Le présent article résume un travail recent de l'auteur, «La reproduction des générations catalanes, 1856-1960», conçu comme une réponse au livre de J.A. Vandellós, Catalunya, poble decadent (1935). La conclusion principale en est que, contrairement i ce que Vandellós soutenait, la population catalane n'aurait pas décru en absence d'immigration, mais qu'elle compterait, par contre, de nos jours, un nombre d'habitants sensiblement supérieur a celui de 1900. Néanmoins, 60 % de l'accroissement démographique des cent dernieres années s'explique par l'immigration, laquelle aurait suffi, i elle seule, au maintien de la population dans le cas théorique ou i1 y aurait eu absence totale de naissances. La conjonction des deux facteurs, reproduction biologique et immigration, s'est traduite par un accroissement trbs élevé qui a permis i la Catalogne de maintenir son poids relatif dans la population mondiale entre 1850 et 1980.This article is based on the author's recent study: cThe reproduction of Catalan cohorts, 1856-1960», conceived in answer to the book by J.A. Vandellós, Catalunya, poble decadent. The main conclusions are that, in contradiction to Vandellós' assertions, the Catalan population would not have decreased in the absence of immigration and, on the contrary, the present population would be considerably higher than in 1900. Nevertheless, 60 % of the demographic growth during the last hundred years can be accounted for immigration which, alone, have sufficed to maintain population even if no births had occurred. The combination of both -biological reproduction and immigration- caused a very high population growth, allowing Catalonia to retain its share in World population between 1850 and 1980.El presente articulo se basa en un reciente trabajo de la autora sobre «La reproducción de las generaciones catalanas, 1856-1960», concebido como una respuesta a la obra de J.A. Vandellós, Catalunya, poble decadent (1935). La principal conclusión que se extrae es que, contrariamente a lo que sostenia Vandellós, la población catalana no habria disminuido en ausencia de inmigración, sino que contaria, hoy en dia, con un número de habitantes sensiblemente superior al de 1900. Sin embargo, el 60 % del crecimiento demografico de los últimos cien años se explica por la inmigración, que habria bastado, por si sola, para mantener la población en el supuesto teórico de ausencia de nacimientos. La conjunción de ambos factores, reproducción biológica e inmigración, ha sido la causa de un crecimiento muy elevado que ha permitido a Cataluña mantener su cuota en la población mundial entre 1850 y 1980.El present article es basa en un recent treball de l'autora sobre «La reproducció de les generacions catalanes, 1856-1960», concebut com una resposta a l'obra de J.A. Vandellós, Catalunya, poble decadent (1935). La principal conclusió és que, contrariament al que sostenia Vandellós, la població catalana no hauria decrescut en absència de la immigració, sinó que comptaria actualment amb un nombre d'habitants significativament superior al de 1900. El 60 % del creixement demogràfic dels darrers cent anys s'explica, però, per la immigració, que hauria estat també suficient per mantenir la població en el cas, igualment teòric, d'absència de naixements. De la conjunció de tots dos factors, reproducció biològica i immigració, n'ha resultat un creixement molt elevat que ha permès a Catalunya conservar la seva quota en la població mundial entre 1850 y 1980
