Index de les obres ressenyades: Daphne SPAIN, Gendered Space

Caballé Rivera, Alba

Diposit Digital de Documents de la UAB

342 Doc. And. Geogr. 26, 1995 Ressenyes En els nostre país, a nivell acadtmic ins- titucional, de moment són molt pocs els esfor~os dedicats a la recerca en aquest camp. Els diferents seminaris d'estudis i instituts d'investigacions interdisciplini- ries feministes de les universitats tot just comencen a plantejar-se el tema. En conjunt, crec que Rejexiones sobre género y citncia és un llibre que malgrat que té alguns aspectes difícils per perso- nes no iniciades en epistemologia de la citncia, és un punt interessant per comenGar a reflexionar des d'una pers- pectiva fins avui poc coneguda en el nos- tre país. Es una llhstima que I'editorial valenciana que I'ha publicat hagi oblidat incloure la bibliografia que segur que ens oferiria la possibilitat d'ampliar coneixe- ments. Núria Solsona Química, Centre de Documentació i Experimentació de Cikncies Departament dlEnsenyament SPAIN, D a p h n e  (1992). Gendered Spaces. Londres: University of North Carolina Press, 294 p. D a ~ h n e  S ~ a i n  fa amb Gendered Sbaces una andisi innovadora de la construcció espacial del gknere, per mitji de I'estudi de les interdependkncies i relacions sor- gides de les variables estatus social i segre- gació espacial en diferents cultures. Les quasi tres-centes pigines de Acil i amena lectura que formen Gendered Spaces són de gran interes per als gebgrafs, ja que es tracta d'una visió dels estudis espacials des de I'arquitectura, que incor- pora la variable espai als estudis de gk.nere. El llibre, tal com enuncia Spain des del seu inici, no pretén explicar el perqut o I'origen d'una estratificació que tendeix a afavorir l'estatus -i poder- social dels homes com a col.lect&itat en la majoria de societats (ja sigui a través del temps o de l'espai), sinó que posa una atenció total i especial a com aquestes difertncies es mantenen i es perpetuen allíon tenen lloc les relacions socials entre homes i dones. L'autora formula aixi el concepte de les institucions espacials, al voltant del qual gira tot el llibre, i amb el qual designa aquells imbits on es realitzen la produc- ció i la reproducció de les diverses activi- tats socials i, per tant, també les prbpies desigualtats de gtnere. D'aquesta manera, Spain analitza algun dels espais més importants i consagrats on es desenvolu- pen les seves institucions socials corres- ponents: Ilarlfamília, escola/educació, lloc de treballtreball. Els tres binomis són exa- minats i comparats intraculturalment per tal d'evidenciar la segregació geografica i arquitectbnica que es produeix en termes de gtnere, aixi com la incidencia i el paral.lelisme d'aquesta amb les difertn- cies d'estatus. El punt de partida de Spain en aquest llibre és una premissa f o r ~ a  coneguda, acceptada i treballada en diferents imbits disciplinaris: les d@rtncies biohgiques entre els sexes sdn constants a través del temps i /'espai, mentre que les derivades de les impli- cacions socials -@procedents les relacions degtnere- no. Es en relació amb aixb, i a partir d'aquí, que l'autora incorpora una de les tesis estructuradores del llibre, i la que converteix Gendered Spaces en una lectura d'especial interes per als gebgrafs i gebgrafes (i per a tot aquellla interessat a ressaltar les diferencies i similituds de les relacions de genere en l'espai): les varia- bles geogrdjca i arquitectinica, enteses com a eines per estudiar les mateixes pro- blemitiques perb a diferents escales; són, doncs, imbits d'estudi que cal tenir en compte en la comprensió dels processos i les relacions de gtnere. Es mitjan~ant aquests que l'autora intenta constatar com la generització de les diferents institucions espacials (la distribució i utilització de I'espai segons sexes), fenomen present a moltes cultures d'arreu del món i a tra- vés del temps, influeix, permet i reforla Ressenyes Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 343 un estatus social