Index de les obres ressenyades: Vivian KINNAIRD ; Derek HALL, Tourism : a gender analysi

Caballé Rivera, Alba

Diposit Digital de Documents de la UAB

Doc. Anhi. Geogr. 28, 1996 215-237 RESSENYES KINNAIRD, Vivian; HALL, Derek (1 994). Tourism: a gender analysis. Chichester (England): Wiley. 218 p. Des de la perspectiva de gtnere i a través dels nou treballs que el componen, el Ili- bre Tourism: a gender analysis analitza aspectes del turisme fins ara no abordats. Els seus editors, Vivian Kinnaird i Derek Hall, a més de realitzar el   rimer recull &estudis sobre les interdependkncies i les connexions entre hs estructures de dnere i O l'actiuitat turística, pretenen estimular el debat i Dromoure noves línies d'investi- gació en aquesta temitica. Al llarg de Tourism: a gender analysis es ressalta la importbcia de I'enfocament de gtnere en els estudis turístics, i se sug- gereixen altres importants línies sobre les quals es pot continuar la investigació. Els autors, conscients del pionerisme del Ili- bre també remarquen que la seva inten- ció no és establir teories i mttodes, sin6 crear un precedent en la matkria, obrir el debat, plantejar encara més preguntes i fer aflorar noves problemitiques en els estudis de turisme i gknere. De fet, tant els editors com els diver- sos col.laboradors del llibre consideren l'aplicació de I'enfocament de gknere en els estudis de turisme no només conve- nient sinó també indispensable. Aquesta premissa, latent al llarg dels diversos capí- tols de Tourism: a gender analysis i abor- dada més específicament en el capítol introductori a cirrec dels editors, es basa en la idea que el fenomen turístic forma part dels processos i les relacions socials, que a la seva vegada estan estructurats per les relacions de gknere (entre altres factors); en conseqükncia, totes les acti- vitats turístiques es construiran també mediatitzades per aquestes. En altres paraules, si I'activitat turística implica relacions socials i, per tant, relacions de gtnere, per la comprensió del fenomen cal interrelacionar gknere i turisme, no només en I'estudi dels aspectes socials i culturals de l'activitat, sinó també en els econbmics; els homes i les dones no estan implicats de manera igual en el procés turístic, ni en reben els mateixos efectes, ni s'encaren a ell en les mateixes condi- cions. Cal abordar, doncs, les relacions de gtnere, presents en totes les cultures i societats -i per tant en tots els turis- mes i turistes-, perb considerant que aquestes relacions no es plasmen de manera igual a través de l'espai ni del temps. Entrant ja a concretar el contingut de les diferents col.laboracions, el primer capítol, a cirrec dels editors (Vivian Kinnaird i Derek Hall) juntament amb 216 Doc. A d .  Geozr. 28, 1996 Ressenyes Uma Kothari, estableix el marc des del qual es poden examinar les relacions socials i de gknere i els processos turís- tics. El capítol és el punt de partida teb- ric i conceptual des d'on el lector pot abordar els capítols següents, de caric- ter més empíric. Concretament, aques- ta introducció té tres objectius encertats que val la pena enumerar, ja que a més d'estructurar el capítol determinen les col~laboracions del llibre. Aquests objec- tius són: examinar dels conceptes tebrics i conceptuals sobre turisme i gknere; defi- nir i criticar les definicions de turisme, i analitzar la situació del debat actual i suggerir noves línies. De fet, el capítol s'inicia amb un repis dels tipus de pers- pectives i enfocaments utilitzats fins ara en els estudis de turisme, realitzats des &uns pocs -i sobre uns pocs- Bmbits acadkmics: l'economia i, molt més recentment, les relacions sociocultu- rals, el medi ambient i el desenvolupa- ment. El gknere, segons els autors, és el denominador comú a tots aquests fac- tors, amb els quals manté una relació interactiva: els primers estan construi'ts en base a les relacions de gknere, i aques- tes es reestructuren en base als primers. Per tant, l'enfocament pot ser l'apropiat fil conductor des del qual es pot analit- zar I'activitat, ja que, en definitiva, els processos turístics estan mediatitzats per les relacions de gknere, tant en cons- trucció, en presentació, com en consum, i són també variables i específics en espai i en temps. Un cop establerta en el primer capí- tol la metodologia i les bases tebriques en quk es basa el llibre, les col~laboracions següents són, com hem dit, estudis empí- rics. Les primeres són les de Sinead Hennessy i Proinnsias Breathnach i altres, capítols dos i tres respectivament. Els autors fan una descripció de l'ocupació al sector turístic en dues economies (la del sud-oest d'Anglaterra i la d'Irlanda, respectivament) basades en aquest sec- tor. En els dos capítols es fa una referkn- cia especial a les