Index de les obres ressenyades: HOMER, La Ilíad

Torné i Teixidó, Ramon

Diposit Digital de Documents de la UAB

162 Faventia 1911, 1997 Ressenyes tiques -en aquest cas pel que fa a la sin- punt de vista de la gramkica tradicional. I taxi- sense tenir la base de les antigues, a l'hora d'analitzar una frase, ho continua- perb tampoc no podem aturar-nos en rem fent com sempre. aquestes Últimes. Com a conclusió meva i que també vol- Antdnia Soler i Nicolau dria que tragués qui llegís aixb, és un llibre Universitat Autbnoma de Barcelona molt adequat per fer-se una síntesi dels prin- Departament de Cibncies de 1'Antiguitat cipals corrents i teories de la sintaxi des del i de 1'Edat Mitjana HOMER La Ilíada Introducció, traducció i notes de Joan Alberich i Mariné Barcelona: Edicions de La Magrana, col~lecció &'Esparver Clissic>> núm. 19, 1996. 533 p. L'esperada traducció en prosa de la Ilíada acaba de veure la llum, obra del Prof. Joan Alberich. Diem <<esperada>> perqub en catali, fins ara, les dues úniques traduc- cions de la gran epopeia homkrica eren fetes en vers, en pulcres hexhmetres cata- lans, i degudes l'una a Manuel Balasch (1972) i l'altra a Miquel Peix (1978). També comptem amb una traducció par- cial (<<quinze rapsbdiew) en hexametres, publicada pbstumament (1975), de Josep M. Llovera. Són aquestes unes versions que reprodueixen fidelment el ritme de l'o- riginal grec, ritme que fou nostrat a la mbtrica catalana de forma indiscutiblement magistral per Carles Riba. A banda d'a- quests molt meritoris assaigs, 1'Única noti- cia que teníem d'una versió en prosa de la Ilíada fa referbncia al Dr. Lluís Segali -per altra part traductor canbnic dels poe- mes hombrics al castelli- i data del 1930, any en qub publica una traducció, forqa més acurada que la seva castellana, del cant I (primícia de tot el projecte que tenia embastat) en el Butlletí de la Reial Acadkmia de les Bones Lletres de Bar- celona (cf. C. Garriga, <<La Ilíada catalana de L. Segala,,, ítaca 2, 1986, p. 189-196). Un bombardeig el juliol de 1938 destruí la seva casa a la p l a ~ a  d'urquinaona i posa fi a la vida de l'insigne he1,lenista. Han hagut de transcórrer, doncs, dos terqos de segle fins que s'ha pogut omplir aquest buit. S'ha dit, i no a tort, que una traducció en prosa sol ésser companya de generacions d'estudiants, eina de consulta continuada, un estri sempre hgil i cbmode; mentre que la traducció en vers aspira a constituir <<un monument veí de la poesia,,. La prosa sbbria d' Alberich reprodueix, perb, amb bon encert l'elevació de to de l'original per tal com es tracta d'un poema heroic; fins i tot els celebbrrims epítets són traslladats servant el mixim de fidelitat i procurant seguir el joc del llenguatge hombric: c<Diomedes, famós per la llanqa, els lleva la vida i l'alb, i els arrabassa les armes il.lustres>> (XI 333-334), <<Altíssim Zeus, gloriós, negrenúvol.. . >> (I1 412). El parell d'exemples addu'its posen de manifest la intenció principal del traduc- tor: trobar un equilibri que malda per incor- porar de forma objectiva la gran varietat de registres presents en les diferents escenes i que alhora s'esforqa per apropar-nos el poema mitjanqant troballes expressives que ens el fan més proper, més actual i més nos- tre. A cada generació, doncs, li pertoca el seu Homer. Als indiscutibles punts a favor del torsi- many caldra fer-ne valer un altre, encara que prou conegut: en aquesta Ilíada tenim un paradigma en l'aplicació dels principis de transcripció de l'onom8stica del grec al Ressenyes Faventia 1911, 1997 163 catali. És aixi que la doctrina exposada en cescible poesia hombrica, tot plegat, dins el el seu llibre La transcripció dels noms pro- món cultural catali. pis grecs i llatins (Enciclopbdia Catalana, Barcelona 1993) es va normalitzant alhora Ramon Torné i Teixidó que el coneixement i la difusió de la immar- I.B. Lluís de Peguera. Manresa ROBERT, J.-N. De Roma a China. Por la ruta de la seda en tiempos de la Roma antigua. Barcelona: Herder 1996. 333 p. + 4 mapes. ISBN 84-254-1942-5. Després d'un prbleg novel.lesc (p. 9-18) que pren com a excusa la presumpta ambaixada enviada l'any 166 per Marc Aureli Antoní (Andun) a la cort dels Han posteriors, l'autor dóna (p. 19-62), a manera d'introducció, una visió histbrica general de la Xina Qin & Han, les conquestes d7Alexandre, 1'Índia Maurya, l'imperi part arsicida, els kushan ---o indo- escites- i Roma. Aleshores tracta (p. 63- 97) de la imatge idealitzada que un extrem del món tenia de l'altre, contraposant els tes- timonis grecollatins sobre 1'0hent Llunyi i els seres, productors de la seda, a les fonts xineses sobre l'occident i 1'Imperi Romi (Da Qk), sense oblidar el problema de la situació de la Sbrica (Xina, Caixmir, Tibet occiden- tal). Després de dedicar-se (p. 99-138) als origens i l'expansió de Roma, aixi com a les influbncies orientals en l'evolució de la seva ideologia imperial, arribem al <<viatge>> prb- piament dit, amb el trajecte per la Meditedinia fins als ports de Síria i Egipte (p. 139-156), un excurs histbric sobre Palmira i Alexandria, ccportes de l'imperi,, (p. 157-184), les dife- rents rutes terrestres a través del Prbxim Orient i 1 ' ~ s i a  Central (p. 185-208) i els iti- neraris per la mar Roja, el goif Pbrsic i l'o- ce2 fndic (p. 209-244), per acabar amb sengles capítols que tenen per objecte els comerciants i els productes bescanviats (p. 245-277) i el trhsit d'idees entre les dife- rents cultures (p. 279-31 1); el llibre es clou amb un epíleg (p. 313-321) sobre l'evolució de les rutes en bpoca medieval, unes taules cronolbgiques (p. 323-326) i una selecció bibliogrifica (p. 327-333). La ressenya d'aquesta obra d'alta divul- gació, traducció d'un original francbs (De Rome a la Chine, París: Les Belles Lettres 1993), obeeix, en part, a la voluntat de retreu- re una sbrie de malifetes: Jean-Noel Robert, malgrat ser, segons els crbdits, un ctviajero entusiasta,, que ha recorregut Xina i Asia en diverses ocasions, és, a més, un llatinista que coneix molt millor el món romi que no pas l'orient, com ho demostren, per exemple, la profusió de citacions dels clissics (esp. poe- tes de l'bpoca d'August) o l'escassetat de fonts xineses que utilitza i la vaguetat a l'ho- ra de remetre-hi. Amb tot, el llibre seria prou digne, si els traductors no haguessin volgut afegir-se a la <<moda>> de la ruta de la seda eixamplant-ne el títol, quan només un capítol (6. <<Las rutas terrestres del Extremo Oriente,,, p. 185-208) tracta d'ella stricto sensu; a aixb cal afegir el poc ofici de la traductora en adap- tar noms propis al castelli: ceecos,, per ctEques>> (p. 104), <<sabinos>, per <<Sabéens>> (p. 119), ctEneo,> & tcAnquisos>> (p. 131-2), cttribus arrianas* per ccaryennes,, (p. 189), ctApolonio>> per tcApollon>> @. 253) i un llarg etcbtera; per no parlar del fet que hom ha mantingut les transcripcions franceses del xinbs en lloc d'adaptar-les a un sistema més reconegut, com el Wade-Giles o, millor, el Pinyin; p.ex. ctyiieh-chib o ctYuezhi>>, en lloc de ccYu che>, (p. 26 i s.). El conjunt, en defi- nitiva, és suggestiu i pot servir com a intro- ducció al tema des d'una perspectiva marcadament occidental, perb la tasca edi- torial ha estat, en aquest cas, poc acurada. Agustí Alemany Universitat Autbnoma de Barcelona Departament de Cibncies de 1'Antiguitat i de 1'Edat Mitjana 

Ressenyes

http://ddd.uab.cat/pub/faventia/02107570v19n1/02107570v19n1p162.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB