Index de les obres ressenyades: Jordi MARTÍ ; Antoni COMAS, La quiebra de la "idea Disney" en Parí

Llurdés Coit, Joan Carles

Index de les obres ressenyades: J. CALS ; A. MATAS i P. RIERA. Evaluación de proyectos. Análisis de la rentabilidad social desde la perspectiva del turismo y oci

Diposit Digital de Documents de la UAB

Ressenyes 2 11 Los articulos del segundo apartado son mis recientes y se agrupan bajo el titulo ccMétodos del mercado exterior de servi- cies)), referente a tres tipologias de expan- sión exterior con más o menos riesgo: exportación, licencias e inversión directa. En el primer0 de 10s casos se analizan comportamientos de márketing de expor- tación basándose en entrevistas a firmas norteamericanas. Las licencias de expor- tación suponen un mayor compromiso de la firma en know-how y patentes, que cons- tituyen la mayor parte de las operaciones internacionales corporativas de hoy en dia. El resto de lecturas se basa en las condi- ciones de inversión de las pymes europe- as, que configuran un amplio soporte teórico y empirico de la firma -joint-uen- tures y otros modelos de cooperación mutua- y sus dificultades de expansión en mercados con fuertes barreras externas, caso del Japón. El tercer apartado constituye un repaso a 10s procesos de internacionalización (de autores como Dunning, Vernon, Servan- Schreiber, Horst y otros), a pesar de que el concepto no se acaba de definir con exacta precisión. Destaca el articulo de otros autores clásicos6 que comparan las experiencias americanas y europea en el dilema entre autonomia local de las sub- sidiarias y el control de la empresa matriz. El penúltim0 capitulo trata de la orga- nización de la firma multinacional, con estudios de organizaciones y gestión de las firmas multinacionales. En un intento por definir su contexto organizativo, se clasi- fican las empresas transnacionales en frag- mentada~, dependientes, autónomas e integradas. Se hace hincapié en el papel del entorno multinacional de la firma y la relación tridimensional de las subsidiarias respecto a la casa matriz, las autoridades 6.  Stopfor, J.M. y Wells, Louis T. (1972). Managing the Multinational Enterprise Organization of the Firm and Ownership of the Subsidiaries. Nueva York: Basi1 Books. locales y su conexión a las redes locales. También se consideran relaciones vis rt vis entre sucursales, al margen de la oficina principal y organizaciones rnulticéntricas. El último capitulo agrupa algunos estu- d i o ~  escandinavos con teórico-prácticos sobre conceptos como distancia física, actitud y percepción, entorno cultural en la gestión y relaciones de cooperación entre firmas competidoras de la produc- ción y 10s servicios. Como resumen, podemos afirmar que estamos ante una publicación que, además de ser una buena colección de articulos de economia internacional, constituye un tra- bajo serio de geografia económica -y geo- grafia de la firma- y una profunda reflexión nada usual sobre el comporta- miento espacial y la organización y expan- sión de la moderna corporación multinacional. El análisis de la interna- cionalización y la generación de modelos al respecto ha sido un importante foc0 de atención de la investigación económica en las últimas décadas, por 10 que lecturas como ésta animan a incrementar el cuer- po geogr81co en campos como la geogra- fia política, económica y behaviorista. En fin, una extraordinaria recopilación muy especializada sobre el tema multinacional, con abundantes y continuas referencias bibliográficas en cada uno de 10s artículos y un indice temático amplio al final del libro. Xavier Paunero i Amigó Departament de Geografia Universitat de Girona CALS, J.; MATAS, A. i RIERA, P. Eualuación de proyectos. Análisis de la rentabilidad social desde la perspectiva del turismo y ocio. Madrid: Ministeri0 de  Industria, Comercio y Turismo, 1993 (Serie: Libros sobre turismo, I), 187  p. 212 Documents d'Anilis~ Geogrifica 25, 1994 Leno, F. Técnicas de evaluación del englobar sota l'etiqueta de ((turisme alter- potencial turística. Madrid: Ministerio natiw: agroturisme, turisme ecolbgic, d'a- de Industria, Comercio JI Turisme, ventura, de patrimoni, etc. (sense que 1993 (Serie: Libros sobre turismo, 2), quedi ben clar, perb, quines són les 261 p. diferkncies entre unes i altres). Per tant, aquesta necessitat d'investigació i de millo- Des de fa decades, el turisme espanyol ra de l'aparell productiu de qui: tant es té el privilegi d'ocupar una posició de lide- parla actualment en els cercles polítics i rat en el mercat turístic internacional, tant econbmics tambt s'ha de reflectir en el des del punt de vista del volum d'ingres- camp del turisme. sos com tambt pel nombre de turistes que En aquesta línia, la Secretaria General de traspassen les fronteres estatals per gau- Turisme (dependent del Ministeri d'Indús- dir dels atractius que se'ls ofereix al nos- tria, Comerq i Turisme) ha comenqat a tre país. e s  per aquesta raó que la publicar un seguit de treballs d'investiga- investigació científica i el desenvolupa- ció que poden ser d'un gran interes per ment de noves tkcniques i metodologies als professionals i estudiosos del tema per poder posar en prictica aquesta inves- (generalment provinents de I'imbit de l'e- tigació esdevenen un dels requisits impres- conomia, la geografia, la sociologia i cindibles per al funcionament de qualsevol I'arquitectura). El primer d'aquests estu- activitat productiva i per al manteniment dis, realitzat per un equip de professors d'una posició competitiva dins d'aquest de la Universitat Autbnoma de Barcelona mercat mundial, cada vegada més dur i (UAB), esta dedicat principalment a l'es- selecte. Així, fomentar i impulsar la recer- tudi de la metodologia de l'anomenada ca en l'imbit turístic per tal de facilitar andisi cost-benefici (ACB) i les seves pos- una planificació adient d'aquesta activi- sibles aplicacions a I'activitat turística i de tat ha d'implicar, en primer lloc, i abans I'oci. En paraules dels mateixos autors de res, una anilisi dels recursos turístics (p. 11): NSU objeto es el estudio de 10s ins- disponibles i potencials en general, i en trumentos económicos que permitan rea- segon lloc, de les tkcniques existents per lizar cálculos de la rentabilidad social de avaluar aquest potencial turístic en parti- un determinado proyecto de inversión, o cular. Ambd6s aspectes han de ser consi- de un programa de gastos públicos, incor- derats com elements de gran utilitat en la porando la valoración de 10s beneficios y presa de decisions de localització de pro- 10s costes externos generados por el jectes i d'iniciatives turístiques, tant en mismo)). D'aquesta afirmació es desprkn I'hmbit empresarial com institucional. que aquest és un llibre d'anilisi econb- Exemples d'aixb són presents en moltes mica pura, encara que I'objectiu no és tan experikncies dutes a terme als Estats Units, sols la seva difusió entre els economistes, a la Gran Bretanya, a I1antiga Unió sinó també entre els altres professionals Sovietica, al Cana&, a Franp, a Austrdia, del turisme, i en general entre els res- etc. A Espanya, i d'acord amb el.nivel1 de ponsables de les administracions públi- desenvolupament del turisme, tambt ques (així doncs, entre els brgans de s'han realitzat nombrosos treballs de pla- decisió). Per aquesta raó, els conceptes nificació turística. Aquesta, perb, ha posat utilitzats són definits, descrits i exempli- més kmfasi al tradicional turisme de plat- ficats de manera implia per tal de facilitar ja (a l'estiu) o de muntanya (a I'hivern), aquesta comprensió als ((profans)) de la i ha deixat de banda moltes vegades les materia. Tot i així, de vegades es fa difícil noves formes de practicar el turisme que copsar el significat real i complet de con- han sorgit i que comencen a consolidar-se ceptes tan fonamentals com, per exem- en determinades irees, i que es podrien ple, ((excedent del consumidor)), ((preus Ressenyes 2 13 ombra)), ((taxa de descompte)), ((taxa de rendiment intern)), ((economia neopare- tlana)), etc. El llibre esta estructurat en quatre capí- tols, els tres primers de caricter netament tebric, i el darrer dedicat a les aplicacions prictiques d'aquesta ACB. Cal partir de la premisa que, a l'hora de fer avaluacions de projectes i análisis de rendibilitat social i econbmica, no hi ha una metodologia única i universalment acceptada; al con- trari, existeixen diverses estratkgies per afrontar aquest difícil repte de fer pre- diccions sobre cosas i fets que encara no han succei't, tot i que estiguin fonamen- tades en complicades fórmules matemi- tiques i supbsits aparentment lbgics i previsibles. En aquest sentit, la metodo- logia de 1'ACB i la seva utilitat no tenen " el reconeixement general, i les crítiques, tant pel que fa als seus supbsits com a les tkcniques que utilitza, són importants i remarcables. Tot  i així. sembla un ins- trument f o r ~ a  vilid per a l'avaluació de projectes i per orientar les administracions públiques en relació amb la racionalitat de les decisions ado~tades  obre inver- sions o suport a projectes d'índole priva- da, sempre que no se'l consideri com la decisió última i definitiva que cal consi- derar. El primer capítol del llibre estudia la valoració dels efectes externs derivats de la realització d'un determinat projecte, 6 a dir, les anomenades externalitats o eco- nomies i deseconomies externes. Aquestes, en l'imbit turístic i de I'oci, acostumen a estar relacionades amb els efectes de caire mediambiental que afecten o bé la quali- tat de l'experitncia turística del visitant, o bé la qualitat de vida de la població resi- dent a les zones receptores. Són efectes de quantificació difícil perquk pertanyen a un seguit de bens de consum que no s'in- tercanvien al mercat i, per tant, hom