relacions i condicions socials en el fenomen turístic, la satisfac- ció i les oportunitats amb quk es trobem les dones. Tots dos autors consideren, perb, I'activitat turística com una alter- nativa dkbil incapa~ de compensar el buit deixat per altres sectors econbmics en declivi. A més, segons ells, en interpre- tar el turisme com a focus de desenvolu- pament es crea un situació en la qual les dones perpetuen la seva situació de subor- dinació i marginació a través de la desfa- vorable divisió de treball entre els sexes i queden relegades a les tasques menys valorades socialment i menys remunera- des econbmicament (neteja, cuina, aten- ció al clients, etc.), mentre que la direcció, la promoció, etc. queda a chrrec dels homes. A partir d'aquesta premissa, Breathnach va més enlli i, fent referkn- cia a les mesures destinades a treure les dones de la marginació del procés econb- mic, opina que és millor utilitzar els recursos per canviar les estructures, que no pas per promocionar el turisme com a activitat de desenvolu~ament des de la qual s'incorporin a les dones al mercat de treball. Es tracta. com veiem. de dos estudis molt interessants, ja que n'hi ha pocs que aportin dades qualitatives sobre la natura de les relacions derivades de l'ocupació en el sector turístic. Continuant en la línia d'anilisis dels efectes de les relacions de gknere en la U configuració i les conseqiikncies de la practica turística, els capítols quatre, cinc i sis (a cirrec de Lila Leontidou, Janet Momsen i Peggy Fairbairn-Dunlop) són una discussió sobre la interacció dels diversos factors aue incideixen entre les relacions de gknere i turisme a Grkcia, el Carib i l'illa de Samoa, resuectivament. . Més concretament, L. Leontidou des- criu les fronteres entre el treball i I'oci, i les canviants i variables relacions socials entre hostes i amfitrions. En el c a ~ í t o l  cinquk, a cirrec de J. Momsen, s'exami- nen els canvis i els conflictes en les rela- cions i els valors de la família i la societat, Ressenyes Doc. A d .  Geogr. 28, 1996 217 a oartir de les transformacions en la redistribució de poder econbmic derivat del turisme. Per altra part, en el capítol sis, Fairbairn-Dunlop explica el cas de Samoa, on les dones (de manera sorpre- nent i inusual), gracies a les lleis i tradi- cions de la seva cultura. Han pogut aconseguir avantatges econbmics i socials de la indústria turística. El capítol set entra en el tema del turis- me de sexe. Michael Hall hi fa una des- cripció de com aquest s'articula de manera diferent a diversos pGsos del sud-est asih- tic, malgrat que en tots es reprodueixen idkntiques estructures de desigualtat i jerar- quies socials. En definitiva, tot i l'existkn- cia d'es~ecificitats en cada cas, estem davant d'un únic turisme desenvolupat a partir de les mateixes premisses: el racis- me, el classisme i les relacions de gknere, variables institucionalitzades i oeroetua- 1 A des a través de l'espai i del temps. Els dos capítols següents tracten temes molt diferents als anteriors tot i que segueixen en la línia dels estudis cas. Concretament, el capítol vuit, de Tim Edensor i Uma Kothari, reflecteix les implicacions i les manipulacions de gkne- re en la comercialització i la tipificació dels llocs turístics. Els autors, a través de l'andisi de llocs d'interb turístic a Stirling (Escbcia, Regne Unit), mostren la mane- ra com la histbria i la cultura s'ha reme- sentat i es comercialitza: guerrers (homes) blancs. valents i lluitadors. Els autors ooi- nen, perb, que d'igual manera que aquests esoais es creen (es construeixen i es defi- neixen), es poden deconstruir i redefinir. El caoítol nou, de Derek Hall i Vivian Kinnaird, és un treball sobre l'experikn- cia personal i diferent de dones viatgeres (no turistes) i aventureres de I'kpoca de la reina Victbria i el rei Eduard, en el marc del seu context social (jerhrquic, polític, familiar). Els autors no tracten de turis- me, sin6 de les motivacions, les expe- rikncies particulars i les implicacions socials i culturals que hi ha darrere d'aquests viatges protagonitzats per dones. L'últim capítol, també a chrrec de Derek Ha11 i Vivian Kinnaird, és una reflexió sobre el treball realitzat en les dife- rents aportacions de Tourism: a gender analysis, i apunta quatre temitiques importants per estudiar i per continuar la recerca. Aquestes són: la incidkncia de relacions de gknere en la configuració de tipus de turisme i turistes; la incidkn- cia de les relacions de gknere en la confi- guració de la oferta i de l'ocupació en el sector turístic: la incidkncia de relacions de gknere en la comercialització del turis- me; la incidkncia de relacions de gknere en els objectes relacionats amb el turisme. Com veiem. al llibre hi ha una intro- ducció tebrica i