determinat, diferenciat i normalment desigual per sexes Spain, perb, va més enlli de I'evidkncia que d'una situació de segregació física entre els sexes deriva una segregació generitza- da en diferents imbits i relacions socials (ja sigui la Ilar, el barri, I'escola, el centre religiós, el lloc de treball, etc.), i enriqueix el seu discurs afirmant que de les dues pri- meres segregacions en resulta una tercera que encara és més important per la cade- na d'implicacions que en pot derivar: el bloqueig a l'accés del coneixement. En aquest sentit, I'autora utilitza molts exemples (des dels instruments conside- rats portadors dels valors i poders socials guardats en les cabanes cerimonials, a I'ac- cés per part de les dones a feines de caric- ter ttcnic i científic) per tal de ressaltar com els espais generitzats suposen una barrera oer a les dones en I'accés al coneixement. Aquest es converteix així en un valor i un producte produ'it i reprodu'it sovint en uns espais i en unes institucions espacials determinats. i és utilitzat i acces- sible només pels homes, per tal de man- tenir el poder i el privilegi sobre les dones. L'autora (que compta amb una implia experikncia investigadora en el camp del disseny dels habitatges, ja que hi ha tre- ballat anteriorment des del Dunt de vista de les desigualtats racials) veu, per tant, en les institucions espacials el marc ade- quat per analitzar les implicacions de la distribució de l'espai en I'estatus social de les dones. Integra, des d'una perspectiva feminista (segons ella, resultat de les lec- tures de S. Saegert, E. Birch i G. We- kerle), les teories socials de I'estratificació i el poder (del camp de la sociologia), per una part, i, per I'altre, el disseny de les construccions (que extrau de la histbria de l'arquitectura). Spain utilitza, perb, encara més disciplines en la seva investi- gació: de I'antropologia recull la descrip- ció dels habitatges en les societats no industrials (utilitza 79 grups culturals de la Human Relation Area Files, HRAF); de la histbria de l'arquitectura, l'evolució dels habitatges; de la histbria sindical i laboral. I'evolució de la dona en el treball: finalment, és a través de la sociologia i la geografia que elabora i desenvolupa un model de reciprocitat entre espai i esta- tus. Concretament, d'aquesta última dis- ciplina aprofita la integració que ha fet del factor espai en les teories socials i s'ha convertit en una de les principals arenes des de la qual es discuteix la superior valo- ració social que rep el treball productiu (normalment realitzat pels homes i fora de la Ix), en contrast amb el treball reoro- , - ductiu (dut a terme majoritiriament per dones i dins el cercle de la llar). Es en bona part gricies a aquests estudis on s'ha evidenciat aue és a fora de la llar on les relacions socials en general es produeixen, i a dins on es reorodueixen. Spain acaba dibuixant un veritable mapa de les desigualtats de gtnere tot valent-se d'aquesta interdisciplinarietat. Un cop establertes les bases tebriques sobre les quals ha de partir la seva recerca, Spain proposa i desenvolupa tres hipbte- sis com a explicacions plausibles al man- teniment de I'estratificació generitzada en el temps i l'espai, per ral de veure les rela- cions invisibles que s'estableixen entre elles. Les hipbtesis són: 1) Les institucions socials estan caracte- ritzades per diferents graus de segregació eeneritzada. Y 2) Una estratificació generitzada es reforqa per una segregació espacial. 3) Com més gran és la distancia que hi ha entre les dones i les fonts del coneixe- ment valorat, més gran és I'estratificació eeneritzada de la societat. " Passant a aspectes més formals i pel que fa a I'estructura del llibre. aauest esta divi- . L dit en dues parts ben diferenciades. La orimera descriu les institucions esoacials en diverses societats no industrials (Spain rebutja explícitament el terme de socie- tats preindustrials, ja que d'aquest terme se'n pressuposa un model evolutiu i deter- ministic), mentre que la segona examina tres institucions espacials dels Estats Units. 