en desconeix el preu (per exemple, com valo- rar monetiriament la destrucció paisat- gística o la contaminació d'una platja). D'altra banda, els autors lliguen aquest concepte d'externalitat amb el de bé col.lectiu, que en termes turístics pot ser exemplificat en la bellesa d'un paisatge, una platja o un monument histbric. El segon capítol estudia els fonaments tebrics de I'ACB (no seria més lbgic expli- car aixb abans?)i les etapes que integren el procés d'avaluació d'un projecte (des- cripció, recerca d'alternatives, identifica- ció d'impactes, predicció i quantificació, avaluació en termes monetaris, i selecció d'un criteri de decisió). Breument, 1'ACB és el cilcul de la difertncia entre dues magnituds: la suma dels ingressos (bene- ficis) dels agents afectats i la suma dels costos privats i externs. Si la diferkncia és positiva -en favor dels beneficis- el projecte podria conduir a una situació econbmica millor que la prevista per qual- sevol altra alternativa. Cal tenir present que la seva aplicació implica I'existkncia d'un conjunt de judicis de valor, dels quals dependri el resultat final. No  és qüestió de dir quina selecció de valors és més correcta, sinó explicitar-la i ser coherent amb la seva aplicació practica (per exemple, I'ACB tradicional no es pre- ocupa de qui pot rebre els costos i els beneficis d'un projecte i, en canvi, un ACB no convencional sí que tindria en compte els aspectes de distribució bpti- ma de la renda). Les crítiques sempre han acompanyat aquesta metodologia, i han destacat, per exemple, la difícil valoració monetiria d'elements immaterials (la vida humana, la contaminació i la destrucció del pai- satge, etc.). Per tant, es demostra que aquest mktode d'avaluació és un element més que serveix per prendre i racionalit- zar les decisions públiques d'inversió, perb que en cap cas és un substitut. Justament és en el capítol següent on els autors analitzen la valoració d'aquests bens de caire immaterial o intangible (de no mercat), especialment tres: el valor donat a l'estalvi de temps en els despla~aments, a la mateixa vida humana, i als costos i als impactes ambientals. Són tres també 214 Documents d ' h d i s i  Geogrifica 25, 1994 els tipus d'estrattgies estudiades que es ~ o d e n  utilitzar per avaluar aquests béns, juntament amb les seves ttcniques d'apli- cació: el mttode dels preus hedbnics (obte- nir el preu d'un bé pels seus efectes en un mercat real que hi esti relacionat, com per exemele. la incidkncia del medi ambient I ' en relació amb el mercat immobiliari), el de les ~refertncies revelades o del com- portament individual (pagar per un bé de no mercat com l'estalvi de temes de des- plapment), i finalment, I'anomenat mkto- de de la valoració contingent (coneixement 0 ,  del preu d'un bé immaterial per mitja d'una enauesta als usuaris). I El darrer capítol és una aplicació practi- ca dels mttodes i de les ttcniaues exeo- I sats al bloc anterior per avaluar projectes de turisme i oci (prkiament, els autors fan un recordatoride les etapes que cal seguir i dels problemes que s'hauran de resoldre per poder fer una ACB). Els casos selec- cionats corresponen tant a projectes d'un imbit més general (una infrastructura de transports) com també sectorial (regene- ració i potenciació de platges, recreació en aigua do l~a  -llacs i riu*, protecció d'es- pais d'interes natural i paisatgístic, parcs temitics i ports esportius). El capítol fina- litza amb un estudi de la relació entre l'andisi dels impactes econbmics derivats d'un projecte turístic, i defineix I'anome- nat efecte del multiplicador (atts que tota inversió turistica en una regió significa una injecció de capital que repercutiri en la renda de tots els sectors econbmics), amb l'andisi de la rendibilitat social de 1'ACB. El segon llibre que ressenyem, Técnicas de evaluación del ~otencial turística. es limi- 1 ta més a l'aspecte descriptiu, ja que és una auttntica guia practica de les ttcniques que s'han utilitzat en l'anilisi dels recur- sos turístics. amb la doble vessant d'in- ventari i catdeg d'una banda, i d'avaluació del ootencial turístic d'una altra. Perb, tot i l'aplicació d'aquest inventari a casos prictics, els comentaris crítics són fins cert punt escassos i hi predomina la descrip- ció de les metodologies i dels resultats obtinguts arran de l'aplicació d'una ttc- nica o d'una altra. No obstant aixb, no deixa de ser un llibre de gran interts a causa de la gran quantitat d'exemples d'ar- reu i de situacions extrapolables que es plantegen, resultat dels quals són una extensa bibliografia, un exhaustiu ventall de quadres, grifics i figures comple- mentiries a l'explicació, i un apartat final d'annexos (fins a 14). El text s'ha organitzat en cinc grans blocs. En el primer capítol s'analitzen quins són els factors principals que deter- minen la localització territorial de l'acti- vitat turistica: el clima. la seva accessibilitat (tant en termes físics com de mercat, és a dir. eroximitat als centres emissors de 'I la demanda), i la capacitat de carrega (cawying capacity), que fa refertncia al llin- dar de l'activitat turística més enlla del qual té lloc una saturació de l'equipament turístic, una degradació del medi ambient o una disminució de la aualitat de l'ex- 1 periencia del visitant. De tota manera, aquests factors només contribueixen a un augment o a una disminució de la rellevincia turistica d'un indret, sempre que hi hagi un recurs turístic. Es a dir, la importincia d'aquests tres elements és nul.la si no existeix un element que atre- gui els turistes (per tant, cal veure el recurs com la materia primera de I'activitat turís- tica). Així, al segon i tercer capítols es fa una reflexió sobre el conceete de recurs turístic i també sobre la classificació i la metodo- logia de I'inventari d'aquests recursos, amb una atenció especial al disseny metodolb- gic efectuat per dues entitats d'imbit supra- estatal: I'OrganitzaciÓ dlEstats Americans (OEA) i I'OrganitzaciÓ Mundial de Turisme (OMT). La identificació dels atractius turístics esdevé una tasca fona- mental en la diagnosi d'un procés de pla- nificació turística. El problema, perb, és que no hi ha una única metodologia accep- tada, i el cas més freqüent 6 l'existtncia de classificacions diferents per Brees particu- lars sense que sigui possible una compara- Ressenyes 215 ció entre aquestes. Malgrat aixb, el conei- xement (en nombre i tipus) dels recursos existents no és suficient i caldri també coneier la seva irnportancia per poder esta- blir un ordre de prioritats en la tasca de pla- nificació. El llibre acaba amb dos capítols més, els més llargs i complexos quant al contin- gut, i constitueixen una enumeració i explicació dels metodes, les tkcniques i les estrategies desenvolupades per avaluar els recursos turístics en general, i a un nivell més concret, el paisatge. El valor real del potencial turístic d'una irea no és mesu- ra únicament pel nombre de recursos, sinó per la qualitat. I aquest és I'objectiu de les tkcniques d'avaluació: establir uns valors sobre els quals s'hauri de fonamentar la presa de decisions. S'estudien aquí tres tipus d'avaluacions: I'analítica (valorar un recurs en funció de les seves característi- ques intrínseques), l'econbmica (aplica- ció de tecniques i conceptes de I'economia tradcional a situacions no convencionals), i la del coneixement de les  referenc cies dels usuaris (mitjanpnt la redimció d'en- questes a experts). Finalment, un encert de l'autor ha estat el tractament diferenciat aue fa de lavaria- ble paisatge, ates que el turisme és una activitat identificada amb el medi ambient i amb la seva representació fisica, el pai- satge. Així, la seva avaluació, qualificació i valoració, d'una manera objectiva (con- vertint en termes científics i tkcnics els elements que entren de ple en el món de l'estetica, l'art i la subjectivitat personal), són temes de singular interes per a una bona planificació turística. L'autor ana- litza tres vies per avaluar el paisatge: la consensuada (realitzada per experts mit- janpnt fotografies, mapes, reconeixement del terreny, etc.), per components (valo- ració de la qualitat dels elements que inte- gren aquest paisatge a partir d'uns estin- dards), i els estudis de preferkncies (basats en les opinions i els gustos demostrats pel públic en general i no solament pels experts en aquests temes). Malgrat tot aixb, el caricter subjectiu de les apreciacions del paisatge fa que encara no s'hagin resolt satisfactbriament els pro- blemes de definició, &investigació i d'ava- luació. Per a alguns, la bellesa no pot ser descrita i, per tant, tampoc pot ser defini- da o analitzada sobre una base científica. Per a uns altres, en canvi, I'existencia inne- gable d'aquesta subjectivitat no ha de ser cap impediment per no abordar un esfor5 &objectivitat. Si es vol adoptar decisions, cal arribar a un tipus de valoració que sigui &equilibri entre el que és objectiu i el que pertany al món de la subjectivitat, entre els termes monetaris i percentuals, i els estetics. En definitiva, el resultat d'aquests dos llibres són uns textos a cavall entre el manual i I'examen o el reconeixement en I ' h b i t  de l'avaluació del potencial turís- tic i de la rendibilitat social dels recursos d'aquest tipus. A més a més, per la seva complementarietat, es recomanaria una lectura conjunta dels dos llibres i no sepa- radament, ates que els possibles dubtes que puguin sorgir en determinats aspec- tes després de la lectura d'un poden que- dar aclarits amb I'altre. Esperem que la publicació d'aquesta classe d'estudis con- t i n u ~  endavant per la seva gran utilitat i l'aportació que poden fer en aquesta línia d'investigació. Joan Carles Llurdés i Coit Departament de Geografia Universitat Autbnoma de Barcelona 