una reflexió-recopilació sobre els temes tractats, fet especialment important en una obra que aborda aspec- tes nous com fa aquesta. Fins ara les apro- ximacions realitzades en la tematica turística han estat més aviat quantitati- ves, ja que han comptabilitzat els movi- ments de les persones que participaven en les activitats turístiques. Aquesta pers- pectiva té moltes limitacions un cop vista la importhncia de les relacions de gknere i si s'interpreta el turisme com un feno- men social. La perspectiva de gknere, perb, tot i que aporta un altre enfocament, també permet completar i continuar les investigacions realitzades des dels altres camos. Tourism: a gender analysis és, per tant, una lectura recomanable -i quasi indis- pensable- a tots els interessats en turis- me i en I'aplicació de I'enfocament de gknere, no només en turisme sinó en qual- sevol camp, ja que el llibre planteja i abor- da les qüestions referents a com les relacions de gknere es construeixen i es reprodueixen en les relacions turístiques, com aquestes canvien en l'espai i en el temps, i com aquestes mostren clarament estrictures de desigualtat i control entre els sexes i les relacions socials. L'estudi és també útil per poder conki- xer els orocessos de les relacions socials 1 en general i entendre les noves situacions 218 Doc. Anl .  Geogr. 28,1996 Ressenyes que es poden produir en el turisme en concret. Obre una línia des d'on la geografia no només pot aportar informa- ció, sinó també la seva experikncia en l'aplicació de I'enfocament de gknere. De fet, potser és aquí on alguns lectors no familiaritza amb els enfocament de gknere poden trobar que la lectura és tediosa, ja que en el llibre manca una contextualit- zació del que són les relacions de gknere, fet que pot desconnectar del llibre el lector no iniciat en aquesta matkria. La pers- pectiva de gknere i la teoria que hi ha al darrere es dóna per entesa; els diferents capítols entren directament en matkria, sense definicions ni referkncies sobre la teoria de ginere.  MART^, Jordi; COMAS, Antoni (1994). La quiebra de la ((idea Disnqn en Paris. Barcelona: Tibidabo Edicions. 253 p. Esta previst que a partir del mes de maig de 1995 s'inauguri el primer parc terna- tic a 1'Estat es~anvol, entre els munici- L , .  pis tarragonins de Vilaseca i Salou. Es tracta de Port Aventura. aualificat com ' I  un dels futurs i millors atractius turístics de la Costa Daurada. Les  revisions fetes L sobre la seva incidkncia en el sector turístic de tota aauesta Brea s6n forca espectaculars: una extensió de 11 5 hectk rees, una inversió de 50.000 milions de pessetes, 2.000 llocs de treball directes i 25.000 més d'indirectes, i un valor brut afegit aproximat d'uns 100.000 milions de pessetes. L'objectiu fixat pel grup d'empreses que encapgalen el projecte -entre altres, el grup Pearson, Anheuser Busch, Fecsa i ala Caixan- és el d'atreu- re més de dos milions i mig de persones durant la seva primera temporada, dels quals la meitat podrien ser estrangers. Els visitants espanyols formarien l'altre Es tracta, perb, d'un interessantissim llibre que aconsegueix el que es proposa en I'inici: assentar les bases de debat, obrir una línia de treball en turisme. Els seus autors saben també que no aborden tots el temes possibles (com per exemple el paper de la dona en altres tipus de turis- me, ecoturisme, turisme alternatiu; diferkncia en els rols de gknere en diferents tipus de turisme, etc.), i són conscients de les mancances i les llacunes existents, de les quals podran partir treballs de lec- tors i investigadors potencials. Alba Caballé i Rivera Universitat Autbnoma de Barcelona Departament de Geografia gran mercat potencial, especialment els procedents de les comunitats de Cata- lunya, Aragó. País Valencia, Madrid i Navarra, que constitueixen la principal area d'influkncia de la Costa Daurada (Mosteti, 1995).' Aquesta targeta de presentació de Port Aventura, tan optimista i triomfalista, és molt similar a la aue va fer-se ara fa uns quants anys amb el parc temkic d'Europa més conegut avui dia, 1'Eurodisney de Paris. La realitat, perb, és que el desem- barcament al continent europeu del ratolí Mickey Mouse, la Blancaneu, Dumbo, Donald i companyia no ha estat gens afor- tunat, i des del primer moment en quk hom va comenGar a parlar-ne (a principi de la dkcada de 1980) ha estat envoltat de molta ~olkmica. Actualment el Darc viu una greu crisi econbmica i de prestigi des que fou inaugurat el 12 d'abril de 1992. Aquest llibre 6 un recd  exhaustiu i detal- 1. MOSTETI, M. (1994-95). <<D'aventura pel món,,. Estrella Magazine (revista de "la Caixa"), 8 (hivern). p. 34-37. 

Ressenyes

http://ddd.uab.cat/pub/dag/02121573n28/02121573n28p215.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB