catorze versions web de
diaris colombians. A la seva ponència explica com es va dur a terme l’estudi i
quins n’han estat els resultats. El treball descriu i presenta els catorze diaris en
funció de l’ús que fan de l’hipermèdia i la interactivitat amb l’objectiu d’iden-
tificar fins a quin punt els diaris colombians, i els periodistes que els fan, ente-
nen la naturalesa i les possibilitats de la WWW. Segons l’estudi, els diaris
colombians no estan a l’alçada del que es podria esperar, amb l’excepció d’uns
pocs que aprofiten molt bé les possibilitats que ofereix Internet. L’article on
es van publicar els resultats de la recerca està disponible a: http://sabanet.uni-
sabana.edu.co/comunicacion/palabraclave/downloads/pclave_012-05.pdf.
5. Conclusions globals
El seminari sobre periodisme tecnodigital realitzat com a preàmbul del con-
grés Andicom 2005 per a mitjans acreditats constitueix, en la meva opinió,
un esforç de primera magnitud per ajudar els periodistes en la seva tasca
tant en l’ús de les noves tecnologies com, més especialment, en la cobertu-
ra informativa d’aquestes. I ho és en la mesura que, excepcionalment, inten-
ta adreçar-se —encara que només sigui parcialment— a les qüestions de
fons que afecten a la professió periodística i no es concentra en les hiper-
presents preocupacions tècniques (de narrativa o construcció del discurs, de
capacitació o alfabetització digital, de disseny, etc.), com és habitual en els
esdeveniments al voltant del mal anomenat, en opinió de qui això subscriu,
periodisme digital.
No es pot tancar aquesta ressenya sense recordar, això no obstant, la para-
doxa de celebrar un esdeveniment amb representació de les innovacions tec-
nològiques més capdavanteres i presència de les principals empreses mundials
del sector, així com de representants de l’elit acadèmica i investigadora, en el
Periodismo tecnodigital per a mitjans acreditats al Congrés Andicom 2005 Anàlisi 33, 2006 207
marc d’un país on la pobresa i la misèria no fa més que créixer mostrant la
incapacitat de l’esfera política i econòmica per distribuir la riquesa generada
per aquest i altres sectors de manera mínimament igualitària.
6. Enllaços d’interès
Ministeri de Comunicacions Colombià: http: //www. mincomunicaciones.
gov. co/
Andicom i Cintel: http: //www. cintel. org. co
208 Anàlisi 33, 2006 Núria Almiron