Ressenyes

Index de les obres ressenyades: A. KIRBY, Nothing to fea

Index de les obres ressenyades: John GOLD ; Stephen V. WARD (eds.), Place Promotion. The use of publicity and marketing to sell towns and regions. Chichester: John Wiley & Sons, 1994

Ressenyes Doc. And. Geogr. 27, 1995 203 GOLD, John R.; WARD, Stephen V. (eds.) (1994). Place Promotion. The use ofpublicity and marketing to se11 towns and regions. Chichester, Anglaterra: John Wiley & Sons, 268 p. El mirqueting és una d'aquelles paraules que en els darrers anys s'han posat tan de moda i han aconseguit difondre's tan rapi- dament que sembla que la seva aplicació en qualsevol esfera del desenvolupament econbmic hagi de ser una cosa bbvia. Des d'aquest punt de vista, tot sembla indi- car que un marqueting orientat al sector turístic és avui dia una necessitat, en un món on progressivament la competkncia és molt més dura, i on la internacionalit- zació de l'economia obliga que cada país, regió i localitat s'especialitzi en allb que millor saD fer o oferir. Perb cal tenir també en compte que el marqueting no és caD cikncia i no deixa de ser una eina de treball que ha estat utilitzada majo- ritiriament en altres disci~lines (les econb- miques), i que cal considerar-10 com auelcom neutre, ni bo ni dolent. De fet, i o m  podria afirmar que la seva difusió dins l ' h b i t  universitari (i més enlli dels cercles científics estrictkent econbmics) és el reflex de la introducció d'unes noves línies de recerca, que en el cas de la geo- grafia del turisme s'ha tradu'it en la rea- lització de nombrosos estudis de mercat i de marqueting turístic (la mercantilit- zació de l ' h b i t  acadkmic). Així, des de la geografia, cal veure el mkqueting com l'aplicació d'un conjunt de tkcniques pro- gramades per a la promoció i ((venda)) d'un lloc, és a dir, d'un territori huma- nitzat, existencial i afectiu, i present en la conscikncia de l'ésser huma. El llibre que ens presenten J.R. Gold i S. V. Ward té com a objectius oferir unes anilisis crítiques i unes explicacions i propostes de millora en la practica de promoció d'un lloc (placepromotion o PP d'ara en endavant). Els editors parteixen de dos factors bkics. El primer fa referkn- cia al fet que la promoció i ((venda)) de territoris esdevé una activitat frenktica en períodes de recessió econbmica perquk, com s'ha dit anteriorment. la com~etkn- cia és ferotge i els possibles compradors i consumidors es troben ara en una Dosi- - -  - ció dominant. El segon d'aquests dos fac- tors té relació amb la paradoxa que s'amaga darrera la PP; tradicionalment i en l ' h b i t  de 1'Europa occidental, en for- mar part de la polítcca estatal, incorpora- va les idees de abé públic)) i de ((benefici sociala (eficicia en l i  promoció dels avan- tatges d'un lloc perb no en detriment de les regions vei'nes). En canvi, perb, la PP for~osament es troba influenciada pels pr&cipis del mirqueting i de la seva i&o- ducció en les iniciatives de desenvolupa- ment i de planificació espacial. ~ i x b  provoca que les localitats i els territoris ;stiguin fbrGats a competir els uns amb els altres com si fossin entitats comercials en recerca d'un benefici (el capitalisme pur i dur). Així doncs, una aproximació social a l'estratkgia de promoci6 local esde- vé quelcom impossible perquk la promo- ció competitiva no s'adequa amb I'interks públic de les polítiques de desenvolupa- ment col.lectiu. De fet, tant els governs locals com els nacionals adopten una pos- tura cada cop més empresarial, els pri- mers a causa de l'abandonament de les estratkgies intervencionistes per part de I'Estat, i els segons arran de la crisi econb- mica i fiscal que experimenten durant els darrers anys. Aquesta contradicció prové del fet que el mhqueting convencional és una prac- tica de negocis ideada per promoure pro- ductes tangibles i definits, i amb uns consumidors clarament segmentats, del qual és l'objectiu primordial la maximit- zació de les vendes. En canvi, quan es trac- ta de territoris, cal tenir present que constitueixen ((paquets)) de béns, serveis, comunitats i ex~erikncies consumides de manera diferen;, a la vegada que tampoc no queda gaire clar el tipus de producte 204 Doc. A d .  Geogr. 27, 1995 Ressenyes que s'ofereix ni com aquest pot ser con- sumit. Aixb implica que l'objectiu de les miximes vendes resti dilui't. exceute en (Estats Units, Canada i Gran Bretanya), i durant un període d'un segle. L'autor demostra aue la PP no és una activitat aue I aquells indrets.especialment dissenyats uer ser articles de consum (com Disnev- landia i el parc tematic i d'atraccions de Vila-seca i Salou). El llibre esta estructurat en 13 capi- tols, encapplats per l'obligada introduc- ció, en els quals han intervingut 17 especialistes de diferents cercles acadk- mics (urbanisme, planificació, geografia, paisatge, histbria, etc.). L'organització del llibre reflecteix aquesta diversitat de manera que els primers tres capítols tenen un caracter contextual i cobreixen les nocions de la PP com un acte de comu- nicació d'una imatge, com una estratkgia del marqueting i com una eina a I'abast de la política pública. S'inicia amb el capi- tol de J.R. Gold, on estudia els quatre focus principals utilitzats pels investiga- dors en l'estudi del contingut dels mis- satges transmesos pels media: I'analisi d'aquests continguts, les representacions pictbriques (els pbsters), I'aproximació cognitiva-comportamental sobre els este- reotips i les imatges, i els estudis cultura- lisres. Conclou afirmant que aixb és el resultat de la inexistkncia d'una teoritza- ció explicita sobre el tema en qüestió. G.J. Asworth i H. Voogd expliquen al capítol següent com es pot tractar la pro- moció d'un territori, articulant un esque- ma conceptual per entendre com els llocs esdevenen articles de consum a través del mhqueting. Ara bé, manifesten que el mkqueting que cal aplicar als llocs ha de ser diferent d'aauell altre més tradicional utilitzat per les firmes comercials, ja que les diferkncies quant a objectius compor- ten també diferkncies pel que fa a l'estratk- gia i l'anklisi dels grups de consumidors potencials. Aixb, perb, no implica un rebuig del mkqueting com a tal. El capítol contextual final -de S.V. Ward- fa una ullada al desenvoluuament histbric de I'activitat promocional terri- torial en tres ambits d'origen anglosaxó hagi apare&t a les darreres dkcades, ja &e té molts més anys d'antiguitat, i que una gestió amb kxit de la promoció no es pro- dueix en ueríodes de declivi econbmic (quan seria una necessitat), sinó de crei- xement i bonanca eeneral. u Seguidament, el llibre recull diversos estudis específics sobre les aplicacions d'a- questa PP. Al capítol cinquk, J.R. i M.M. Gold inicien aquesta línia investigant com les societats immobiliaries jugaren un paper fonamental en la promoció dels suburbis londinencs entre les dues guerres mundials. Mitjan~ant 1'6s de pbsters i d'una retbrica'mdlt acurada, Hquestes societats van ser hibils en la creació d'una nova imatge del suburbi i de l'ideal i l'as- piració d'ésser propietari d'un habitatge. D'altra banda, M. Barke i K. Harrop se centren ai capítol sise en la forma com les ciutats britaniques tradicionalment industrials són promogudes en períodes de recessió econbmica i cerquen noves identitats (per exemple, Doncaster ala joia del nord d'Anglaterras o Swansea ((la terra de Dylan Thomasa). Com que es trac- ta de ciutats la raó de ser de les quals rau en el seu passat industrial, és prioritari un canvi d'imatge i de la concepció (sovint negativa) que hom té d'aquests llocs. La qüestió que plantegen els autors és si aquests s'han de vendre com el que són o han estat, o reconvertir-se i esdevenir quelcom més, fet que implica un conflicte entre el que és la identitat (amb la comu- nitat local inclosa) i la imatge que es vol crear per rellan~ar el futur. Continuant amb aquesta línia, el capí- tol de S. Brownill estudia la regeneració dels famosos Docklandc de Londres com un clar exemple de les polítiques de pla- nificació urbana del Thatcherisme ( i dels seus excessos), i un pur exponent del lais- sezTfaire liberal. La idea subjacent en aquest projecte és la que que només el sector privat és l'únic que pot Ressenyes Doc. And. Geogr. 27, 1995 205 proporcionar eines per a la regeneració d'arees urbanes interiors. Els dos capítols següents --de B. Goo- dey i B. Jarvis- plantegen 1'6s de i'ar- quitectura i el disseny urba com una part de la PP. El orimer oassa revista a un seguit de ciutats que han escollit l'art en olaces i altres llocs ~úblics com a l'e- I lement principal de la regeneració urbana. El segon autor, des d'una pers- pectiva culturdista i prenent com a-base exemples de diferents epoques (comme- moracions de la revolució francesa i sovietica, exposicions internacionals, jocs olímpics, festivals, etc.), argumenta que els esdeveniments temporals serveixen per quelcom més que per accelerar el capital, i també poden ser útils per redes- cobrir els llocs i els valors comunitaris d'un indret. Al ca~ í to l  onze. H.M. Tones i S.B. Gross posen l'accent en com un diari d'a- bast regional dels Estats Units filtra mis- satges que advoquen per projectes que reforcin la imatge i el domini geografic real i simbblic d'una ciutat. El problema, perb, radica en el fet d'articular una regió que s'identifiqui amb una ciutat i, a la vegada, servir a un territori que pot no haver expressat un sentiment de perti- nensa. Fins aquí, l'interes de la majoria dels capítols ha girat a l'entorn de la promo- ció de ciutats i hees urbanes. Perb la p h e  ~romot ion  també a d o ~ t a  unes altres 1 dimensions, estudiades als tres darrers caoítols. Al ca~ í to l  dotze. E. Zube i 1 J. Galante introdueixen el tema de la pro- moció d'irees rurals amb finalitats turís- tiques (la regió de Four Corners, als Estats Units) que, a partir d'uns paisatges espec- taculars, han encorajat la vinguda de visi- tants de diferents epoques que han acabat, finalment, per modificar la regió. Aauesta oromoció dels entorns rurals o no urbans té continuació amb les contri- bucions de G. Revill i P. Gruffudd. El primer examina el desenvolupament turís- tic en una antiga irea britknica de I'inte- rior caracteritzada oel declivi de la seva mineria de carbó, perb alhora, amb una gran riquesa natural i histbrica. L'autor afirma com els fenbmens de la desindus- trialització i de la crisi ecolbgica són reu- nits en una mena de paisatge industrial de heritage (en el sentit de patrimoni) de cara a una promoció turística. Al capítol final, P. Gruffudd deixa de banda l'as- pecte d'aquesta promoció més conscient i se centra, en canvi, en el fet que els llocs també han estat promoguts per altres mit- jans m 6  subtils, inconscient i no tan ober- tament propagandístics. Amb l'exemple del Gal.les rural entre les dues guerres mundials (i segons llibres de viatges, guies i tractats populars de la vida rural), afir- ma que els escriptors i viatgers han jugat un paper fonamental en la construcció d'una nova idea de lloc i dels valors d'una comunitat. En definitiva, aquest excelelent llibre és de lectura obligatbria per a aquells que vulguin emprendre una tasca promo- cional d'un territori, o estudiar les darre- res tendencies d'aquest camp. No nomes esta forsa ben estructuat i acompanyat de nombroses i curioses il.lustracions, sinó que també compren ambits espa- cials de característiques (urbanes, rurals, mineres) i escales (municipal, regional) diverses. El llibre examina les formes com un lloc -definit com una hea amb una identitat específica que la diferen- cia d'unes altres- que ha estat promo- gut i ha entrat dins el joc del mirqueting tant en el Dassat com actualment. Des d'un punt de vista espacial, aquesta pro- moció adoota un ambit d'actuació nacional i supranacional, així com també regional i local; la mobilitat internacio- nal de negocis, inversions i fluxos de turistes d'avui dia, i sense cap precedent en el passat, obliga que els llocs hagin de competir, internacionalment i intra- nacionalment, per esdevenir unes noves localitzacions de centres de serveis, industrials i financers, capitals culturals i, fins i tot, ciutats olímpiques univer- 206 Doc. AnU. Geogr. 27, 1995 Ressenyes sals. Com, si no, es podrien entendre deix a utilitzar el mbqueting i la PP com eslbgans com el de ((Girona m'enamo- un mirall que selecciona part d'aquesta ral) o ((Barcelona, posa't guapa,. realitat, la distorsions, selecciona i real~a Ara bé, compte amb determinats aspec- o millora. tes del mdrqueting, com la publicitat i la retbrica, perqd es pot crear un llenguat- Joan Carles Llurdés ge d'imatges i símbols que no siguin un Universitat Autbnoma de Barcelona reflex fidel de la realitat. M& aviat, es ten- Departament de Geografia GORE, Albert (1992). The Earth in the Balance. Ecology and the Hurnan Spirit. Nova York: Plume Book, 407 p. La traducci6 castellana fou publicada el 1993 per I'editorial Emecé amb el títol La tierra en la encrucijaah i té 350 pagines. Albert Gore, actual vice-president dels Estat Units d 'hkrica,  ja s'havia guanyat des de 1978 un respectable prestigi polí- tic en temes ambientals i d'armament nuclear, quan I'any 1987 va tenir la gosa- dia de concórrer a les eleccions  resid den- cials amb un programa centrat en els grans c ro ble mes ecolbeics mundials -sense U fortuna, naturalment. L'any 1989, quan Gore va comencar a escriure The Earth in the Balunce, duia per tant vint-i-cinc anys bregant en temes ambientals i era senador. Poc després va comenGar a pre- parar la campanya que hauria de dur-10 finalment a la Casa Blanca el 1992, de bracet amb el president dembcrata Bill Clinton. The Eart in the Balance. escrit amb un estil directe i pedagbgic alhora, va esde- venir un best-seller als EUA durant 1992 i 1993. Constitueix una mena de decla- ració personal, rellevant no sols per ser- ne l'autor el vice-president dels EUA sinó pels seu ambiciós propbsit: ((la recerca d'una veritable comprensió de la crisi ecolbgica global i de com es pot  resoldre^^. Amb un to personal, idhuc íntim quan Darla de si mateix. l'autor entreteixeix relats sobre la recerca de veritats sobre si mateix. sobre ((el aue estava realment cer- cant en la meva prbpia vida i el perqut ho cercava,) i sobre la recerca sobre les cau- ses veritables de la crisi ecolbgica global i dels remeis adients. Gore explica com la causa propiciatbria del llibre fou la situa- ció que va viure a resultes d'un gravíssim accident que va patir un dels seus quatre fills, i que el propbsit més pregon en escriure'l no fou altre que cccercar a fons en el meu cor i el meu cap el desafiament pel qual em sento cridat i alhora armar- me de valor per adoptar un compromís ferm i sense reserves de sortir-me'n)). Deixant clar que ha fet tot el possible per ((ser honest i veritable)), l'autor diu que la seva exposició no és sols ((una expressió de les seves creences, sinó d'un pregon compromís amb les mateixes)). Com a llibre implícitament adrept als ciutadans del seu país, i amb un propb- sit didktic, l'autor usa nombrosos exem- ples, i referkncies de la vida política i de la histbria dels EUA, i estableix curioses i de vegades sorprenents analogies entre diverses crisis i errors histbrics i la crisi ecolbgica contemporinia. The Earth in the Balunce consta de tres parts. La primera cornprtn una exposició de les ccamenaces estrattgiquess més reile- vants per al Planeta: l'escalfament global, la destrucció de la capa d'ozó estratostk- ric, la contaminació i la reducció de recursos hídrics, i l'extinció d'espkcies, i n'analitza les conseqiitncies probables en 

218 Doc. Anl .  Geogr. 28,1996 Ressenyes que es poden produir en el turisme en concret. Obre una línia des d'on la geografia no només pot aportar informa- ció, sinó també la seva experikncia en l'aplicació de I'enfocament de gknere. De fet, potser és aquí on alguns lectors no familiaritza amb els enfocament de gknere poden trobar que la lectura és tediosa, ja que en el llibre manca una contextualit- zació del que són les relacions de gknere, fet que pot desconnectar del llibre el lector no iniciat en aquesta matkria. La pers- pectiva de gknere i la teoria que hi ha al darrere es dóna per entesa; els diferents capítols entren directament en matkria, sense definicions ni referkncies sobre la teoria de ginere.  MART^, Jordi; COMAS, Antoni (1994). La quiebra de la ((idea Disnqn en Paris. Barcelona: Tibidabo Edicions. 253 p. Esta previst que a partir del mes de maig de 1995 s'inauguri el primer parc terna- tic a 1'Estat es~anvol, entre els munici- L , .  pis tarragonins de Vilaseca i Salou. Es tracta de Port Aventura. aualificat com ' I  un dels futurs i millors atractius turístics de la Costa Daurada. Les  revisions fetes L sobre la seva incidkncia en el sector turístic de tota aauesta Brea s6n forca espectaculars: una extensió de 11 5 hectk rees, una inversió de 50.000 milions de pessetes, 2.000 llocs de treball directes i 25.000 més d'indirectes, i un valor brut afegit aproximat d'uns 100.000 milions de pessetes. L'objectiu fixat pel grup d'empreses que encapgalen el projecte -entre altres, el grup Pearson, Anheuser Busch, Fecsa i ala Caixan- és el d'atreu- re més de dos milions i mig de persones durant la seva primera temporada, dels quals la meitat podrien ser estrangers. Els visitants espanyols formarien l'altre Es tracta, perb, d'un interessantissim llibre que aconsegueix el que es proposa en I'inici: assentar les bases de debat, obrir una línia de treball en turisme. Els seus autors saben també que no aborden tots el temes possibles (com per exemple el paper de la dona en altres tipus de turis- me, ecoturisme, turisme alternatiu; diferkncia en els rols de gknere en diferents tipus de turisme, etc.), i són conscients de les mancances i les llacunes existents, de les quals podran partir treballs de lec- tors i investigadors potencials. Alba Caballé i Rivera Universitat Autbnoma de Barcelona Departament de Geografia gran mercat potencial, especialment els procedents de les comunitats de Cata- lunya, Aragó. País Valencia, Madrid i Navarra, que constitueixen la principal area d'influkncia de la Costa Daurada (Mosteti, 1995).' Aquesta targeta de presentació de Port Aventura, tan optimista i triomfalista, és molt similar a la aue va fer-se ara fa uns quants anys amb el parc temkic d'Europa més conegut avui dia, 1'Eurodisney de Paris. La realitat, perb, és que el desem- barcament al continent europeu del ratolí Mickey Mouse, la Blancaneu, Dumbo, Donald i companyia no ha estat gens afor- tunat, i des del primer moment en quk hom va comenGar a parlar-ne (a principi de la dkcada de 1980) ha estat envoltat de molta ~olkmica. Actualment el Darc viu una greu crisi econbmica i de prestigi des que fou inaugurat el 12 d'abril de 1992. Aquest llibre 6 un recd  exhaustiu i detal- 1. MOSTETI, M. (1994-95). <<D'aventura pel món,,. Estrella Magazine (revista de "la Caixa"), 8 (hivern). p. 34-37. Ressenves Doc. Anil. Geoer. 28. 1996 219 lat dels factors, els problemes i les conse- qüencies que poden provocar una previ- sible fallida econbmi~a i el consegüent tancament del parc. Es més, les investi- gacions recollides pels dos autors apun- ten al fet que si Eurodisney no ha tancat les seves Dortes (de manera definitiva, temporalment o en determinades tpoques de l'any) és per una simple, perb alhora onerosa, qüestió de prestigi. Cap dels altres tres parcs tematics propietat de I'empresa mare The Walt Disney Com- pany (TWC), s'ha trobat mai en una situació tan crítica com el de la capital francesa, ans al contrari, ja que Disney- landia i Disneyworld (als Estats Units), i Tokyo Disneyland (al Japó), han esde- vingut uns negocis altament rendibles en aconseguir atreure milions de visitants anyals. El llibre pot ser considerat com un toc d'atenció sobre el gran desconeixement que demostren tenir determinades empre- ses del sector de I'oci i l'espectacle (i segu- rament T W C  n'és la més important del món), sobre les prefertncies i els gustos en materia de turisme de la gent en gene- ral i dels ~otencials visitants en ~art icu- lar. Eurodisney constitueix un bon exemple de com l'homogenei'tzació del recurs turístic ha pogut comportar el seu propi fracas i, a la vegada, de I'error que suposa creure que els nord-americans, els japonesos i els europeus són tres mercats uniformes i similars des d'un punt de vista turístic. Generalment, els primers han tendit a acceptar més facilment tot allb que els ha arribat d'altres cultures (de fet, així es va configurar el seu país), perb sem- pre considerant que la the amwican way of life és la millor possible, mentre que a I'altra banda del Pacífic els nipons han viscut molt influenciats Der la cultura americana després de la I1 Guerra Mun- dial, i nosaltres, els europeus, som una amalgama forqa heterogenia de cultures diferents (malgrat que ens ho volen fer creure, no existeixen encara uns Estats Units d'Europa), algunes de les quals mostren recels i temors pel que fa a determinades ingertncies estrangeres. Dos comentaris reflecteixen clarament la problemhtica dels trets diferencials dels turistes. El primer, d'un periodista del diari The Sunday quan afirmava que ((en el corazón del problema, y para desgracia de Eurodisney, reposa la necesidad irre- conciliable de ser tan americano como sea posible y tan europeo como sea necesa- rio* (p. 184); i el segon, el d'un membre del rtaffdel parc que, fent esment dels francesos (i dels europeus) diu: ccno tie- nen paciencia. Una familia americana atendería a tres o cuatro atracciones y luego comería tranquilamente. Disfrutaría del entorno. A 10s franceses no les gusta hacer colass (p. 223). Amb tot aixb, tenim que el parc dedicat a I'heroi Asteriix, I'irre- ductible gal i un veritable ídol nacional a Franqa (en funcionament des de 1989), ha anat atreient visitants progressivament i l'Eurodisney, en canvi, n'ha anat per- dent. Per acabar d'adobar-ho, enmig d'aquesta batalla lúdicotemdtica-turísti- ca, un altre parc frances -Futuroscope inaugurat l'any 1987- ha aconseguit també fer-se amb una part del pastís. El llibre esta escrit per dues persones que han desenvolupat part de la seva vida professional en el món de la informació i el periodisme, i s'estructura en tretze capítols de lectura facil, entenedora, enca- ra que de vegades un xic repetitiva res- pecte a algunes expressions i conclusions. Hi  són analitzades moltes qüestions, per exemple: per qut Eurodisney no es loca- litza finalment a Espanya?, quins són els factors que expliquen els seus elevats números vermells?, per que el 50% dels treballadors van abandonar el parc al cap d'un any de ser obert?, per que ha creat tanta polemica entre els cercles polítics i intel.lectuals francesos?, per que Euro- disney va més enlla d'un simple parc d'atraccions?, per que hi ha hagut tantes dificultats per trobar el seu mercat i els seus clients esterotipats?, per que passar un dia en un parc Disney és una expe- 220 Doc. A d .  Geom. 28, 1996 Ressenyes ritncia viscuda de forma diferent per un turista nord-americi o japonks que per un europeu?, etc. Val la Dena reflexionar sobre determi- nades idees comentades en alguns d'aquests capítols i que fins a un cert punt tenen una incidtncia geogrifica. Són tres: la decisió d'instal.lar el parc a París en detriment d'altres possibles localitzacions al País Valencii i a Catalunya, el clima, i la difertncia d'habits turístics que hi ha en uns pai'sos i en uns altres. Pel que fa a la primera, Europa era una assignatura pen- dent de I'empresa TWC, ja que aquesta multinacional americana no hi tenia ins- tal.lat encara cap parc temitic a l'estil de Disnevlandia, Disnevworld i Tokvo Dis- neyland i, en canvi, tot semblava indicar que constiniia un mercat turístic excel.lent. Potser els dirigents de la TWC cregueren que el seu projecte seria molt ben rebut, de la mateixa forma que ho fou mig segle enrere el famós ~ l a n  Marshall d'aiuda I nord-americana a una Europa devastada per la guerra. De fet, els executius de I'empresa no es van equivocar en aquest sentit, ja que els emplapments per acollir el parc proliferaren arreu d'Europa (en foren estudiats i visitats uns 200). Les can- didatures, perb, quedaren redu~des a tres: a Catalunya (en una &rea compresa entre 1'Ametlla de Merola i Vandellós i també al municipi &Altallla), al País Valencia i a Franqa. Finalment fou la zona de Marne le Vallée (molt propera a Paris) I'escollida ja que, en relació amb les possibles ubi- cacions espanyoles, té més densitat de població, un turisme més estable al llarg de l'any, una elevada renda per capita, una situació geografica millor i unes excel.lents comunicacions amb la resta del continent. En canvi. hom no va tenir gaire en compte el fet que, encara que Paris rebi uns 40 milions de visitants a l'any, aquests són en la seva gran majo- ria, matrimonis d'edats madures o de jubi- lats, i parelles joves sense fills o que estan en viatge de noces (que no responen, a priori, a l'estereotip dels visitants als parcs temitics, de caire més familiar). Així mateix, l'empresa no va saber veure que una renda més elevada Der habitant no significa automiticament disposar d'un poder adquisitiu més gran i, per tant, no implica gastar més en una estada a Eurodisney. De fet, el competidor més ferotge del parc ha acabat sent la matei- xa capital parisenca i les seves bones comunicacions amb el parc, ja que molts visitants prefereixen fer més despesa a París (fins i tot pernoctar-hi) que no al parc i als seus hotels. El segon d'aquests factors, fa referkn- cia a les adversitats climitiques, en el sen- tit que, tal com afirmen els autors en el capítol 10: can verano corto y un invier- no largo agravan la pulmonia financiera de Eurodisney)) (p. 205). Des &un punt de vista climatic, sembla que l'elecció de París no fou la més adient i, així, les adver- ses condicions meteorolbgiques locals de la tardor, l'hivern i part de la primavera no han permts al parc tenir un flux de visitants continuat i regular al llarg de l'any. Uns altres parcs temitics, com el d'Asttrix, tanquen les portes durant els sis mesos de tardor i hivern i, per contra, Eurodisney no ho fa per un principi de prestigi. Tot i així, atribuir la crisi finan- cera del parc al clima fóra excessiu, perb el que sí que és cert és que visitar Eurodisney en un dia de ~ l u i a  i fred resulta incbmo- L ,  de, gens agradable i no es gaudeix tant de les seves atraccions i es~ectacles. I encara que el parc temitic de Tokyo sigui un com~le t  kxit amb un temDs tan enutiós com el de París, aixb ja pot indicar les diferkncies de taranni dels japonesos res- pecte als europeus. Finalment, i lligat amb aixb últim, cal tenir en compte el concepte diferent que hi ha a Europa del que significa fer vacan- ces. Als Estats Units, el turista nord-ame- rica que es despla~a Disneyworld ho fa per passar-hi uns quants dies i visitar, alho- ;a, els altres parcstemitics que estan ubi- cats a la zona (és a dir, no es planteja fer Ressenyes Doc. Anil. Geogr. 28, 1996 221 turisme urbk a la ciutat d'orlando). Al continent europeu, perb, el més probable és que el visitant d'Eurodisney només ho sigui per unes quantes hores o per un dia sencer i passi les seves vacances a París i, per tant, pernocti a la capital i no al parc (encara que aquest tingui completament resolta la qüestió de l'allotjament, amb sis hotels i un ckmping). També hi juga el factor de la concentració de gran part de les vacances a l'estiu, que fa que uns dels competidors de I'Eurodisney siguin, a m 6  de París, els mateixos parcs Disney dels Estats Units. en especial el d'orlando, en atreure un flux important de visitants europeus (i que, a la vegada, tenen l'opor- tunitat de veure un país molt més diferent de tots els d'Europa). En definitiva, un parc temkic amb una duencia de públic que ha anat a la baixa, un deute generat des de la seva obertura &uns 500.000 milions de pessetes (fins al febrer de 1994), unes accions que han pas- sat de cotitzar-se a 72 francs francesos el 1989 a poc m 6  de 7 h c s  l'estiu de 1994. Cal ser conscients que parlar d'un com- plex Disney és fer refertncia a moltes més coses que un parc d'atraccions (hotels, botigues, restaurants i, a diferencia del cas francts -encara que planificat, perb-, complexos residencials, &oficines, camps de golf, etc.). Es a dir, en realitat un pro- jecte immobiliari de dimensions desco- munals que, a Eurodisney s'ha vist obligat a paralitzar-se perque, senzillament, les xifres de visitants i de les seves despeses previstes -potser excessivament optimis- tes i triomfalistes- no s'han assolit ni de bon tros. Com a mínim, a Port Aventura la bonanqa del temps al litoral tarragoní i l'afluencia massiva de turistes a l'estiu són dos factors, a priori, assegurats. Joan Carles Llurdés i Coit Universitat Autbnoma de Barcelona Departament de Geografia CALDWELL, ynton K. (1 993). Between Two Worlds. Science, the environmental movement andpolicy choice. Cambridge University Press, 223 p. = Ecologia. Ciencia ypolitica medioambiental. Madrid: MacGraw HillIInteramericana d e  Espafia, 25 1 p. El senyor Lynton K Caldwell6 ben cone- gut als EUA con un dels inventors de les avaluacions &impacte ambiental i com el principal artífex de la NEPA, la famosa ilei que va introduir l'avaluació &impactes ambientals en l'kmbit de les grans deci- sions governalmentals dels Estats Units (1963). Professor emtrit de Ciencies Polítiques i Ambientals de la Universitat d'Indiana, Lynton Caldwell és autor de dotze llibres sobre política ambiental, tra- dui'ts a dinou llengües, entre els quals destaquen: In defece of the Earth: Inter- national Protection of the Biophere (1 972), Science and the National Environmental Policy Act: Redirecting Policy Through Procedural Reform (1 982) International Environmental Policy: Emergence and Dimensions (1984). Ha  treballat com a consultor de nombrosos organismes gover- namentals dels EUA, internacionals (UNESCO, UICN) i no governamentals (The Nature Conservancy) i, des de la Cimera &Estocolm a l'any 1972, ha estat membre de delegacions oficials dels EUA V en diverses conferencies internacionals sobre el medi ambient arreu del món. El llibre Between two Worlds té un propbsit ambiciós: realitzar una anklisi i una interpretació integrada de les interre- lacions entre la citncia, el moviment eco- logista-ambientalista i les polítiques estatals i internacionals, amb I'obiectiu &indicar ((quines creences caldria abandonar, quins 

Index de les obres ressenyades: R. PRENTICE, Tourism and heritage attraction

Documents d'hi l is i  Geogrifica 25, 1994 203-215 RESSENYES PRENTICE, R. Tourism and heritage attractions. Londres :  Rout ledge,  1993,253 p. L'expressió heritage tourism (una possible traducció seria turisme histbric o de   atri- moni) és molt poc coneguda en els h b i t s  acadtmic i geogrific de 1'Estat espanyol, i sembla justificat dir que hi ha encara pocs investigadors que dediquin el seu temps i els seus esfor~os a ampliar la recer- ca que pot donar de si aquest camp de coneixement (encara molt pobre a casa nostra si es compara amb altres pa'isos, especialment el Regne Unit). En part és lbgic que sigui així perque ei nostre és un país on el turisme de ccmassesn ha predo- minat de manera absoluta i, Der tant, és ' A  el que ha rebut tota I'atenció i la dedica- ció investigadores en detriment de qual- sevol altra nova modalitat de fer turisme. La paraula heritage significa tot allb que és deixat en hertncia, les coses de valor (materials i immaterials) que una genera- ció passada ha preservat i entregat a una generació present. Aquesta definició tan vasta abraqa elements del món natural com els elaborats o modificats per l'acti- vitat humana. Aixi, en I'imbit turístic, aquest concepte ha estat aplicat a elements tan diversos com paisatges, edificis d'un cert renom histbric, instal.lacions manu- factureres, museus, catedrals, centres i nuclis antics, festivals folklbrics, tradi- cions culturals, etc. Es pot dir, doncs, que aquest concepte presenta tantes manifes- tacions diferents i un grau tan alt de diver- sitat com necessitats de consumir heritage poden sentir uns col.lectius de turistes, també heterogenis. Així, aquesta extensa tipologia fa que la noció de turisme histb- ric com a activitat econbmica sigui rebut- jada si es presenta com quelcom simple (quant al nombre de modalitats que pot abra~ar), uniforme (pel que fa a la carac- terització d'aquestes possibles modalitats), i senzilla (si es vol eJaborar una tipologia exacta i fidedigna). Es a dir, hom pot tenir la sensació que s'esti parlant d'una mena de ((calaix de sastre)) on s'agrupa una gran varietat d'activitats tan divergents que, a priori, poden no tenir cap lligam entre elles; per exemple, el sentit comú ens pot fer veure aue la visita a una catedral o a I un museu resulta del tot lbgica dins un recorregut cultural; perb, en canvi, visi- tar unes antigues instal.lacions industrials o mineres pot semblar, aparentment, . . inversemblant. El llibre de R. Prentice presenta una anilisi detallada del que és I'heritage tou- risrn. L'autor explora en la naturalesa d'a- quest producte i argumenta que és excessivament i facilment considerat com una indústria homogtnia quan, de fet, comprtn unes atraccions que serveixen i estan destinades a uns determinats mer- cats turístics, forqa diferents entre ells. El 204 Documents d'Anilisi Geogrifica 25, 1994 llibre esti estructurat en onze capítols; així, els dos primers estudien tant la diver- sitat de la demanda   el consum dlaquest heritage, com l'heterogenei'tat de la seva oferta disponible. S'estableix una seg- mentació de la demanda i un perfil típic del turista, en funció de variables com la consideració d'aquest turisme com d'or- dre secundari íd'interior i de curta dura- da), el grau de conscienciació respecte al passat que tenen els turistes, o en funció de les motivacions i dels comportaments. De tota manera, i com s'afirma al llarg del llibre, les dades recollides per mitja dels treballs de camD en diferents indrets són insuficients per establir unes con- clusions definitives. Seguidament, l'autor analitza l'oferta disponible que hi ha en aquest turisme, i reflecteix molt bé la seva heterogeneltat. D'un camp inicial, limitat i concret, ha acabat ex~andint-se fins a designar tan- " tes coses com diversitat de motivacions pot haver-hi. Així, I'heritage és vist com una amalgama de formes, ~aral.lela  les necessitats ~ercebudes en diferents grups de persones. Aquest fet implica la urgtn- cia de crear una tipologia que sigui con- cisa, manejable i que redueixi l'elevat nombre d'atraccions en un seeuit de cate- " gories, sense caure, perb, en I'error de la sobregeneralització D'aquesta manera, l'autor proposa la seva prbpia tipologia (p. 39-40), formada per 23 tipus diferents de possibles interessos (amb les correspo- nents subdivisions) i que, com reconeix el mateix Prentice, frustra una classifica- ció potencial de I'heritage com una acti- vitat econbmica simple. Al tercer capítol es deixa ben manifest I'escis coneixement que hi ha sobre les característiques del turista d'heritage. L'autor intenta elaborar un perfil que sigui representatiu, perb arriba a la conclusió que aquestes atraccions són visitades per segments turístics diferents. En conse- qütncia, o bé el turista és definit de mane- ra implia fins a incloure-hi els que visiten una dlaquestes atraccions com una part petita de les seves vacances, o bé es con- sideren només els que visiten indrets d'he- ritage com la principal o única activitat vacacional. En el capítol següent s'analitzen els motius, les raons i les preferkncies dels turistes per a la realització d'una deter- minada visita, i entre aquests s'esmenten: un interks general o gaudir d'un recorregut turístic; passar el dia fora amb la família; un interts particular en determinats aspectes histbrics i culturals; raons edu- catives; etc. Tot i així, sembla que predo- mina el primer motiu, amb la qual cosa és possible afirmar que ((l'especialista)) en heritage constitueix un segment secunda- ri del mercat en proporció al nombre total dels turistes que visiten les atraccions. Relacionat amb aquest aspecte, al cinquk capítol l'autor afirma que les visites de gran part dels turistes es poden emmar- car en el context recreacional general de considerar-les només una part del que es pot fer en un dia. L'autor també intenta establir una possible segmentació de la demanda en funció de la durada de la visi- ta a les atraccions i el nivell educatiu del visitant, el radi de les irees de mercat al voltant d'aquestes atraccions, la forma d'accés o de viatge, i els lligams entre les visites i altres activitats vacacionals. El capítol sisé és dedicat a la manera com les atraccions d'heritage són promociona- des entre els turistes i a I'efectivitat que tenen els mitjans publicitaris en la seva difusió arreu. Es fa un estudi dels mitjans de promoció utilitzats amb anterioritat i posterioritat a l'arribada dels turistes a l'i- rea de destinació (publicitat, visites prh- vies, recomanacions de les agencies de viatge, d'amics i de parents, centres d'in- formació turística, guies, mapes, televi- sió, propaganda, etc.) com també del paper que tenen els pamflets turístics en l'ecoratjament dels turistes a efectuar la visita. L'aspecte de les qüestions de valo- ració continua al capítol sett, en qut s'a- nalitza el paper del corners a petita escala en les irees de destinació i de les despe- Ressenyes 205 ses que hi fan els turistes (records, regals, hostaleria, etc.), tant als mateixos indrets turístics com a la seva zona d'influkncia. Al capítol vuit& Prentice ens propor- ciona una perspectiva molt bona de com el turisme ha d'anar lligat a la conserva- ció de les irees d'heritage, en una kpoca en quk els impactes del turisme poden ser substancials en termes de canvi mediam- biental (entks aquest no solament en un sentit físic i natural sinó també social, econbmic i d'hibitat). S'estudia la rela- ció entre el grau de compromís (per exem- ple, la pertinenqa a associacions i a entitats culturals) dels turistes