344 Doc. Any. Geogr. 26, 1995 En la primera, Spain utilitza dades quan- titatives de diferents cultures i societats no industrials, mentre que en la segona empra dades qualitatives histbriques (en refertncia a l'evolució del disseny i utilit- zació de I'espai en la vivenda, els centres d'ensenyament i de treball) dels Estats Units, per tal de ressaltar els canvis en les relacions entre estratificació generitzada i institucions espacials. Els dos enfoca- ments (comparatiu/quantitatiu, histb- riclqualitatiu) són útils en I'intent d'evidenciar i aclarir la complexitat de l'estratificació social i alhora contrastar les hipbtesis plantejade sense voler en cap moment, segons I'autora, aprovar o esta- blir una teoria espacial i d'estatus en sen- tit empíric. Al contrari; el que s'espera de la combinació d'aquestes metodologies és una rica. i comprensiva interpretació-expli- caci6 de les conseqiiencies que sorgeixen quan les variables estatus i segregació generitzada coincideixen en un mateix espai. Així, després d'un primer capítol intro- ductori on I'autora exposa la base meto- dolbgica i tebrica, com també els objectius de treball; el capítol dos entra ja prbpia- ment en mattria examinant I'estatus de les dones en absencia o prestncia de segre- gació espacial segons gtnere a la llar. Ho  fa repassant diferents tipus d'habitatges, dels quals ressalta el ger dels mongols o la cabana dels tuareg. Seguidament, el capí- tol tres analitza I'estatus de la dona en cul- tures amb cabanes cerimonials (on normalment les dones hi tenen I'accés vedat), posant un tmfasi especial en el paper que aquestes tenen en moltes cul- tures com a llocs on es guarda, es pro- dueix, es reprodueix i es distribueixen el poder i el coneixement. Concloent aques- ta primera secció, el capítol quart fa un repis a la relació entre l'estatus de la dona i la segregació en els grups de treball, així com les feines que desenvolupen, tot ana- litzant les interdependtncies sorgides de tots dos factors. Els capítols restants, components de la Ressenyes segona part, documenten la relació entre els espais generitzats a la llar, les escoles, el lloc de treball en relació amb l'estatus de les dones als Estats Units, tot repassant algunes de les distincions que es poden fer respecte a les variables de raga, edat i religió. Aquests factors s'han de tenir pre- sents en refertncia a la temitica de la segregació espacial, ja que aporten mati- sacions importants, sobretot quan aques- tes se sobreposen. A continuació, el capítol cinquk exami- na la disminució de la segregació arqui- tectbnica a la llar (de la victoriana sala de billar i de fumar només per a homes fins a les habitacions multifuncionals i les vivendes-estudi). Mentre el sist examina la segregació geogrifica i arquitectbnica a les escoles i universitats, tot ressaltant la reducció de la segregació generitzada que s'ha produi't en aquest camp, i l'ac- cés de les dones a cirrecs i llocs de treb?ll tradicionalment acaparats per homes. Es un exemple del fet que la supressió de les barreres arquitectbniques i geogrifiques que separen les dones del coneixement ha significat una millora i un increment del seu estatus. Els capítols sete i vuitt, també emmar- cats en els Estat Units, revisen la segre- gació al lloc de treball, comenc;ant per I'entrada de les dones al mercat laboral al segle dinou, i acabant amb l'observació i anilisi dels llocs de treball actuals. Finalment, el capítol novt clou el llibre amb suggeriments sobre la deconstruccid dels espais generitzats. Per altra banda, estem davant d'un Ili- bre molt ben estructurat i de faci1 lectura, redactat de manera clara i concisa, amb multitud d'exemples i excepcions que donen suport a les tesis exposades, potser a vegades fins i tot massa. En el mateix sentit, proliferen -en excés i repetitiva- ment- els resums i les enumeracions dels punts més importants de cada secció, capítol i part. Spain també hi inclou nombroses i interessantissimes cites, fotografies, dibui- Ressenves Doc. Anil. Geoer. 