amb la conserva- ció de l'heritage i la seva ((preparació)) a pagar per aquesta conservació. Els dos últims capítols (tret de les con- clusions) estan dedicats, d'una banda, a la valoració per part del turista de la presen- tació de I'heritage, i de I'altra, als benefi- cis derivats de les visites. Respecte del primer punt, s'emfasitza la necessitat de conkixer l'avaluació que fa el turista de I'a- tracció i, per tant, aquest aspecte es con- sidera prioritari en tota investigació en aquest camp, com també les diferents vies d'efectuar-la. Pel que fa al segon punt, es discuteix sobre els beneficis que poden obtenir els turistes amb les seves visites (no s'esmenten, perb, els beneficis derivats per a la comunitat local, i que poden ser resu- mits en termes de gaudi, recomanació o ganes de veure una altra atracció d'heri- tage, adquisició de noves experikncies, etc. En definitiva, aquest és un llibre que resulta forqa útil si es vol tenir una visió del que s'entén per heritage tourism, dels temes clau que poden ser objecte d'aten- ció, com també del seu enfocament, ja que considera tant la segmentació d'a- quest mercat turístic com el desenvolu- pament de les seves atraccions, sigui en situacions de planificació urbana o rural, ates que aquesta nova modalitat de turis- me abraqa atraccions tan diverses que es poden trobar localitzades en ciutats i en zones agriries. R Prentice opina que seria més correcte considerar aquest turisme histbric com una indústria aue cobreix una gran varietat de funcions, des de I'e- ducació fins a la regeneració econbmica U d'unes irees en procés de desindustrialit- zació (sobretot interiors). L'autor també demostra que les demandes dels turistes, el perfil sbcio-econbmic i els processos de presa de decisions tenen unes implica- cions directes en la gestió i el mirqueting de les atraccions, i analitza els beneficis que comporta per al visitant la seva esta- da i mesura les seves reaccions a la pre- sentació dels indrets. Es, per tant, un manual d'aprenentatge per desenvolupar amb kxit aquest tipus d'atraccions, que posa kmfasi en les implicacions educati- ves i recreacionals. Així doncs, el llibre esdevé una important lectura per als ges- tors d'atraccions d'heritage i professionals del sector turístic en general, i propor- ciona als estudiosos del lleure i del turis- me una perspectiva general i completa. D'altra banda, la manca d'informació general sobre aquest tema es veu com- pensada per la nombrosa presencia de referencies fetes a estudis ~arcials de diver- ses atraccions d'heritage, amb un tracta- ment especial a I'illa de Man. Per tant, no seria sobrer que, abans d'iniciar la lectu- ra d'aquest líibre, el lector s'informés breu- ment sobre les característiques essencials d'aquest espai insular. Tot i així, el mateix lector presenta dades i altres informacions referents a moltes altres atraccions turís- tiques de tipus histbric o de patrimoni, aixb sí, centrades exclusivament en l'im- bit anglosaxó (que és l'irea on es troba més desenvolupada aquesta activitat turís- tica). Així, per exemple, a les pigines finals del llibre hi ha un extens índex (toponí- mic. temitic i onomistic) d 'on es ~ o t  treure una idea de les referkncies espacials (entre altres) que s'hi han fet. Per finalitzar, cal dir que, pel fet de ser un llibre forqa localitzat en I'espai, es pot pensar que les seves idees i conclusions no són extrapolables a uns altres contextos territorkls (per exemple, a 1'Estat espa- nyol). Es possible que sigui així, i que 206 Documents d'Aniiisi Geogrifica 25,1994 determinades experitncies de reactivació econbmica realitzades en unes Brees depri- mides socialment i econbmicament (com a conseqiitncia d'un agut procés de desin- dustrialització i desaparició de les activi- tats econbmiques tradicionals), no es puguin aplicar en unes altres. Perb el que si és clar és el fet que sovint moltes atrac- cions d'aquest tipus són considerades només quan ha sobrevingut aquest procés de declivi sbcio-econbmic, és a dir, quan la base econbmica local s'ha quedat sense cap pilar que la sustenti. Bs en aquests moments quan el turisme és vist com un instrument vilid per iniciar una fase de recuperació i, alhora, com un element més per diversificar aquesta base productiva local. Així doncs, ni aquest nou turisme resulta ser la panacea per resoldre tots els problemes, ni cal pensar tampoc que qual- sevol cosa pot servir per promocionar turis- ticament una irea en concret. Cal, abans de res, estudiar factors com la viabilitat d'una htura atracció d'herituge, el mercat potencial al qual pot estar destinada, els seus beneficis i inconvenients. etc. Toan Carles Llurdés i Coit Departament de Geografia Universitat Autbnoma de Barcelona OLIVERA, na. Geograya de ¿u salud. M a d r i d :  Síntesis ,  1993,  (Col. Espacios y Sociedades), 160 p. En las Primeras Jornadas sobre Población Española organizadas por el Grupo de Población de la AGE, en colaboración con el Departamento de Geografia de la Universidad de Salamanca, celebradas en esta ciudad a finales de junio de 1987, la profesora Aurora Garcia Ballesteros empla- zó, con toda cordialidad, a Ana Olivera para que de una vez por todas pusiera en orden su extensa recopilación de fichas bibliográficas sobre geografía médica, sus reflexiones sobre dicha bibliografia y sus propios trabajos sobre el tema, y publi- cara 10s resultados. Cabe decir que, finalmente, Ana Olivera ha publicado el libro que le reclamaba Garcia Ballesteros: Geomfiu de la sulud. " J Este libro es un manual introductori0 Dara estudiantes universitarios v Dara inte- d L resados sobre la materia, que, con un len- guaje sencillo pero no exento de una gran exactitud, introduce todos 10s temas bási- cos de dicho campo de la geografia. El primer capitulo del libro, rDe la geo- grafia médica a la geografia de la salud,,, tram de la evolución histórica de la disciplina, de las relaciones con otras disciplinas geográ- ficas y de cuestiones metodológicas. Las topografias médicas de enfoque higienista del siglo XIX aparecen como punto de ori- gen de la geografia médica, seguida por la localizació territorial y la disuibución de las enfermedades -principalmente infeccio- sa- entre 1920 y 1970, para que, a par- tir de 1970, la nueva geografía influya en la geografía médica, sobre todo con el uso de modelos de d ihión y de accesibilidad a 10s servicios sanitarios. La geografia radical, con el análisis de las desigualdades sociales y terri- toriales frente a la mortalidad. morbilidad y salud, asi como 10s estudios de la geogra- fia humanista en relación con la percepción de lugares como más o menos sanos o a la aceptación de vivir cerca de hospitales, son, en resumidas cuentas, muestra de cóm0 desde cualquier perspectiva geográfica se pueden tratar temas de geog& de la salud. El segundo capitulo, ((Fuentes de estu- dio)), es una recopilación exhaustiva para el conjunt0 de Espafia sobre temas de mortalidad, morbilidad, discapacidades, salud, equipamientos médicos y sanita- rios, asi como una sucinta relación de otras fuentes que pueden y suelen reco- ger información sobre el tema. También hay un apartado sobre fuentes interna- cionales, principalmente de la OMS y de las Naciones Unidas, que ofrecen infor- mación a escala mundial. La idea central del tercer capitulo, ccIntroducción a la geografia de las enfer- 

http://ddd.uab.cat/pub/dag/02121573n25/02121573n25p211.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB

Diposit Digital de Documents de la UAB

Diposit Digital de Documents de la UAB

Diposit Digital de Documents de la UAB

Diposit Digital de Documents de la UAB