26, 1995 345 xos i plantes d'habitatges, que, a més dlil.lustrar molt bé el text, sorprenen el lector pel seu gran encert i poder comu- nicatiu. Si passem dels aspectes més formals als de contingut, el discurs del llibre queda atrapat en la problemitica de parlar en termes causals, alhora que alguns con- ceptes estan en la corda fluixa de l'ambi- guitat i superficialitat. Aixb últim és possiblement resultat d 'un  llibre que sacrifica la profunditat en virtud i la rellevincia de I'extensió en els exemples, sense entrar o esbrinar en l'origen dels processos socials que es tracten. Cal dir, perb, que Spain ja menciona al principi del llibre que no és aquesta la seva inten- ció. Malgrat tot, hi insistim, es troba a faltar. En consequencia, I'autora no s'arrisca a endinsar-se més enlli de correlacionar les variables estatus social i segregació social com a inversament proporcionals, i inter- pretant que aquests són alhora interde- pendents i cornplementhies, sense que l'una se supediti a l'altre (p. 6). Spain es con- tradiu, perb, més endavant amb I'afirma- ció que shistbricament, les diferencies socials d'estatus entre homes i dones creen cert tipus d'espais generitzats i segrega- cions espacials que reforcen els avantat- ges previs dels homes)). Seguint en aquesta línia d'indefinició de continguts i termi- nologia, el lector es troba al llarg del Ili- bre amb termes importants i conflictius utilitzats com a sinbnims sense previ avís, com ara estrat~cdciÓfernenina/estrat;J;cació generitzada, segregació espaciallsegregació Psica i espai segregatíespai genderitzat, o fins i tot espailsocietat (cal aclarir que sobre l'última parella de termes, l'autora sí que avisa de la doble utilització). Per altra part, Daphne Spain no apro- fundeix al llarg del seu llibre en cap dels punts principals en el debat d'aquesta temitica i arriba a utilitzar i naturalitzar el concepte de dominació masculina com a base de I'estratificació generitzada (aquesta, segons ella, es basa en els avan- tatges socials dels homes derivats d'una major f o r ~ a  física, p. 6). No cal dir que fer una afirmació de caire funcionalista en ~ l e  corrent i debat ~ostmodernista és forsa sorprenent, tant per tractar-se d'un tema important com pel fet que no inten- ta explicar el perque d'assumir aquesta tesi. Tots aquests contrapunts metodolbgics fan pensar que la falta d'exactitud en la utilització de conceptes importants i la manca d'aprohndiment en almenys algu- na de les hi~btesis tractades són la causa d'unes conclusions molt generalitzado- res, sense cap directiva o suggeriment prictic per desenvolupar en I'intent de trencar la trilogia de la segregació físi- calespacial, accés al coneixement i estra- tificació eenderitzada. " Malgrat tot, Spain aconsegueix remar- car i posar en evidencia diversos aspec- tes nous en el debat i estudi de les relacions de gknere. Cal parlar, així, en primer lloc, de la vilua que pot tenir la integració espacial a tots els nivells per tal d'adquirir un equilibri d'estatus entre els dos sexes. Citant Spain: ((la igualtat no s'assoliri fins que les dones ocupin el mateix esoai aue els homes, de manera I I que es redistribueixi el coneixement i hi hagi un b a l a n ~  de poder)) (p. 160). Es per aixb que Spain dóna tanta importin- cia al paper de la dona en la prevalencia de la segregació espacial i les diferencies d'estatus, ja que ella tarnbéaccepta aques- ta situació -conscientment o no- en permetre'n la continuació. Gendered Spaces és una aportació impor- tant al treball que diversos científics socials han fet en referencia a les relacions de gtnere, i a la qual incorpora unes pri- meres bases Der estudiar les connexions que es produeixen entre la distribució espacial i l'estatus social des d'aquesta pers- pectiva. Alba Caballé Departament de Geografia Universitat Autbnoma de Barcelona 

Ressenyes

http://ddd.uab.cat/pub/dag/02121573n26/02121573n26p342.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB